f i l o b l o C

DESCARTES I LES PROVES DE L'EXISTÈNCIA DE DÉU

2012-01-15T21:20:00.001+01:00

En aquesta animació es mostren els arguments de demostració de l'existència de Déu i algunes de les objeccions que els seus coetanis li van fer. Esteu d'acord amb alguna de les objeccions? Teniu alguna altra vosaltres? Podria defensar els arguments de Descartes? Crec que pot ajudar veure el video (10 minuts) apuntant les idees bàsiques de cada argument i contrargument.

Aristòtil i la felicitat

2011-11-16T22:22:00.001+01:00

Aristòtil ho té clar. Tot ésser viu té una finalitat que explica la seva existència, relacionada amb allò que el defineix. En les plantes la finalitat és reproduir-se, ja que només tenen capacitats nutritives. En els animals la finalitat és reproduir-se, moure's i sentir ja que, a més d ela capacitat nutritiva tenen la sensitiva. En l'home, en ser l'animal que té al capacitat racional, la seva finalitat és desenvolupar el seu intel·lecte. I per què? Per aconseguir la felicitat. Segons ells no és possible la felicitat sense bons hàbits apresos que enforteixin la voluntad (virtuts com la temperança, el coratge, l'amistad...) i sense algunes virtuts intel·lectuals com la prudència i la saviesa.

-Creieu que és necessària la intel·ligència per assolir al felicitat?

-És possible la felicitat sense intel·ligència?

QUINES QUALITATS HA DE TENIR UN BON POLÍTIC?

2011-11-10T21:09:00.001+01:00

Plató pensava que l'únic que pot governar bé una polis amb justícia és aquell que sap què és. És a dir, cal un coneixement de la justícia. També cal ser just, que, segons ell vol dir ser moderat amb els plaers (funció concupiscible de l'ànima), fort en l'estat d'ànim (funció irascible) i prudent en les decisions (funció racional). Això només ho aconsegueixen els savis. I per ell el més savi és el filòsof, ja que dedica la seva vida a pensar i aproximar-se al coneixement vertader, objectiu.

Estem en plena campanya electoral per les elecciones al parlament d'Espanya i tenim molt presents als polítics aquest dies. Tenint això en compte us proposo pensar quines són les caractéristiques que ha de tenir un bon polític que volgui governar un pais?

-com ha de ser des d'un punt de vista personal? quines actituds i quines aptituds són recomanables?
-quins coneixement ha de tenir?

L'AMOR, MOTOR DE CONEIXEMENT

2011-10-21T00:24:00.001+01:00

En un famós diàleg, el Banquet, Plató reflexiona sobre la importància del amor. Sòcrates en el diàleg defensa la idea que l'amor és allò que ens motiva per conèixer, per aprendre. Eros és l'impuls que ens fa apropar-nos a la bellesa. Veure coses belles ens aproxima a la idea de Bellesa i, en general a les Idees. L'amor, per tant, és un motor pel coneixement.
Teniu algún exemple que demostri aquesta teoría?
Quin creieu que es el principal motiu que ens impulsa a voler conèixer, a saber coses?

EL PODER DE LA MAJORIA

2011-09-21T19:41:00.001+01:00

Una de las cosas que ens ensenya Sòcrates és que la opinió majoritària no té per què ser la veritat. Per saber la veritat, cadascú ha d'examinar detingudament les seves idees per arribar a conclusions ben fonamentades. Per això és millor l'opinió d'un savi que la d'una majoria que no es dedica a examinar en profunditat els seus pensaments.
-Com s'entén que a la nostra època hàgim arribat a defensar el poder de la majoria per quasi tot?
-Creieu que caldria revisar el nostre concepte de democràcia?

Escena de la pel·lícula de Rosselini "Sòcrates" on es veu la votació en el judici de Sòcrates

EL LLENGUATGE ÉS UNA FICCIÓ QUE HEM OBLIDAT QUE HO ÉS

2011-05-05T05:28:00.005+01:00

Nietzsche ens avisa que el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. Com pot un concepte genèric representar bé una cosa única? No pot, només pot ser una etiqueta. D'altra banda els conceptes, les etiquetes, funcionen molt bé perquè ens donen tranquilitat. Quan sabem dos o tres coses bàsiques sobre alguna persona, ja la tenim "classificada". No podem suportar la incertesa de no poder classificar les coses. Ara bé, el problema és que hem acabat identificant la cosa amb la seva etiqueta. Per això Nietzsche proposarà el llenguatge metafòric com a més proper a la realitat.
Provem un experimenent per acabar el curs: ¿com podríeu descriure metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia?

MESURAR LA FELICITAT

2011-03-31T16:16:00.004+01:00

El concepte de felicitat és un dels més importants a la filosofia de Stuart Mill. Tant ell com els anterior utilitaristes volien centrar-se en saber com es podien crear lleis i normes que fomentessin un grau elevat de felicitat per el més gran nombre de persones.

