Per Descartes, l'existència de Déu és la garantia absoluta de la seva filosofia. ¿Com asegurar que la veritat és veritat només pel fet de que ell la veu clara? Perquè Déu la pensa.
Coneixem els seus arguments per demostrar l'existència de Déu:
Déu ha d'existir perquè ha de ser qui causa en mi de la idea que tinc de Déu, ja que jo com a ésser imperfecta no puc crear aquest idea.
La idea que tinc de Déu és la d'un ser ésser perfecte. Si no existís no seria perfecte. Per tant ha d'existir.
Podeu donar un argument lògic per demostrar que Déu no existeix?
Podeu presentar objeccions als arguments dels altres?
15 comentaris:
Després de llegir les raons per les quals Descartes creu que Déu existeix tinc uns quants arguments lògics que segons el meu criteri demostren que Déu no existeix.
El primer de tots és que si Déu és un ésser perfecte (segons Descartes) doncs no podria crear altres éssers que fossin imperfectes, com passa en la Terra. Ja que al ser perfecte no pot fer res que tingui un minim error.
El segon argument, és que el fet que existeixi no el fa ser perfecte perquè sí. Jo crec que la perfecció no existeix i si realment hi un Déu no pot ser perfecte, ja que algú perfecte no permetria que un nen és moris de gana o és poses malalt.
Per últim, tenir la idea de Déu no significa que existeixi, jo crec que les persones tenen la idea de Déu per poder recolzar-se quan ho necessiten i poder creure en alguna cosa que els hi doni un sentit a la vida.
En conclusió, segons el meu criteri Déu no és real però creure en ell et fa sentir-te real.
Per a mi, l'argument fundamental que desmonta tota la teoria de Descartes és el sguent:
La idea de Déu de la que parla Descartes (Déu com a ser perfecte i infinit) és vedtadera per a les persones que reconeixen aquesta idea, però no tothom ho fa.Es a dir, si a un nen sense coneixement li expliques qui és Déu (et cregui o no) tindrà aquella de Déu al cap tota la vida, però no per instint com una idea innata, sino a causa de que algú li ha explicat d'aquesta manera. A la nostra història generació rere generació s'ha passat aquesta idea de Déu, però parlar de certesa total sobre aquesta idea sobre que és deu no és una veritat generalitzada, ja que per molt que la majoria de gent ho defineixi així no té per que ser així.
Per tant si la definició com a tal de Déu no és la que diu Descartes el seu argument de que Déu sent perfecte ha d'existir si o si queda desmontat
Estic d'acord amb tots els arguments que dona la Laia per a negar com jo l'existència de Déu. Encara que els seus arguments siguin difernets als meus volen afirmar el mateix que jo. L'únic que no queda molt clar és el primer, entenc que diguis que un ésser perfecte no pot crear imperfeccions però per la part que em pertoca jo diria que si que pot, ja que sent perfecte pot fer el que vol suposo. Encara que com per a mi aquest ésser mai ha existit ni existeix no puc afirmar res. Per lo demés ho comparteixo totalment
No estic d'acord respecte al comentari de la meva companya Emma sobre els arguments de Descartes sobre l'existència de Déu, que segons ell existeix perquè és perfecte, llavors segons l'Emma és lliure de fer el que vulgui i de crear coses imperfectes, repletes d'errors.
El que jo considero com a perfecció és que no té cap mena de defecte, tot ell és bondat i té totes les qualitats necessàries per ser un exemplar a seguir. I, en el cas que la teoria de Descartes que Déu existeix perquè és perfecte fos certa, em seria impossible creure que un ésser amb aquestes qualitats li passes pel cap la idea de fer persones imperfectes a pesar que fos per voluntat pròpia, ja que aquestes persones significarien que també pot cometre errors i la seva imatge de perfecte no seria possible. Però dono la meva opinió des del punt de vista en el que Déu no ha existit mai segons les meves creences, no puc dir que tinc raó.
