Economia del Bé Comú

L'escriptor i periodista Chritian Felber proposa una nova forma d'entendre l'economia que produeixi el bé comú. Segons ells tota economia hauria de procurar-ho però actualment s'ha oblidat això i només es busca la competitivitat i el lucre. Mireu el video i opineu sobre la proposta. També podeu imaginar què diria Mill d'una idea així.

Felicitat, llibertat i educació

Stuart Mill té clar que l'educació dels membres d'un pais és fonamental per assolir la seva llibertad i la seva felicitat. Com més educació més llibertat i més possibilitats de trobar allò que ens aporti la felicitat, entensa no desde una perspectiva egoísta sino social.
Quin paper creieu que té l'educació en la llibertat i la felicitat? Proposeu perspectives i qüestioneu les perspectives dels altres.

¿Qui és un dictador?

Segons Locke, vivim en societat perquè l'humà fa un pacte (contracte) i amb ell decideix per majoria cedir el poder legislatiu i judicial a un governant. Però Locke com a bon liberal defensa el dret a la rebel·lió quan el governant no apliqui bé aquest poder, és a dir quan no l'apliqui per protegir les llibertats, la propietat privada i la vida dels súbdits.

Després de la mort d'Hugo Chavez surten veus detractores, que el consideren un dictador que va reduir els drets individuals, i veus defensores, que el consideren un revolucionari que va alfabetitzar i donar servei mèdic a molta població que no en tenia.

Què creieu que diria Locke al respecte? què pensaria del missatge de la imatge? I que en penseu vosaltres?

És això una pipa?

La filosofia moderna inaugura la teoria del coneixement en Filosofia, es a dir aquella àrea que estudia de forma separada la realitat i com l'ésser humà la coneix. Quan reflexionem sobre com coneixem la realitat acaba sortint la pregunta ¿com podem saber que existeix? Els empiristes, que pensen que tot coneixement parteix de l'experiència, es reparteixen en 3 postures:

1.Berkeley nega l'existència de les coses ja que pensa que només existeixen ments, idees i Déu que col·loca les idees en les ments.
2.Locke, que no nega les coses, però pensa que  no les coneixem tal i com són perquè per exemple els colors, la temperatura, etc no són coses pròpies de les coses.
3. Hume que pensa que és impossible saber amb certesa si hi ha coses o no perquè el que sabem ho sabem a través de la ment i és impossible sortir de la nostra ment per comprovar que hi ha "fora".

El pintor René Magritte vol provocar-nos aquesta reflexió amb la seva obra "Això no és una pipa". Berkeley diria que no ho és perquè és una idea que Déu ens col·loca a la ment. Locke diria que no ho és perquè el que tenim davant és un objecte que ens transmet qualitats com la forma i el color que en la nostra ment formen la idea de pipa. Hume diria que no ho és perquè no sabem realment què pot ser.

Digues amb quina de les postures et trobes més còmode i intenta raonar per què creus que les altres dues són inviables. Després intentar demostrar que els arguments dels altres companys no són prou forts, tot i que estiguis d'acord amb les seves postures.

Últimes notícies de Déu

ilustración de Daniel Paz

Per Descartes, l'existència de Déu és la garantia absoluta de la seva filosofia. ¿Com asegurar que la veritat és veritat només pel fet de que ell la veu clara? Perquè Déu la pensa.
Coneixem és seus arguments per demostrar l'existència de Déu: és la causa de la idea que tinc de Déu i ell, en ésser perfecte, ha d'existir.

L'últim número de la revista de divulgació filosòfica, Filosofia Hoy, aporta postures de pensadors en relació a l'existència de Déu. Lleguiu-les totes i dieu amb quina esteu més d'cord i per què.

REVISTA FILOSOFIA HOY

Meditacions metafísiques

Les Meditacions metafísiques és una obra escrita per René Descartes i publicada per primer cop l'any 1641. 

El seu títol complert era "Meditacions metafísiques en les que es demostra l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima" (en llatí: Meditationes de prima philosophia, in qua Dei existentia et animæ immortalitas demonstrantur). 

