f i l o b l o C

ESTIC SOMIANT?

noreply@blogger.com (el pensador) — Sun, 22 Nov 2009 16:59:00 +0000

Una de les qüestions que es planteja Descartes en la seva investigació filosòfica és la impossibilitat de diferenciar quan estem sonmiant de quan no. Sabem que la seva resposta és que la claretat amb la que distingeix una cosa de l'altre es deu a Déu. Quan ens equivoquem és perquè fem servir malament la nostra raó. Si la fem servir bé el que ens diu és cert (racionalisme) i això és així perquè Déu existeix. És a dir, si no existís Déu no podríem estar segurs que el que la nostra ment veu clar fos realment vertader, només podríem dir que la nostra ment ho veu clar i punt.Què en penseu, d'això?
- Quins criteris creieu que tenim per diferenciar quan estem sonmiant de quan no?
- És el fet que una cosa estigui clara per la meva ment, allò que la fa vertadera?
- Com puc estar segur que una idea és vertadera només perquè jo la vegi clara?

Observació: la imatge és un caçador de somnis. Per saber qué és cliqueu aquí

HIPÀTIA, la raó i la ignorància

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 03 Nov 2009 20:12:00 +0000

Una de les qüestions en la que ens fa pensar la pel·lícula "Ágora" és el poder de la ignorància per desfer el que la raó o la fe amb bones intencions fa. Al costat d'això ens mostra la dedicació exclusiva de Hipàtia a la filosofia, al coneixement, a la admiració pel cosmos, amb l'obligació sempre de dubtar i analitzar els pensaments contínuament. El film mostra moltes més coses. Comenteu aquí que és el que més us ha interessant de la pel·lícula.

L'ÀNIMA

noreply@blogger.com (el pensador) — Wed, 21 Oct 2009 21:56:00 +0000

Una amiga filòsofa diu que reivindica el concepte d'ànima perquè en el món actual hem perdut de vista un aspecte de l'ésser humà que s'explicava molt bé amb aquesta paraula. No som només numeros, clients, consumidors, animals que sacien els seus instints, ni tampoc éssers amb traumes psicològics amb els que ens expliquem tots els nostres defectes. Som una ànima o esperit, diu Plató, i ella és el que ens dona la llibertat d'actuar, la tranquilitat, la identitat i la esperança en un món més enllà del material. ¿Què en penseu?¿El concepte ànima es refereix a alguna cosa que no s'explica amb altres conceptes com ment, intel·ligència, consciència?¿Son el mateix? ¿De què pot servir avui en dia parlar de l'ànima?

MITE DE LA CAVERNA

noreply@blogger.com (el pensador) — Sun, 11 Oct 2009 20:43:00 +0000

En un còmic brasiler apareix una divertida versió del mite de la caverna de Plató. El segúent video la mostra en 2 minuts. És el portugués però s'entén molt bé. Al final mostra com la televisión es l'actual caverna. Comenteu qualsevol de les següents qüestions:

-¿Què penseu sobre la interpretació de la televisió com la "nova caverna"?
-¿Què seria per vosaltres "la caverna" en l'actualitat?
-¿Com es pot sortir de l'estat d'ignorància al que sotmet la caverna, sigui quina sigui?

FELICITAT

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 22 Sep 2009 18:26:00 +0000

Els sofistes eren relativistes i escèptics. Per tant per ells la felicitat no era quelcom que es pogués definir, sino que cadascú o cada context social té una acepció específica del concepte. Sòcrates en canvi pensava que, tot i que cadascú por dir un exemple diferent del que ens fa feliços, la felicitat com a idea deu ser alguna cosa fixa, igual que el bé o la justícia. Independentment de què ens fa feliços, podríeu específicar que és allò que entenem tots quan escoltem les paraules felicitat, bé o justícia (tríeu una de les tres)? Podeu intentar fer una definició sense posar exemples?

TORNEM A COMENÇAR

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 15 Sep 2009 17:40:00 +0000

Avui han començat les classes de Història de la filosofia. La història torna a fer el seu camí de setembre a maig, de Plató a Nietzsche. Avui a classe L'Isidre ens ha fet pensar a tots a 2n A amb la seva suposada pregunta filosòfica. La pregunta era "Per què". He donat per suposat que tothom entenia que no era un pregunta, però ara no ho tinc tan clar. És una pregunta perquè té la forma de una pregunta, però és filosòfica?
Mathew Lipman (filòsof noradmericà encara viu) diu que una pregunta filosòfica és aquella que no te una resposta clara però que podem imaginar-nos com podria respondre-la. ¿Per què no és una pregunta filosòfica la pregunta "per què?" ¿O, per què sí?

