Què passaria si la teoria de Plató es portés a la pràctica en alguna nova república?
Atreviu-vos a pensar conseqüències i expliqueu per què, o poseu en dubte raonadament les afirmacions dels altres.
diumenge, de novembre 05, 2017
Què passaria si manessin els filòsofs?
Què passaria si la teoria de Plató es portés a la pràctica en alguna nova república?
Atreviu-vos a pensar conseqüències i expliqueu per què, o poseu en dubte raonadament les afirmacions dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Després de tot aquest trimestre veient la teoria de Plató sobre l'Estat ideal en forma de República amb una classificació jeràrquica on el filòsof és qui governa he arribat a la meva pròpia conclusió. Tot el que deia Plató no eren més que ideals teòrics, ja que quan es va intentar portar a la pràctica no va funcionar.
Sobre la base d'aquest Estat ideal, que és el filòsof com la persona que té el poder, no li hi veig el propòsit que pugui sortir bé ni diferencia, ja que em sembla la mateixa situació que vivim ara.
Una persona estudia per a ser política i li ensenyen les millors tècniques per a fer-ho, igual que així se li ensenyaria a un filòsof. Però un cop a la cúspide del poder, aquesta persona segueix sent humana, hagi rebut l'educació que hagi rebut, segueix tenint desitjos per a saciar, té una part bona i dolenta dins de la seva ètica, segueix tenint part egoista, segueix tenint sentiments i favoritismes, segueix volent poder i prestigi. En definitiva, seguirà tenint els trets d'un ésser humà per molt que hagi estat tota la vida, no es pot canviar la naturalitat del nostre ésser.
Això suposaria una fallida de l'intent d'Estat perfecte, ja que si el seu governant és imperfecte, l'organització d'aquest Estat també ho serà. I al no existir una persona perfecta, tampoc existirà mai una manera de governar que ho sigui, per molt que en la teoria si ho sembli.
La meva opinió si la teoria de Plató sobre el govern es portés a la pràctica en una nova república és molt variada.
Instaurar aquesta forma de govern en la qual la societat està tan dividida per una forma de funcionar tan variada és molt difícil de posar en pràctica quan depèn tant de la forma de viure de l'ésser.
Segons Plató l'Estat ideal en forma de República estaria governat pels més savis, corresponen als filòsofs però tan ells com la resta de l'altra gent es veuria regida només per una sola forma de pensar i hauran de basar la seva vida sencera en dedicar-se al que se'ls hagi assignat.
Crec que instaurar aquest sistema de govern en una societat amb un materialisme tan persistent i amb tanta facilitat per deixar-se emportar per la part concupiscible no podria congeniar amb aquesta forma de funcionar, ja que si l'home és esclau de si mateix, la ciutat també ho és i no pot funcionar.
Com ha dit la meva companya en el seu exemple, moltes persones que són educades d'una manera després es comporten d'una altra completament diferent, sent impossible la forma de controlar l'instint primitiu de l'ésser humà. I convertint en impossible la realització d'aquest intent d'Estat perfecte.
Per una altra part crec que la societat de l'Estat ideal segons Plató tindria una oportunitat de portar-se a terme en l'actualitat. S'hauria d'apartar a una quantitat determinada de recents nascuts, que els criessin sense tenir cap mena de contacte amb la forma de viure de la resta de la societat i que a cada un d'ells se'ls selecciones per poder ensenyar-los com regir-se per una de les parts en la que es divideix l'ànima segons Plató (racional, irascible o concupiscible) i deixar-los créixer sempre aliens a la resta. D'aquesta manera podríem viure si d'aquesta forma la societat està millor formada per aquesta jerarquia.
Jo crec que la seva idea de govern no funcionaria.
Per començar, hem de tenir en compte que ja es va intentar i no va funcionar.
Tambè, hem de ser realistes. Com molt be a dit la meva companya emma, la gent per molt ben educada que estigui per fer un treball, segueix sent humana i segueix tenint els seus desitjos cosa que porta a la corrupció i al total fracàs d'aquesta teoria de govern (tot hi que estic en desacord amb una cosa que ha dit: avui en dia la majoria dels nostres polítics no estudien per estar on son, un clar exemple es el nostre president, que per no saber no sap ni anglès).