Bentham proposava fer un càlcul del que dona plaer i promoure lleis que potencïin, o com a mínim, no limitin aquests plaers. Mill proposava un concepte de felicitat lligat a la llibertat i a la posibilitat de rebre una bona educació. Avui en dia, com a resultes d'aquestes reflexions, es parla d'estat de BENESTAR i es consideren sobretot factors econòmics per determinar-lo.

Per concretar aquest benestar, el rei de Buthan -a la foto-, petit pais asiàtic entre al India i Xina i de tradició budista, va proposar com a mesura de progrés no el PIB (producte interior brut) sino el FIB (Felicitat interior bruta). Amb ell es medeix el benestar psicològic dels ciutadans basant-se en l'accès a la sanitat, la conservació dels recursos naturals del país o el temps que dediquen a la família.

Si haguéssiu de mesurar el nivell de felicitat de un pais, què faríeu servir com a medidors? En què us basaríeu?

DRET A LA VIDA

2011-03-14T17:25:00.003+01:00

El primer article de la Declaració de Drets humans parla del dret a la vida.
El filòsof David Hume es planteja al seu llibre Investigació sobre els principis de la moral què fa que un principi moral sigui un principi, és a dir, com es justifica? on es fonamenta?
Segons ell:
-"La suma dels angles de un triángle és 180º" és una enunciat matemàtic que es fonamenta en la lògica interna del números.
-"L'aïgua bull a 100º" és un enunciat físic que es fonamenta en l'experiència.
-"Assassinar és dolent", en canvi no és justifica ni per l'experiència ni per la lógica interna del pensament.
Com podríeu justificar aquest enunciat? Basant-vos en què demostraríeu que és un enunciat vertader?

ESTAR SEGURS

2011-02-09T09:23:00.002+01:00

Una de les qüestions de la filosofia moderna és la recerca de criteris de fiabilitat per saber distinguir els coneixements vertaders dels falsos. Descartes proposa des del seu racionalisme el criteri de l'EVIDÈNCIA: quna un coneixement es presenta a la meva ment de manera clara i distinta és vertader (i recordem que ho és perquè Déu m'ha donat aquest criteri). Hume, des del seu empirisme, proposa el principi de còpia: intentar examinar si el coneixement prové d'alguna experiència concreta personal o si és un barreja d'experiències que la meva imaginació ha format.Ambdós tenen dificultats: com puc saber que la meva evidència és evident? Com puc confiar en la meva memòria per recordar les experiències passades?

Quins criteris fem servir quan volem saber si un coneixement és cert? Tenim diferents criteris depenent dels tipus de "veritats"? Quins són els tipus de veritats i els criteris que feu servir?

DÉU PER LÒGICA

2011-02-09T09:17:00.003+01:00

Com sabem, Descartes creu que ha demostrat la existència de Déu a partir de la idea de Déu que ell té i de la capacitat racional de la seva ment, la lògica. Si les matemàtiques són objectivament vertaderes per lògica i ningú dubta de l'existència dels nombres (tot i que els no matemàtics no poguem entendre les demostracions matemàtiques), per què es posa en dubte l'existència de Déu després d'una demostració lògica com la de Descartes? Intenteu respondre la pregunta amb el màxim de raonabilitat i no deixant-vos portar pels sentiments.

PENSO, DONCS EXISTEIXO

2011-02-09T09:08:00.003+01:00

La celebre frase de Descartes, on evidencia la seva existència en evidenciar el seu pensament, ha estat multiples vegades replicada en altres formes: compro, doncs existeixo, consumeixo, doncs existeixo, estimo, doncs existeixo...
Quina seria la vostra versió? Què és allò que us dona la màxima evidència de la vostra existència: parlar per telèfon, escriure al facebook, jugar a fútbol, abraçar els altres, estudiar...

LA JUSTÍCIA I LA FELICITAT

2010-11-30T18:27:00.003+01:00

Plató entenia que una ciutat justa era aquella en la que cadascú fes bé allò que havia de fer. De la mateixa manera un individu era just quan cada facultat de l'ànima fes el que li correspon: a la raó manar i a les emocions i els desitjos controlar-se per ser forts i moderats. Podrem entendre que això és la felicitat? Si fos això, creieu que la felicitat té a veure amb l'armonia de les parts de l'ésser humà?

ÀGORA I PLATÓ

2010-10-27T12:59:00.003+01:00

Mira el trailer de la pel·lícula per recordar-la. Tenint en compte les idees de Plató sobre la polis ideal què creus que diria sobre el que va passar a Alexandria?

ÀGORA

2010-10-27T12:41:00.004+01:00

La película d'Amenabar va trigar a estrenarse a EEUU. Alguns diuen que va ser perquè moltes distribuidores no acceptaven l'argument, ja que es critiquen totes les religions, especialmente la cristiana. La intolerància de cristians, jueus i pagans al final porta a una lluita de tots contra tots que el porta a assassinar a Hipàtia. Qui defensa això explica que als films nordamericans,a més de sortir la bandera nacional sempre hi ha un moment per l'esperança i la creença en Déu. Què en penseu d'aquesta hipòtesis?

