dijous, d’abril 27, 2017

Sóc dinamita

Com heu vist a les classes Nietzsche és un filòsof molt especial. Diferent en el seu llenguatge i en la seva forma de fer filosofia. I perquè ell mateix critica a la Filosofia i a la majoria de filòsofs, sobretot als racionalistes.

Les seves idees tener molta força per seu contingut crític i per la seva potència metafòrica.

Agafeu alguna de les seres idees i digueu si esteu d'acord o no de forma argumentada. També poder opinar sobre les opinions del altres. Intenteu exprimir les seves idees i no quedar-vos en crítiques o abalances fàcils de fer.

(Imatge d'Albert Navarro)



69 comentaris:

Guillem González ha dit...

a mi m'ha agradat molt la critica de Nietzsche a la religió cristiana ja que la considero necessària al fer, com diu ell, molt mal a les persones durant l'historia i ens ha fet ser éssers sense pensament crític i amb un poder d'acceptació i passivitat sobre el nostre destí increïble. També ha fet guanyar poder a persones les quals no en mereixien al ser dolentes, abusives i en essència dèbils per sobreposar-se als altres i abusar del seu poder sobre elles.
Podriem dir que l'ésser humà no ha aconseguit ser Ultra-home per culpa de l'aletargació produïda pel judeocristianisme.

Unknown ha dit...

La crítica a la religió cristiana.
Desde el meu punt de vista, Nietzsche confon la religió entre el verdader cristianisme. Nietsche insisteix en el fet que els "dèbils, els esclaus" canviaren la manera de pensar de la cultura occidental per tornar-se en allò que representa lo correcte, lo bó, mitjançant un canvi de valors a causa de la enveja que li tenien als senyors i la incapacitat d'assolir el que ells tenen.
Segons Nietzche, els cristians, els jueus... s'encarregaren de canviar la mentalitat de la gent occidental per què ells ja no siguessin mai més considerats pitjors que els que s'anomenaren "poderosos", els senyors.
El canvi sorgeix de l'enveja que tenen aquests esclaus enfront als senyors i per això decideixen canviar el sistema de valors, implantant una "religió", una creença en la qual aquell que és dèbil, que és compassiu, que no és valent, que és sumís es considerat bó i que el contrari és dolent i serà jutjat i castigat i que no hi ha cap raó per exaltar a aquests que es creuen poderosos ni han de ser objecte d'enveja, perquè què virtut hi ha en ser valent, superior i poderós? Segons els esclaus cap, és més, és el contrari a lo bó i els converteix en els dolents.
El filòsof diu que els esclaus primer denigraren els valors dels senyors i després procediren a considerar com bone dels qualitats dels dèbils: la paciència, la compasió, etc.

Considero que aquesta crítica de Nietzsche no té cap sentit. Ell no te cap prova i evidència del que diu, com sap que els jueus inventaren la religió? La religió i el cristianisme verdader sempre ha existit. Hem de considerar que la religió és la pràctica de certs rituals religiosos sense conèixer la veritat que t'ofereix Déu, i per tant, és una tergiveració de la paraula de Déu. Però el cristianisme verdader no té res a veure amb la falsa religió, la vida d'un autèntic cristià reflexa l'existència de Déu i ell sempre ha existit independentment del sorgiment de noves religions. I el que profesa el cristianisme ho plasma a la Bíblia, el llibre que conté la paraula de Déu i aquest ha existit desde milers d'anys enrere i no diu que el cristià sigui dèbil, sigui sumís, no, afirma que ha de ser valent davant les proves i que és un autèntic lluitador per això nomès els valents, no el covards, heredaran el paradís, estar amb Déu i tenir vida eterna.
En resum, el que diuen els jueus segons Nietzsche no es verifica amb el que posa a la Bíblia, i els cristians jueus es basen en la Bíblia, tota la seva creença es basa en ella i per tant, no poden contraposar-se amb ella.
A més a més, es pot veure que a l'actualitat els valors que anuncia la paraula de Déu són ben acceptats per la majoria de la societat (a totes les parts del món, no només als països amb la cultura occidental), valors com la bondat, la misericòrdia, la paciència, la pau, el goig, la mansuetut, la compassió, estimar al teu pròjim, l'amor, etc. La crueltat, la violència, l'egoïsme, la prepotència, la soberbia, no són ben acceptats a la societat, creen rebuig.

Unknown ha dit...

Comentari a Guillem:
Crec que podries estar confonent diversos conceptes en quant a la religió. Pel que dius, i desde el meu punt de vista, considero que quan dius que certes persones han guanyat poder sense merèixer-ho, un exemple pot ser el Papa (cap de la RELIGIÓ catòlica) Però, aquí es on jo crec que hi ha una confusió i tergiversació dels fets.

Totes aquestes religions que no prediquen amb els fets i només i ni tan sols amb la paraula, no són més que doctrines d'homes sense cap veritat al darrere, però molt diferent és el cas del verdader cristianisme, que va en contra de la religió, la critica i un bon exemple es troba a la Bíblia. Durant tota la Bíblia, la paraula religió nomès apareix 5 vegades (llibre dels fets, Santiago...) i no per afavorir-la, la religiositat és el primer que rebutja el cristianisme i més si es tracta del cristianisme protestantiste, no obstant, aquestes paraules no són més que això, no calen, les etiquetes, però a l'hora de parlar podríem anomenar així els creients: cristians, cristians protestants.

En resum, l'abús de poder i creure's millor que el teu pròjim pot casar amb la religió (manifestada de manera secreta) però sens dubte es contraposa al cristianisme verdader.

Unknown ha dit...