Entenc el que dius però segueixo contradient-ho ja que precisament per ser perfecte (que és el que tu estàs argumentant) pot prendre les decisions que ell vulgui,pot crear éssers imperfectes i els crea. Ja que en el cas de que crees un ser perfecte ell mateix deixaria de ser perfecte perquè ja no seria ni únic ni infinit, per tant per a mi aquell argument no és correcte en aquest, sempre des de el meu punt de vista.
Encara que segueixo reafirmant com he dit abans que Déu no eisteix
Respecto la teva opinió sobre aquest punt de vista en el tema de què Déu si existís sí que seria un ésser perfecte, però crec que et contradius quan poses l'exemple en el qual Déu dintre de la seva llibertat crea éssers imperfectes perquè sinó ell (Déu) deixaria de ser perfecte i únic.
Si aquest acte que tu dius fos cert, llavors Déu és un ésser egoista i l'egoisme no és una de les qualitats que porten a la perfecció que se li atribueix i dóna la causa de la seva existència. Llavors, per mi, l'argument de què Déu existeix perquè és perfecte no és correcte.
Doncs jo crec que no s'ha de justificar to el que diem o pensem dient que es així erque Dèu existeix i m'ha fet pensar-ho així, no es lògic en la meva opinió.
Principalment per mi no existeix la perfecció, per tant ja Dèu que sigui un èsser perfecte quan ni l'he vist, ni tinc una base científica que hem demostri la seva exiència, no m'acaba de convèncer.
Potser que per gent, pensar que Dèu existeix, l'ajudi al seu dia a dia, i hem sembla perfecte, però el que fa Descartes de justificar teories dient que Dèu es perfecte i que l'ha creat i les idees que tingui no poden ser falses, doncs no hi estic d'acord.
I respecte al comentari de la Emma estic totalment d'acord amb ella, ja que si Dèu es perfecte i ens ha creat, si ens crees perfectes ell deixaria de ser-ho, per tant tots seriem perfectes, la qual cosa jo no hi estic a favor i no crec en la perfecció.
Per tant contradient el comentari de la Laia, si Dèu es perfecte sí que pot crear èssers imperfectes, pot fer el que vulgui segons el meu punt de vista.
Jo, al igual que les meves companyes crec que Déu no existeix.
Un dels principals arguments de Descartes és que Déu existeix perque és perfecte, i crec que, per començar, el concepte de perfecció no existeix. Què és una cosa perfecta? Alguna cosa que no te defectes? I si coneixo a una persona desconeguda i parlem 5 min i en aquest 5 min m'ha semblat una noia perfecta en tots els sentits? Llavors per mi aquella noia és Déu? Doncs no, crec que la perfecció és un concepte que els ens l'han posat al cap. Jo penso que la perfecció és un concepte que ens l'han ensenyat desde petit i per això ens pensem que poden haver coses perfectes.
No estic d'acord amb el que diu la Ines, jo crec que si Déu fos perfecte no hauria de perquè crear éssers imperfectes. Si tan perfecte fos voldria el bé per tothom i no per ell sol, ja que així demostraria el seu egoisme.
Estic d'acord amb el que diu el meu company "Recliclem Sitges", en el fet que crec que la perfecció no existeix, tothom té defecte i no és dolent tenir-ne. D'aquesta manera, estic en contra del primordial argument que dóna Descartes sobre l'exitència de Déu i la perfecció.
Descartes afirma que entén pel mot Déu una substància infinita, eterna, immutable... Ell, per saber quines coses són verdaderes i quines falses es proposa dubtar de totes les idees que té com a verdaderes a la ment, incloent les adquirides a partir de l'experiència externa (adventícies), la combinació d'aquestes (fictícies) i les que ja contenim al néixer a la nostra ment (innates), per tant, com que dóna per suposades totes aquestes idees que creeu saber amb certesa que són veritables crec que no té sentit la seva teoria sobre l'existència de l'ésser perfecte, ja que no sap si algú no li ha ficat al cap una idea falsa, ja que decideix no dubtar sobre elles. Per tant crec que el que va fer és una suposada teoria per poder continuar amb la seva proposta per entendre el coneixement.