LA CAVERNA

2010-10-01T20:42:00.005+01:00

Un dibuixant brasiler va fer, ja fa temps, una versió lliure i en còmic del mite de la caverna de Plató. Si la llegim fins el final sembla que ens vulgui dir que encara avui en dia estem dins la caverna. Mireu el còmic (no cal entendre el text perquè les imatges són molt evidents). Què us sembla aquest final? Què seria avui en dia la caverna que ens manté en la ignorància? Què o qui podría ajudar-nos a sortir?

ELS INICIS

2010-09-20T19:15:00.003+01:00

Segons hem vist a classe, els primers filòsofs de la Història d'Occident són els presocràtics. Ells van començar admirant-se per les coses més simples com els elements de la natura. I es preguntàven d'on vé tot, quin és l'origen de les coses (l'arché). Quasi com els nens petits que es pregunten les coses més òbvies perquè per ells no tenen explicació (per exemple d'on vé la llum o a on va quan es fa fosc.)

Podríeu dir quan vau començar a filosofar vosaltres?
Quines eren les vostres qüestions?
A qui li feieu les preguntes?

THE END

2010-05-05T18:53:00.005+01:00

Tot arriba al seu final, (o al seu inici si creïem en l'etern retorn de Nietzsche!)
Us convido a fer una petita reflexió sobre què ha significat per vosaltres aquest curs de Història de la filosofia: quines idees heu trobat interessants, quins descobriments us han fet anar més enllà, si heu incorporat coses a la vostra percepció del món i de la vida, què és el que més us ha agradat del que hem fet, etc... Animeu-vos a escriure i a llegir el que tothom diu. FINS AVIAT!

NIETZSCHE ÉS UNA FONT

2010-04-27T06:45:00.004+01:00

Nietzsche és un dels filòsofs que més cites ha donat a la història. La seva forma d'escriure metafòrica i directe dona molt de joc per seleccionar, dels seus aforismes, frases que siguin inspiradores. Us convido a que deixeu aquí la vostra i comenteu per què us agrada. També podeu comentar les dels altres, és clar! Deixo una per començar "allò que no em mata em fa més fort": és un cant a l'atreviment, a no sentir por davant dels fets que poden trastocar la nostra tranquil·litat.

DESCARTES versus PASCAL

2010-04-03T17:20:00.004+01:00

El 24 de setembre de 1647, Pascal i Descartes, els dos filòsofs francesos més importants llavors, van trobar-se al convent “Els Mínims” de París. Descartes tenia llavors 51 anys i ja havia escrit El discurs del mètode. Pascal en tenia 24 i tot i ser considerat un geni matemàtic es trobava en una profunda crisis existencial, preocupat pels mals del món i amb un sotmetiment quasi total a la fe janseista (una secta religiosa de l’època). L’escriptor Jean-Claude Brisville ha recreat aquesta trobada en forma del diàleg que alguns vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Lliure de Barcelona el passat divendres 19 de març.

La conversa representa l’enfrontament entre 2 formes de vida: una tranquil·la, basada en la recerca pacient del coneixement a través de la raó, i una altra atormentada, malaltissa i radical, basada en la fe i en la creença en l’omnipotència de Déu. La discusió es centra en si la raó és l’eina per assolir la veritat o si, l’única via possible per arribar a la comprensió de l’univers és la fe.

Aquest enfrontament ens porta a plantejar-nos la següent qüestió: ¿És possible una comprensió racional de tot o hi ha coses que romanen sempre com a misteris i que només permeten una comprensió mística?
(NOTA: si no vas venir al teatre pots donar el teu parer sobre la pregunta; si vas venir, pots opinar sobre la pregunta i/o opinar sobre l’obra).

LA LLIBERTAT, DEPÈN DE L'EDUCACIÓ?

2010-03-14T16:15:00.002+01:00

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans. Ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. I alhora defensa la llibertat com a condició indispensable perquè després l'individu desenvolupi allò que ha descobert amb l'educació. És més, serem més lliures en tant que tinguem més possibilitats de triar i tindrem més posibilitat de triar si hem estat educats. Esteu, d'acord? Una persona que rebi educació pot ser més lliure? Una persona amb cultura té més possibilitats d'assolir la felicitat?

Plaer, deure i llibertat

2010-03-05T16:20:00.004+01:00

Segons Kant actuem moralment perquè som lliures. Si el que fem estiguessim programats per fer-ho, ja no es podría jutjar com a bo o dolent. Si estic programat per ser generós,la meva acció no és ni bona ni dolenta, senzillament no la puc evitar; igual que un animal no es dolent perquè ataqui un altre. Per això qui actua per deure, és a dir obligant-se a si mateix a fer una cosa per principi, tot i que li desgradi fer-la, està sent més lliure que qui actua per impuls o seguint el seu gust. Per això, Kant estaria d'acord en que qui actua seguint el plaer no és lliure sinó que es esclau del seu gust. Això crida molt l'atenció perquè pel sentit comú és més lliure qui fa més allò que li ve de gust. Què en penseu?

