dimecres, de març 22, 2017

Prohibir per garantir la igualtat


Aquestes setmanes ha estat notícia l'autobús de l'organització ultracatòlica "Hazte oir". El bus forma part d'una campanya de l'associació per defensar i divulgar que el natural és que "el nens tinguin pene i les noies vulva", en clara al·lusió a que la transexualitat és antinatural.

Molts municipis han impedit que l'autobús circulés pels carrer per difondre missatge contra el col·lectiu LGTBI. L'associació es queixa de que no permeten la seva llibertat d'expressió i s'autoanomena #ElBusDeLaLlibertad. 

Stuart Mill defensa que la societat ha de sancionar aquells que perjudiquin els altres i vagin contra els seu drets fonamentals. Qui està perjudicant a qui en aquest cas? El bus perjudica a les persones LGTBI? És legítima la prohibició de circulació del bus? La sexualitat i el gènere és una qüestió social o individual? Llegiu la notícia i opineu.

El autobús de Hazte Oír, inmovilizado por los Mossos a las puertas de Barcelona

Decenas de personas han recibido al presidente de la plataforma con insultos y le han lanzado huevos

Huevos, salsa de tomate, empujones y una inmovilización cautelar de su autobús tránsfobo. Así ha sido el primer intento fallido de la plataforma Hazte Oír para llevar a cabo su campaña contra los transexuales en Cataluña. El polémico vehículo tenía previsto empezar este viernes su ruta en el municipio de Pallejà (Baix Llobregat), a las puertas de Barcelona. Pero los Mossos d'Esquadra lo han retenido a escasos kilómetros en el peaje de Martorell (Baix Llobregat), después de que el Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia haya abierto un expediente sancionador. La resolución de la Generalitat solicitaba adoptar, de manera urgente, todas medidas cautelares "para el cese inmediato de su circulación". También les han multado con 1.700 euros por "atentar contra los derechos de lesbianas, gais, bisexuales, transgénero e intersexuales". 

La Generalitat ya había advertido de que si el autocar entraba en territorio de su competencia estudiaría sancionar la asociación en aplicación de la ley catalana 11/2014 de los derechos LGTBI. La asociación ultracatólica había modificado su eslogan con la frase: "Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Lo dice la biología. Respeto para todo el mundo, no al bullying". Pero no ha servido para evitar la sanción ni el cese cautelar de su circulación.

(font:www.elpais.com)

La felicitat


Diu Stuart Mill que la felicitat té a veure amb la llibertat i aquesta amb les possibilitats de tria. Per ser feliç has de trobar allò que tens d'especial i per saber què és necessites moltes oportunitats de coneixement.

Hi ha qui pensa uqe ser feliç és tenir molt. El psicòleg Rafael Santandreu ho nega. Llegim un fragment d'una entrevista  al diari el nacional.cat

"Com més tens, més infeliç ets. El problema és la quantitat d’oportunitats que tens. Com més oportunitats tens, els humans cometem l’error innat de convertir-les en necessitats absolutes. Aleshores et carregues d’obligacions, necessitats, imposicions i tensions. Aquest és el problema. Com més rica és una societat, més educació emocional necessita per no convertir els desitjos, que són una cosa normal i legítima, en necessitats absolutes.


Què hem de fer fer ser  feliços? No exagerar els problemes de la vida. Ens tornem bojos perquè donem massa importància a tot. La clau de l’èxit està a controlar el pensament. Hem d’aprendre que res és tan important. Una societat molt rica és com un Ferrari, que necessita frens i volant. Per exemple, donem massa importància a l’èxit (com si fos essencial), a les notes dels fills o a la parella... En psicologia cognitiva, que és la que jo practico, diem que hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències." Rafael Santandreu, psicòleg. (entrevista completa a http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html)

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
Què en penses tu?

SaveSave

divendres, de gener 27, 2017

¿Drets naturals?



Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.

Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Què és la substància si no la veïem

Locke posa en dubte que puguem saber què és realment la substància, és a dir, què són realment les coses més enllà de les seves qualitats (allò que captem pels sentits).

