EL LLENGUATGE ÉS UNA FICCIÓ QUE HEM OBLIDAT QUE HO ÉS

Nietzsche ens avisa que el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. Com pot un concepte genèric representar bé una cosa única? No pot, només pot ser una etiqueta. D'altra banda els conceptes, les etiquetes, funcionen molt bé perquè ens donen tranquilitat. Quan sabem dos o tres coses bàsiques sobre alguna persona, ja la tenim "classificada". No podem suportar la incertesa de no poder classificar les coses. Ara bé, el problema és que hem acabat identificant la cosa amb la seva etiqueta. Per això Nietzsche proposarà el llenguatge metafòric com a més proper a la realitat.
Provem un experimenent per acabar el curs: ¿com podríeu descriure metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia?

MESURAR LA FELICITAT

El concepte de felicitat és un dels més importants a la filosofia de Stuart Mill. Tant ell com els anterior utilitaristes volien centrar-se en saber com es podien crear lleis i normes que fomentessin un grau elevat de felicitat per el més gran nombre de persones.

Bentham proposava fer un càlcul del que dona plaer i promoure lleis que potencïin, o com a mínim, no limitin aquests plaers. Mill proposava un concepte de felicitat lligat a la llibertat i a la posibilitat de rebre una bona educació. Avui en dia, com a resultes d'aquestes reflexions, es parla d'estat de BENESTAR i es consideren sobretot factors econòmics per determinar-lo.

Per concretar aquest benestar, el rei de Buthan -a la foto-, petit pais asiàtic entre al India i Xina i de tradició budista, va proposar com a mesura de progrés no el PIB (producte interior brut) sino el FIB (Felicitat interior bruta). Amb ell es medeix el benestar psicològic dels ciutadans basant-se en l'accès a la sanitat, la conservació dels recursos naturals del país o el temps que dediquen a la família.

Si haguéssiu de mesurar el nivell de felicitat de un pais, què faríeu servir com a medidors? En què us basaríeu?

DRET A LA VIDA

El primer article de la Declaració de Drets humans parla del dret a la vida.
El filòsof David Hume es planteja al seu llibre Investigació sobre els principis de la moral què fa que un principi moral sigui un principi, és a dir, com es justifica? on es fonamenta?
Segons ell:
-"La suma dels angles de un triángle és 180º" és una enunciat matemàtic que es fonamenta en la lògica interna del números.
-"L'aïgua bull a 100º" és un enunciat físic que es fonamenta en l'experiència.
-"Assassinar és dolent", en canvi no és justifica ni per l'experiència ni per la lógica interna del pensament.
Com podríeu justificar aquest enunciat? Basant-vos en què demostraríeu que és un enunciat vertader?

ESTAR SEGURS

Una de les qüestions de la filosofia moderna és la recerca de criteris de fiabilitat per saber distinguir els coneixements vertaders dels falsos. Descartes proposa des del seu racionalisme el criteri de l'EVIDÈNCIA: quna un coneixement es presenta a la meva ment de manera clara i distinta és vertader (i recordem que ho és perquè Déu m'ha donat aquest criteri). Hume, des del seu empirisme, proposa el principi de còpia: intentar examinar si el coneixement prové d'alguna experiència concreta personal o si és un barreja d'experiències que la meva imaginació ha format.Ambdós tenen dificultats: com puc saber que la meva evidència és evident? Com puc confiar en la meva memòria per recordar les experiències passades?

Quins criteris fem servir quan volem saber si un coneixement és cert? Tenim diferents criteris depenent dels tipus de "veritats"? Quins són els tipus de veritats i els criteris que feu servir?

DÉU PER LÒGICA

Com sabem, Descartes creu que ha demostrat la existència de Déu a partir de la idea de Déu que ell té i de la capacitat racional de la seva ment, la lògica. Si les matemàtiques són objectivament vertaderes per lògica i ningú dubta de l'existència dels nombres (tot i que els no matemàtics no poguem entendre les demostracions matemàtiques), per què es posa en dubte l'existència de Déu després d'una demostració lògica com la de Descartes? Intenteu respondre la pregunta amb el màxim de raonabilitat i no deixant-vos portar pels sentiments.