IMPERATIU CATEGÒRIC

2010-02-22T20:21:00.004+01:00

Immanuel Kant (s XVIII) és conegut, entre d'altres coses, per haver creat una fórmula ètica que ens donés a cadascú un resultat exacte sobre si el que fem o volem fer és bo o dolent. Ell sobretot volia que fossim lliures i no creia que els manaments (com els de les religons) ens deixin ser-ho perquè ens diuen directament el que està bé o malament (per exemple, "no mataràs" o "no robaràs"). Ara bé, ¿cóm és possible que una fórmula ens ajudi a ser lliures? La seva solució és la següent. Cada vegada que vulguem saber si una cosa que fem o volem fer és bona hem de pensar el següent: "actua sempre de forma que vulguis que la màxima -principi- de la teva acció és convertexi en llei universal". És a dir, si el que vols fer voldríes que tothom ho tingués com a principi, que tothom fes el mateix en les mateixes circumstàncies, llavors és correcte. Si no, si ho vols fer però no voldries que els altres ho fessin, llavors es incorrecte. Com veïeu no és com Hume, que fa dependre dels sentiments les decisions moral; la fórmula de Kant és racional. Us convido a pensar-hi posant exemples de la vostra vida diària per veure si és o no una bona fórmula.

PER QUÈ LES BOLES DE BILLAR ES MOUEN?

2010-01-21T22:30:00.002+01:00

David Hume diu que la relació causa-efecte es coneix pel costum i l'hàbit i per tant, no es pot demostrar definitivament. Estem acostumats a que les boles de billar es moguin en topar. La física anomena a això força, però Hume diu que això és una idea que no prové de cap impressió, ja que no és pot veure la força. ¿És coherent creure en la ciència (i per tant en què existeix la matèria) i fer servir conceptes intangibles com força, energia, etc?

Esse est percipi aut percipere

2010-01-05T14:05:00.007+01:00

El filòsof i bisbe irlandès George Berkeley va desenvolupar una curiosa teoria filosòfica en el segle XVIII. La seva filosofia és un empirisme portat a l'extrem. Proposa que no es pot saber si un objecte existeix; només podem dir si el percebem o no. Segons ell només podem conèixer les nostres percepcions i no els objectes. I que és el que percebem? Com que no podem demostrar que sigui quelcom material, només podem dir que és allò que és a la nostra ment, és a dir "idees". Les idees son coses percebudes i, en conseqüència només existeixen si són percebudes.
El fet que existeixin idees i puguin ser percebudes pressuposa que també existeix allò que les percep, que anomena esperit o ment. Així la realitat es redueix a idees i ments. Si les idees existeixen perquè poden ser percebudes, les ments existeixen perquè poden percebre. D'aquí la seva famosa frase en llatí "esse est percipi aut percipere", ésser és percebre o ser percebut.

Intenteu reflexionar en veu alta sobre les idees de Berkeley: què li diríeu si el tinguéssiu davant? Com podem demostrar que s'equivoca? Quines proves podem donar de que el que diu és correcte?

ESTIC SOMIANT?

2009-11-22T17:59:00.007+01:00

Una de les qüestions que es planteja Descartes en la seva investigació filosòfica és la impossibilitat de diferenciar quan estem sonmiant de quan no. Sabem que la seva resposta és que la claretat amb la que distingeix una cosa de l'altre es deu a Déu. Quan ens equivoquem és perquè fem servir malament la nostra raó. Si la fem servir bé el que ens diu és cert (racionalisme) i això és així perquè Déu existeix. És a dir, si no existís Déu no podríem estar segurs que el que la nostra ment veu clar fos realment vertader, només podríem dir que la nostra ment ho veu clar i punt.Què en penseu, d'això?
- Quins criteris creieu que tenim per diferenciar quan estem sonmiant de quan no?
- És el fet que una cosa estigui clara per la meva ment, allò que la fa vertadera?
- Com puc estar segur que una idea és vertadera només perquè jo la vegi clara?

Observació: la imatge és un caçador de somnis. Per saber qué és cliqueu aquí

HIPÀTIA, la raó i la ignorància

2009-11-03T21:12:00.005+01:00

Una de les qüestions en la que ens fa pensar la pel·lícula "Ágora" és el poder de la ignorància per desfer el que la raó o la fe amb bones intencions fa. Al costat d'això ens mostra la dedicació exclusiva de Hipàtia a la filosofia, al coneixement, a la admiració pel cosmos, amb l'obligació sempre de dubtar i analitzar els pensaments contínuament. El film mostra moltes més coses. Comenteu aquí que és el que més us ha interessant de la pel·lícula.

