divendres, d’octubre 06, 2017

Ser amo d'un mateix


Plató en deia que se amo de si mateix implica que la raó domini sobre els desitjos i les emocions. Avi en dia es parla molt d'intel·ligència emocional, la capacitar per  gestionar de forma intel·ligent les emocions, sense negar-les ni reprimir-les, ajudant a que ene ajudin a entendre que ens passa. Però, què cal fer davant d'un atac de ràbia o indignació?  I davant d'una passió desenfrenada?


Reflexioneu sobre ALGUNA d'aquestes qüestions:
-Creieu que és important controlar els desitjos i les emocions i no deixar-se emportar per ells?
-Davant d'una passió amorosa que saps que pot portar-te problemes, cal reprimir-se?
-Cal deixar de banda els sentiments en les disputes polítiques?

Recordeu que cal donar raons i els exemples i els fets concrets ajuden!

15 comentaris:

Unknown ha dit...

Discrepo amb l'opinió de Plató sobre el que significa ser amo d'un mateix. Per a mi ser-ho no vol dir controlar-ho tot amb la racionalitat i no deixar lliures les altres virtuts. Al contrari, penso que totes són igual d'importants i que una no ha d'estar per sobre de les altres, sinó tenir la completa llibertat d'escollir el que es vol sentir sempre que els teus desitjos i sentiments t'ho demanin. Només així podrem ser amos de nosaltres mateixos, coneguen tot el que som capaços de sentir sense retenir-nos.
Tampoc tenim la intel·ligència suficient per a saber que escollir en tots els casos que ens pugui presentar la vida, així que probablement ens equivoquem actuant en la majoria, doncs millor equivocar-se actuant lliurement sense contemplacions i no "aguantant les ganes" de fer alguna cosa per por a les conseqüències
Per tant, la meva resposta a la pregunta si crec important controlar els desitjos, des de el meu punt de vista no és el que s'hauria de fer.

Laia Bellmonte ha dit...

Discrepo amb el comentari de la meva companya en relació amb el que significa ser amo d'un mateix segons Plató. Per a mi ser amo de si mateix vol dir que ets capaç de controlar els teus desitjos gràcies a la racionalitat que et fa actuar amb moderació i et porta pel bon camí.
Al contrari de l'Emma, penso que la racionalitat és la funció de l'ànima més important per poder ser un home just, ja que és la responsable de dominar les accions que en portaran al camí de l'esclavisme d'un mateix.
La meva opinió és que tenim la intel·ligència necessària per saber que l'home funciona molt millor quan no es deixa anar pel que vol i fa el que ha de fer.
Si la nostra societat estigues creada per gent que només es regeix per la part concupiscible (desitjos) tindria la conseqüència de crear una ciutat regida per aquestes característiques i mai seríem capaços de poder aconseguir la intel·ligència.
Respecte a la pregunta que si crec que és important controlar els desitjos trobo que és així com hauria de funcionar l'ésser humà.

Unknown ha dit...

Companya Laia, veig que tenim opinions molt contràries, però jo segueixo creient que no podem estar pensant sempre en totes les accions que fem, ens hem de deixar anar i sentirnos lliures. O almenys és així com jo més lliure em sento, quan no hi ha res que em condicioni, ni jo mateixa. Per tant, si sento dins meu que haig de fer alguna cosa, es perque jo mateixo ho necesito i no hauria de ser jo qui ho limites.

Laia Bellmonte ha dit...

Emma, a pesar de les nostres opinions diferents versus a Plató, coincideixo amb tu amb el fet que hauríem de sentir-nos lliures però crec que permeten que els desitjos estiguin controlats per la nostra part racional ja ens permet ser lliures gràcies al fet que no deixo que els meus desitjos em controlin. Jo haig de fer crida de la meva part racional quan vull estar tota la tarda mirant la televisió però sé que haig d'estudiar per poder tenir un futur que em permetrà ser lliure, així que sóc jo la que em creo els meus propis límits.

Unknown ha dit...