Un altre factor per tenir en compte es el següent: imaginem-nos que funciona aquesta idea de govern, imaginem-nos que la portem a tèrme. Al principi, potser la gent faria cas a la seva part racional i faria el que li toca, però de veritat creieu que al cap d'un temps seguiria funcionant? Potser al principi la ciutat aniria perfectament, ja que els homes no serien esclaus de si mateixos, pero al cap d'un temps tot s'eenderrocaria. Quina qualitat de vida es aquella? sense propietat privada, els guerrers no podrien tenir ni fills ni familia... la gent es cansarà molt ràpid. Potser es un ideal de vida justa, però surt a compte renunciar a tot el que ens fa ser feliços nomès per viure en una ciutat ideal?
D'altra banda, he d'afegir que és una idea molt ben pensada. Si en l'actualitat ens centresim més en treballar i en ser justos que no pas en ser feliços, oi tant que funcionaria, pero aquesta no és la realitat. La gent és massa egoista i prefereix ser feliç que justa (exemple: si et trobes una cartera d'algu en el carrer plena de diners, jo i segur que molta altra gent la tornaria, pero la realitat es que no tothom ho faria. prefereixen quedar-se amb molts diners que no pas mirar el dni o algun document i tornar-la)
En conclusió: si la societat fos diferent, aquesta idea de govern funcionaria, pero no ho és. I crec que si abans tampoc va funcionar es perque desde sempre la gent ha sigut egoista i ha fetcas a la seva part concupiscible. En un futur, si ens robotitzem, potser aquesta idea pot trobar per fi, la tant desitjada aplicació.
Doncs jo penso el contrari que les meves companyes, crec que com va dir Rousseau: "els humans naixem bons per naturalesa". La meva opinió respecte a la idea de Plató crec que és bona, penso que igual que algunes persones neixen amb un don per exemple per correr, n'hi ha d'altres que neixen per manar amb prudència, d'altres per vigilar amb fortalesa i uns d'altres per desita moderadament.
És aquesta societat la que ens ha ensenyat a guiar-nos pels desitjos i no per el que de veritat ens hauriem de guiar. Si es crees una nova república de 0 amb Plató de governant i amb una societat totalment nova, és podria fer una ciutat justa on cap home ni dona es sentiria atret per una cosa que no deu i tothom es deixaria porta per la seva part que li pertoca: Plató i els demés governants es guiarien per la part racional, els guardiants per la part irascible i el poble per la concupisible.
Com ha dit la Laia, ens aquest món fem el que la nostra part concupisible ens demana, per això, com bé a dit la Leila, tenim un governador no està governant perque sigui un savi ni perque tingui un grau de coneixement molt elevat, sinó que governa perque s'ha preparat tota la vida per ser President d'una nació.
Com a conclusió opino que és un gran error buscar la felicitat propia, si Plató fos governant, cadascú faria el que la seva ànima li demana sense tenir en compte res més i potser així, sent cadascú el que ens toca ser, podriem obtenir la felicitat comuna.
Si hagues harmonia entre les classes socials i les tasques, la ciutat seria justa.
Jo el que crec és que aquesta teoria de Plató, si utilitzada en una república d'avui en dia no funcionaria.
No funcionaria per el fet de que també pot governar gent que tingui desitjos, emocions i que tingui el que Plató diu que seria dolent per la persona que governi. No crec que la justícia l'aconsegueixi un governant que no te desitjos ni bens materals.etc. Penso que si això fos imposat a la realitat no sortiem guanyant perquè potser el que governi, que segons Plató no ha de ser dominat per les emcions, diners... no seria 'estimat' per el poble ja que ells si que tenen emocions i desitjos, per tant no s'aconseguiria la felicitat si els hi governa algú contrari a ells.
Finalment dir que es impossible controlar els instints i sentiments humans, al final si aquesta forma de govern de Plató, s'apliquès, acabaria sense funcionar per els aspectes que he menionat més adalt.
Molt bé Leila, m'ha agradat molt el teu comentari, opino igual que tu.