Pensem una analogia per entendre-ho. Si parléssim sempre amb algú per un xat podríem dir que només sabem d'ell les informacions que ens envia, igual que, segons Locke, només sabem dels objectes (les substàncies) la informació que ens envien en forma de qualitats.

Però això, ¿ens dona la certesa de que existeix realment l'objecte que en envia la informació? ¿Podem estar segur que a l'altra costat del xat hi ha algú que escriu? Segons Locke no tenim certesa de l'existència dels objectes, però ens fem una idea (complexa) d'ells a partir de les seves qualitats (la bola de neu, el préssec...) igual que em faria una idea de la persona que em parla a través del xat.

Tenint en compte això llegiu aquesta noticia sobre la profesora que en realitat era un robot i comenteu-la.

http://www.elmundo.es/tecnologia/2016/05/17/573aca4f268e3ee75c8b457a.html



Ens diu Locke que el sol no és calent, sinó que té la qualitat de fer que nosaltres sentim la calor. I per la mateixa raó la bola de neu no és freda. 

Aquesta reflexió es situa en la discussió clàssica sobre si existeix només la matèria (materialisme), només les percepcions de la ment (idealisme) o ambdues coses (dualisme). 

Sembla que la postura de Locke és el dualisme perquè afirma que els objectes tenen qualitats primàries i secundàries (la matèria) que ens causes les percepcions (les idees).

El filòsof Berkeley va anar més enllà i va afirmar que no podem saber si realment existeixen els objectes amb les qualitats descrites per Locke i per això s'inclina a pensar que l'únic que existeix són les percepcions (les idees) i les ments que capten les percepcions (és, per tant idealista).

Quina postura, i per què, defensaríeu? Materialisme? Dualisme? Idealisme?

dimecres, de gener 11, 2017

Meditar filosòficament com Descartes




"Meditacions metafísiques" és l'obra der René Descartes de la que hem estat llegint fragments a classe. El seu títol complert era "Meditacions metafísiques en les que es demostra l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima" (en llatí: Meditationes de prima philosophia, in qua Dei existentia et animæ immortalitas demonstrantur). 

El seu títol en llatí ens mostra que Descartes parla de la filosofia primera, és a dir,  dels temes que són la base de qualsevol reflexió filosòfica).

Si tinguéssiu que meditar sobre les qüestions bàsiques de la filosofia, ¿sobre què reflexionaríeu? Intenteu demostrar que, de tots els temes que abasta la filosofia, el o els que proposseu són els més bàsics. I també intenteu demostrar als altres que els que ells defensen no són tant bàsics.

Com saber que una informació és verdadera?

Un dels temes que ha preocupat sempre als filòsofs és la qüestió del coneixement humà: com és que podem adquirir coneixement i com podem saber que són certs. I aquest és la principal preocupació de Descartes: com podem tenir coneixements vertaders?

Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet. Descartes proposa que sigui la nostra pròpia raó el criteri, de forma qu esi un coneixement és clar i distint serà vertader (regla de l'evidència).

Mirem un diari qualsevol d'avui 11 de gener i llegim titulars. Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?


"Trump intensifica el seu atac als serveis d'intel·ligència" (El País)

"El WhatsApp i la tele causen estralls en les hores del somni" (El Períodico)

«Dir que el Titanic va ser enfonsat per un incendi és una innocentada, és com dir que el va maleir un faraó» (ABC)

"No es pot afrontar la magnitud del referèndum amb un Govern feble" (La Vanguardia)


"La democràcia, en hores baixes: les noves generacions la valoren cada vegada menys"(Ara)



dimecres, de novembre 16, 2016

¿Va crear Déu l'univers?



A l'Edat Mitjana un dels principals temes és la demostració de l'existència de Déu. Recordem els 5 arguments (o vies) de Sant Tomàs: Déu és el Primer Motor Immòbil, la Primera Causa Eficient, la Causa Final de tot, el criteri per saber que en el món tot és innecesari i el criteri per saber que tot és imperfecte. Tots ells es basen en la necessitat d'anar a una Primera causa.