Segons el meu punt de vista, l'ésser perfecte no existeix, però si aquest existís, no crec que no pugui crear éssers imperfectes sense deixar de ser perfecte, no està relacionat el ser perfecte amb crear éssers imperfectes, ja que no és un defecte crear éssers imperfectes si es fa voluntàriament. I dic que ho fa voluntàriament, perquè crec que, tal com ha dit la meva companya Inés, si creés éssers perfectes, ell deixaria de ser-ho, ja que no poden existir dues coses perfectes perquè no existeixen dues coses iguals i la perfecció és única, encara que no crec en ella i si creiés, creuria que es subjectiva, per tant, a més, no per tothom Déu seria un ésser perfecte. Per tant, per mi, l'argument de Descartes no és vàlid però encara així el respecto i li veig sentit si creus en la perfecció.
Segons la Bíblia, Déu ens va fer a la seva imatge i semblança. Els humans som egoistes, entre altres defectes, i, sense dubte, imperfectes. Llavors, es pot afirmar que Déu ens va crear tal com és ell?
Estic totalment d'acord amb la Laia i en desacord amb la contraposició de l'Emma i la Ines. Si Déu fos perfecte com Descartes diu que ho és, i a més fos lliure, la seva naturalesa bondadosa deixaria la seva llibertat a part (un acte gens egoista) per crear un món regit per la justícia i amb éssers que no cometessin errors ni patissin. No hauria de crear humans perfectes, simplement que sabessin fer el correcte en tot moment. Però potser Déu té por de crear un ésser així perquè, si no cometen errors, potser poden pensar que ja no el necessiten a ell per ajudar-los a tenir fe en els moments dolents i crear una altra idea de perfecció que no fos ell. Per tant, Déu no és només egoista i injust (coses que no el fan perfecte), sinó que també té por de no ser mai més la idea de perfecció i poder.
Tampoc estic d'acord amb la Natalia. Que hi hagi dues coses perfectes no signifiquen que hagin de ser iguals, ja que la perfecció és subjectiva (segur que en el cap de dues persones, Déu té algun aspecte diferent) i el que per una persona pot ser perfecte, per l'altra no. Ell no deixaria de ser perfecte, simplement perdria importància.
L'ésser humà ha creat una figura superior i perfecta justament perquè és imperfecte i necessita un motiu per explicar tot el que no es pot explicar a través d'altres mètodes, com les matemàtiques. Si repassem la nostra història, les persones sempre han utilitzat la mitologia per explicar coses que no podien conèixer per manca de recursos. Segons els egipcis, per exemple, Ra era el déu del sol. Però un cop la ciència es va desenvolupar, es va explicar que la Terra girava al seu voltant. I així molts altres aspectes.
A més, si existís un sol Déu perfecte i tot poderós, cada cultura no tindria el seu. Només hi hauria un i tothom creuria en ell. És més, el déu Ra, per exemple, ha desaparegut amb el pas del temps. Com pot desaparèixer una divinitat si és la cosa més important que hi ha i que existeix?
Estic d'acord amb el que ha dit l'Emma sobre la imposició de la figura de Déu des de petits. Jo en sóc un exemple: la meva família és creient i vaig néixer com a cristiana, però un cop vaig tenir consciència pròpia i em vaig adonar que no necessitava ningú que em donés fe, vaig decidir que no creia en una figura tot poderosa perquè creia en mi. Algunes persones triguen més a adonar-se que no depenen de ningú i hi ha d'altres, com jo, que em vaig adonar aviat.
Crec que amb el pas del temps, si la societat es desenvolupa, la idea d'un déu (perfecte o imperfecte) desapareixerà a mesura que ningú necessiti explicacions o una figura que l'acompanyi en els moments dolents perquè sabrà tenir fe en ell mateix.
Según mi criterio, estoy con muchos de los comentarios que se han hablado. Si Dios es tan perfecto como dice Descartes, porque tendría que hacer a los humanos imperfectos. Ser perfecto implica hacer las cosas al milímetro por lo que Dios no lo ha hecho. En consecuencia, al no haberlo hecho a la perfección implica que ya no es perfecto. Por lo que a mi respecta, no debemos tratar a Dios como un ser, sino como una idea la cual englobaría todas esas preguntas que no podemos responder como de donde venimos, quien creo todo etc.
Publica un comentari a l'entrada