Quan Nietzche critica la ciència, encara no sé si estic d'acord amb ell.
És cert que el món no es objectiu i pel fet de ser subjectes i percebre la realitat a partir de nosaltres com a subjectes, estem percebent una interpretació personal. Però, no considero que la ciència sigui cap interpretació de la realitat tot i que estigui feta pels humans. Principalment perquè no es capfica el criteri de ningú per elaborar lleis i teories, són apreciacions de la realitat que traduim en fòrmules, comportaments de la natura que segueixen un patró i la intel·ligència humana (llenguatge i coneixement humà) i una sensibilitat, no menys artística que la d'un artista (senzillament d'un altre tipus, però SENSIBILITAT), és capaç de posar en paraules i números aquestes vivències. La ciència no diu que el que expressa sigui LA REALITAT, LA VERITAT absoluta, (d'això potser s'encarrega la fiolosofia, que és més atrevida) és una traducció d'una percepció corroborada per altres persones sensibles i la resta d'humans en més o menys grau també percebem aquestes lleis o teories. És un llenguatge, un coneixement que etsà present, que pertany al món aquest on vivim (cadascú la viu des d'un grau més experimental o més racional). Que una persona vulgui o no reconèixer la ciència és una qüetsió personal, però qui vulgui buscar raons del per què de molts fenómens es trobarà amb una lògica científica (tendència influïda per la nostra societat), PERÒ, que hagués estat la mateixa que la de qui preguntant-se raons de la vida queda inspirat i pinta un quadre o escriu una cançó. Són formes d'expressió d'una realitat personal, però Nietzche al veure que arribem a més punts en comú quan la interpretació és objectiva, la qualifica de falsedat, perquè la realitat per ell només és personal, cadascú té la seva. No obstant, hi ha sentits que tenim en comú i vulgui o no, el motor, la causa que ens inspira és per tots un mateix temps, moment, espai, Terra.... CONTEXT! Potser no és la realitat aquest context, però és el que vivim i si parlo, si m'inspiro, si penso, estic condicionada a aquest moment igual que ell. No ignoraré el que conscientment estic veient fins que visqui (o sigui) en "una absència de context".

Unknown ha dit...

Jo estic d'acord amb Linda en què la crítica que fa Nietzsche a la ciencia no és correcte. Per començar, aquesta "idea" seva no serveix per res perquè no aporta cap cosa. Si la ciencia ens explica com són les coses i tothom hi estem d'acord, perquè les lleis de la natura sempre es compleixen, llavors perquè criticar-ho? Està clar que tothom podem tenir interpretacions subjectives però això no vol dir pas que no poguem saber com és la realitat. Que jo vegi un objecte determinat d'un altre color podría ser degut a un simple error en els meus gens. La biologia ens permet saber com es poden originar aquestes mutuacions o errors. De fet, la ciencia ens pot donar una explicació objectiva per gairebé tot, i així es com nosaltres, els humans, avancem i ens desenvolupem. La filosofia, o més ben dit opinió de Nietzsche que realment també es basa en la ciencia. en canvi, no ens aporta res...

Bruno Pijnenburg ha dit...

Pel que fa la crítica a la cultura occidental en la part de nous valors, estic totalment d'acord ja que la violència o l'agresivitat no són ninguna solució com a voluntat de poder i en referència a la Terra i a la vida, degut a les meves creençes, estic totalment d'acord amb Nietzsche ja que vivir en aquest món i no en ningún altere.
Encara que no siguès veritat, a mi m'agradaría viure amb aquests valors ja que en la meva opinió aquesta filosofía de vida et permet viure més lliure i creo que d'aquesta manera aprofites més la vida i vius i aprofites cada moment d'una manera més intensa.

Bruno Pijnenburg ha dit...

A la crítica a la cultura occidental també ens parla del superhome que ens diu que l'home es un intermig entre els animals i el superhome, que és aquel qui refuta la moral establerta i crea la selva.
En la meva opinió, si que és veritat que crear la teva propia moral és una cosa bona ja que és el té criteri i d'aquesta manera no t'imposen res que alomillor tú no saps ben bé si és el que està bé i deixes d'alguna manera que pensin per tú, però considero que no és ningún motíu per afirmar que qui té una moral creada per ell/a matéix/a és superior a qui segueix una moral establerta.jnen

Bruno Pijnenburg ha dit...

Nietzsche en la seva crítica a la cultura occidental ens parla del vitalisme com a alternativa, i ens diu que hem d'acceptar el dolor, la vida i la mort. També ens diu que a la felicitat s'arriba superant els obstàcles, no renunciant a la vida i que tot passa infinitas de vegades, per tant cada moment és decisiu perquè deixa emprenta eterna.
Per una part estic d'acord amb el que diu Nietzsche ja que quan algú proper a tú es mor, ho hem d'acceptar com poguem ja que la nostre vida segueix i encara que ens costi molt, al final ho haurem d'acceptar ja que no hi ha cap altre alternativa. També tinc la mateixa opinió que Nietzsche quan diu que a la felicitat s'arriba superant obstàcles ja que en el llarg camí que és la vida, el nostre propòsit és ser feliç i encara que pel camí ens trobem obstàcles, si realment volem arribar al nostre objectiu haurem de ser optimistes i superar aquestes adversitats ja que la vida et pot donar molts cops, pero si tú ets fort i consegueixes superar-ho al final ho aconsegueixes.
En la única cosa que no estic d'acord es que cada moment es decissiu perquè deixa emprenta eterna, ja que en la meva opinió hi han un Munt de decisions que encara que no hagis escollit la decisió correcta després es por rectificar i no pasa res.

Unknown ha dit...

Nietzsche critica la filosofia i la ciència, argumentant que la visió del món són perspectives i per això, considera als filòsofs i als científics prepotents, ja que no poden demostrar objectivament una cosa que és subjectiva.
Estic totalment d'acord amb ell quan diu que el món només són perspectives, ja que un bon exemple potser la visió de la vida que tenim les societats "avançades" amb les societats "primitives". D'una banda, la nostra visió es basa en les coses materials i amb la riquesa econòmica, en canvi, en les societats "primitives" la seva visió és molt més espiritual i gens materialista. Les dues visions són diferents i cap de les dues és millor o pitjor, sino diferents. És per això, que no hi ha una realitat vertadera, només són interpretacions o perspectives. Els termes millor i pitjor són totalment subjectius.

Unknown ha dit...

