Aristòtil pensava que tot els éssers tenen un "telos" una finalitat en la seva existència. La finalitat de l'ésser humà és desenvolupar allò que lo és propi: la intel·ligència. I és així com pot assolir la felicitat.
Però fer-ho no és fàcil ni cosa ràpida. Es necessita tota una vida de reflexió i sobretot de bones actituds i bones accions. Perquè a diferència de Plató, Aristòtil no creia que calia saber què era el Bé per ser bo, sinó que cal fer moltes accions bones per arribar a ser bo.
Si tot ésser té un "telos" en el cas de l'ésser humà aquest és personal: cadascú ha de descobrir quina és la finalitat de la seva vida, quina és la seva potència principal i desenvolupar-la al màxim; només així assolirà la felicitat.¿Creieu que tothom té una finalitat preestablerta?
¿Penseu que per assolir la felicitat cal identificar quin són el nostres talents, les nostres "flors" i esforçar-se tot el possible per que "floreixin", o que creieu que la felicitat no depenent tant del nostres esforç sinó de les nostres circumstàncies?
¿Creieu que és possible ser feliç?