El seu títol en llatí ens mostra que considerava com a filosofia primera, (és a dir, la base de qualsevol reflexió filosòfica) les qüestions de Déu i l'ànima.

Si tinguéssis que meditar sobre les qüestions bàsiques de la filosofia, ¿sobre què reflexionaries i per què?

Per què serveixen els filòsofs

Segons Plató el filòsof és qui hauria de guiar el govern dels estats. En un llibre publicat recentment es planteja de nou com els filòsofs són importants. segosn es diu, la Il·Lustració del segle XVIII va recuperar la idea de que havia de ser la Raó i no la religió o el poder reial, qui havia de governar. La idea de Justicia platònica es va canviar per les de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Segons l'autor del llibre actualment hem tornat a l'Edat Mitjana i qui mana és un tirà anomenat "Mercat". Per això el llibre defensa que la tasca actual del filòsof és recordar tot això, fent-nos veure la gravetat de la situació actual i com la raó ha de guiar la política.  Què en penseu?

Estem en una caverna?

Segons Plató, la ignorància és com estar dins d'una caverna i creure que les ombres són la realitat. Aquesta imatge poderosa ha estat adaptada als temps actuals. Alguns pensen que la caverna és internet, que ens fa evure com a real allò que només és virtual; altres diuen que és la televisió, ja que ens creiem el que surt com a notícia i pensem que coneixem així la realitat. Què em penseu? Es pot dir que vivim en una caverna que ens fa ignorants? Quines serien les ombres  que veïem? Quina la caverna? Quina la realitat exterior?

¿QUÈ ÉS UNA VIDA BONA?

Aquesta imatge és de la pel·lícula "Sòcrates" del director italià Roberto Rossellini. En ella es pot veure com Sòcrates dialogaba amb els seus deixebles sobre la justícia, la bellesa, l'amor.
Imaginem-nos que ens trobem a Sòcrates a l'Àgora i ens pregunta què és una bona vida per nosaltres. Segur que li donaríem una resposta poc analitzada com "una vida sense patiment". Potser ell ens fes veure que el patiment és necesari o que hi ha altres coses pitjors. I després de molt discutir arribaríem a una definició més completa.

¿Quina definició  pots provar de fer de "vida bona" que no accepti cap intervenció per qüestionar-la? En el comentaris posa la teva definició i/o impediments a la dels altres...

METÁFORES

Per Nietzsche el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Els conceptes ens ajuden, a mode d'etiquetes, per classificar les coses, la realitat. D'aquesta forma la tenim controlada, ja que no soportem els descontrol (Dionís). Ara bé, paguem un preu per això: tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. A més, segons Nietzsche hem oblidat que els conceptes NO SÓN LES COSES, sinó una representació metafòrica.

Una metáfora (del grec metá -més enllà- i phorein -passar-) servei per descriure evocant una imatge que va més enllà del sentit literal de les paraules. Anem a recordar aquets poder metafòric del llenguatge. Us proposo que describiu metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia. Si voleu inspirar-vos, mireu el que van dir el curs passat  http://filosweb.blogspot.com.es/2011_05_05_archive.html

EMPODERAMENT

“L'empowerment” és un mot anglosaxó que significa de manera literal “donar poder” i es tradueix com empoderament. És un procés mitjançant el qual les persones enforteixen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com persona  per impulsar canvis positius de les situacions que viuen, tant a nivell personal com a nivell social.

Al món de l’empresa té un marcat accent individualista, ja que destaca el fet que siguis lider. En el cas de les ONG i el desenvolupament social, té un marcat accent social, cooperatiu, buscant que els individus siguin participatius.

Què creus que diria Nietszche d’aquest concepte? Quin dels dos models creus que defensaria, el social o el individualista?

Què diria Stuart Mill?

Què diria diria el nostre filòsof d'aquest cartell?