També estic d'acord amb Nietzsche quan diu que les lleis i les teories són sinònim de veritat i per tant, tranquil·litat, ' s'elaboren perquè la societat estigui tranquil·la.
En el món actual, els humans necessitem demostrar objectivament, a partir de lleis i teories, o etiquetar tot el que succeeix en el món, ja que així estem tranquils. Un bon exemple és quan en la televisió posen una noticia dient que han trobat un objecte no identificat i la gent està inquieta i necessita que li posin un nom, per quedar-se tranquils.
Potser hauríem de pensar en no etiquetar-ho tot, ja que actualment per entendre una situació o quedar-nos tranquils necessitem posar una etiqueta, i en realitat, aquesta etiqueta no ens soluciona els possibles dubtes que ens pugui generar, però internament ja estem "tranquils".

Unknown ha dit...

Nietzsche parla de dos tipus de persones, senyors que son aquells que van de cara a la vida i tenen decisions fermes davant problemes, per altra banda hi han els denominats esclaus, son aquells que son manats i es deixen manipular, que no tenen aspiracions. Doncs, Nietzsche diu que els Senyors que van de cara son els bons, com s'ha de ser,afrontant els problemes, i els dolents son els esclaus aquells que no lluiten i son confirmistes.

Unknown ha dit...

Amb aquesta divisio que he comentat abans estic totalment d'acord, per mi lo que es bo es anar de front a la vida sense por al que pugui passar i tenir decision fermes davant les incerteses que et presenta la vida, i lo que es dolent estic totalment d'acord, ser un mediocre no es bo, tenir por a afrontar els problemes i a prendre decisions no es correcte, doncs en aquest aspecte estic d'acord amb Nietzsche.

Unknown ha dit...

Jo estic d'acord amb la crítica que fa a la filosofía ja que els filososfs són superbs que parlan com si tinguesin la realitat absoluta i que tothom els tenim que creure, quan realment no existeix la realitat absoluta perque per a cadascú (segons la seva perspectiva i subjectivitat) té la seva realitat. És com que sempre hem tingut que seguir a una autoritat per a que en diguin el que està bé del que no, però realment això no pot existir perque cadascú veu la realitat d'una manera diferent.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb Niezsche quan diu que les paraules són només metáfores les quals el home ha inventat per a que estiguem tranquils, ja que cadascú veu amb subjectivitat la vida i per expressar alguna cosa es tindrien d'inventar una paraula nova. Un exemple molt clar és el de quan vas al metge i estás preocupat del que et pasa fins que el metge et diagnostica el que tens, doncs és allà quan et quedes tranquil perqué t'ha dit una paraula que la classifiquen així segons els simptomes comuns que tens amb altre gent que els hi ha passat el mateix, però aixó és subjectiu perqué a tu no t'afectarà igual que a les altres persones. Per tant, les paraules són només metàfores que ens fan sentir millor.

Mariana ha dit...

Estic molt d'acord amb Nietzsche pero una de les crítiques que trobo més acertada és quan crtica als cristians sobretot als sacerdots dient que són esclaus que per enveja als senyors controlen a altres esclaus pero així aconseguir poder, trobo que són gent débil i sumissa que depenen de Déu i no son amos del seva pròpia vida.També per que considera que la religió adormeix els problemes i no deixa que els enfrontem, per tant és la causant de que molta gent no aconseguieixi la seva felicitat.

Martina Soler ha dit...

Jo recolzo a Nietzsche amb la seva idea de que la religió, així com l'alcohol, són dos ajuts que molta gent creu tenir per així poder acabar amb els seus problemes.

En el cas de la religió cristiana, qui la practiqui, té el pensament de que pel fet d'anar a resar quan té un problema, d'anar a parlar amb el seu Pastor, etc. els problemes podran resoldre's per un miracle de Déu i l'únic esfroç que s'ha hagut de fer és resar i resar en comptes d'afrontar-se als problemes.
Amb l'alcohol passa el mateix. Quan tenim un problema hi ha qui decideix prendre's una copa, o dues, o tres i d'aquesta manera, mentre està begut, no pensa en els problemes. Per la qual cosa creu estar nets d'ells.

Unknown ha dit...

Una altra crítica de Nietzsche que trobo interessant és la que dirigeix cap als sacerdots. En això estic completament d'acord amb els meus companys, perquè trobo que al llarg de la historia els sacerdots han aprofitat el seu paper com a "homes de Déu", per a manipular i fer-se poderosos. Especialment en el passat, quan la major part de la població era analfabeta, els cristians que no podien llegir la Biblia havien de confiar cegament en la paraula dels sacerdots. D'aquesta manera, mentre la intenció de la religió sempre ha sigut bona, la naturalesa humana, per mitjà dels sacerdots, l'ha arruïnat.

Unknown ha dit...

Una altra crítica de Nietzsche referent a la religió, amb la qual molts dels meus amics están d'acord, no és solament la que es dirigeix als sacerdots, sinó la que es dirigeix al concepte de religió. Una de les comparacions de Nietzsche és la que fa amb la religió i l'alcohol. Tal i com diu Martina Soler, ell el que considera és que tots dos són métodes que serveixen només perquè les persones febles puguin escapar dels seus problemes de forma temporània. Jo no trobo que és així. La religió ha sorgit en totes les cultures arreu del moment però de diferents formes: amb diferents deu(s), maneres de predicar, etc. El que sí tenen en comú és el reconeixement de la impossibilitat que l'existència i l'univers no siguin el resultat d'un efecte, al qual anomenen Déu. La religió representa també la esperança dels humans perquè la vida continuï un cop siguem morts, d'una forma espiritual. Quin és el sentit de la vida si des d'una perspectiva àmplia acaba tot just ha començat? Perquè estem aquí per després desapàreixer? Lo més probable és que els humans no ho sabrem mai, però la religió intenta donar resposta a aquestes preguntes, de manera que aporta tranquil·litat als humans, sobretot davant la por eterna de la nostra espècie, la mort.

Unknown ha dit...

Nietzsche crítica als filòsofs racionalistes i especialment a Plató per ser el més arrogant en voler inculcar el que és la veritable realitat, perquè ha volgut explicar la realitat d'una manera objectiva, dient que el que importa és el món de les idees i no el de les coses. Personalment estic d'acord amb la crítica de Nietzsche perquè ningú, ja sigui filòsof o no, pot demostrar una teoria sense proves científiques que les recolzin. Per tant, al no estar demostrat, passa a ser una suposició o idea subjectiva i personal de cadascú, ja que cada individu pot pensar en la realitat d'una manera diferent i per això ningú té el dret d'incular-nos què i com és una cosa que no se sap el què és.

