diumenge, de febrer 04, 2018

EXISTEIXEN LES COSES?



Ens diu Locke que la bola de neu no és freda (qualitat secundària), sinó que té la qualitat de fer que nosaltres sentim el fred (idea simple). Aquesta reflexió es situa en la discussió clàssica sobre si existeix la matèria (materialisme), només les percepcions de la ment (idealisme) o ambdues coses (dualisme). Sembla que la postura de Locke és el dualisme perquè afirma que els objectes tenen qualitats primàries i secundàries (la matèria) que ens causes les percepcions (les idees).

El filòsof Berkeley va anar més enllà i va afirmar que no podem saber si realment existeixen els objectes amb les qualitats descrites per Locke i per això s'inclina a pensar que l'únic que existeix són les percepcions (les idees) i les ments que capten les percepcions. Aquesta postura és l'Idealisme.

Quina postura i per què defensaríeu? Materialisme? Dualisme? Idealisme?
(us pot anar bé recordar les discussions que vam tenir a 1r de Batxillerat).

10 comentaris:

Laia Bellmonte ha dit...

La meva postura és la del dualisme, com Locke. Crec que en el nostre món tenim coses materials que existeixen que després nosaltres podem percebre a partir de les nostres experiències passades.
Crec que la postura més defensable és dualisme, ja que l'idealisme només es basa en les percepcions de la ment, negant l'existència de cap matèria en el nostre món i en aquest corrent només s'accepta tot el que és percebut pel nostre cervell, l'únic real és el pensament.
I en canvi, el materialisme, només reconeix l'existència de coses materials i neguen les espirituals.
El dualisme en canvi representa una barreja entre les dues però sense portar-les a un extrem, en la qual tenim les idees que representen les coses materials però només és possible conèixer les idees no les coses, per tant la cosa material és el conjunt de percepcions combinat amb l'experiència.

Unknown ha dit...

Jo hem posisiono amb la postura del dualisme, ja que la del materialisme i idealisme no m'acaben de convèncer, pel fet de que els hi falta un troç de cada postura a cada una, és a dir, una barreja (dualisme), per això la trio.
No crec que no existeixin les idees ni algo espiritual, ni tampoc crec que nomès ens haguem de basar en el que captem amb la ment. Per això està bé percebre les coses, els objectes, la matèria que existeix al món, a traves dels sentits i fer una barreja de idees, percepcions i matèria existent.

Carlos cantos ha dit...

Jo, en contraposició als dos comentaris exposats, no crec que el dualisme sigui la postura ideonea. Crec que el materialisme és molt poc "creïble" ja que no ens podem basar només en les coses que són matèria són les úniques que existeixen de veritat.
D'altra banda el dualisme tampoc ho veig com una bona postura, ja que tendim a pensar que si la teva ment creu que hi ha una bola de neu i la toques i palpes que aquesta és freda, llavors ja ens creiem que estem tocant una bola de neu. És aquí on jo discrepo, crec que no per veure i tocar la bola ha de ser veritat, perquè si per exemple, en el moment que tens la bola a la mà tanques els ulls, llavors que passa, que la bola desapareix? No.
Un altre exemple és quan te'n vas a dormir. Quan algú dorm, per a ell el món desapareix durant el temps que ha estat dormint, ja que el seu món que veia s'ha reduït a res quan mantenia els seus ulls tancats, però hi ha gent a l'altra part del món que seguia desperta i per a ell no hi ha hagut món ja que estava amb els ulls tancats. Per això crec que l'idealisme és la millor ideologia a escollir, ja que la idea de tot és molt subjectiva ja que tot està en la nostra ment.

Unknown ha dit...

Desde el meu punt de vista, entenent totes les postures, penos que la més realista i adient penso que és l'idealisme. No puc arribar a pensar que son els materials i els objectes els que ens transmeten les qualitats, sino que som els humans que fem aquest procés racional de análisi i llavors extreiem conclusions del que veiem, per òen cap moment que esxisteix alguna relació amb l'objecte.

Unknown ha dit...

Crec que la postura menys defensable és el materialisme, ja que aquesta postura reconeix l'existència de les substàncies materials i nega, en conseqüència, les espirituals. En la meva opinió, com diuen les meves companyes no crec que existeixi primer la matèria, i després la idea sorgeixi d'aquesta. Des de la meva opinió, les idees són mostres de coses exteriors, per lo tant és possible conèixer idees i no coses.

Unknown ha dit...

Tampoc estic a favor de l'idealisme, que aquest nega l'existència de coses independents de la consciència, és a dir, de la matèria. D'aquesta manera, estic d'acord amb les meves companyes Laia i Ines. I, la postura que defenso és el dualisme, ja que crec que tan la materia com les percepcions de la ment existeixen.

Unknown ha dit...

La postura que defensaria seria el dualisme, ja que crec que hi ha idees que existeixen en els objectes, físicament, i altres que percebem per la ment.
Per justificar la meva opinió crec que si només ens basem en el materialisme tots veuríem exactament el mateix, això no té sentit perquè per exemple els daltònics no veuen exactament els mateixos colors, per tant, el materialisme no és una postura ferma pel meu punt de vista.
Per l'altra banda, considero que cadascú té el seu punt de vista i té diferents percepcions de les coses, però si tinguéssim un coneixement idealista, només a partir de les percepcions de la ment, la nostra realitat variaria massa, no hi hauria pràcticament res comú, ja que cada persona tindria una percepció diferent.
Per concloure, crec que la idea del dualisme és la més valida.

Unknown ha dit...

Després de llegir el comentari de Reciclem Sitges, segons el meu punt de vista la seva argumentació no seria del tot correcte. L'idealisme diu que no existeix una cosa sense una ment que pugui percebrela, llavor si tenim en compta que nomes és la nostra ment la que perceb el món, incloent els altres éssers vius, no tendria sentit pensar que quan jo no percebo el món (dormo) segueix havent-hi gent que ho fa.

Unknown ha dit...

La postura que crec que no escolliria en absolut és l'idealisme, ja que el fet que jo no pugui percebre un objecte no significa que aquest no existeixi. A l'altra punta del món pot haver-hi una cosa de la qual mai he sentit parlar, que mai he vist en cap foto ni, per tant, mai he tocat i això no vol dir que no hi és. Simplement que jo no l'he descobert.

Estic d'acord amb la Natalia quan diu que cadascú percep la realitat d'una manera diferent, com els daltònics, i això demostra que el materialisme tampoc existeix.

A més, hi ha idees que manquen d'un objecte, com poden ser la idea de tristesa o alegria, les quals associem amb plorar o somriure, però això només són indicis que podrien no tenir a veure amb el que està sentint aquella persona en aquell moment, ja que algú que està trist pot mostrar al món que està content i no és veritat.

Per tant, crec que el dualisme és l'opció que millor explica com la nostra ment atorga una idea a un objecte i que les dues coses existeixen i tenen relació, però que també depenen de cada persona.

Javi Cobos ha dit...

Yo me inclino por el dualismo ya que creo que es la postura que más me define. Estoy muy a favor con lo que dice Aida sobre el idealismo, que por no percibir un objeto no significa que no exista, por eso no me decantaría a favor de esta postura. Por otro lado, el materialismo es la otra postura que tampoco defendería. Esta se basa en reconocer las cosas materiales y negar las espirituales por lo que implica no tener una percepción de las ideas por lo cual me niego. Por esto creo que el dualismo, al tener la mezcla de estas dos posturas, es decir lo material con lo espiritual, es la postura por la que me decantaría.