Doncs jo os entenc a les dues perque es pot veure i pensar de diferents maneres el que diu Plató.
Ser amo de si mateix pot fer referència a les persones que controlen els seus desitjos i emocions amb la part racional, per tant actuen bé i amb coherencia ja que no es deixen potar per la part concupiscible i la irascible, per tant estariem d’acord amb el que diu Plató.
I també per una altre part no hi estic d’acord amb Plató i si amb la Emma, si pensesim tot abans de fer-ho no seria ser amo de si mateix perque no seriem lliures no fariem el que de veritat volem fer, no ho hauriem de pensar tot abans de fer-ho sino que viuriem la vida tal i com es presenta. No seriem feliços ni seriem justos si pensesim tot i després ens quedessim amb les ganes d’algo que per voler controlar-ho no ho hem fet.
Així doncs es pots veure de diferents maneres i jo no hem posisiono en ninguna de les vostres opinions Emma i Laia perque entenc les dues.

Unknown ha dit...

I responent a la segona pregunta, no estic d'acord amb el comentari de la Emma, perquè jo si sapigues que hem portaria problemes pendre una decició erronea, encara que sentis algo dins meu que hem comportés a fer-ho i sense pensar-ho no seria feliç com tu dius, perquè si se que hemm portarà problemes, una mica s'ha de pensar per molt que et costi.
Se que en alguns casos es difícil pero hem de saber pensar i decidir quan sigui convenient. Però no canvio d'opinió respecte el que he dit abans, hem de fer el que volguem, deixar-nos portar per les emocions però també saber pensar depenent dels casos.

Unknown ha dit...

Crec que sí, que hauríem de controlar els nostres desitjos i emocions si sabem que una passió amorosa ens portarà a tindre problemes, encara que, normalment, quan els humans percebem això ens deixem emportar sense tindre en compte les conseqüències.

Tanmateix, deixant de banda passions amoroses, crec que, d'acord amb l'opinió de la Laia, hem de saber com controlar desitjos i emocions per ser amos de nosaltres mateixos i no esclaus i d'aquesta manera tindre la capacitat de decidir quan controlar-los i quan deixar-nos emportar.
Per tant responent a si hauríem de controlar desitjos i emocions o deixar-nos emportar per ells, crec que davant de cada situació hi ha una resposta diferent, que hauríem de deixar-nos emportar no per emocions ni desitjos sinó per la moderació de la part racional de l'ànima.

Pablo Rodrigo ha dit...

Desprès de llegir la opinió de Plató i la de les meves companyes, he arribat a la meva pròpia conclusió. Per a mi, ser amo de un mateix, es ser lliure d'escollir que fer amb els teus sentiments, per tant estic d'acord amb la Emma en aquest sentit. Però, penso que hem de tenir cura en un petit detall, Plató parla de la necessitat de controlar els sentiments, en cap cas de reprimir-los, per tant podem entendre que es refereix a l'ús intel·ligent dels sentiments, amb el que estic molt d'acord. En relació a la clase social governant de la Polis Ideal de Plató, diu que aquests no han de actuar segons els seus sentiments, estaries d'acord amb que decidís el teu futur segons si els canvis que tu necessites per a millorar la teva part de la ciutat beneficíen a la familia del governant, és clar que no. Per tant, ser amo de si mateix és tenir la llibertat d'utilitzar els sentiments com vulguis però estic d'acord amb l'ús intel·ligent dels sentiments per a diferents situacions i crec que és important saber cuan cal tenir en compte els sentiments i cuan no.

Unknown ha dit...

A la qüestió de si ens hem de reprimir davant d’una passió amorosa que pot portar problemes. Crec que encara que en alguns casos ens hem de guiar pels nostres sentiments com diu la Ines, i fer el que volguem en cada moment. Opino, com diu la Natatalia que en aquest cas si sabem que pot portar problemes hauríem de controlar els nostres sentiments i el nostre desig. Encara així, crec que a vegades ens hem d’equivocar i apendre dels nostres errors per no tornar-los a cometre i aprendre de les conseqüències que ens ha portat fer allò que voliem en aquell moment.