Unknown ha dit...

Nietzsche crítica el consum de l'alcohol, ja que diu que la gent que veu ho fa per deixar d'afrontar-se als problemes, de la mateixa manera que fa la religió. Pel que fa a aquesta crítica no estic del tot d'acord perquè encara que és cert que per exemple els alcoholics veuen per superar un patiment, no tota la gent que consumeix alcohol ho fa per alliberar-se del dolor o dels problemes, sinó que també ho fan per passar-s'ho bé. Per tant, crec que Nietzsche hauria d'haver-se centrat en la crítica dient que l'alcohol no és sempre dolent i per a covards, sinó que també es pot utilitzar i respectar sempre que sigui per gaudir o per beure mentre es menja.

Unknown ha dit...

Com ha dit el Pol Roch, Nietzsche defineix els conceptes de bo i dolent i ho associa respectivament a la moral del senyor(són els superiors, els forts, els distints...) i a la moral de l'esclau (són els inferiors, els sumisos, els dèbils...). Crec que dient això Nietzsche també es col·loca al mateix nivell que Plató, ja que vol categoritzar a la gent en bons i dolents. Si Nietzsche és el primer que crítica a Plató per ser un superb i un arrogant i voler que la societat tingui una idea vertadera del que és la realitat, qui és ell per dir-nos qui és bo i qui és dolent? Aquesta idea de bo i dolent també és subjectiva, com la realitat, i pot canviar segons el punt de vista de cadascú.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb Nietszche quan crítica la religió, aquesta serveix per a tenir una seguretat ja què és més fàcil creure en Déu que no creure en ell. Tenir la excusa devant de tot el que passa és molt fàcil: "La guerra? Per que Déu ho vol. Perdo el treball? Per que Déu ho ha decidit. Suspenc un exàmen de filo? Per que Déu ho ha volgut." També ens recomforta que després de la mort (si hem sigut "bons") anirèm al paradís amb tots els nostres estimats i tindrem una vida millor de la qu hem tingut a la terra. L'humà des de semprpre mira al cel esperant que hi hagi algú que l'ajudi ja que necessitem creure en alguna cosa, és per això dic que és més fàcil creure que no creure-hi.

També coincideixo en la crítica a l'alcohol, la gent l'utilitza com a via d'escap, beuen fins que ja no s'enrecorden dels mals que tenen, això passava a l'època de Nietzsche i encara passa ara, encara que ultimament l'alcohol serveix per a la diversió, jo com a jove cada cop que surto veig com el meu voltant beu alcohol per a la diversió, jo personalment no m'agrada i no hem cal emborratxar-me per a passar-m'ho bé, però en cap dels casos diría que beuen per que són cobards o per oblidar les penes., llavors hem causa una mica de contrast ja que estic d'acord amb Nietzsche encara que les coses han canviat des del s.XIX.

Unknown ha dit...

Personalment penso que Nietzsche té bastanta raó amb el que diu, sobretot amb la seva crítica a la religió, ja que penso que Déu va ser una invenció humana creada per diversos motius i, un d'ells, era que la gent fós sumisa a l'església i que fés tot el que li digués. A més a més, considero que a la gent li va ser fàcil acceptar a Déu, l'ésser creador de tot i que tot ho controla, degut a que d'aquesta manera no havien de fer front als problemes ni a les adversitats, perquè Déu s'encarregaria d'això. També, els pobres passaven a ser els "millors", ja que a la biblia deia que quan més desgraciats fóssin, millori que els que vivien millor, serien els desgraciats al cel.

A part d'això, coincideixo amb alguns dels meus companys en quant als sacerdots i als pastors, pel fet que penso que ells no són millors que ningú ni escollits de Déu, però que aprofiten el seu paper a l'esglèsia per a sentir-se superiors i fer als altres inferiors.


Per altra banda, respecte al tema de la moral de senyor i la moral d'esclau, considero que Nietzsche no tenia raó al 100 per cent, degut a que des del meu punt de vista tots tenim moral senyora i moral esclava. Això es deu a que ell deia que la moral de senyor és aquella que no necessita de ningú i que creu en si mateix, en canvi, la moral d'escalu és la d'aquells que si que necessiten d'algú i que no creuen en ells mateixos. Tenint en compte això, jo opino que tots necessiten ajuda d'algú alguna vegada i que en molts casos no creiem lo suficient en nosaltres i no són totalment conscients del que són capaços de fer, però també, hi ha moments en els que ens passa el contrari, és a dir, que no necessitem a ningú per fer el que sigui que volguem fer o d'altres en les que sentim que podriem fer qualsevol cosa.

Lluc Lopez ha dit...

Nietzsche ens explica com segons el seu punt de vista la religió i la seva imposició moral sobre el que és "bo" o "dolent", és un capgirament dels valors morals reals de la humanitat. En part, estic d'acord amb el que ens proposa Nietzsche , ja que l'església ha estat la taca més gran i fosca dins la història de la humanitat fins l'actualitat. L'església porta segles venent la moto de que tenir una vida senzilla i miserable és bo sota ulls de deu. Quan sabent que la vida és 1 i que no hi haura una altra hauriem de viure aquesta com volguem.

Daniel Otto Bolea ha dit...

Jo estic molt d'acord amb el que ell anomena el capgirament jueu o inversió de valors. Es cert que moltes religions deien (i diuen) als pobres que son els elegits i que tindra una gran vida despres de la mort. Això es per tenirlos controlats i calladets i ho considero una forma horrible i intolerable d'enganyar a la gent per part dels qui tenen el poder i de les institucions religions. Malauradament, al llarg dels segles i encara avui, molta gent ha viscut enganyada i per tant, crec que és una crítica necesaria molt ben explicada per Nietszche.

Daniel Otto Bolea ha dit...