El científic britànic Stephen Hawking afirmava al seu llibre "Història del Temps" que si algun dia poguéssim assolir una "teoria del tot", llavors coneixeríem la "ment de Déu". Però al seu últim llibre, "The Grand Design" (El Magnífic Disseny), afirma que el Big Bang va ser una consecuencia inevitable de les lleis de la física, que Déu no va crear l'Univers i que les teories científiques més actuals converteixen en redundant la figura d'un creador.

Reflexioneu sobre alguna d'aquestes qüestions:

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
-Té sentit buscar la causa del Big Bang?
-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?
-Què diria Sant Tomàs d'aquesta teoria?


dissabte, d’octubre 29, 2016

Aristòtil i la finalitat dels éssers

Aristòtil pensava que tot ésser existeix per alguna raó, és a dir, que porta en ell mateix una finalitat: la llavor, ser arbre; l'arbre, ser fruït; el fruït, ser llavor... La finalitat dels éssers humans és el desenvolupament de les virtuts per assolir la felicitat: valentia, amistat, prudència, justícia...
Expressions com "tenim ulls per poder veure", o "la naturalesa és sàvia" són exemples que mostren aquesta idea de que tot en la natura té una finalitat, un "telos" en grec.

A la ciència, però, ha triumfat la visió mecanicista que diu que les coses passen perquè hi ha causes que les provoquen sense cap finalitat. Tot és pur atzar. De l'atzar va sortir la vida i del atzar i la selecció natural, els humans. Però no tenim, ni nosaltres ni cap ésser, una finalitat específica més que el fet mateix d'existir.

¿Esteu més a prop de finalisme d'Aristòtil o del mecaniscime de la ciència? ¿Per què?

Plató i l'educació

En Plató l'educació servia perquè el filòsof aconseguís el coneixement i després guiar-se al poble, d'una banda, i per l'altre, per veure de quina classe social hauria de ser cada ciutadà i quina tasca lo correspondria a la ciutat.
A la nostra societat l'educació és la base per millorar el propi ésser humà, accedir a la cultura universal i també a un lloc de treball.

Respongueu alguna d'aquestes preguntes:

-¿Creieu que avui en dia també l'educació és el que determina a què pots aspirar a la vida?

-¿Hauria de ser obligatori estudiar més anys (fins els vint com propossava ell) o amb l'ESO és suficient per ser un ciutadà instruït?

-Pels grecs era molt important l'educació física, la música, la matemàtica, la poesia (llengua i història) i la filosofia. ¿Penseu que avui en dia també hauríen de ser importants?


dijous, d’octubre 06, 2016

L'estat segons Plató

"L'estat on qui governi no vulgui governar serà el millor estat".
Per Plató la vida correcta es la vida dedicada al coneixement. Però alhora pensa que el que més sap ha de dedicar-se a la política. Tenint en compte això, reponenu alguna de les següents preguntes:
-què creieu que vol dir Plató amb aquesta frase?
-esteu d'acord?
-esteu en desacord amb el que diu algun company?

dissabte, d’abril 23, 2016

Les limitacions del llenguatge

En su obra "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral" Nietzsche ens mostra com el llenguatge és molt limitat per expressar el que la realitat és. I el llenguatge filosòfic i el científic encara més, perquè ha volgut ser un llenguatge tant pulit, tant neutre, tant objectiu, que ja no representa la realita. 

La realitat per Nietzsche és canviant i molt rica i no es deixa reproduir per mots que siguin fixes, objectius, eterns. Per exemple, diem "persona" per referir-nos a tots nosaltres, però cadascú de nosaltres és un món en si mateix que el llenguatge no pot expressar totalment.

Ell defensa com a forma de llenguatge més propera a la realitat la metàfora (igual que Schopenhauer deia que el que més s'apropa a la realitat és l'art). Amb una metàfora podem captar millor la realitat, perquè les metàfores no són paraules fixes i neutres, sinó que són ambigües com la pròpia realitat.