La gent prefereix ser feliç que justa si, perquè normalment els humans acabem fent cas al nostre instint dels sentiments i emcions i no pensar tant en les coses i controlar tot tant, acabariem cansant-nos. L'exemple de la cartera es molt clar i bo, ja que li ha passat a molta gent el fet de trobarse'n una, però per fer aquest exemple hauriem de genralitzar perque n tothom és egoista. Es més jo crec que més gent la tornaria que no pas quedarse-la, aqui estàn controlant l'ambició i els seus sentiments per tant és bo per una part controlar la part concupiscible i irascible per ser just però no com a forma de govern.
Aixi que opino com tu, no s'aconseguiria la felicitat i justicia així, també podria governar algú que fos capacitat per el càrrec, amb molts estudis, però amb sentiments també.
Respecte al que han comentat les meves companyes he de dir que les dues tenen part de raó.
La Leila ha parlat de ser realista davant de la idea de crear una nova societat que podria portar una solució a un dels problemes que ja existeixen en la que ens regim avui en dia però jo crec que en aquest punt s'equivoca. Si les persones no és permetessin el pensament d'intentar buscar noves formes de funcionar, la societat no podria avançar a més coneixement.
Però crec que té raó quan diu que aquesta forma de govern no és l'adequada perquè potser en un principi es podria fer funcionar però segons el meu judici és una societat classista i és una manera de funcionar que ja sabem que no funciona, ja que es el tenim actualment i ens trobem amb molts problemes.
La meva altra companya ha citat la famosa frase de Rousseau: "els humans naixem bons per naturalesa" que crec que podria ser la demostració de què cap de les societats que se'ns presenten són les indicades.
Tant si és en la societat actual com en la nova república de Plató els éssers es tornarien a veure temptats per alguna cosa que tornaria a portar a l'erradicació d'aquesta nova forma de govern. Potser la temptació és diferent a causa de les diferencies de les societats però crec que acabarien en el mateix punt, deixant-se portar per la part concupiscible.
És una bona reflexió la que fa "Reciclem Sitges" citant a Rousseau i defensant la bondat de l'home per naturalesa suposant que en aquesta República que Plató volia crear cadascú faria bé el que li toca fer. En canvi jo, al meu post vull citar a Thomas Hobbes amb la seva coneguda frase de: Homo homini lupus (l'home és un llop per l'home) per així seguir reafirmant la meva opinió.
No penso que sigui la societat en la que vivim la que canvïi la innegable tendència del ésser humà a guiar-se pels desitjos, perquè qui és la societat? No ho som nosaltres? Si, som tots nosaltres que seguim atribuint totes les maldats que pertorben a la raça humana a una suposada "societat", però una societat de la que formem part, per lo tant som nosaltres mateixos no?
Amb això vull dir que per molt que diguem que si alguna cosa es fes des de 0, com aquesta República que te com a base la governació dels filòsofs, seguiria sense funcionar (al contrari del que han dit els meus companys), a causa de la predictible tendència que tindrien aquests filòsofs (per naturalesa humana) a guiar-se per els seus desitjos per molt que hagin estudiat.
Ser un bon humà no s'estudia
En la meva opinió, crec que la idea de Plató no és tan descabellada tenint en compte un aspecte concret de la filosofía platònica. Segons Plató, ha de governar un filósof perquè és qui més sap de l'art governar però ha de governar qui menys desig de governar i de poder tingui. Ara comparant-ho amb el model actual, pregunto: Qui estudia ciències politiques, els hi preparen per a poder governar de manera justa o només a convèncer als altres de que la teva manera és la correcta? Per tant, sembla tan descabellat que qui més sàpiga de l'art de governar i vocació de servei públic governi per davant dels polítics actuals, que han estat ensenyats per a aparentar, amagar, i molts d'ells s'ha demostrat que són corruptes. Tot i això opino, que de la teoria a la pràctica hi ha un llarg camí i es necessari adequar les teories a les particularitats de cada sistema polític.
No penso el mateix que el meu company/a Reciclem Sitges, crec que encara que una persona naixi per manar amb prudència i l’hagin ensenyat molt bé el seu treball, com han dit les meves companyes, segueix sent un ésser humà i pels seus instints acabaria fent coses deixant-se portar per la seva part concupiscicle, fent que aquesta forma de govern no funcionés. Com a dit la meva companya Emma, vivim en una una societat materialista que mira més pel seu propi bé sent egoista que pel bé comú de la ciutat.