L'ÀNIMA

2009-10-21T22:56:00.003+01:00

Una amiga filòsofa diu que reivindica el concepte d'ànima perquè en el món actual hem perdut de vista un aspecte de l'ésser humà que s'explicava molt bé amb aquesta paraula. No som només numeros, clients, consumidors, animals que sacien els seus instints, ni tampoc éssers amb traumes psicològics amb els que ens expliquem tots els nostres defectes. Som una ànima o esperit, diu Plató, i ella és el que ens dona la llibertat d'actuar, la tranquilitat, la identitat i la esperança en un món més enllà del material. ¿Què en penseu?¿El concepte ànima es refereix a alguna cosa que no s'explica amb altres conceptes com ment, intel·ligència, consciència?¿Son el mateix? ¿De què pot servir avui en dia parlar de l'ànima?

MITE DE LA CAVERNA

2009-10-11T21:43:00.005+01:00

En un còmic brasiler apareix una divertida versió del mite de la caverna de Plató. El segúent video la mostra en 2 minuts. És el portugués però s'entén molt bé. Al final mostra com la televisión es l'actual caverna. Comenteu qualsevol de les següents qüestions:

-¿Què penseu sobre la interpretació de la televisió com la "nova caverna"?
-¿Què seria per vosaltres "la caverna" en l'actualitat?
-¿Com es pot sortir de l'estat d'ignorància al que sotmet la caverna, sigui quina sigui?

FELICITAT

2009-09-22T19:26:00.008+01:00

Els sofistes eren relativistes i escèptics. Per tant per ells la felicitat no era quelcom que es pogués definir, sino que cadascú o cada context social té una acepció específica del concepte. Sòcrates en canvi pensava que, tot i que cadascú por dir un exemple diferent del que ens fa feliços, la felicitat com a idea deu ser alguna cosa fixa, igual que el bé o la justícia. Independentment de què ens fa feliços, podríeu específicar que és allò que entenem tots quan escoltem les paraules felicitat, bé o justícia (tríeu una de les tres)? Podeu intentar fer una definició sense posar exemples?

TORNEM A COMENÇAR

2009-09-15T18:40:00.004+01:00

Avui han començat les classes de Història de la filosofia. La història torna a fer el seu camí de setembre a maig, de Plató a Nietzsche. Avui a classe L'Isidre ens ha fet pensar a tots a 2n A amb la seva suposada pregunta filosòfica. La pregunta era "Per què". He donat per suposat que tothom entenia que no era un pregunta, però ara no ho tinc tan clar. És una pregunta perquè té la forma de una pregunta, però és filosòfica?
Mathew Lipman (filòsof noradmericà encara viu) diu que una pregunta filosòfica és aquella que no te una resposta clara però que podem imaginar-nos com podria respondre-la. ¿Per què no és una pregunta filosòfica la pregunta "per què?" ¿O, per què sí?

L'ETERN RETORN: ES TANCA EL CERCLE

2009-05-04T20:06:00.004+01:00

Acabem el curs i amb ell aquests dos cursos d'introducció al món del pensament filosòfic. Vull agrair-vos a tots el vostre interés i dedicació. Es nota en el nivell dels comentaris.¡Crec que hem aconseguit ser una comunitat de investigació filosófica virtual!

Acabem amb una idea de Nietzsche: L'ETERN RETORN. És un concepte complicat. Sembla ser que ell no entenia el temps de forma linial sinó circular, igual que moltes filosofies orientals. Des d'aquesta perspectiva, passat i futur son infinits i, per tant, en el passat hi és tot, i en el futur, també. Aixó implica que no hi ha principi ni fi. Alguns interpreten això dient que tot el que passa ha passat i passarà sempre, és a dir que es repeteix. Per això cal dedicar-li a cada instant molta atenció perquè, ja que es repetirà tal i com el visquem, millor viure'l intensament (com fa el superhome nietzscheà).

Curiosament acabem "Filosbloc" amb Kubrik i la seva pel·lícula 2001. Si recordeu la nostra primera gran discussió filosòfica va constistir en interpretar què era el monolit. Per alguns era Déu, per altres la Raó. En qualsevol cas, Nietzsche enfonsa tant la raó com Déu i per això a la película l'escena final del naixement del nen (que potser és el superhome) té de fons una composició de Richard Strauss titulada (¿casualment?) Així parlà Zaratustra. Amb Nietzsche tornem al nostre principi, a Kubrik. Serà l'etern retorn?

Ha estat un plaer llegir-vos aquest dos anys. Gràcies.

¿BOIG O GENI?

2009-04-28T20:02:00.005+01:00

Nietzsche no és només un filòsof, és tot una figura dintre de la Història de la filosofia. És diferent en tot: en la forma d'escriure metafafòrica, en les idees irracionals que defensa, en la crítica que fa a tota la cultura occidental (on no se salva res, ni la pròpia filosofia)... Ell mateix deia que no era un home, sinó dinamita. Hi ha interpretacions de tot tipus: per alguns és un boig, per altres un visionari que encara no podem arribar a entendre del tot; uns diuen que defensa l'individualisme radical, altres els totalitarismes. En fi, dinamita. Us convido a que expresseu quina és la idea més interessant de Nietzsche per volsaltres i per què.