Expresseu metafòricament què ha representat per vosaltres trobra-vos amb la Filosofia aquest dos últims cursos). No expliqueu res, senzillament feu comparacions o metàfores literàries que expressin el que voleu dir sense explicar res (només contaran aquelles intervencions que siguin realment metafòriques).

La moral de l'esclau

Nietzcshe parla metafòricament de la moral de l'esclau i la moral del senyor. Amb la primera expressió fa referència a aquella forma de valorar que parteix d'algú que se sent fort, distingit, poderós; i la moral de le'sclau és la forma de valorar d'algú que és més aviat feble. El fort valora la fortalesa i la vitalitat perquè és el que té i el que creu que ha de ser. El feble valora la feblesa perquè és el que té, tot i que preferiria valorar la fortalesa que enveja. Segons Nietzsche la nostra cultura occidental, gràcies a la religió, a promogut la moral de l'esclau.

-Què en penseu d'aquesta forma d'entendre la naturalesa humana?
-Si volguéssim buscar una correspondència d'aquestes metàfores en l'ésser humà del segle XXI: qui creieu que seria "senyor" i qui " esclau"?

divendres, d’abril 08, 2016

Com aplicar les idees de Mill a un tema actual

A França s'acaba d'aprovar una llei sobre la prostitució que penalitzarà amb multes als clients. (http://www.catdialeg.cat/franca-multara-els-clients-de-la-prostitucio/)

A Barcelona, l'Ajuntament plantejar una normativa per regular la prostitució de cara a la convivència i a assegurar uns mínims sanitaris als locals, entre d,altres coses (http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151118/30228972381/barcelona-regulara-la-prostitucio-voluntaria.html>

Tenint en compte els principis utilitaristes de Mill, què caldria fer amb la prostitució:
-Castigar-la perquè causa perjudici a la majoria? 
-Entra en el camp de la moral privada o pública? 
-S'ha de limitar la seva pràctica?

Opineu


dijous, d’abril 07, 2016

Mill i la felicitat

Segons Mill la felicitat s'assoleix ni buscant-la directament sinó que és això que passa quan dedico la meva vida a alguna passió, a alguna acció que hom fa especialment bé i li agrada, i amb aquesta acció repercuteix en el benestar dels altres. La felicitat no es pot identificar amb els diners o amb la possesió de coses, perquè això és un mitjà. El que realment és el fi de tota acció és la felicitat.

Què en penseu?
Què és la felicitat per vosaltres?

(Imatge: Picasso: "Dones a la platja")

dilluns, de febrer 22, 2016

Dret de rebel·lió

Locke defensa el dret a la rebel·lió contra el poder, quan aquest no assumeix o compleix el que ha promès en el suposat pacte pel qual vivim en societat.

Poseu exemples sobre casos en els que creieu que és lícit obeir el poder, o casos on és un dret desobeir-lo i fins i tot casos en els que cal anar contra ell en forma de rebel·lió. Discutiu quan no estigueu d'acord

Podeu inspirar-vos en les imatges d'aquest video que il·lustren la cançó de Pedro Guerra "contra el poder".



divendres, de febrer 12, 2016

Bola de neu

John Locke utilitza l'exemple de la bola de neu per demostrar que el que percebem no són objectes, sino qualitats concretes dels objectes que nosaltres sintetitzem en la nostra ment creant els conceptes. Per això quan diem que estem veient una bola de neu realment el que volem dir és que estem rebent una informació sobre un color, una forma, una textura i una temperatura, i que tot junt ho anomenem "bola de neu". Tot i que la bola de neu és en el nostre cap, per dir-ho així, diem que és la propia bola de neu la que ens envia la informació que nosaltres sintetizem per crear el concepte bola  de neu. Com és possible això? No és una paradoxa? Existeix o no existeix la bola de neu?


Comprendre alguna cosa.