Unknown ha dit...

Estic d’acord amb la Laia, en el fet de que ser amo d’un mateix vol dir controlar la teva part concupiscible, és a dir, la part dels desitjos gràcies a la racionalitat.Crec que aquesta part és molt important ja que ens guiarà per anar a un camí o a un altre. Encara així, estic d’acord amb el que diu l’Emma, en el fet que ens hem de deixar anar en algunes circunstàncies i sentir-nos lliures de fer el que volguem en cada moment. Ja que si no deixariem de fer aquelles coses que realment volem per controlar tant la nostra part racional. En conclusió, responent a la qüestió que si és important controlar els desitjos i les emocions i no deixar-se emportar per ells, crec que hauriem de tenir un moderació de les tres parts sense que una mani molt per sobre de les altres.

Unknown ha dit...

A la qüestió de si cal deixar de banda els sentiments, és a dir , la part irascible, en les disputes polítiques. Crec que no hauríem de deixar-los de banda, cadascú té un forma de pensar i unes emocions diferents. Opino, que hem d’escoltar les diferents versions i intentar entendre-les però sense deixar de banda els nostres ideals.

Pablo Rodrigo ha dit...

Estic molt d'acord amb la opinió de la Andrea respecte a la pregunta de si ens hem de reprimir davant una passio amorosa. Penso, que hem de deixar-nos portar per els sentiments i aprendre dels nostres errors per a no repetir-los. Per tant, podríem parlar d'un punt de vista Aristotèlic ja que el conèixement de com actuar bé només el podem conèixer en el cas de la experiència. A la vegada, encaixa en un altre punt de la filosofia Aristotèlica, hi ha molts tipus de bens diferents. Com a conclusió, els sentiments són qui ens ha de guiar però si sabem que el camí que ens porten és dolent hem de saber controlar-los i guiar-los per a que ens portin pel millor camí.

Unknown ha dit...

Per a Plató, ser amo de si mateix és un concepte bo. Aquest implica el control de les parts irascible i concupiscible (desitjos i emocions) gràcies a la part racional. Considero que en ocasions aquest fet pot ser realment beneficiós per a la persona, però també crec que a vegades han de manar les altres parts per sobre de la racional. En la meva opinió, les tres parts en les quals Plató diu que es divideix la nostra ànima, tenen el mateix grau d'importància, perquè sinó no caldria mencionar-les o directament que existissin. És per aquest motiu que crec sincerament que depenent de la situació, és una de les tres parts la que ha de dominar. En conclusió, contestant a la pregunta de si considero important controlar els desitjos i les emocions, coincideixo 100% amb la opinió de la meva companya Andrea que diu que l'ideal es trobar en l'equilibri entre les tres parts.

Unknown ha dit...

En relació a la última pregunta, considero que els sentiments no s'han de deixar de banda en les disputes polítiques. La política existeix per a organitzar la societat, i està clar que hi ha infinitat d'opinions al respecte, de com seria l'organització ideal i de quina forma s'hauria de dur a terme. Tenint en compte que l'organització de la societat implica la modificació de la forma de vida de cadascuna de les persones que hi conviuen en una comunitat, crec plenament que els sentiments juguen un paper molt important en la política. Com ja he dit, els diferents tipus de polítiques afecten a la nostra vida diària, i pot ser que els canvis que es produeixin ens agradin o, contràriament, ens facin totalment infeliços. Per aquest motiu crec que sempre s'han de tenir en compte els sentiments en les disputes polítiques i, sobretot, a l'hora de prendre decisions importants.

Unknown ha dit...

Discrepo sobre l'opinió de la meva companya Natalia, crec que els sentiments i desitjos s'han de deixar fora de la política, ja que si un governant alhora de dirigir i organitzar una ciutat, està actuant a partir dels seus desitjos i sentiments només satisfarà els seus desitjos i sentiments i no les necessitats del poble.
Crec que la política i els sentiments i desitjos són una combinació tòxica perquè poden influir molt negativament en la pressa de decisions per part dels governants.