En su obra "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral" Nietzsche ens mostra com el llenguatge és molt limitat per expressar el que la realitat és. I el llenguatge filosòfic i el científic encara més, perquè ha volgut ser un llenguatge tant pulit, tant neutre, tant objectiu, que ja no representa la realita.
La realitat per Nietzsche és canviant i molt rica i no es deixa reproduir per mots que siguin fixes, objectius, eterns. Per exemple, diem "persona" per referir-nos a tots nosaltres, però cadascú de nosaltres és un món en si mateix que el llenguatge no pot expressar totalment.
Ell defensa com a forma de llenguatge més propera a la realitat la metàfora (igual que Schopenhauer deia que el que més s'apropa a la realitat és l'art). Amb una metàfora podem captar millor la realitat, perquè les metàfores no són paraules fixes i neutres, sinó que són ambigües com la pròpia realitat.
Expresseu metafòricament què ha representat per vosaltres trobra-vos amb la Filosofia aquest dos últims cursos). No expliqueu res, senzillament feu comparacions o metàfores literàries que expressin el que voleu dir sense explicar res (només contaran aquelles intervencions que siguin realment metafòriques).