Diuen que Einstein va dir que si pots explicar una cosa a la teva àvia és que l,entens bé. A part delmissatge  masclista (podria haver dit avi) i de que no sabem si és veritat que ho va dir, la frase ens serveix per preguntar-nos algunes coses:

-què vol dir comprendre una cosa?
-és el fet d'explicar-la el que demostra que la comprenem?
-com més simple l'expliquem, més la comprenem?
-què diria de la frase Descartes, ell que estava tant preocupant en comprender-ho tot amb claretat i d'explicar-ho metòdicament?

dilluns, de desembre 07, 2015

Sobre Déu

L'Edat Mitjana filosòficament parlant s'emmarca en la religió. Un dels principals temes és la demostració de l'existència de Déu, des de la lògica.

Tenim el conegut argument ontològic de Sant Anselm (Déu existeix perquè és perfecte i l'existència és part de la perfecció) i els 5 arguments (o vies) de Sant Tomàs (Déu és el Primer Motor Immòbil, la Primera Causa Eficient, la Causa Final de tot, el criteri per saber que en el món tot és innecesari i el criteri per saber que tot és imperfecte).

Per si faltava algun argument, aquest video en dona un altre.



Utilitzar el teu enginy per criticar qualsevol d'aquests arguments, o les crítiques dels teus company.

dimecres, de novembre 11, 2015

La felicitat és un treball


Aristòtil pensava que tot els éssers tenen un "telos" una finalitat en la seva existència. La finalitat de l'ésser humà és desenvolupar allò que lo és propi: la intel·ligència. I és així com pot assolir la felicitat.

Però fer-ho no és fàcil ni cosa ràpida. Es necessita tota una vida de reflexió i sobretot de bones actituds i bones accions. Perquè a diferència de Plató, Aristòtil no creia que calia saber què era el Bé per ser bo, sinó que cal fer moltes accions bones per arribar a ser bo.

Si tot ésser té un "telos" en el cas de l'ésser humà aquest és personal: cadascú ha de descobrir quina és la finalitat de la seva vida, quina és la seva potència principal i desenvolupar-la al màxim; només així assolirà la felicitat.

¿Creieu que tothom té una finalitat preestablerta?
¿Penseu que per assolir la felicitat cal identificar quin són el nostres talents, les nostres "flors" i esforçar-se tot el possible per  que "floreixin", o que creieu que la felicitat no depenent tant del nostres esforç sinó de les nostres circumstàncies?
¿Creieu que és possible ser feliç?

dijous, d’octubre 22, 2015

Què és una societat justa?

Segons Plató, una societat justa és aquella en la que cadascú realitza allò que per naturalesa està més preparat per portar a terme. I és obligació del Estat determinar què pot fer cadascú i fer que ho faci.

A l'actualitat, després de segles de pensament, dels drets humans, del liberalisme, dels nous estats democràtics, entenen la justícia més com una qüestió de tenir drets bàsics  coberts i que cadascú sigui responsable del seus actes.


Què opines del concepte de justicía de Plató? Quin és per tu l'ideal de societat justa? Creus que vivim en una societat justa?

L'ànima tripartita

Plató diferencia en l'ànima tres parts o funcions: la racional, la irascible i la concupiscible. Les dues últimes (desitjos i emocions) són el motor de l'acció humana, mentre que el pensament es el guia.

A cadascún de nosaltres hi predomina una d'aquestes parts i això ens defineix com a persones que volen tenir diners i posessions (concupiscibles), volen guanyar reconeixement (irascibles) i les que es preocupen per adquirir coneixements i habilitats sense cap finalitat concreta (racionals).

Trobes sentit a aquesta classificació avui en dia? Es possible classificar així les persones? Creus que estem determinats de forma innata cap a algun d'aquests trets?
 

Com podem saber de veritat què passa al món?


L'alcaldessa de Colonia (Köln) a Alemania és en coma després de ser agredida per defensar l'acollida de refugitas, presuntament per un membre d'algun grup d'extrema dreta; alguns sospiten que és una acció sota falsa bandera, és a dir, que és obra del servei secret alemany per tal de neutralitzar l'auge de grups nacionalistes. ¿Com podríem saber la veritat?

