Plató entenia que una ciutat justa era aquella en la que cadascú fes bé allò que havia de fer. De la mateixa manera un individu era just quan cada facultat de l'ànima fes el que li correspon: a la raó manar i a les emocions i els desitjos controlar-se per ser forts i moderats. Podrem entendre que això és la felicitat? Si fos això, creieu que la felicitat té a veure amb l'armonia de les parts de l'ésser humà?