(la imatge tant suggerent és del cartell del congrès "Nietzsche y la hermeneútica", que es celebrà a la Universitat de València el novembre de 2007; mira-la de lluny i ...)

LLIBERTAT

2009-04-19T20:40:00.009+01:00

Stuart Mill és un gran defensor de la llibertat del individu i en el seu context històric és d'agraïr la seva aportació pels drets humans. Com sabeu, la seva definició de llibertat té a veure amb els drets subjectius que tothom ha de tenir. Som totalment lliures sempre i quan respectem els drets dels altres, o dit d'una altra forma, sempre i quan no causem dany al proïsme. Tenint això en compte, quines reflexions us provoquen les següents tires de Quino (el creador de Mafalda)? (no es tracta de dir només què volen dir, sinó què en penseu vosaltres de la qüestió plantejada)

Qui és més feliç un incult solitari sense problemes o una persona culta sociable però amb problemes?

2009-04-14T17:30:00.011+01:00

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans i ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. Si una persona culte, és una persona cultivada i un incult és qui no ha tingut accès a la cultura humana, ¿com respondríeu la pregunta? (gràcies a Miroslaw Pieprzy per la il·lustració i a Pere Augé per la qüestió).

què faries si fossis un polític utilitarista?

2009-04-14T17:21:00.004+01:00

L'utilitarisme és una doctrina ètica que defensa que és bo allò útil i allò útil és el que causa més plaer que dolor. Aplicat a la societat (filosofia política) afegeix que bo és allò que causa molt de plaer a moltes persones. Bentham entenia els plaers des del punt de vista quantitatiu. Stuart Mil des del qualitatiu. Els dos defensaven que s'ha de intentar promoure lleis utilitaristes. Si fossis un polític utilitarista, quines lleis defensaries? (convido als que participeu a trobar dificultats a les lleis que els altres plantegin)

EMOTIVISME

2009-03-10T21:40:00.007+01:00

L'emotivisme moral és aquella doctrina ètica que defensa que la fonamentación dels nostres principis morals es troba, no en la raó sinó en el sentiment. És a dir, en decisions morals sobre el que està bé o el que està malament, primer analitzem les raons però al final decidim guiats per sentiments d'aprovació o desprovació. Tenint això en compte què creieu que diria un emotivista sobre l'eutanasia, l'avortament o al pena de mort? Hi esteu d'acord?

Nota:la imatge és el quadre "El crit" del norueg Edvard Munch (1863-1944)

P E R F E C T E

2009-02-05T21:54:00.008+01:00

Una de les qüestions discutides de la filosòfia de Descartes és la seva suposada demostració deductiva de l'existència de Déu. I entre d'altres, la que es refereix a la seva perfecció. Segons Descartes, a ell l'ha creat un ésser perfecte, perquè només un ésser perfecte és capaç de crear un altre ésser. Aquí descarta haver-se creat ell mateix ja que si ho hagués fet s'hagués creat perfecte i no imperfecte com és ell. Alguns diuen que si Déu és capaç de crear éssers imperfectes llavors no es perfecte.

La qüestió és: que vol dir ser perfecte? És Déu perfecte? Existeix alguna cosa perfecte? Es pot ser perfecte i no existir?

(aquesta qüestió és en honor a Alfonso, Jordi i Pol, no perquè siguin perfectes, sinó perquè lamentaven a classe no tenir davant Descartes per poder plantejar-li les seves objeccions)

El GALL DINDI INDUCTIVISTA

2009-01-26T23:57:00.006+01:00

Bertrand Russell filòsof i matemàtic britànic del segle XX, influenciat tant pel racionalistes com pels empiristes, pensava que l'objectiu fonamental de la ciència i la filosofía era comprendre la realitat, i no simplement fer prediccions. Pensava que la ciència partia de les dades empíriques i que també utilitzava la lògica, però que només arriba a conclusions provisionals, ja que la experimentació no és mai definitiva. Per ilustrar-ho explicava la següent història d'un gall dindi:

"Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que "sempre menjo a les 9 del matí". Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll".

La història mostra que la inducció té el seus límits. Malgrat aixo nosaltres la fem servir contínuament a la vida diària (pensa en els coses que saps per experiència). Descartes estaba en contra, perquè només la deducció i la intuïció son formes de coneixement vàlides per ells. Hume estaria a favor perquè creu que no hi ha altre forma d'aquirir coneixement que per l'experiènica, tot i que pensa que per l'experiència el coneixement sempre pot ser, com a molt, probable, però mai definitiu. I tu, creus que ens podem fiar de la inducció?

UNIVERSAL I NECESSARI

2009-01-07T18:18:00.006+01:00

Descartes, amb el racionalisme, instaura un model filosòfic que pretén buscar el coneixement universal necessari.
UNIVERSAL, vol dir que ha de ser un coneixement vàlid en qualsevol circunstància, lloc o temps.
NECESSARI vol dir que no pot donar-se el cas en que no sigui cert, és a dir, que sigui infalible.