També estic d'acord, com molts altres companys, amb Nietszche quan diu que hem viure amb ganes i sense por, anant senpre de front. Crec que és evident que un cobard mai aconseguirà cap éxit a la vida. Els exitosos sempre són persones que en algún moment de la seva vida han arriscat, han caigut, pero s'han tornat a aixecar, gràcies a la seva perseverància i valentía. Per tant per aconseguir els objetius que vulguis i tenir una vida satisfactoria, com diu Nietszche, has de ser valent, tenir coratge i anar de front.

Unknown ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo con la idea de moral de Nietszche, ya que decía que en el mundo habían dos tipos de moral: la del señor y la del esclavo. La del esclavo es la de los débiles, que se caracteriza por la humildad. Por otro lado, la del señor es aquella que se centra en sí misma y en la exigencia.

Unknown ha dit...

Laura Cavé ha dit...
Estic d'acord amb Nietsche quan parla sobre la veritat, perquè no hi ha una veritat absoluta, és a dir, els humans tan sols han creat un llenguatge per estar tranquils, però la veritat només són perspectives perquè cadascú tindrà el seu punt de vista sobre alguna cosa, però mai hi haura un punt de vista objectiu, perquè per a això hi ha algú que el pensa, i per tant ja és subjectiu.

Unknown ha dit...

També estic d'acord com el Marc amb la moral de l'esclau, però no crec que els esclaus siguin humils ja que en veritat tenen enveja dels senyors del que volen i no poden tenir i per això ho critiquen, i el capgirament qe fa ja que no per ser senyor, i ric i gastar-te diners en coses que no siguin l'esglèsia és dolent, sinó tot al contrari, perquè l'esglèsia és una gran mentida.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb la crítica que fa Nietzsche sobre la mort de Déu ja que es cert que Déu representa una realitat dependent de tots nosaltres i l'hem d'obeir i es per això que ell es tot allò que ens distreu de viure la vida plenament, com nosaltres vulguem. Per això jo penso que el mes important es crear la nostra propia realitat i els nostres propis valors i així no haver de dependre de Déu ni de ningú.

Unknown ha dit...

La afirmació que fa Nietszche sobre el fet que els humans (en aquella època sobretot), per no afrontar els problemes recureixen a l'esglèsia i a seguir la paraula de Déu, un Déu inventat per ells mateixos que a més és d'un altre món, un món superior a nosaltres. En la meva opinió crec que és totalment cert i que avui en dia, encara que en menys frequència, es segueix fent. La religió, i no només la catòlica és una invenció de fa milers d'anys quan la situació de la humanitat necessitava justificar tots els successos. No se sabia res de la ciència i per tant van crear un Déu, el qual fos responsable de tota la humanitat. Aquest déu doncs, si existeix, pero existeix dins de la ment de milers de persones, com una creença es clar, que segueixen arrastrant les paraules que un bon home o dona fa milers d'anys, es va inventar. Aquesta creença va arrelar tant fort a la societat que encara que la ciència avançés, hi seguien creient per justificar tots els seus actes i els de tothom. Però hi ha una prova ben clara de que és una invenció (com diu el filòsof) i és que actualment l'arrelament de la religió a la societat va disminuïnt paralelament als descobriments tecnolòcics i al creixement de les societats cada vegada més lliures.
Crec doncs que si Nietszche pogués veure la humanitat d'avui, reafirmaria la seva teoria amb més arguments, suficients com per no poder contradir-los.

Anònim ha dit...

Sobre la critica a l'ésser humà de l'etern entorn no hi estic gaire d'acord amb la visió cíclica del temps que ell te pero si que es veritat,que si aquesta visió cíclica existís estaria d'acord amb haver de viure cada moment,cada segon de la nostra vida amb plena emoció ja que sería frustrant haver de viure un moment espantos repetides vegades .

Unknown ha dit...

No estic pas d'acord però quan diu qua exiteixen dos tipus de moral, la sels esclaus i la dels senyors. Considero que la dels esclaus i la dels senyors és la mateixa, però és clar, vista des del punt de vista d'un filòsof de bona casa, els esclaus són sumisos, tenen dolor, misericòrdia, etc. Que en deien els esclaus d'aquella època? es consideraven a ells mateixos com Nietszche ho feia? No ho crec, és més, jo penso que antigament habia una sola moral per a senyors i esclaus, i aquesta es basava en la sumissió, la sumissió a Déu. Tant els senyors com els esclaus actuaren en funció de la paraula de Déu exposta en la biblia, per tant tant els senyors com els seus esclaus, són el mateix per Déu, els seus sumisos, els seus esclaus. Però clar, com Déu és una invenció, el que els diferència unicament són els diners, que a uns els fa ser rics i als altres pobres (a més evidentment, del contexte religiós que separa àmpliament als rics i als pobres, com Nietszche)

Roger Pascual ha dit...

No estic d'acord amb la crítica de Nietzsche a la ciència. Ell diu que no hi ha fets, sinó només interpretacions, perspectives. És cert que cadascú té els seus ulls i la seva forma de veure la realitat, però això no treu que el que tots els ulls mirin sigui una realitat objectiva. Cadascú té la seva perspectiva de les coses obviament, ja que tots els éssers vius tenen els seus propis filtres a l'hora de concebre la realitat. Tot i així, la realitat no ens l'inventem ni és subjectiva, els fets existeixen i són completament objectius, alternativament a qualsevol filtre que se li pugui aplicar posteriorment. Jo penso que la ciència és acertada ja que intenta explicar els fets objectivament, tal i com són. Sense objectivitat no hi hauria subjectivitat, i aquesta objectivitat és a la que pertany la realitat.

Miriam Barrabés ha dit...

Estic totalment d'acord amb la crítica que fa dels filòsofs, ja que els descriu com "dogmàtics" i penso que té raó. Ara bé, d'alguna manera ell també és dogmàtic en el sentit que, si critica el dogmatisme, criticant-lo ell mateix queda classificat com un. Però aquesta no és la qüestió, el que vull dir realment és que els filòsofs critiquen, contradiuen a altres o simplement tenen una opinió d'alguna cosa que donen a conèixer i donant-la a conèixer creuen tenir tota la raó, creuen saber la veritat i haver-la descoberta quan no és així, ja que la veritat és qüestió de perspectiva.