I què en penseu vosaltres?

plaers millors

Stuart Mill afirma que alguns plaers són millors en si mateixos no perquè ens donin més sinó perquè le que ens aporten és millor. Per millors ell enten aquests plaers intel·lectuals que ens eleven com a humans, que ens fan ser més persona i menys animal, que garanteixen el progrés de la humanitat.
Què penseu d'aquesta idea? La felicitat té a veure amb aquests plaers millors? Hem de vler aquest suposat progrés? No és una mica elistista aquesta idea de plaers millors?

felicitat

Segons Bentham parlar de felicitat és parlar de presència de plaers i absència de dolors. I la felicitat és el càlcul entre quantitat de plaer i quantitat de dolors.

Imagina't que poguéssim puntuar del 0 al 10 els plaers i els dolors. Digues quines coses et donen plaers i les tens i quines dolor i també les tens. Puntua-les i fes la resta. Ets feliç? Comenta que et sembla aquesta forma d'entendre la felicitat.

Exemple:
-amor de parella 8 + amics  5+ familia 5 = 18
-examens 5 + dependència econòmica 3 + multa de trànsit 7= 15

18-15=  sóc feliç un 3 de 10.

l'ànima

El terme ànima o ánima (del llatí anima) es refereix a un principi o entitat immaterial i invisible que posseirien els éssers vius. En aquest sentit originari tant els animals com els éssers humans estarien dotats d'ànima. Les propietats i característiques de l'ànima varien segons diferents tradicions i perspectives filosòfiques o religioses.

Els avenços en la fisiologia i neurologia han permet reconèixer que els éssers animats obeeixen al mateix tipus de principis físics que els objectes inanimats, tot i que desenvolupin activitats diferents d'aquests, com la nutrició, creixement i reproducció. Si això és veritat no seria necessària l'existència de l'ànima per parlar del moviment o de la vida. 


Descartes identifica la paraula ànima amb el pensament humà, és a dir, amb la capacitat de sentir, imaginar, somniar, inventar, analitzar... tot allò que té a veure amb la ment.  Segons ell només és pròpia dels humans. Els animales, tot i tenir capacitats sensitives, per ells són autòmates i no tenen consciència del que senten. Per això no tenen ànima.


Què en penseu? Què és l'ànima? Com es pot explicar des de la ciència? És necessari explicar què és per demostrar que existeix? És un concepte passat de moda?

DESCARTES I LES PROVES DE L'EXISTÈNCIA DE DÉU

En aquesta animació es mostren els arguments de demostració de l'existència de Déu i algunes de les objeccions que els seus coetanis li van fer. Esteu d'acord amb alguna de les objeccions? Teniu alguna altra vosaltres? Podria defensar els arguments de Descartes? Crec que pot ajudar veure el video (10 minuts) apuntant les idees bàsiques de cada argument i contrargument.

Aristòtil i la felicitat

Aristòtil ho té clar. Tot ésser viu té una finalitat que explica la seva existència, relacionada amb allò que el defineix. En les plantes la finalitat és reproduir-se, ja que només tenen capacitats nutritives. En els animals la finalitat és reproduir-se, moure's i sentir ja que, a més d ela capacitat nutritiva tenen la sensitiva. En l'home, en ser l'animal que té al capacitat racional, la seva finalitat és desenvolupar el seu intel·lecte. I per què? Per aconseguir la felicitat. Segons ells no és possible la felicitat sense bons hàbits apresos que enforteixin la voluntad (virtuts com la temperança, el coratge, l'amistad...) i sense algunes virtuts intel·lectuals com la prudència i la saviesa. 

-Creieu que és necessària la intel·ligència per assolir al felicitat?

-És possible la felicitat sense intel·ligència?

QUINES QUALITATS HA DE TENIR UN BON POLÍTIC?

Plató pensava que l'únic que pot governar bé una polis amb justícia és aquell que sap què és. És a dir, cal un coneixement de la justícia. També cal ser just, que, segons ell vol dir ser moderat amb els plaers (funció concupiscible de l'ànima), fort en l'estat d'ànim (funció irascible) i prudent en les decisions (funció racional).  Això només ho aconsegueixen els savis. I per ell el més savi és el filòsof, ja que dedica la seva vida a pensar i aproximar-se al coneixement vertader, objectiu.