Una llei científica pretén tenir aquestes dues característiques: universalitat i necessitat. Us imagineu una llei que es compleixi només a vegades.

Creieu que es possible en filosofia un coneixement d'aquests tipus?
Fins a quin punt es pot fer teoria de la realitat, el coneixement, l'ànima, Déu, el món de forma universal i necessària?

DE QUÈ PODEM DUBTAR?

2008-11-26T12:24:00.006+01:00

Una de les aportacions més importants de Descartes és el dubte metòdic. Es tracta de que, quan creiem que sabem alguna cosa important, la fem passar pel filtre de la raó preguntant-nos d'on hem tret aquest coneixement i si, d'alguna forma, podríem dubtar de la seva veracitat. No es tracta de ser escèptic i dubtar sempre de tot, sinó de tenir cura de no introduir sense revisió coses a la nostra ment sense que sigui dubtoses.

Que en penseu? Hi ha coses de les que podem dubtar tot i ser molt evidents? És pot dubtar de tot? És important dubtar?

DIA MUNDIAL DE LA FILOSOFIA

2008-11-10T19:47:00.005+01:00

Com ja sabeu, cada any desde fa 7 anys, es commemora el dia internacional de la filosofia. És la UNESCO (la secció de la ONU que la defensa la cultura i la educació a nivell mundial) qui promou aquesta efemèride. Enguany es va publicar un informe defensant les qualitats educatives de la filosofia per ajudar a crèixer en llibertat (si teniu curiositat és aquí
Vosaltres creieu que la filosofia es mereix una celebració?
Creieu que és un patrimoni de la humanitat important?
Penseu que la filosofia ha sigut necessària des d'un punt de vista històric?
Creieu que la filosofia és encara necessària?
Creieu que és important que els nens i els joves coneguin la filosofia?
És possible que la filosofia desaparegui algun dia?

EL COS I L'ANIMA

2008-10-14T23:17:00.003+01:00

Segons Plató L'ànima és eterna i és obligada a viure en el món de les coses lligada a un cos que li fa de suport material. L'ànima ha de comportar-se tendint sempre cap al Bé, la Justícia i la Bellesa per assolir la felicitat i deslliurar-se de les reencarnacions.

Per Plató així s'explica la tendència natural a ser bons. Quan no ho som és perquè ens deixem dominar per la part dolenta de nosaltres mateixos.

Què en penseu? Existeix l'ànima com a font de vida del cos? Tendim al Bé si no estem dominats per la pitjor part de nosaltres? Com aconseguir la felicitat si no és amb la moderació, la fortalesa i la prudència, virtuts de l'ànima?

ESTAR BOIG

2008-05-23T15:32:00.005+01:00

Dalí és un pintor importantíssim a la història de l'art. No hi ha dubte. Una de les seves frasse més famoses és: "la diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig". És una frase provocadora perquè la majoria de la gent pensa que les coses que ell feia són ben boiges, dignes d'un boig.

Segurament els psiquiatres tenen una llista de símptomes que els ajuden a identificar un boig i recomanar el seu ingrés en un manicomi. Pero el concepte boig va més enllà de un diagnòstic mèdic. Alguns pensen, per exemple, que per sobreviure en aquests món cal estar una miqueta boig. El concepte "boig" té acepcions diferents i sembla que admeti graus: és pot ser una mica, poc o molt boig. Per entendre'l bé hem de pensar el seu contrari: en català tenim la paraula "seny"; en castellà "cordura".

Què en penseu de tot això? Era Dalí un boig? Som nosaltres persones amb seny? És la bogeria una malaltia? Què és una persona normal?

TOT CUINANT LA FELICITAT

2008-05-16T15:04:00.012+01:00

El filòsof Epicur, segons ens diu Alain de Botton, pensava que els ingredients de la felicitat eren 3: els amics, la llibertat i la capacitat de reflexionar sobre els problemes que et planteja la vida. El jove Alex Cubillas afegeix que a més cal posar-hi sal, és a dir, sortir-se de tant en tant del que hauria de ser "normal". Altres parlen d'ingredients com l'amor, la familia, els diners, tenri metes...

Quins són bons ingredients per cuinar la felicitat i en quina quantitat cal barrejar-los?