PENSO, DONCS EXISTEIXO

La celebre frase de Descartes, on evidencia la seva existència en evidenciar el seu pensament, ha estat multiples vegades replicada en altres formes: compro, doncs existeixo, consumeixo, doncs existeixo, estimo, doncs existeixo...
Quina seria la vostra versió? Què és allò que us dona la màxima evidència de la vostra existència: parlar per telèfon, escriure al facebook, jugar a fútbol, abraçar els altres, estudiar...

LA JUSTÍCIA I LA FELICITAT

Plató entenia que una ciutat justa era aquella en la que cadascú fes bé allò que havia de fer. De la mateixa manera un individu era just quan cada facultat de l'ànima fes el que li correspon: a la raó manar i a les emocions i els desitjos controlar-se per ser forts i moderats. Podrem entendre que això és la felicitat? Si fos això, creieu que la felicitat té a veure amb l'armonia de les parts de l'ésser humà?

ÀGORA I PLATÓ

Mira el trailer de la pel·lícula per recordar-la. Tenint en compte les idees de Plató sobre la polis ideal què creus que diria sobre el que va passar a Alexandria?

ÀGORA

La película d'Amenabar va trigar a estrenarse a EEUU. Alguns diuen que va ser perquè moltes distribuidores no acceptaven l'argument, ja que es critiquen totes les religions, especialmente la cristiana. La intolerància de cristians, jueus i pagans al final porta a una lluita de tots contra tots que el porta a assassinar a Hipàtia. Qui defensa això explica que als films nordamericans,a més de sortir la bandera nacional sempre hi ha un moment per l'esperança i la creença en Déu. Què en penseu d'aquesta hipòtesis?

LA CAVERNA

Un dibuixant brasiler va fer, ja fa temps, una versió lliure i en còmic del mite de la caverna de Plató. Si la llegim fins el final sembla que ens vulgui dir que encara avui en dia estem dins la caverna. Mireu el còmic (no cal entendre el text perquè les imatges són molt evidents). Què us sembla aquest final? Què seria avui en dia la caverna que ens manté en la ignorància? Què o qui podría ajudar-nos a sortir?

ELS INICIS

Segons hem vist a classe, els primers filòsofs de la Història d'Occident són els presocràtics. Ells van començar admirant-se per les coses més simples com els elements de la natura. I es preguntàven d'on vé tot, quin és l'origen de les coses (l'arché). Quasi com els nens petits que es pregunten les coses més òbvies perquè per ells no tenen explicació (per exemple d'on vé la llum o a on va quan es fa fosc.)

Podríeu dir quan vau començar a filosofar vosaltres?
Quines eren les vostres qüestions?
A qui li feieu les preguntes?

THE END

Tot arriba al seu final, (o al seu inici si creïem en l'etern retorn de Nietzsche!)
Us convido a fer una petita reflexió sobre què ha significat per vosaltres aquest curs de Història de la filosofia: quines idees heu trobat interessants, quins descobriments us han fet anar més enllà, si heu incorporat coses a la vostra percepció del món i de la vida, què és el que més us ha agradat del que hem fet, etc... Animeu-vos a escriure i a llegir el que tothom diu. FINS AVIAT!

NIETZSCHE ÉS UNA FONT

Nietzsche és un dels filòsofs que més cites ha donat a la història. La seva forma d'escriure metafòrica i directe dona molt de joc per seleccionar, dels seus aforismes, frases que siguin inspiradores. Us convido a que deixeu aquí la vostra i comenteu per què us agrada. També podeu comentar les dels altres, és clar! Deixo una per començar "allò que no em mata em fa més fort": és un cant a l'atreviment, a no sentir por davant dels fets que poden trastocar la nostra tranquil·litat.

DESCARTES versus PASCAL

El 24 de setembre de 1647, Pascal i Descartes, els dos filòsofs francesos més importants llavors, van trobar-se al convent “Els Mínims” de París. Descartes tenia llavors 51 anys i ja havia escrit El discurs del mètode. Pascal en tenia 24 i tot i ser considerat un geni matemàtic es trobava en una profunda crisis existencial, preocupat pels mals del món i amb un sotmetiment quasi total a la fe janseista (una secta religiosa de l’època). L’escriptor Jean-Claude Brisville ha recreat aquesta trobada en forma del diàleg que alguns vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Lliure de Barcelona el passat divendres 19 de març.

