Aristòtil pensava que tot ésser que existeix porta en ell mateix una finalitat: la llavor, ser arbre; l'arbre, ser fruït; el fruït, ser llavor... La finalitat dels éssers humans és el desenvolupament de les actituds (virtuts) per assolir la felicitat: valentia, amistat, prudència, justícia... Expressions com "tenim ulls per poder veure", o "la naturalesa és sàvia" són exemples que mostren aquesta idea de que tot en la natura té una finalitat, un "telos" en grec. Aquesta visió es diu FINALISTAA la ciència, però, ha triumfat la visió mecanicista que diu que les coses passen perquè hi ha causes que les provoquen sense cap finalitat. Tot és pur atzar. De l'atzar va sortir la vida i del atzar i la selecció natural, els humans. Però no tenim, ni nosaltres ni cap ésser, una finalitat específica més que el fet mateix d'existir. Aquesta visió és diu MECANISCISTA
Responeu alguna d'aquesta preguntes o totes conjuntament:
¿Esteu més a prop de finalisme d'Aristòtil o del mecaniscime de la ciència? ¿Per què?
¿Té finalitat la teva finalitat a la vida? ¿La teva vida és pur atzar?
2 comentaris:
Jo crec que tothom neix amb una finalitat a la vida, una finalitat que és va formant a partir de causes que influeixen en els desitgos de cada persona.
Jo penso que és una combinació de les dues coses. És a dir,tot individu neix amb unes finalitats O unas virtuts però que aquestes estan amagades i s'han de desenvolupar mitjançant fets que ocorren a l'atzar i que t'ajuden a descobrir el teu vertader jo i les finalitats amb les que has nascut.
Publica un comentari a l'entrada