EL TRIPLE FILTRE ÈTIC

2008-04-18T16:03:00.004+01:00

Aquesta és una historia inspirada en Sòcrates, filòsof grec del segle Vè a C. Era reconeguda per tots la seva saviesa perquè xerrava amb la gent pel carrer. Diuen que un dia un conegut li va dir:
-Sòcrates, ¿Saps el que acabo d’escoltar sobre un amic teu?
-Espera un minut -va replicar Sòcrates. Abans de dir-me res, m’agradaria que fessis una petita prova. Es tracta del triple filtre ètic.
-¿El triple filtre? va pregunta el conegut.
- Això mateix –va dir Sòcrates. Abans de dir res pensa en aquestes tres coses.
Primer filtre: ¿Estàs absolutament segur que allò que em diràs és veritat?
-No, acabo de sentir-lo a la plaça -va respondre l’home.
-Molt bé, va dir Sòcrates. Així que no saps realment si és veritat o no. Ara ve el segon filtre, el filtre de la Bondat. ¿És bo el que em vols dir sobre aquest amic meu?
-No, al contrari! -va respondre l’home.
-Així que tu vols dir-me una cosa dolenta sobre el meu amic i que realment no saps si és certa. Bé encara ens queda un filtre: el de la Utilitat. ¿El que vols dir-me, és útil per mi? –va preguntar Sòcrates.
-Doncs, potser no- va dir l’home.
-Bé, va concloure Sòcrates: si el que em vols dir no saps si és vertader, ni bo ni útil, per què vols dir-m’ho?

Aquest tipus de raonament explica per què era Sòcrates considerar tan bon filòsof. També explica per què mai no va saber que el seu millor amic estava liat amb la seva dona!

Llegendes a part, creus que el triple filtre és una bona eina per pensar si hem de dir o fer alguna cosa?

DETERMINISME O INDETERMINISME

2008-03-03T16:57:00.009+01:00

Alguns pensen que, per viure bé, és millor tenir somnis i projectes de futur. Així és com sentim que controlem la nostra vida i no que la vida ens controla. Les persones que creuen això es planifiquen el futur i es concentren en aconseguir els seus somnis. Altres pensen que és millor viure el moment i tot allò que la vida ens posi davant, perquè al final sempre passa el que hagi de passar.

Filosòficament també existeixen aquestes postures. Spinoza (filòsof holandès del segle XVII) pensava que la natura té la seva inèrcia i el que hagi de passar passarà. Pensava que tot està determinat i que "anomenem llibertat al desconeixement de les causes dels nostres actes". Sartre (filòsof francès del segle XX) pensava que tota la nostra vida depen de nosaltres i que estem contínuament prenent decisions. Fins i tot quan decidim no fer alguna cosa o no decidir, estem decidir. Com ell ho diu: "estem condemnats a ser lliures". Això ens fa responsables del que ens passi.

I tu, que en penses? Determinisme o indeterminisme? Planificar-se la vida o viure-la com es presenti?

POT DEMOSTRAR-SE L'EXISTÈNCIA DE DÉU?

2008-02-18T22:01:00.003+01:00

L'existència de Déu és una qüestió de Fe. És a dir, o creus o no creus. Malgrat això, molts filòsofs han insistit en donar demostracions lògiques de la seva existència. Per exemple Descartes (s XVII) pensava que si ell tenia al cap la idea d'un ser perfecte (Déu) és perquè aquest Déu existeix, ja que ell com a persona que no és perfecte no pot haver creat la idea de perfecció. Segles abans (s XII), Sant Anselm (un filòsof sant) havia afirmat que si tenim a la ment la idea de Déu com a ésser perfecte, aquest ha d'existir ja que si no existís no seria perfecte (li faltaria alguna cosa)
Y tu, què en penses?

COM PODEM SABER QUE UNA INFORMACIÓ ES CERTA?

2008-01-13T19:28:00.001+01:00

Un dels temes que ha preocupat sempre als filòsofs és la qüestió del coneixement humà: com és que podem adquirir coneixement i com podem saber que són certs. Aquesta reflexió va portar al desenvolupament d'una disciplina filosòfica que es diu LÒGICA i també al neixement de la ciència.

No és un tema senzill i la simple pregunta del títol ho demostra. Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet.

Com podem saber per exemple si aquest foto que mostra una cara en el Machu pichu, és real? I la teoria que la segueix que diu que la civilització asteca és d'origen extraterrestre?

Hi ha alguns coneixements de sentit comú que donem per vàlids com, per exemple, que veure aigua és bo, que els humans utilitzem un part petita del cervell, etc. Un article va mostrar com des d'un punt de vista científic, aquests coneixements no són vertaders (si vols llegir la notícia mira aquí). A qui hem de creure?

BONS O DOLENTS

2007-11-25T17:22:00.000+01:00

Segons Hobbes, som dolents per naturalesa perquè som egoistes i ens defensem dels altres. La demostració d'això és que hem inventat l'Estat al qui donen poder perquè ens organitzi.

Segons Rousseau, soms bons per naturalesa. Només cal pensar en els nadons per veure que no tenen malícia. Es el fet de conviure amb els altres i de tenir propietat privada el que fa que ens tornem envejosos i egoistes.

que en penseu?

QUÈ ÉS EL MONOLIT?

2007-10-06T20:03:00.000+01:00

Després de veure la pel·lícula 2001 a classe de filosofia, la principal pregunta que ens feiem era aquesta. Van sortir diferents hipòtesis: Déu, un meteorit, uns extraterrestres o senzillament un símbol d'evolució. Deixa aquÍ la teva proposta, millor, es clar, si està raonada.

si voleu veure l'opinió d'un "periodista"