Segons Kant actuem moralment perquè som lliures. Si el que fem estiguessim programats per fer-ho, ja no es podría jutjar com a bo o dolent. Si estic programat per ser generós,la meva acció no és ni bona ni dolenta, senzillament no la puc evitar; igual que un animal no es dolent perquè ataqui un altre. Per això qui actua per deure, és a dir obligant-se a si mateix a fer una cosa per principi, tot i que li desgradi fer-la, està sent més lliure que qui actua per impuls o seguint el seu gust. Per això, Kant estaria d'acord en que qui actua seguint el plaer no és lliure sinó que es esclau del seu gust. Això crida molt l'atenció perquè pel sentit comú és més lliure qui fa més allò que li ve de gust. Què en penseu?
divendres, de març 05, 2010
Plaer, deure i llibertat
Segons Kant actuem moralment perquè som lliures. Si el que fem estiguessim programats per fer-ho, ja no es podría jutjar com a bo o dolent. Si estic programat per ser generós,la meva acció no és ni bona ni dolenta, senzillament no la puc evitar; igual que un animal no es dolent perquè ataqui un altre. Per això qui actua per deure, és a dir obligant-se a si mateix a fer una cosa per principi, tot i que li desgradi fer-la, està sent més lliure que qui actua per impuls o seguint el seu gust. Per això, Kant estaria d'acord en que qui actua seguint el plaer no és lliure sinó que es esclau del seu gust. Això crida molt l'atenció perquè pel sentit comú és més lliure qui fa més allò que li ve de gust. Què en penseu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
28 comentaris:
Els éssers humans, a diferencia dels altres animals que poden estar "programats" ( dubto que tots ho estiguin) som lliures innatament. Podem DECIDIR si fer quelcom per impuls,per plaer o gust, o fer-ho seguint els nostres principis. Aquest acte de decidir és el que ens fa lliures, però això no ens honora. Una acció "lliure" pot fer mal.
Així doncs jo crec que el simple fet de ser humans ens dona la llibertat(volguem o no), i fem el que fem estem, sota la nostre llibertat de decidir. Una altre cosa és la conciencia que tinguem nostres a l'hora de actuar ( i d'aqui vindria si actuem moralment o per gust). (m'he repetit una mica xDD)
Bona qüestió.
Suposo que això ho deu dir comparant-nos amb la resta d'animals, però nosaltres tenim una cosa que ells no tenen. L'ús de la raó.
Per tant, els animals "estan programats" amb una sèrie d'impulsos naturals. Nosaltres també ho estem, però podem evitar aquests impulsos gràcies a la nostra capacitat de raó.
Aleshores, com per naturalesa fariem dita acció, gràcies al nostre pensament, ens lliurem de l'impuls, és a dir, tenim llibertat en aquest sentit.
Què en penso? Resumint, Kant fa un bon raonament i crec que és tal i com és en realitat. És més lliure qui fa allò que li ve més de gust, dins del correcte, sense seguir els seus impulsos naturals.
Com diu l'Angel els humans tenim la sort que podem decidir el que fer i el que no, i això ens dona la total llibertat de decidir, com que estem parlant que l'esser humà te el poder de decidir, nigu el pot obligar a fer algú que ell no vol, pel fet que tobliguin a fer algu, no tens per que ser més lliure de carrecs posteriors, està igual d emalament o igual de bé si estas obligat o no ho estas.
Hi ha un cosa que m'agradariacomentar sobre la reflexió d'en Unquès Tafardepo Lèmiques, doncs ell ens diu " Per tant, els animals "estan programats" amb una sèrie d'impulsos naturals. Nosaltres també ho estem, però podem evitar aquests impulsos ", no ser molt bé de quins impulsos naturals ens parla, peò crec que els animals son essers que s'alimenten, i lluiten per aquesta alimentació, com també a la recerca de liquids, dorm i es reprodueix, crec jo que aquets son els impulsos naturals, i dels quals els jumans no ens em podem lliurar, vull dir que no es poden evitar.
Crec que Kant fa un bon raonament i penso igual que ell: som lliures quan actuem d'acord amb uns valors que previament hem fet nostres. Podem actuar buscant el plaer però mai contradient aquests principis bàsics que hem racionalitzat. És així com som realment lliures.
Jo estic en contra del que diu Kant, perquè penso que, com diu ell, qui està "programat" per fer alguna cosa és igual de lliure que qui fa una cosa per gust o plaer. Però també penso que quan una persona està programada per fer una cosa, no està cometent una cosa dolenta, sempre i quant aquesta acció no provoqui la infelicitat d'algú altre. Encara que poso una mica endubte això que diu que qui actua per deure és més lliure que qui actua per plaer... és discutible xD!