Estem en plena campanya electoral per les elecciones al parlament d'Espanya i tenim molt presents als polítics aquest dies. Tenint això en compte us proposo pensar quines són les caractéristiques que ha de tenir un bon polític que volgui governar un pais?

-com ha de ser des d'un punt de vista personal? quines actituds i quines aptituds són recomanables?
-quins coneixement ha de tenir?

L'AMOR, MOTOR DE CONEIXEMENT

En un famós diàleg, el Banquet, Plató reflexiona sobre la importància del amor. Sòcrates en el diàleg defensa la idea que l'amor és allò que ens motiva per conèixer, per aprendre. Eros és l'impuls que ens fa apropar-nos a la bellesa. Veure coses belles ens aproxima a la idea de Bellesa i, en general a les Idees.  L'amor, per tant, és un motor pel coneixement.
Teniu algún exemple que demostri aquesta teoría?
Quin creieu que es el principal motiu que ens impulsa a voler conèixer, a saber coses?

EL PODER DE LA MAJORIA

Una de las cosas que ens ensenya Sòcrates és que la opinió majoritària no té per què ser la veritat. Per saber la veritat, cadascú ha d'examinar detingudament les seves idees per arribar a conclusions ben fonamentades. Per això és millor l'opinió d'un savi que la d'una majoria que no es dedica a examinar en profunditat els seus pensaments.
-Com s'entén que a la nostra època hàgim arribat a defensar el poder de la majoria per quasi tot?
-Creieu que caldria revisar el nostre concepte de democràcia?

Escena de la pel·lícula de Rosselini "Sòcrates" on es veu la votació en el judici de Sòcrates

EL LLENGUATGE ÉS UNA FICCIÓ QUE HEM OBLIDAT QUE HO ÉS

Nietzsche ens avisa que el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. Com pot un concepte genèric representar bé una cosa única? No pot, només pot ser una etiqueta. D'altra banda els conceptes, les etiquetes, funcionen molt bé perquè ens donen tranquilitat. Quan sabem dos o tres coses bàsiques sobre alguna persona, ja la tenim "classificada". No podem suportar la incertesa de no poder classificar les coses. Ara bé, el problema és que hem acabat identificant la cosa amb la seva etiqueta. Per això Nietzsche proposarà el llenguatge metafòric com a més proper a la realitat.
Provem un experimenent per acabar el curs: ¿com podríeu descriure metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia?

MESURAR LA FELICITAT

El concepte de felicitat és un dels més importants a la filosofia de Stuart Mill. Tant ell com els anterior utilitaristes volien centrar-se en saber com es podien crear lleis i normes que fomentessin un grau elevat de felicitat per el més gran nombre de persones.

Bentham proposava fer un càlcul del que dona plaer i promoure lleis que potencïin, o com a mínim, no limitin aquests plaers. Mill proposava un concepte de felicitat lligat a la llibertat i a la posibilitat de rebre una bona educació. Avui en dia, com a resultes d'aquestes reflexions, es parla d'estat de BENESTAR i es consideren sobretot factors econòmics per determinar-lo.

Per concretar aquest benestar, el rei de Buthan -a la foto-, petit pais asiàtic entre al India i Xina i de tradició budista, va proposar com a mesura de progrés no el PIB (producte interior brut) sino el FIB (Felicitat interior bruta). Amb ell es medeix el benestar psicològic dels ciutadans basant-se en l'accès a la sanitat, la conservació dels recursos naturals del país o el temps que dediquen a la família.

Si haguéssiu de mesurar el nivell de felicitat de un pais, què faríeu servir com a medidors? En què us basaríeu?