La conversa representa l’enfrontament entre 2 formes de vida: una tranquil·la, basada en la recerca pacient del coneixement a través de la raó, i una altra atormentada, malaltissa i radical, basada en la fe i en la creença en l’omnipotència de Déu. La discusió es centra en si la raó és l’eina per assolir la veritat o si, l’única via possible per arribar a la comprensió de l’univers és la fe.

Aquest enfrontament ens porta a plantejar-nos la següent qüestió: ¿És possible una comprensió racional de tot o hi ha coses que romanen sempre com a misteris i que només permeten una comprensió mística?
(NOTA: si no vas venir al teatre pots donar el teu parer sobre la pregunta; si vas venir, pots opinar sobre la pregunta i/o opinar sobre l’obra).

LA LLIBERTAT, DEPÈN DE L'EDUCACIÓ?

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans. Ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. I alhora defensa la llibertat com a condició indispensable perquè després l'individu desenvolupi allò que ha descobert amb l'educació. És més, serem més lliures en tant que tinguem més possibilitats de triar i tindrem més posibilitat de triar si hem estat educats. Esteu, d'acord? Una persona que rebi educació pot ser més lliure? Una persona amb cultura té més possibilitats d'assolir la felicitat?

Plaer, deure i llibertat

Segons Kant actuem moralment perquè som lliures. Si el que fem estiguessim programats per fer-ho, ja no es podría jutjar com a bo o dolent. Si estic programat per ser generós,la meva acció no és ni bona ni dolenta, senzillament no la puc evitar; igual que un animal no es dolent perquè ataqui un altre. Per això qui actua per deure, és a dir obligant-se a si mateix a fer una cosa per principi, tot i que li desgradi fer-la, està sent més lliure que qui actua per impuls o seguint el seu gust. Per això, Kant estaria d'acord en que qui actua seguint el plaer no és lliure sinó que es esclau del seu gust. Això crida molt l'atenció perquè pel sentit comú és més lliure qui fa més allò que li ve de gust. Què en penseu?

IMPERATIU CATEGÒRIC

Immanuel Kant (s XVIII) és conegut, entre d'altres coses, per haver creat una fórmula ètica que ens donés a cadascú un resultat exacte sobre si el que fem o volem fer és bo o dolent. Ell sobretot volia que fossim lliures i no creia que els manaments (com els de les religons) ens deixin ser-ho perquè ens diuen directament el que està bé o malament (per exemple, "no mataràs" o "no robaràs"). Ara bé, ¿cóm és possible que una fórmula ens ajudi a ser lliures? La seva solució és la següent. Cada vegada que vulguem saber si una cosa que fem o volem fer és bona hem de pensar el següent: "actua sempre de forma que vulguis que la màxima -principi- de la teva acció és convertexi en llei universal". És a dir, si el que vols fer voldríes que tothom ho tingués com a principi, que tothom fes el mateix en les mateixes circumstàncies, llavors és correcte. Si no, si ho vols fer però no voldries que els altres ho fessin, llavors es incorrecte. Com veïeu no és com Hume, que fa dependre dels sentiments les decisions moral; la fórmula de Kant és racional. Us convido a pensar-hi posant exemples de la vostra vida diària per veure si és o no una bona fórmula.

PER QUÈ LES BOLES DE BILLAR ES MOUEN?

David Hume diu que la relació causa-efecte es coneix pel costum i l'hàbit i per tant, no es pot demostrar definitivament. Estem acostumats a que les boles de billar es moguin en topar. La física anomena a això força, però Hume diu que això és una idea que no prové de cap impressió, ja que no és pot veure la força. ¿És coherent creure en la ciència (i per tant en què existeix la matèria) i fer servir conceptes intangibles com força, energia, etc?

Esse est percipi aut percipere

El filòsof i bisbe irlandès George Berkeley va desenvolupar una curiosa teoria filosòfica en el segle XVIII. La seva filosofia és un empirisme portat a l'extrem. Proposa que no es pot saber si un objecte existeix; només podem dir si el percebem o no. Segons ell només podem conèixer les nostres percepcions i no els objectes. I que és el que percebem? Com que no podem demostrar que sigui quelcom material, només podem dir que és allò que és a la nostra ment, és a dir "idees". Les idees son coses percebudes i, en conseqüència només existeixen si són percebudes.
El fet que existeixin idees i puguin ser percebudes pressuposa que també existeix allò que les percep, que anomena esperit o ment. Així la realitat es redueix a idees i ments. Si les idees existeixen perquè poden ser percebudes, les ments existeixen perquè poden percebre. D'aquí la seva famosa frase en llatí "esse est percipi aut percipere", ésser és percebre o ser percebut.