L'ETERN RETORN: ES TANCA EL CERCLE

noreply@blogger.com (el pensador) — Mon, 04 May 2009 19:06:00 +0000

Acabem el curs i amb ell aquests dos cursos d'introducció al món del pensament filosòfic. Vull agrair-vos a tots el vostre interés i dedicació. Es nota en el nivell dels comentaris.¡Crec que hem aconseguit ser una comunitat de investigació filosófica virtual!

Acabem amb una idea de Nietzsche: L'ETERN RETORN. És un concepte complicat. Sembla ser que ell no entenia el temps de forma linial sinó circular, igual que moltes filosofies orientals. Des d'aquesta perspectiva, passat i futur son infinits i, per tant, en el passat hi és tot, i en el futur, també. Aixó implica que no hi ha principi ni fi. Alguns interpreten això dient que tot el que passa ha passat i passarà sempre, és a dir que es repeteix. Per això cal dedicar-li a cada instant molta atenció perquè, ja que es repetirà tal i com el visquem, millor viure'l intensament (com fa el superhome nietzscheà).

Curiosament acabem "Filosbloc" amb Kubrik i la seva pel·lícula 2001. Si recordeu la nostra primera gran discussió filosòfica va constistir en interpretar què era el monolit. Per alguns era Déu, per altres la Raó. En qualsevol cas, Nietzsche enfonsa tant la raó com Déu i per això a la película l'escena final del naixement del nen (que potser és el superhome) té de fons una composició de Richard Strauss titulada (¿casualment?) Així parlà Zaratustra. Amb Nietzsche tornem al nostre principi, a Kubrik. Serà l'etern retorn?

Ha estat un plaer llegir-vos aquest dos anys. Gràcies.

¿BOIG O GENI?

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 28 Apr 2009 19:02:00 +0000

Nietzsche no és només un filòsof, és tot una figura dintre de la Història de la filosofia. És diferent en tot: en la forma d'escriure metafafòrica, en les idees irracionals que defensa, en la crítica que fa a tota la cultura occidental (on no se salva res, ni la pròpia filosofia)... Ell mateix deia que no era un home, sinó dinamita. Hi ha interpretacions de tot tipus: per alguns és un boig, per altres un visionari que encara no podem arribar a entendre del tot; uns diuen que defensa l'individualisme radical, altres els totalitarismes. En fi, dinamita. Us convido a que expresseu quina és la idea més interessant de Nietzsche per volsaltres i per què.

(la imatge tant suggerent és del cartell del congrès "Nietzsche y la hermeneútica", que es celebrà a la Universitat de València el novembre de 2007; mira-la de lluny i ...)

LLIBERTAT

noreply@blogger.com (el pensador) — Sun, 19 Apr 2009 19:40:00 +0000

Stuart Mill és un gran defensor de la llibertat del individu i en el seu context històric és d'agraïr la seva aportació pels drets humans. Com sabeu, la seva definició de llibertat té a veure amb els drets subjectius que tothom ha de tenir. Som totalment lliures sempre i quan respectem els drets dels altres, o dit d'una altra forma, sempre i quan no causem dany al proïsme. Tenint això en compte, quines reflexions us provoquen les següents tires de Quino (el creador de Mafalda)? (no es tracta de dir només què volen dir, sinó què en penseu vosaltres de la qüestió plantejada)

Qui és més feliç un incult solitari sense problemes o una persona culta sociable però amb problemes?

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 14 Apr 2009 16:30:00 +0000

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans i ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. Si una persona culte, és una persona cultivada i un incult és qui no ha tingut accès a la cultura humana, ¿com respondríeu la pregunta? (gràcies a Miroslaw Pieprzy per la il·lustració i a Pere Augé per la qüestió).

què faries si fossis un polític utilitarista?