Discrepo amb el teu punt de vista Andrea, ja que si la persona ha estat ensenyada desde petita, ha estat ensenyada precisament a controlar la seva part concupiscible i a actuar i decidir el que és millor per al poble sense tenir en compte els sentiments. Per tant, reforço el meu argument de que la teoria de Plató no és tan descabellada donat a que els filòsofs són savis que des de petit han après l'art de governar i són els més capacitats per a fer-ho.
No ho crec pas això Pablo, només de posar la hipotética idea sem fa més que difícil pensar que el que dius pugui portar-se a terme de una manera perfecta. No som màquines els humans, no ens poden programar/ensenyar a fer una cosa de manera perfecte deixant totes les debilitats dels humans de banda pel simple fet de nèixer sent educats.
Crec en la simplisitat de ser persona i això comporta tant la part racional com la dels desitjos, totes dos son necesàries per a ser humans i cap de les dues poden estar sotmeses l'una a l'altre, però seguirem tenint moments de desitjos i moments de racionalitat i d'actuar amb "cap".Per molt que ningú ens ensenyés a fer-ho d'unaltra manera aniria en contra del nostre ser. I per tant la utopia de Plató, basada en el gobernant humà filòsof perfecte és impossible
Considero que la teoria de Plató en un món imaginari i perfecte funcionaria a la perfecció. Les persones més sàvies sabrien què és el millor per a la organització de la societat, i com no viurien envoltades de coses que poguessin afectar en la seva política, com ara família o possessions, viurien en un món ideal. Però la realitat resulta ser molt diferent. Com bé han dit alguns companys, qualsevol persona, per molt sàvia que es consideri, i per molt que "controli les parts irascible i concupiscible", sempre tindrà la part humana que la podrà fer actuar de forma errònia. És per això que som humans, ens equivoquem i, a vegades, aprenem dels nostres errors. Com bé ha dit en el seu exemple la meva companya Emma, una persona pot portar tota la seva vida preparant-se per a fer quelcom o per a arribar a ser algú important, però sempre hi haurà la possivilitat de no fer lo correcte, simplement perquè no som perfectes. Som humans.
Contestant a l'última comentari del meu company Pablo, coincideixo amb la opinió de les meves companyes Andrea i Emma. A una persona la poden educar des de que naix amb unes idees molt extremistes, per exemple. Aquest creixerà envoltat d'unes idees i constantment les escoltarà i les aplicarà en els seus actes de la vida diaria. Però quan creixi, aquesta persona pot canviar radicalment d'opinió i estar totalment en contra del que se l' havia inculcat des de ben petita. Doncs bé, amb aquest exemple pretenia fer una comparació amb el que passaria amb un ésser humà educat per a governar pel bé comú. Si a aquesta persona se li diu des de ben petita que s'ha de vettlar pel bé comú abans que pel d'un matiex, el més probable és que creixi creient cegament en aquesta idea. Però pot arribar el dia en el qual governi i, veient que pot millorar el seu propi bé, decideixi posar els seus interessos davant dels de la població. I això és perquè, en la meva opinió, tots els éssers humans tenim una part egoïsta, que no sempre és dolenta, però en el cas dels governants si, i molt. I per aquest motiu no crec que hi hagi cap persona capaç de dirigir una societat de forma 100% justa i desinteressada.
Opino igual que la meva companya Leila, la gent és egoísta i competitiva, la falta de propietat privada provocaría ansies de poder, de possessions.
Segons el meu punt de vista, la opinió de Plató sobre que els més capaços per gobernar serien aquells que a partir de la sabiduría i la experiencia coneguéssin les nostres debilitats és certa però també crec que al coneixer les nostres debilitats podrien posar-se en la nostra contra. Perquè com bé diu Aristòtil, una persona pot saber el que estar bé i obrar malament.
Per tant, crec que si es proves aquets forma de govern, el poble finalement es revoltaria contra els governants i aquests utilitzarien els seus coneixements per debilitar-nos i es produiria el caos.
Publica un comentari a l'entrada