Fèlix, com puc esborrar els comentaris? Perque cada vegada que ho intento surt un comentari nou...
Per cert soc la Marina de 2on A
SANDRA REDONDO
Jo estic en contra de Kant, no crec que estiguem esclavitzats alhora de triar el nostre plaer. Jo per exemple, em sento totalment lliure alhora d’elegir el que em fa feliç i el que no. El fet de poder dir que si i que no en un determinat moment per mi és el que anomeno llibertat i és el que em guia a obtenir la felicitat o el plaer sense estar esclavitzada a cap tipus de decisió.
Doncs jo, estic mig d'acord amb el que diuen per allà dalt (els comentaris de dalt, no per la teulada). Els éssers humans si estem "programats" i no som tant lliures. La diferencia és que, a diferència dels animals, que són pràcticament pur impuls e instint (hi ha excepcions clar) les persones tenim una certa llibertat i podem decidir per criteri o principis. Però penso que l'instint i l'impuls sempre ens acaben guiant les accions i això ho portem ja integrat (programat).
En general estic d'acord amb el que diu Kant en aquest cas. Una persona que sempre actua segons el que li ve de gust, rep plaer però no està sent lliure, sinó que els seus plaers escolleixen el que ha de fer. En els casos extrems trobem a la gent addicta a una cosa: els agrada una cosa molt, per exemple, l'alcohol, i en prenen. Arriba un punt en que s'adonen que prendre alcohol no és bó però no poden deixar-ho (més enllà de la dependència física), tot i que volen. No estan sent lliures, és com si una altra cosa escollís per ells: saben que el que fan no és bó i a més té consequències negatives, però no poden deixar de fer-ho.
Tampoc són lliures aquells que fan una cosa per deure o per "programació"; igual que el cas d'abans, la seva "programmació" decideix per ells el qua han de fer. A vegades (com el que deiem en el cas del Imperatiu categòric) una cosa que en general no està bé pot estar bé, o una cosa bona pot ser dolenta (en algunas casos, com l'exemple de mentir). Així, si ho fem per deure, poden haver casos en que la cosa que fem no és bona!
En canvi, una persona que actúa segons el que creu que hauria de fer, permetent-se els plaers quan ho consideri oportú i no hi ha cap inconvenient (no quan li vingui de gust), és una persona lliure, ja que és lliure d'escollir quan es premetrà els plaers.
La teoria de Kant és correcta i esta molt ben argumentada, tot i així, jo no estic 100% d’acord amb les seves idees.
Com he llegit anteriorment els humans ens diferenciem dels animals per la capacitat de raonament, de decidir el que volem fer en tot moment.
Som lliures de prendre les decisions que nosaltres creiem correctes, tot i que cadascú pot tenir conceptes diferents del que és bo o dolent.
En quant a la frase que diu Kant “Qui actua per deure, és a dir obligant-se a si mateix a fer una cosa, està sent més lliure que qui actua per impuls”, crec que no és així, la meva opinió és que ets realment lliure de prendre les teves decisions i més quan actues per impuls, quan fas alguna cosa que realment t’agrada, no quan estàs obligat a fer alguna cosa que possiblement no va amb els teus ideals o no t’agrada.
Según el razonamiento de Kant, si seguimos nuestro gusto seremos esclavos de nuestro gusto, pero si seguimos utilizando su razonamiento.
Si nosotros seguimos nuestros impulsos seremos esclavos de nuestros impulsos, si hacemos caso de nuestros pensamientos, también lo seremos de estos.
En conclusión nuestras acciones, pensamientos, impulsos y gustos son esclavos de nosotros mismos, ya que nos pertenecen.
Molt bé veig que us animeu. Comento tres coses:
-Sis plau no digue "estic en contra de Kant" el pobre no us ha fet res. Podeu dir "penso diferent" o "estic en contra de la idea de Kant de que..."
-Marina no entenc gaire el que vols dir. Si algú pot explicar-m'ho.
-Isaac: m'ha fet pensar molt el teu comentari: ser esclau dels meus pensament, quina cosa, no? Però crec que hi ha un error en el teu argument: se esclau en l'exemple citat vol dir seguir el mandat del plaer sense reflexió i per tant sense decisió. Evidentment tu pots escoltar el teu cos i decidir fer el que et diu. En aquest cas ets lliure perquè decideixes. Al que jo em referia és a fer el que em demana el cos sense reflexió. En aquest cas un és esclau del gust. Què en penses?