Miriam Barrabés ha dit...

Estava d'acord amb la moral de Nietzsche però havent llegit el comentari de la Bàrbara Xalabarder m'he tornat a plantejar el raonament. No sé com vivien en un passat, sí que em poden haver explicat coses però realment no puc saber com es sentia la gent. Del que m'he adonat és que si antigament la religió tenia tanta influència, els senyors també estaven influenciats i per tant, submisos a Déu. Llavors, d'alguna manera o altra, tots eren submisos. El que em pregunto a partir d'aquí és, si tots eren submisos, eren els esclaus envejosos dels senyors o realment era Nietzsche l'envejós de Déu?

Tomas Berjaga ha dit...

Quan vam començar a parlar de Nietzsche el primer que hem va sorprendre va ser la seva visió de la vida i en conseqüència de la felicitat. Nietzsche creu que per arribar a la felicitat s'ha de pasar dolor, patiment, etc. I per això mateix ho recomana als seus amics i familiars. Per a mi aquesta visió es bsatant acertada, encara que jo no crec que per trobar la felicitat s'ha de patir un fatiment però desprès de pasar males epoques aprens a gaudir i apreciar millor el que tens o el que estas aconseguint per tant aprens a viure més feliçment.

Pablo Ferrer ha dit...

Estic d'acord amb la concepció vitalista que té Nietzsche. Aquesta és una proclamació de l'alegria de viure, que comporta acceptar la part tràgica de la vida i afrontar el dolor i el patiment. Jo també crec que viure la vida és superar els obstacles i no renunciar a ella perquè només n'hi ha una. El vitalisme, per mi és com un "Carpe Diem", amb el qual em sento molt identificat, gaudir la vida dia a dia i aprofitar cada moment.
En relació amb aquesta concepció vitalista de la vida, està la teoria del "etern retorn" que jo interpreto d'aquesta manera: si haguèssim de viure la nostre vida una i altre vegada, eternament, es evident que escolliriem una vida alegre, plena i satisfactoria. Només si fos així no ens faria por que la nostra vida fos una repetició constant.

Àlex Virgili ha dit...

Estic molt d'acord amb Nietzsche en la seva opinió sobre l'església o l'alcohol, sobretot en l'església. Crec que nomès hi ha un criteri a l'hora de creure en Deu, i es per seguir la vida que tens però sense està preocupat pel que fas, ja que en teoria Deu tu perdona tot i així et fa oblidar lo dolent que has fet i com a conseqüència no et pots enfrontar al que has fet. Amb l'alcohol passa més o menys el mateix, però no hi estaria tant d'acord ja que en els majors dels casos crec que abans de beure'l ja saps pel que ho vols fer, en canvi a l'església ho fas inconscientment.

Nuria Piñol Rodriguez ha dit...

Estic d'acord amb el que diu el Tomás perqué a mi personalment, de Nietzsche m'agrada quan comenta que a la vida per tenir éxit i ser feliç s'ha de partir, i quan més gran sigui el patiment millor sera la recompensa. Aixo ho identifico molt amb el món de l'esport ja que es algo que tinc present a la meva vida día a día

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb Nietzshe amb la seva idea sobre que la nostra vida és només aquesta que vivim aqui i en aquest moment. Crec que després de la mort, no hi ha vida. Encara que la mort formi part de la vida; a la mort no existeix la vida. Per tant, crec que totes aquelles persones que intenten hipotecar la seva existència en busca d'una bona vida després de la mort, perden el temps. Tot el que no fem ara i aqui, ja estarà perdut.

Unknown ha dit...

Les idees de Nietzsche estava en contra de tres branques: la religió, la ciència i la moral occidental. Ell criticava a la religió, ja que estaven mentint a la societat. A les persones pobres les feien evadir dels seus problemes únicament digent-los que després de la mort aniran al cel on gaudiran de tota la felicitat que abans no havien tingut. Nietzsche al contrari d'ella que només hi ha una única vida i tot el que no facis abans de la mort no ho podràs fer després, ja que ningú ha pogut explicar que passa després, per tant no et poden prometre alguna cosa que ningú ha pogut veure ni experimentar. Des del meu punt de vista estic a favor de Nietzsche perquè comparteixo el mateix pensament sobre la religió.

Pol Espejo ha dit...

Estic d'acord amb la voluntat de poder de Nietzsche, que és la característica fonamental que tindrà el superhome: voluntat de superació, de ser més i mai conformar-se en l’esglaó on un es troba, ja que aquesta característica es propia de persones que tenen aspiracions impossibles d'aconseguir per la majoria pero que ells hi creuen i saben que el seu esforç màxim els portarà allà on vulguin arribar. La voluntat de poder es el tret fonamental de qualsevol persona exitosa i ambiciosa. Donar-se per satisfet o ser comformista és una mentalitat de perdedor pròpia d'algú vingut a aquest món a deixar-se emportar.

Peiyu ha dit...

Té molta raó quan diu lo del capgirament jueu. Els jueus van capgirar els valors del Bé i del Mal. Es pot observar aquest capgirament en la societat humana, encara que sigui en un ambit fora de la religió. Per exemple: Algú que queda segón i ho va dient als amics, alguns opinarien que és un flipat, que només ha quedat segón, que no es per a tant, etc. Aquesta actitud de presumir está mal vist socialment. En canvi, si no diu res i ho descobreixen els amics, possiblement l'alabarien dien que és molt noble de la seva part ser tan humil, etc. Casos així es troben molt en la vida quotidiana.
Pero aquest capgirament no va afectar en altres ambits. Per exemple un equip bó es qui guanya molt, que te ambicia, com el Barça. Un animal bó es qui destaca sobre els altres, com la balena que és l'animal més gran del món, o el falcó peregrí, el més rápid del món.

Pol Espejo ha dit...

La crítica que fa a la moral occidental és un tret de Nietzsche amb el qual hi estic totalment d'acord perquè el cristianisme i els seus valors es la més gran de les farses que hi han hagut i hauran. El cristianisme es una eina inventada i emprada pels dèbils amb l'objectiu de controlar els febles que no tenen confiança en ells mateixos. La figura d'un Déu superior que controla tot és una fantasia creada per cobards que no tenen valor a enfrontar-se amb la vida per ells mateixos I necessiten creure que hi ha algú que vela pel seu benestar ja que són incapaços de lluitar pel que volen ells solets.

oriol camprubi ha dit...