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 14 Apr 2009 16:21:00 +0000

L'utilitarisme és una doctrina ètica que defensa que és bo allò útil i allò útil és el que causa més plaer que dolor. Aplicat a la societat (filosofia política) afegeix que bo és allò que causa molt de plaer a moltes persones. Bentham entenia els plaers des del punt de vista quantitatiu. Stuart Mil des del qualitatiu. Els dos defensaven que s'ha de intentar promoure lleis utilitaristes. Si fossis un polític utilitarista, quines lleis defensaries? (convido als que participeu a trobar dificultats a les lleis que els altres plantegin)

EMOTIVISME

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 10 Mar 2009 20:40:00 +0000

L'emotivisme moral és aquella doctrina ètica que defensa que la fonamentación dels nostres principis morals es troba, no en la raó sinó en el sentiment. És a dir, en decisions morals sobre el que està bé o el que està malament, primer analitzem les raons però al final decidim guiats per sentiments d'aprovació o desprovació. Tenint això en compte què creieu que diria un emotivista sobre l'eutanasia, l'avortament o al pena de mort? Hi esteu d'acord?

Nota:la imatge és el quadre "El crit" del norueg Edvard Munch (1863-1944)

P E R F E C T E

noreply@blogger.com (el pensador) — Thu, 05 Feb 2009 20:54:00 +0000

Una de les qüestions discutides de la filosòfia de Descartes és la seva suposada demostració deductiva de l'existència de Déu. I entre d'altres, la que es refereix a la seva perfecció. Segons Descartes, a ell l'ha creat un ésser perfecte, perquè només un ésser perfecte és capaç de crear un altre ésser. Aquí descarta haver-se creat ell mateix ja que si ho hagués fet s'hagués creat perfecte i no imperfecte com és ell. Alguns diuen que si Déu és capaç de crear éssers imperfectes llavors no es perfecte.

La qüestió és: que vol dir ser perfecte? És Déu perfecte? Existeix alguna cosa perfecte? Es pot ser perfecte i no existir?

(aquesta qüestió és en honor a Alfonso, Jordi i Pol, no perquè siguin perfectes, sinó perquè lamentaven a classe no tenir davant Descartes per poder plantejar-li les seves objeccions)

El GALL DINDI INDUCTIVISTA

noreply@blogger.com (el pensador) — Mon, 26 Jan 2009 22:57:00 +0000

Bertrand Russell filòsof i matemàtic britànic del segle XX, influenciat tant pel racionalistes com pels empiristes, pensava que l'objectiu fonamental de la ciència i la filosofía era comprendre la realitat, i no simplement fer prediccions. Pensava que la ciència partia de les dades empíriques i que també utilitzava la lògica, però que només arriba a conclusions provisionals, ja que la experimentació no és mai definitiva. Per ilustrar-ho explicava la següent història d'un gall dindi:

"Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que "sempre menjo a les 9 del matí". Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll".

La història mostra que la inducció té el seus límits. Malgrat aixo nosaltres la fem servir contínuament a la vida diària (pensa en els coses que saps per experiència). Descartes estaba en contra, perquè només la deducció i la intuïció son formes de coneixement vàlides per ells. Hume estaria a favor perquè creu que no hi ha altre forma d'aquirir coneixement que per l'experiènica, tot i que pensa que per l'experiència el coneixement sempre pot ser, com a molt, probable, però mai definitiu. I tu, creus que ens podem fiar de la inducció?

UNIVERSAL I NECESSARI

noreply@blogger.com (el pensador) — Wed, 07 Jan 2009 17:18:00 +0000

Descartes, amb el racionalisme, instaura un model filosòfic que pretén buscar el coneixement universal necessari.
UNIVERSAL, vol dir que ha de ser un coneixement vàlid en qualsevol circunstància, lloc o temps.
NECESSARI vol dir que no pot donar-se el cas en que no sigui cert, és a dir, que sigui infalible.

Una llei científica pretén tenir aquestes dues característiques: universalitat i necessitat. Us imagineu una llei que es compleixi només a vegades.

Creieu que es possible en filosofia un coneixement d'aquests tipus?
Fins a quin punt es pot fer teoria de la realitat, el coneixement, l'ànima, Déu, el món de forma universal i necessària?

DE QUÈ PODEM DUBTAR?

noreply@blogger.com (el pensador) — Wed, 26 Nov 2008 11:24:00 +0000

Una de les aportacions més importants de Descartes és el dubte metòdic. Es tracta de que, quan creiem que sabem alguna cosa important, la fem passar pel filtre de la raó preguntant-nos d'on hem tret aquest coneixement i si, d'alguna forma, podríem dubtar de la seva veracitat. No es tracta de ser escèptic i dubtar sempre de tot, sinó de tenir cura de no introduir sense revisió coses a la nostra ment sense que sigui dubtoses.

Que en penseu? Hi ha coses de les que podem dubtar tot i ser molt evidents? És pot dubtar de tot? És important dubtar?