Intenteu reflexionar en veu alta sobre les idees de Berkeley: què li diríeu si el tinguéssiu davant? Com podem demostrar que s'equivoca? Quines proves podem donar de que el que diu és correcte?

ESTIC SOMIANT?

Una de les qüestions que es planteja Descartes en la seva investigació filosòfica és la impossibilitat de diferenciar quan estem sonmiant de quan no. Sabem que la seva resposta és que la claretat amb la que distingeix una cosa de l'altre es deu a Déu. Quan ens equivoquem és perquè fem servir malament la nostra raó. Si la fem servir bé el que ens diu és cert (racionalisme) i això és així perquè Déu existeix. És a dir, si no existís Déu no podríem estar segurs que el que la nostra ment veu clar fos realment vertader, només podríem dir que la nostra ment ho veu clar i punt.Què en penseu, d'això?
- Quins criteris creieu que tenim per diferenciar quan estem sonmiant de quan no?
- És el fet que una cosa estigui clara per la meva ment, allò que la fa vertadera?
- Com puc estar segur que una idea és vertadera només perquè jo la vegi clara?

Observació: la imatge és un caçador de somnis. Per saber qué és cliqueu aquí

HIPÀTIA, la raó i la ignorància

Una de les qüestions en la que ens fa pensar la pel·lícula "Ágora" és el poder de la ignorància per desfer el que la raó o la fe amb bones intencions fa. Al costat d'això ens mostra la dedicació exclusiva de Hipàtia a la filosofia, al coneixement, a la admiració pel cosmos, amb l'obligació sempre de dubtar i analitzar els pensaments contínuament. El film mostra moltes més coses. Comenteu aquí que és el que més us ha interessant de la pel·lícula.

L'ÀNIMA

Una amiga filòsofa diu que reivindica el concepte d'ànima perquè en el món actual hem perdut de vista un aspecte de l'ésser humà que s'explicava molt bé amb aquesta paraula. No som només numeros, clients, consumidors, animals que sacien els seus instints, ni tampoc éssers amb traumes psicològics amb els que ens expliquem tots els nostres defectes. Som una ànima o esperit, diu Plató, i ella és el que ens dona la llibertat d'actuar, la tranquilitat, la identitat i la esperança en un món més enllà del material. ¿Què en penseu?¿El concepte ànima es refereix a alguna cosa que no s'explica amb altres conceptes com ment, intel·ligència, consciència?¿Son el mateix? ¿De què pot servir avui en dia parlar de l'ànima?

MITE DE LA CAVERNA

En un còmic brasiler apareix una divertida versió del mite de la caverna de Plató. El segúent video la mostra en 2 minuts. És el portugués però s'entén molt bé. Al final mostra com la televisión es l'actual caverna. Comenteu qualsevol de les següents qüestions:

-¿Què penseu sobre la interpretació de la televisió com la "nova caverna"?
-¿Què seria per vosaltres "la caverna" en l'actualitat?
-¿Com es pot sortir de l'estat d'ignorància al que sotmet la caverna, sigui quina sigui?

FELICITAT

Els sofistes eren relativistes i escèptics. Per tant per ells la felicitat no era quelcom que es pogués definir, sino que cadascú o cada context social té una acepció específica del concepte. Sòcrates en canvi pensava que, tot i que cadascú por dir un exemple diferent del que ens fa feliços, la felicitat com a idea deu ser alguna cosa fixa, igual que el bé o la justícia. Independentment de què ens fa feliços, podríeu específicar que és allò que entenem tots quan escoltem les paraules felicitat, bé o justícia (tríeu una de les tres)? Podeu intentar fer una definició sense posar exemples?

TORNEM A COMENÇAR

Avui han començat les classes de Història de la filosofia. La història torna a fer el seu camí de setembre a maig, de Plató a Nietzsche. Avui a classe L'Isidre ens ha fet pensar a tots a 2n A amb la seva suposada pregunta filosòfica. La pregunta era "Per què". He donat per suposat que tothom entenia que no era un pregunta, però ara no ho tinc tan clar. És una pregunta perquè té la forma de una pregunta, però és filosòfica?
Mathew Lipman (filòsof noradmericà encara viu) diu que una pregunta filosòfica és aquella que no te una resposta clara però que podem imaginar-nos com podria respondre-la. ¿Per què no és una pregunta filosòfica la pregunta "per què?" ¿O, per què sí?

