Nietzsche defensa que el llenguatge en el món contemporani ha perdut el seu valor per parlar de la realitat perquè s'ha fet massa prosaïc. Els humans, per tal de poder comunicar-nos bé i amb la voluntat de conèixer la realitat de la forma més fidel possible, hem fet que les paraules tinguin un significat únic, objectiu, científic. Però la realitat, segons ell, no és així de freda i objectiva i, per això no es deixa reduir als nostres llenguatges. Només l'art (la pintura, la poesia i especialment la música) és capaç de parlar el més aproximadament de la realitat, perquè utilitzen un llenguatge metafòric. Penseu, si no, ¿què creieu que defineix millor l'amor, un poema, una cançó o una fórmula química?
Aquest quadre de René Magritte ens ve a dir alguna cosa semblant: el llenguatge mai és igual a la realitat i la millora forma de transmetre un missatge és fent-lo metafòricament, com ho fa l'autor mateix amb els seus quadres (recordeu el del paraigüies i el got d'aigua?)
Aquest quadre de René Magritte ens ve a dir alguna cosa semblant: el llenguatge mai és igual a la realitat i la millora forma de transmetre un missatge és fent-lo metafòricament, com ho fa l'autor mateix amb els seus quadres (recordeu el del paraigüies i el got d'aigua?)
Us proposo que parleu de la vostra experiència amb la filosofia aquest dos últims anys, utilitzant només comparacions o metàfores. Amb què compararíeu aquesta experiència perquè s'entengui bé el que sentiu/penseu?