Com bé diuen els meus amics Tomàs i Núria, Nietzsche és molt crític en la manera de veure la vida i la felicitat, ja que pensa que per arribar a l'éxit o a la felicitat abans s'ha d'haver patit dolor, patiment... I en part té raó, ja que molts dels esportistes d'élit que hi ha actualment han hagut de passar per moments molt durs, com Messi, que va haver de superar un problema de creixement; Chris Froome, que va haver de superar una malaltia; o el mateix Alberto Contador, que va patir un ictus a causa d'un Cavernoma i que va estar a punt de morir. Actualment, tots aquests esportistes han hagut de superar dificultats i gràcies a elles han arribat on són ara, a l'élit de l'esport mundial.

Nuria Piñol Rodriguez ha dit...

 En el tema del perspectivisme, a traves del qual Nietzsche critica a la filosofía i la ciencia, on diu que no hi ha res objectiu sino que en la vida tot son interpretacions i perspectives, té raó perqué nosaltres no veiem les coses iguals, cadascú veu el seu món i amb la seva manera de pensar, perqué per exemple no per tots és millor un día a la platja que un día a casa, cadascú pensa segons els seis gustos i no tots veiem les coses iguals, pee tant la realitat es subjetiva perque  som éssers intelectualment diferents i cadascú viu la seva vida com ell/a creu que es millor

Gerard B ha dit...

Estic dacord amb el qie diu el meu company tomas de nietzsche sobre que per arribar a la felicitat primer hasbde unabfase previa de paiments, experiencies de la vida, dolors, superacions i despres de reocrrer tot el teubcsmi arribaras a la felicitat

Marc Ordaya ha dit...

Jo estic d'acord amb la filosofia que proposa anomenada vitalisme, que diu que a la vida s'ha d'acceptar el dolor i la mort, i que aquesta s'ha de perdre amb optimisme, ja que a la felicitat s'arriba superant els obstacles, ja que penso que aquest fet de superar les adversitats que et proposa la vida, et fa sentir viu i orgullós de tu mateix.
Després considero que en la part d'etern retorn potser perd una mica de raó tractant temes que no podem conèixer, i que s'escapen a la nostra comprensió, dient que el temps passa en una visió cilíndrica, i hem de viure sempre el millor que puguem, perquè així, quan es repeteixi, es repetirà igual de feliç que com ho vam viure la primera vegada. Penso que si és una bona manera de pensar, ja que així aprofitarem cada moment per aconseguir els nostres propòsits, però d'aquí, a pensar que realment el temps passa cilindricament hi ha un gran salt tot i que reament no se sap si ho pensava realment així, o més aviat de forma simbòlica.

Unknown ha dit...

De Nietzsche me gusta el concepto del vitalismo ya que plasma lo que para mucha gente es la vida. Me gusta que diga que la vida es una lucha donde hay que aceptar cosas que a veces no nos apasionen como la muerte o las cosas que nos causen dolor. También me gusta el optimismo que defiende, porque si uno mismo no es optimista y no trabaja para superar sus obstáculos nadie lo hará por él.

Unknown ha dit...

También me ha parecido muy interesante la crítica a la moral occidental donde Nietzsche define las dos morales que hay, la de los señores y la de los esclavos, y como los sacerdotes cambiaron las definiciones para hacérselo venir bien y así adquirir ellos poder ejerciendo de guías de los que se quedaron abnegados en la religión.

Marc Ordaya ha dit...

Trobo molt encertada la crítica de Nietzsche sobre el capgirament jueu, ja que ens mostra clarament, com la religió va sorgir per alliberar les penúries de tota la societat que hi havia en aquella època, i penso que realment va ser així, perquè avui en dia, podem observar que amb una societat ja molt desenvolupada, i que no passa per un moment extrem de penúria, cada vegada és més la gent que deixa de creure, o que no és tan creient com ho era la gent d'aquella època, això demostra, que tot va ser una estratègia per a aconseguir poder per part dels sacerdots.

Unknown ha dit...

Avui llegint el final del dossier, he vist que feia una abolició de Déu i totes les ficcions que representen els conceptes abstractes de Jo i Déu, però no obstant agafa el simbolisme de la Terra com ha lloc meravellós que propicia la vida dels individus. Concep la terra com poder creador, gràcies al qual totes les coses adquireixen figura... Principi còsmic de totes les coses, a partir del qual sorgeix tot l'existent, tot allò que és limitat...
El que veig eés que Nietzsche, al cap i a la fi posa tot el seu amor per la vida, en un element, està enaltint les seves virtuts com a home, de manera incoscient en aquest simbolisme, en la Terra. (En quant a les seves virtuts hem refereixo a bellesa, poder creador, amor...)
La realitat com ell ve indica té la unió d'una polaritat, representats per Apol·lo i Dionís, d'aquesta manera no pot suprimir aquests conceptes com Déu, perquè tot i semblar no reals, conformen la nostra realitat, el nostre sentiment com a humans que som. És gairebé una naturalesa que l'home tingui un Déu o qualsevol símbol, creença o ideologia en la qual sigui capaç de sentir ple agraïment, o reconegui una grandesa indiscutible.

Arnau ha dit...

Estic molt a favor de les idees referides a la religió crsitiana que té, que són bastant negatives. Per a mi, la religió, i no només la crisitiana, ha estat una lacra històrica i probablement una de les pitjors coses que s'han inventat mai: perquè la relgió és això, una invenció. Concretament una invenció de certa gent que tenen por a la vida i necessiten saber que algú els protegeix. Ha fet molt de mal i tant de bo no s'haguès inventat mai.

Arnau ha dit...