DRET A LA VIDA

El primer article de la Declaració de Drets humans parla del dret a la vida.
El filòsof David Hume es planteja al seu llibre Investigació sobre els principis de la moral què fa que un principi moral sigui un principi, és a dir, com es justifica? on es fonamenta?
Segons ell:
-"La suma dels angles de un triángle és 180º" és una enunciat matemàtic que es fonamenta en la lògica interna del números.
-"L'aïgua bull a 100º" és un enunciat físic que es fonamenta en l'experiència.
-"Assassinar és dolent", en canvi no és justifica ni per l'experiència ni per la lógica interna del pensament.
Com podríeu justificar aquest enunciat? Basant-vos en què demostraríeu que és un enunciat vertader?

ESTAR SEGURS

Una de les qüestions de la filosofia moderna és la recerca de criteris de fiabilitat per saber distinguir els coneixements vertaders dels falsos. Descartes proposa des del seu racionalisme el criteri de l'EVIDÈNCIA: quna un coneixement es presenta a la meva ment de manera clara i distinta és vertader (i recordem que ho és perquè Déu m'ha donat aquest criteri). Hume, des del seu empirisme, proposa el principi de còpia: intentar examinar si el coneixement prové d'alguna experiència concreta personal o si és un barreja d'experiències que la meva imaginació ha format.Ambdós tenen dificultats: com puc saber que la meva evidència és evident? Com puc confiar en la meva memòria per recordar les experiències passades?

Quins criteris fem servir quan volem saber si un coneixement és cert? Tenim diferents criteris depenent dels tipus de "veritats"? Quins són els tipus de veritats i els criteris que feu servir?

DÉU PER LÒGICA

Com sabem, Descartes creu que ha demostrat la existència de Déu a partir de la idea de Déu que ell té i de la capacitat racional de la seva ment, la lògica. Si les matemàtiques són objectivament vertaderes per lògica i ningú dubta de l'existència dels nombres (tot i que els no matemàtics no poguem entendre les demostracions matemàtiques), per què es posa en dubte l'existència de Déu després d'una demostració lògica com la de Descartes? Intenteu respondre la pregunta amb el màxim de raonabilitat i no deixant-vos portar pels sentiments.

PENSO, DONCS EXISTEIXO

La celebre frase de Descartes, on evidencia la seva existència en evidenciar el seu pensament, ha estat multiples vegades replicada en altres formes: compro, doncs existeixo, consumeixo, doncs existeixo, estimo, doncs existeixo...
Quina seria la vostra versió? Què és allò que us dona la màxima evidència de la vostra existència: parlar per telèfon, escriure al facebook, jugar a fútbol, abraçar els altres, estudiar...

LA JUSTÍCIA I LA FELICITAT

Plató entenia que una ciutat justa era aquella en la que cadascú fes bé allò que havia de fer. De la mateixa manera un individu era just quan cada facultat de l'ànima fes el que li correspon: a la raó manar i a les emocions i els desitjos controlar-se per ser forts i moderats. Podrem entendre que això és la felicitat? Si fos això, creieu que la felicitat té a veure amb l'armonia de les parts de l'ésser humà?

ÀGORA I PLATÓ

Mira el trailer de la pel·lícula per recordar-la. Tenint en compte les idees de Plató sobre la polis ideal què creus que diria sobre el que va passar a Alexandria?

ÀGORA

La película d'Amenabar va trigar a estrenarse a EEUU. Alguns diuen que va ser perquè moltes distribuidores no acceptaven l'argument, ja que es critiquen totes les religions, especialmente la cristiana. La intolerància de cristians, jueus i pagans al final porta a una lluita de tots contra tots que el porta a assassinar a Hipàtia. Qui defensa això explica que als films nordamericans,a més de sortir la bandera nacional sempre hi ha un moment per l'esperança i la creença en Déu. Què en penseu d'aquesta hipòtesis?

LA CAVERNA

Un dibuixant brasiler va fer, ja fa temps, una versió lliure i en còmic del mite de la caverna de Plató. Si la llegim fins el final sembla que ens vulgui dir que encara avui en dia estem dins la caverna. Mireu el còmic (no cal entendre el text perquè les imatges són molt evidents). Què us sembla aquest final? Què seria avui en dia la caverna que ens manté en la ignorància? Què o qui podría ajudar-nos a sortir?