El filòsof i bisbe irlandès George Berkeley va desenvolupar una curiosa teoria filosòfica en el segle XVIII. La seva filosofia és un empirisme portat a l'extrem. Proposa que no es pot saber si un objecte existeix; només podem dir si el percebem o no. Segons ell només podem conèixer les nostres percepcions i no els objectes. I que és el que percebem? Com que no podem demostrar que sigui quelcom material, només podem dir que és allò que és a la nostra ment, és a dir "idees". Les idees son coses percebudes i, en conseqüència només existeixen si són percebudes.
El fet que existeixin idees i puguin ser percebudes pressuposa que també existeix allò que les percep, que anomena esperit o ment. Així la realitat es redueix a idees i ments. Si les idees existeixen perquè poden ser percebudes, les ments existeixen perquè poden percebre. D'aquí la seva famosa frase en llatí "esse est percipi aut percipere", ésser és percebre o ser percebut.
Intenteu reflexionar en veu alta sobre les idees de Berkeley: què li diríeu si el tinguéssiu davant? Com podem demostrar que s'equivoca? Quines proves podem donar de que el que diu és correcte?