DIA MUNDIAL DE LA FILOSOFIA

noreply@blogger.com (el pensador) — Mon, 10 Nov 2008 18:47:00 +0000

Com ja sabeu, cada any desde fa 7 anys, es commemora el dia internacional de la filosofia. És la UNESCO (la secció de la ONU que la defensa la cultura i la educació a nivell mundial) qui promou aquesta efemèride. Enguany es va publicar un informe defensant les qualitats educatives de la filosofia per ajudar a crèixer en llibertat (si teniu curiositat és aquí
Vosaltres creieu que la filosofia es mereix una celebració?
Creieu que és un patrimoni de la humanitat important?
Penseu que la filosofia ha sigut necessària des d'un punt de vista històric?
Creieu que la filosofia és encara necessària?
Creieu que és important que els nens i els joves coneguin la filosofia?
És possible que la filosofia desaparegui algun dia?

EL COS I L'ANIMA

noreply@blogger.com (el pensador) — Tue, 14 Oct 2008 22:17:00 +0000

Segons Plató L'ànima és eterna i és obligada a viure en el món de les coses lligada a un cos que li fa de suport material. L'ànima ha de comportar-se tendint sempre cap al Bé, la Justícia i la Bellesa per assolir la felicitat i deslliurar-se de les reencarnacions.

Per Plató així s'explica la tendència natural a ser bons. Quan no ho som és perquè ens deixem dominar per la part dolenta de nosaltres mateixos.

Què en penseu? Existeix l'ànima com a font de vida del cos? Tendim al Bé si no estem dominats per la pitjor part de nosaltres? Com aconseguir la felicitat si no és amb la moderació, la fortalesa i la prudència, virtuts de l'ànima?

ESTAR BOIG

noreply@blogger.com (el pensador) — Fri, 23 May 2008 14:32:00 +0000

Dalí és un pintor importantíssim a la història de l'art. No hi ha dubte. Una de les seves frasse més famoses és: "la diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig". És una frase provocadora perquè la majoria de la gent pensa que les coses que ell feia són ben boiges, dignes d'un boig.

Segurament els psiquiatres tenen una llista de símptomes que els ajuden a identificar un boig i recomanar el seu ingrés en un manicomi. Pero el concepte boig va més enllà de un diagnòstic mèdic. Alguns pensen, per exemple, que per sobreviure en aquests món cal estar una miqueta boig. El concepte "boig" té acepcions diferents i sembla que admeti graus: és pot ser una mica, poc o molt boig. Per entendre'l bé hem de pensar el seu contrari: en català tenim la paraula "seny"; en castellà "cordura".

Què en penseu de tot això? Era Dalí un boig? Som nosaltres persones amb seny? És la bogeria una malaltia? Què és una persona normal?

TOT CUINANT LA FELICITAT

noreply@blogger.com (el pensador) — Fri, 16 May 2008 14:04:00 +0000

El filòsof Epicur, segons ens diu Alain de Botton, pensava que els ingredients de la felicitat eren 3: els amics, la llibertat i la capacitat de reflexionar sobre els problemes que et planteja la vida. El jove Alex Cubillas afegeix que a més cal posar-hi sal, és a dir, sortir-se de tant en tant del que hauria de ser "normal". Altres parlen d'ingredients com l'amor, la familia, els diners, tenri metes...

Quins són bons ingredients per cuinar la felicitat i en quina quantitat cal barrejar-los?

EL TRIPLE FILTRE ÈTIC

noreply@blogger.com (el pensador) — Fri, 18 Apr 2008 15:03:00 +0000

Aquesta és una historia inspirada en Sòcrates, filòsof grec del segle Vè a C. Era reconeguda per tots la seva saviesa perquè xerrava amb la gent pel carrer. Diuen que un dia un conegut li va dir:
-Sòcrates, ¿Saps el que acabo d’escoltar sobre un amic teu?
-Espera un minut -va replicar Sòcrates. Abans de dir-me res, m’agradaria que fessis una petita prova. Es tracta del triple filtre ètic.
-¿El triple filtre? va pregunta el conegut.
- Això mateix –va dir Sòcrates. Abans de dir res pensa en aquestes tres coses.
Primer filtre: ¿Estàs absolutament segur que allò que em diràs és veritat?
-No, acabo de sentir-lo a la plaça -va respondre l’home.
-Molt bé, va dir Sòcrates. Així que no saps realment si és veritat o no. Ara ve el segon filtre, el filtre de la Bondat. ¿És bo el que em vols dir sobre aquest amic meu?
-No, al contrari! -va respondre l’home.
-Així que tu vols dir-me una cosa dolenta sobre el meu amic i que realment no saps si és certa. Bé encara ens queda un filtre: el de la Utilitat. ¿El que vols dir-me, és útil per mi? –va preguntar Sòcrates.
-Doncs, potser no- va dir l’home.
-Bé, va concloure Sòcrates: si el que em vols dir no saps si és vertader, ni bo ni útil, per què vols dir-m’ho?