Aquesta pregunta ens la podríem fer amb moltes notícies.  ¿Quins mitjans de comunicació tenen més càrrega ideologia, els de Madrid o els de Catalunya? ¿Estan donant els EEUU recolçament a Estat Islàmic? ¿Són molts dels refugiats que arriben a Europa immigrants per raons econòmiques, més que no pas refugiats de països en guerra?

Segons Plató, la majoria de les persones vivim en la caverna, creïent que el que sabem és cert. Però no ens adonem que estem aceptant coma  verdaderes "imatges" falses".

Esteu d'acord? Si fos veritat, com podem sortir de la caverna mediàtica?


dilluns, de març 30, 2015

Una metàfora per la Filosofia

Nietzsche defensa que el llenguatge en el món contemporani ha perdut el seu valor per parlar de la realitat perquè s'ha fet massa prosaïc. Els humans, per tal de poder comunicar-nos bé i amb la voluntat de conèixer la realitat de la forma més fidel possible, hem fet que les paraules tinguin un significat únic, objectiu, científic. Però la realitat, segons ell, no és així de freda i objectiva i, per això no es deixa reduir als nostres llenguatges. Només l'art (la pintura, la poesia i especialment la música) és capaç de parlar el més aproximadament de la realitat, perquè utilitzen un llenguatge metafòric.  Penseu, si no, ¿què creieu que defineix millor l'amor, un poema, una cançó o una fórmula química?

Aquest quadre de René Magritte ens ve a dir alguna cosa semblant: el llenguatge mai és igual a la realitat i la millora forma de transmetre un missatge és fent-lo metafòricament, com ho fa l'autor mateix amb els seus quadres (recordeu el del paraigüies i el got d'aigua?)

Us proposo que parleu de la vostra experiència amb la filosofia aquest dos últims anys, utilitzant només comparacions o metàfores. Amb què compararíeu aquesta experiència perquè s'entengui bé el que sentiu/penseu?

Nietzsche, el rei dels aforismes.

Friedrich Wilhelm Nietzsche  (1844 – 1900)  va ser filòsof, poeta, músic i filòleg. Es considera un dels pensadors contemporanis més influïents. La seva forma d'escriure, amb aforismes de forta càrrega simbòlica i de metàfores poderoses, l'han convertit en un referent de la filosofia més explosiva i metafòrica que pugui ser condensada en petites frases o fragments. Busqueu un aforisme seu que us faci pensar i comenteu-lo. També podeu reflexionar sobre els comentaris i aforismes dels altres, especialment d'aquells amb els que no estigueu d'acord. 

Control per protegir la llibertat


















Vivim en una societat on s'aprova la llei "mordaza" i una representant del partit que la defensa explica que el que realment l'importa és la llibertat per sobre de tot. Mill defensava també la llibertat del individu al màxim i alhora recolçava que la societat i l'Estat castiguéssin els intents de fer servir malalment aquesta llibertat, perjudicant als altres. Però alhora defensava la llibertat d'expressió.

Mireu aquesta video i/o llegiu la notícia i digueu què pensaria Mill sobre aquesta llei i què en penseu vosaltres.

http://www.20minutos.es/noticia/2417308/0/ley-seguridad-ciudadana/mordaza-novedades/puntos-multas-prohibiciones-nueva/

dimarts, de març 17, 2015

Sobre la felicitat

Un dels aspectes importants a la filosofia de Mill és la seva reflexió sobre la felicitat. Avui en dia, molts psicòlegs parlen del tema. Eduard Punset a una revista al diari El Mundo fa les següents afirmacions:

"Es sorprendente hasta qué punto han cambiado en los últimos diez años los interrogantes que suscita la felicidad. Antes no se hablaba de ello porque se consideraba un sentimiento y, por lo tanto, algo no abordable en una conversación seria. Impresiona constatar hasta qué punto ha cambiado esa perspectiva: hoy se pueden contar casi por centenares los científicos avezados en el tema que hablan de sus orígenes, su naturaleza y su proyección social. Antes no es que no se sintiese felicidad, sino que no se hablaba de ella. No se reconocía que su carencia podía ser la razón de nuestros males. Ahora los europeos hablan de la felicidad en términos iguales o parecidos a los africanos. Es un sentimiento emocionalmente reconocido, que sabemos que tiene que ver con las descargas de oxitocina, vasopresina y dopamina y no con las experiencias pasadas o la predisposición ancestral a los miedos".