Personalment, estic en contra d'allò que diu Kant.
Jo penso que el que més ens influeix són els nostres sentiments. Trobo més lògic la teoria de Hume, que diu que allò bó és el que ens dona plaer, i allò dolent és el que ens produeix desaprovació.
Però tambe penso que la raó ens ajuda. Perquè els sentiments ens poden ifluir tant que podem no veure més allà de la situació inicial. Aleshores la raó i el sentiment, per mi van lligats.
Perquè la raó pot ajudar-te a decidirte per alguna cosa que està bé o malament.
Però no ho determina.
Kant ens diu que el sentiment de plaer o gust és el amo, perque ell es qui de una forma t'ordena de fer alló que t'agrada. Si pensem així té molt de sentit de el que ens planteja, ja que fer una cosa que et desagradi es m'es lliure que fer una cosa que t'agrada que saps que la faras.
I amb el esment que ens fa dels animals, estic totalment d'acord, ells no fan res bo ni res dolent, ells fan lo suficient per sobreviure, i si tenen que matar per menjar ho faran, si necesiten descansar és posaran en un lloc agradables per ells a descansar.
I amb el seu raonament ens fa veure que els animals són mes lliures que nosaltres.
Que vagi bé els examens nois.
Jo estic d'acord amb el que diu el Marc. No cal necessàriament estar completament d'acord o completament en desacord respecte als pensaments d'una altra persona, en aquest cas el filòsof Kant. D'una banda, sí que crec que la comparació amb els animals és errònia, ja que ells actuen gairebé per complet amb l'instint, cosa que nosaltres a vegades també fem. La diferència és que en alguns casos, l'ésser humà pot parar-se a escollir si actuar instintivament o fent ús de raó.
"Al que jo em referia és a fer el que em demana el cos sense reflexió. En aquest cas un és esclau del gust. Què en penses?"
Sobre el enfoque que le das a tu pregunta, puedo pensar que el cuerpo es el esclavo del gusto, ya que el gusto es quien manda sobre el cuerpo. En este caso el cuerpo seria el esclavo y quien actúa, y el gusto seria el amo quien ordena al cuerpo que hacer.
Esto lo podemos trasladar a problemas de adicción, como la de fumar. En este caso no se podría juzgar que fumar es malo, simplemente seria ESCLAVO de su GUSTO.(Todo esto dejando de banda los consecuentes problemas del tabaco)
Doncs, jo estic dacord amb la part d'arguments que exposa Kant sobre que si estem programats per fer alguna cosa, aquesta cosa no es pot considerar ni bona ni dolenta, perquè no l'hem triat nosaltres.I estic dacord en que és més lliure el que s'obliga a ell mateix a fer alguna cosa que no pas qui fa alguna cosa per instint. Perquè qui s'obliga a fer alguna cosa té la possibilitat de no fer-la. I l'instint només el podem evitar en algunes ocacions... Perquè per exemple si hagués una gran catastrofe, l'instint de supervivència ens faria fer coses que segur que considerariem dolentes en condicions normals però que en una situació extrema com aquesta no podriem triar.
I no estic dacord amb el que diu Kant sobre el gust, jo em considero lliure de triar la fruita que vulgui per postre tot i que la que més m'agradi sigui la maduixa. Encara que el gust em dugui cap a les maduixes potser un dia dic: -no millor avui poma!
Aiiii... jo pensu com la Daniela, el Kant aquest és molt bó. Estic completament d'acord amb ell, som esclaus dels nostres gustos, com en el cas de l'alcholisme o la drogodependència, perque si fos com Hume diu seria: a mi m'agrada i em fa sentir bé, doncs es bo; doncs no nen, s'ha de raonar i veure les coses desde altres perspectives. Una cosa es bona quan es correcte, i no quan a mi em ve de gust.
I un altre tema que planteja Kant, som lliures de debó alguna vegada? Perque també podem pensar que estem programats per pensar, per tant el que pensem no es el que volem pensar si no el que ens fan pensar, aleshores no som mai lliures, perque si pensem una cosa que esta pensada perque la pensem ja no la pensem nosaltres mateixos... no se si m'explicu...
jo crec que, com diu Kant, hi ha coses que les fem per deure, independentment de si aporten o no la felicitat, o plaer, mentre que hi ha altres coses que les fem per plaer. podem recurrir a la dita popular 'primer el deure i despres el plaer', la qual deixa ben clara aquesta posició. Un exemple clar, per a mi, es un dia corrent de la meva vida cotidiana: m'aixeco d'hora, vaig a classe i després a treballar, o a fer classe al Conservatori Superior de Música del Liceu. Permolt plaer que em porti estudiar al conservatori, o riure amb els amics quan estic a l'institut, tota aquesta part és el meu deure. quan arribo a casa, i he acabat d'estudiar (el qual també és deure), ja em puc posar a l'ordinador, o a mirar LOST; aquesta part ja és la llibertat, la qual m'aporta plaer per que sóc lliure de fer coses que em donin plaer, un cop ja he acomplert el meu deure.