L'ETERN RETORN: ES TANCA EL CERCLE

Acabem el curs i amb ell aquests dos cursos d'introducció al món del pensament filosòfic. Vull agrair-vos a tots el vostre interés i dedicació. Es nota en el nivell dels comentaris.¡Crec que hem aconseguit ser una comunitat de investigació filosófica virtual!

Acabem amb una idea de Nietzsche: L'ETERN RETORN. És un concepte complicat. Sembla ser que ell no entenia el temps de forma linial sinó circular, igual que moltes filosofies orientals. Des d'aquesta perspectiva, passat i futur son infinits i, per tant, en el passat hi és tot, i en el futur, també. Aixó implica que no hi ha principi ni fi. Alguns interpreten això dient que tot el que passa ha passat i passarà sempre, és a dir que es repeteix. Per això cal dedicar-li a cada instant molta atenció perquè, ja que es repetirà tal i com el visquem, millor viure'l intensament (com fa el superhome nietzscheà).

Curiosament acabem "Filosbloc" amb Kubrik i la seva pel·lícula 2001. Si recordeu la nostra primera gran discussió filosòfica va constistir en interpretar què era el monolit. Per alguns era Déu, per altres la Raó. En qualsevol cas, Nietzsche enfonsa tant la raó com Déu i per això a la película l'escena final del naixement del nen (que potser és el superhome) té de fons una composició de Richard Strauss titulada (¿casualment?) Així parlà Zaratustra. Amb Nietzsche tornem al nostre principi, a Kubrik. Serà l'etern retorn?

Ha estat un plaer llegir-vos aquest dos anys. Gràcies.

¿BOIG O GENI?

Nietzsche no és només un filòsof, és tot una figura dintre de la Història de la filosofia. És diferent en tot: en la forma d'escriure metafafòrica, en les idees irracionals que defensa, en la crítica que fa a tota la cultura occidental (on no se salva res, ni la pròpia filosofia)... Ell mateix deia que no era un home, sinó dinamita. Hi ha interpretacions de tot tipus: per alguns és un boig, per altres un visionari que encara no podem arribar a entendre del tot; uns diuen que defensa l'individualisme radical, altres els totalitarismes. En fi, dinamita. Us convido a que expresseu quina és la idea més interessant de Nietzsche per volsaltres i per què.

(la imatge tant suggerent és del cartell del congrès "Nietzsche y la hermeneútica", que es celebrà a la Universitat de València el novembre de 2007; mira-la de lluny i ...)

LLIBERTAT

Stuart Mill és un gran defensor de la llibertat del individu i en el seu context històric és d'agraïr la seva aportació pels drets humans. Com sabeu, la seva definició de llibertat té a veure amb els drets subjectius que tothom ha de tenir. Som totalment lliures sempre i quan respectem els drets dels altres, o dit d'una altra forma, sempre i quan no causem dany al proïsme. Tenint això en compte, quines reflexions us provoquen les següents tires de Quino (el creador de Mafalda)? (no es tracta de dir només què volen dir, sinó què en penseu vosaltres de la qüestió plantejada)

Qui és més feliç un incult solitari sense problemes o una persona culta sociable però amb problemes?

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans i ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. Si una persona culte, és una persona cultivada i un incult és qui no ha tingut accès a la cultura humana, ¿com respondríeu la pregunta? (gràcies a Miroslaw Pieprzy per la il·lustració i a Pere Augé per la qüestió).

què faries si fossis un polític utilitarista?

L'utilitarisme és una doctrina ètica que defensa que és bo allò útil i allò útil és el que causa més plaer que dolor. Aplicat a la societat (filosofia política) afegeix que bo és allò que causa molt de plaer a moltes persones. Bentham entenia els plaers des del punt de vista quantitatiu. Stuart Mil des del qualitatiu. Els dos defensaven que s'ha de intentar promoure lleis utilitaristes. Si fossis un polític utilitarista, quines lleis defensaries? (convido als que participeu a trobar dificultats a les lleis que els altres plantegin)