I al final es dona 5 claus per la felicitat: "No mires atrás.Descubre cuál es tu elemento y contrólalo. Aprende a compartir la alegría y el dolor de los demás. Asume que estás en el lugar más diminuto del universo. La quinta clave aún está por descubrir".

-Què pensaria Mill d'aquestes idees?
-Què en penseu vosaltres?

diumenge, de febrer 01, 2015

Origen de la societat

Amb Locke tornem al tema clàssic de l'origen de la societat. Ell inaugura aquest tema que després Hobbes i Rousseau desenvoluparan. Junts són els anomenats filòsofs contractualistes perquè defensen que la societat es fruït d'un imaginari contracte fet pels humans en un suposat "estat de natura" no perfecte, ja que en ser un estat sense lleis, inclou la possibilitat de l'agressió d'uns als altres sense l'aplicació de la justicia. En aquest estat, les persones acorden les condicions del contracte que ha de definir els drets i deures bàsics dels ciutadans a una societat civil.

John Rawls (representat a la caricatura) és un dels filòsofs més importants del segle XX que recupera aquesta idea del contracte en el seu llibre Teoria de la Justícia, . Ell també s'imagina com seria l'estat natural del que haurien de partir les decisions sobre la societat que volem. Rawls comenta que a l'estat de natura del que parla Locke podria succeir que, a l'hora de pactar les normes socials, els més forts o intel·ligents podrien imposar un pacte que els donés avantatges i perjudiqués els febles o menys capacitats.

Per evitar-ho Rawls parla no d'estat de natura sino d'una posició original (d'origen) on els que decideixen hauríen de ser uns representants dels ciutadans posats sota un vel d'ignorancia que els treiés la informació que no cal per prendre decisions ètiques, com són el talent, l'etnia, el sexe, la religió o les creences dels seus representats. D'aquesta forma s'aconseguiria una posició original totalment imparcial que decidiria justament sobre les normes socials. I d'aquesta manera afirma que en aquesta situació sortirien dos principis que tenen a veure amb la justicia: el principi de llibertat (tothom ha de tenir unes llibertats bàsiques) i el principi de diferència (aceptar les diferències però corregint les desigualtats socials i econòmiques.

Què us sembla l'experiment que proposa Rawls? Creieu que si fos possible les normes que en sortissin serien justes? Creieu que sortirien les que ell diu?

divendres, de gener 16, 2015

Origen del coneixement

La qüestió fonamental de l'època moderna en epistemologia (teoria dle coneixement) és la qüestió de l'origen del coneixement. D'una banda els racionalistes (Descartes) defensen que el coneixement fiable és el que la raó troba per ella sola independentment de l'experiència. Aquesta pot ajudar a confirmar o aplicar el coneixement, però no pot ser el seu origen perquè els sentits no són fiables. Els empiristes afirmen que, tot i que els sentits no són del tot fiables, no tenim una altre font de coneixement ja que la raó treballa amb el material que ella no inventa sinó que li proporcionen els sentits. Estan d'acord, en canvi, que les matemàtiques són un coneixement fiable que no prové dels sentits i que la raó crea per ella mateixa. Què en penseu vosaltres? Totes les idees provenen de l'experiència? Què diríeu de idees com ànima, infinit, Déu? Com podem provindre de l'experiència?

Objeccions a Descartes

René Desacartes oferia als seus coetanis la possibilitat de que li presentessin objeccions a les seves tesis, objeccions que ell mateix responia i que són en algunes edicions dels seus llibres.

Proposseu vosaltres objeccions argumentades a algunes de les seves idees filosòfiques i/o intenteu respondre les objeccions dels altres.