Jo no estic d'acord en Kant, jo soc partidari totalment de Hume, en quant el tema de bo o dolent, ja que jo penso que una cosa la fem pel sentiment i no estem programats ccom diu Kant.
Bé, cadascú és lliure de pensar el que vulgui, i jo considero que els éssers humans actuem seguint uns valors establerts però tot i així també actuem d'acord els nostres sentiments. Cal dir que la meva postura es decanta més cap a Hume. Els humans som lliures quan estem bé amb nosaltres mateixos i amb el que ens envolta.
Jo considero que si un fa el que vol fer no és esclau del seu desig, ja que com diu Mill,jo crec que la finalitat de tothom és ser feliç.
Per tant, en aquest punt de vista estic en desacord amb Kant.
Javier Sanz Sola 2nBatxA
Jo sí que estic d'acord amb Kant ja que crec que els humans no som plenament lliures alhora d'actuar ja que cadascú (segons les seves preferències) sempre sentirà més o menys simpatia fent el que de veritat l'hi doni més plaer. I d'aquesta manera som una mica esclaus de les coses o accions que ens proporcionen aquest plaer.
Hola! Ja se que ja he comentat, però mira... m’estava llegint alguns dels altres comentaris i tinc algunes coses a dir:
Segons el comentari de la Marina: el Fèlix demana que algú expliqui el que vol dir... Si ho he estés bé, està d’acord amb que si fas una cosa per programació no ets lliure però tampoc és dolent el que fas, ja que ho fas per programació. També, suposo que dubta (per aixó diu que és “discutible”) que si algú actua per deure és més lliure que aquell que actua per plaer. és així Marina? Si m’equivoco, digue-m’ho!
Bé, jo ho entenc així, i tinc un parell de coses a comentar: qui actua per programació no és lliure, amb aixó estic d’acord, però crec que la acció que fa (encara que sigui per programació) pot ser dolenta. La persona, al fer-ho per programmació, no la podem classificar de dolenta (no escull fer-ho), però la acció si que pot ser dolenta, per tant, SÍ està cometent una cosa dolenta. També, estic d’acord que una persona que actua per deure no és lliure, però una persona que actua per AUTOobligació sí ho és (ell/a mateix/a està escollint el que vol fer).
Segons el comentari del Diego: Si segueixes el teu desig, potser reps plaer i ets feliç, però ets lliure?
Segons el comentari del Genís: quina paranoia... pel que dius al final, sembla que siguem les titelles d’algú. Jo crec que els nostres pensaments són part de qui som, i si per tant pensem que ens "fan pensar" el que pensem, estariem sota el control d’algú altre, estariem completament controlats... En aquest cas, no crec que ens farien dubtar-ho, no crec que ens "facin pensar" que potser no és així... tot i que és possible, perque llavors em farien dir aixó per convencer-us de lo contrari... si, aixó és molta paranoia!
Bé, crec que ja m’he enrotllat prou... Ja sabeu que jo mai paro de parlar xD!
Si us plau, que ningú es prengui malament el que he dit ! :)
estic d'acord amb lo que diu la Sonia pero crec que hi ha vegades que busquem el plaer y contradiem els principis.
Hay muchas cosas que las hacemos por gusto como puede ser por ejemplo escuchar una buena música o leer un buen libro, pero hay cosas que no nos placen y las hemos de hacer igualmente como por ejemplo ir a la escuela, no a todos nos gusta, pero es un deber que hemos de cumplir. Así que no estoy muy de acuerdo con Kant en ese sentido ya que yo siempre buscare lo que me aporte placer y intentare huir del dolor
Marta Vega 2A:
Quan fem el que ens ve de gust, pot ser que intervingui l'instint (al cap i a la fi també som animals) però no totes les coses que ens agraden són instintives (que a algú li agradin més les peres que les pomes no ho porta programat). Així doncs en aquestes coses també hi ha un cert grau de llibertat. Tot i això, la llibertat d'actuar segons els nostres principis, encara que no ens agradi el que hem de fer, crec que és la llibertat important, la que realment ens defineix. En conclusió, jo estic d'acord amb Kant només parcialment.
Publica un comentari a l'entrada