Aquest tipus de raonament explica per què era Sòcrates considerar tan bon filòsof. També explica per què mai no va saber que el seu millor amic estava liat amb la seva dona!

Llegendes a part, creus que el triple filtre és una bona eina per pensar si hem de dir o fer alguna cosa?

DETERMINISME O INDETERMINISME

noreply@blogger.com (el pensador) — Mon, 03 Mar 2008 15:57:00 +0000

Alguns pensen que, per viure bé, és millor tenir somnis i projectes de futur. Així és com sentim que controlem la nostra vida i no que la vida ens controla. Les persones que creuen això es planifiquen el futur i es concentren en aconseguir els seus somnis. Altres pensen que és millor viure el moment i tot allò que la vida ens posi davant, perquè al final sempre passa el que hagi de passar.

Filosòficament també existeixen aquestes postures. Spinoza (filòsof holandès del segle XVII) pensava que la natura té la seva inèrcia i el que hagi de passar passarà. Pensava que tot està determinat i que "anomenem llibertat al desconeixement de les causes dels nostres actes". Sartre (filòsof francès del segle XX) pensava que tota la nostra vida depen de nosaltres i que estem contínuament prenent decisions. Fins i tot quan decidim no fer alguna cosa o no decidir, estem decidir. Com ell ho diu: "estem condemnats a ser lliures". Això ens fa responsables del que ens passi.

I tu, que en penses? Determinisme o indeterminisme? Planificar-se la vida o viure-la com es presenti?

POT DEMOSTRAR-SE L'EXISTÈNCIA DE DÉU?

noreply@blogger.com (el pensador) — Mon, 18 Feb 2008 21:01:00 +0000

L'existència de Déu és una qüestió de Fe. És a dir, o creus o no creus. Malgrat això, molts filòsofs han insistit en donar demostracions lògiques de la seva existència. Per exemple Descartes (s XVII) pensava que si ell tenia al cap la idea d'un ser perfecte (Déu) és perquè aquest Déu existeix, ja que ell com a persona que no és perfecte no pot haver creat la idea de perfecció. Segles abans (s XII), Sant Anselm (un filòsof sant) havia afirmat que si tenim a la ment la idea de Déu com a ésser perfecte, aquest ha d'existir ja que si no existís no seria perfecte (li faltaria alguna cosa)
Y tu, què en penses?

COM PODEM SABER QUE UNA INFORMACIÓ ES CERTA?

noreply@blogger.com (el pensador) — Sun, 13 Jan 2008 18:28:00 +0000

Un dels temes que ha preocupat sempre als filòsofs és la qüestió del coneixement humà: com és que podem adquirir coneixement i com podem saber que són certs. Aquesta reflexió va portar al desenvolupament d'una disciplina filosòfica que es diu LÒGICA i també al neixement de la ciència.

No és un tema senzill i la simple pregunta del títol ho demostra. Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet.

Com podem saber per exemple si aquest foto que mostra una cara en el Machu pichu, és real? I la teoria que la segueix que diu que la civilització asteca és d'origen extraterrestre?

Hi ha alguns coneixements de sentit comú que donem per vàlids com, per exemple, que veure aigua és bo, que els humans utilitzem un part petita del cervell, etc. Un article va mostrar com des d'un punt de vista científic, aquests coneixements no són vertaders (si vols llegir la notícia mira aquí). A qui hem de creure?

BONS O DOLENTS

noreply@blogger.com (el pensador) — Sun, 25 Nov 2007 16:22:00 +0000

Segons Hobbes, som dolents per naturalesa perquè som egoistes i ens defensem dels altres. La demostració d'això és que hem inventat l'Estat al qui donen poder perquè ens organitzi.

Segons Rousseau, soms bons per naturalesa. Només cal pensar en els nadons per veure que no tenen malícia. Es el fet de conviure amb els altres i de tenir propietat privada el que fa que ens tornem envejosos i egoistes.

que en penseu?