Com a altres companys, també m'agrada la idea vitalisme. És una forma molt optimista i positiva d'afrontar la vida i que considero que tots ens l'hauriem d'aplicar. A més també és una idea que em sembla molt realista perquè també comporta acceptar la part més dura de la vida i afrontar el patiment, osigui que tampoc vol dir que tot és felicitat, per tant em sembla una idea molt bonica la de afrontar amb postivisme la vida malgrat els cops que et pugui donar.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Estic d'acord amb el concepte vitalista de Nietzsche. S'ha de viure la vida al moment, disfrutar-la i el fet de passar dificultats, obstacles i patiments et fa ser més fort i valorar més les coses que has aconseguit. Aquesta és una visión optimista de la vida.

Unknown ha dit...

Jo estic d'acord amb l'Alex Virgili i la critica de Nietzsche de la esglesia. Perque si desde l'epoca romana ha estat bé ser senyor, quan arriba l'esglesia te que estar bé ser un esclau?
L'esglesia va arribar i va començar a canviar coses moralment acceptades per moldegar-les al seu goig.
Jo crec que la esglesia solament manipula i et fa creure que Deu ho perdona tot i que siguem fidels, que quan morim tindrem el cel guanyat . Realment no crec que hi hagi vida despres de la mort, quan et mors ja ha acabat tot.

Unknown ha dit...

Com altres companys també estic d'acord amb el vitalisme ja que et fa veure la vida d'una manera positiva i fer veure que pots amb el que et proposis. Fa que siguem més feliços i amb aixó fer feliços als demes, qe no hi ha que patir i que hi ha que vivir la vida.
Es un principi molt bonic i profind oer venir de Nietzsche.

Unknown ha dit...

Quan Nietzsche fa referència a l'etern retorn, afirma que tot passa infinites vegades, eternament, de forma repetitiva i sense possibilitat de canviar cap cosa, sigui bona o dolenta. Jo crec que la idea que Nietzche vol fer-nos veure de forma metafòrica és que hem d'evitar cometre errors a la vida. Aquesta idea de Nietzsche la considero molt poc realista, no crec que bugui ser certa.

Unknown ha dit...

Jo no estic d'acord amb la crítica que fa Nietzsche a la ciència. Ja que ell diu que no hi ha fets, sinó només interpretacion i perspectives, i que tots els conceptes que ens hem inventat i asimilem com veritats no son mes que un desitj de viure en pau perque al cap hi ha la fi son una farsa. Penso que tot investigador a mes de pasar per moltes fases de busqueda de una veriat ha d'arriba a un punt que es la cienca, la cual cosa dona solucio a moltes preguntes que es pot plantejar el món, a parti d'aqui es pot tobar molta gent amb diferents criteris que es creguin les teories dels cientifics i d'altres que no pero tot i així la relitat mai es inventada ja que enquest cas la ciencia ens intenta explicar els fets de manera clara per mitja de teories.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb les crítiques de Nietzsche a la religió, la qual s'ha beneficiat de la població (gran part analfabeta) durant molts segles. Abusant del ser poder, manipulan i enganyan al poble. S'aprofitaven de les debilitats de la gent inventant-se falsetats per a que els creients es sentissin millor amb ells mateixos sense necessitat de solucionar el problema enfontant-se a ell.

Unknown ha dit...

Estic totalment d'acord amb el comentari de la meva companya Natalia Quipuzco, ja que penso que en aquest cas Nietzsche confon el veritable cristanismo, amb falses doctrines imposades per l'home. I per tant aquests conceptes que els jueus sencargan de canviar la Mentalitat de la gent occidental no té cap validesa enfront del que està escrit a la Santa Bíblia, paraula de déu.

Lukas ha dit...

Jo al igual que la Linda tampoco estaría dacord amb la crítica que fa CAP a la ciencia ja que com molt be a dit la Linda no es basa en interpretacions humanes ni en les debes teories i aixo ma semblat un punt Clau.

Lukas ha dit...

Si parlem amb franquesa a mi la crítica que mes magrada es aquella que fa a la moral occidental. Es la que diu que allo que es bo es ser débil, vulnerable, no destacar... (Moral esclaus) I que aquella dolenta es la que tenen els senyors, la de destacar, ser millor, mes fort...
Explica que els sacerdots han capgirat les dura morals i per tant, que la moral actual no es la adecuada.

Oscar Rodríguez ha dit...

si que es veritat que el filòsof, quan critica a la ciència dient que perceben malament el món, té rao al dir que el món són coses subjectives que nosaltres califiquem segons el nostre semblar, però en realitat crec que moltes coses són objectives com per exemple, en el cas de l'estudi del cos humà, la ciència ha d'aplicar uns criteris iguals en tots els cosos ja que, realment, tots tenen gran semblança. Per tant, crec que no es necessària tal crítica per part del filòsof alemany a la ciència ja que sempre el científics apliquen criteris objectius y subjectius.

Oscar Rodríguez ha dit...

Segurament, com alguns companys han indicat, la religió va ser una invenció de aquells que buscaven conssolar-se d'alguna manera i protegir-se de la vida real. En aquest sentit estic totalment d'acord amb Nietzsche quan es refereix als senyors i als esclaus perquè, en el cas de la religió, els "esclaus" que tenen por d'enfrontar-se a la vida, opten per inventar-se un refugi al qual s'han de sotmetre per sempre. Aqui trobo i veig clarament una bona c´ritica a la religió i a la moral Occidental al mateix temps.

Unknown ha dit...

en cuanto a la opinión yo estoy de acuerdo con la teoría que tiene sobre la perspectiva y no hay una manera fija de ver la realidad ya que es subjetiva,esto significa que hay muchos esquemas conceptuales, o perspectivas, posibles que determinan cualquier juicio de verdad posible, lo que implica que no hay forma de ver el mundo que pueda ser considerada definitivamente "verdadera" .Por que por ejemplo para los animales su forma de vida es la ley de la selva y no pueden pararse a pensar si eso es lo correcto o no a diferencia de nosotros que vivimos en una sociedad con normas .

Unknown ha dit...

estoy de acuerdo con el comentario de Imma donde nietzche critica al alcohol ya que algunas personas lo utilizan como bien dice ella como una via de escape a los problemas y no los afronta como dice nietzche en el vitalismos. Pero por otro lado también estoy de acuerdo en que mucha gente no solo lo utiliza como un puente para superar sus problemas sino para disfrutar de la noche y pasarlo bn