diumenge, d’abril 08, 2018

Una metàfora per la Filosofia

Una de les ensenyances de Nietzsche és recordar-nos el poder que té la metàfora per expresar la realitat millor que el llenguatge literal. Les metàfores fan servir imatges per parlar de les coses, com aquesta imatge ens por fer pensar en l'etern retorn i en la visió cíclica del temps. 

Recordem què és una metàfora. Segons el DIEC (Diccionari de la llengua catalana):

metàfora  f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.


Els textos de Nietzsche en són plens: el martell, la dinamita, la mort de Déu, el super home, els senyor i l'esclau, les tres transformacions de l'esperit...

Us proposo proposo un repte: que definiu amb una metáfora què és per vosaltres la filosofia.

Només comptaran com a intervencions les entrades que siguin realment metafòriques.

Nietzsche is the best

Nietzsche és un filòsof molt especial. I està molt bé que sigui l'últim del nostre recorregut històric, perquè ho critica tot i és totalment diferent a la resta.

Diferent en el seu llenguatge i en la seva forma de fer filosofia. I perquè ell mateix critica a la Filosofia i a la majoria de filòsofs, sobretot als racionalistes.

Les seves idees tener molta força per seu contingut crític i per la seva potència metafòrica.

Us deixo aquí les 5 idees de Nietzsche que, segons alguns, han canviat el món. Tria alguna per comentar-la.

1. El llenguatge és una presó (eflexions sobre els prejudicis morals)

“Sempre que els homes de les primeres edats situaven una paraula, creien haver realitzat un descobriment, creien haver resolt el problema; i el que havien fet era dificultar la solució. Ara, per tal d’aconseguir el coneixement, cal empassegar constantment amb paraules que s’han fet eternes i dures com la pedra, tant que fins i tot és més fàcil trencar-se una pedra que trencar una paraula”. (llibre: Aurora)

2. La invenció de la culpa, dins de la Genealogia de la moral.

"És en l'esfera del dret de les obligacions on neixen els conceptes morals de culpa, consciència o deure. I el seu començament, com el començament de totes les coses grans a la terra, va veure's esquitxat llargament i profundament de sang". (llibre: La Genealogia de la moral.)

En alemany la paraula die Schuld significa, al mateix temps, 'culpa' i 'deute'. I segons Nietzsche, la 'culpa' procedeix del 'deute', d'un terme comercial consensuat per regular les relacions entre acreedors i deutors. Així, per exemple, ens diu l'autor que a la pregària del Pare Nostre no demanaríem que se'ns perdonin les nostres "culpes" sinó els nostres "deutes".

3. El superhome: L'home és miserable i ha de ser superar per una nova espècie:

"Tots els éssers han creat fins ara quelcom per sobre d'ells mateixos: i voleu ser vosaltres el reflux d'aquesta gran marea, i retrocedir a l'animal més aviat que superar l'home? Què és la mona per a l'home? Una irrisió o una vergonya dolorosa. I just això és el que l'home ha de ser per al superhome: una irrisió o una vergonya dolorosa."(llibre: Així va parlar Zaratustra).

4. La mort de Déu: Amb aquesta metèfora ens ve a dir que Déu ha estat un invent d'alguns per tenir poder sobre els homes febles. i que ja és hora que algú ho diu ben alt:

"Es conta que aquell mateix dia l’home boig penetrà en vàries esglésies i en elles entonà el seu requiem aeternam deo, i que cada cop que l’expulsaren i l’exigiren comptes ell es limità a replicar: “Què són encara aleshores aquestes esglésies sinó les tombes i monuments fúnebres de Déu?”. (llibre: La Gaia ciència)

5. L'etern retorn: idea abstracta que ens fa pensar que el temps no és linial sinó cíclic i que per tant tot torna a reptetirse...

"Tot se'n va, tot torna; eternament roda la roda de l'ésser. Tot mor, tot torna a florir, eternament corre l'any de l'ésser. Tot es trenca, tot s'ajunta de nou; eternament la mateixa casa de l'ésser es basteix ella mateixa. Tot s'acomiada, tot es torna a saludar; eternament roman fidel a si mateix l'anell de l'ésser. A cada instant comença l'ésser; entorn de cada 'aquí' gira l'esfera 'allà'. El mig és arreu. Corba és la senda de l'eternitat". (llibre: Així parlà Zaratrustra).
L'utilitarisme de Mill defensa que una acció és bona si beneficia a molta gent. I alhora pensa que la llibertat d'un individu acaba quan perjudica a un altre. Què passa quan aquestes dues idees entren en conflicte? Què passa si algú roba per una bona causa, per exemple?


L'any 2013 una dona mare de Requena (València) que va comprar menjar i bolquers per les seves filles per valor de 193 euros amb una tarha de crèdit que va trobar al carrer va ser condemnada a 1 any i deu mesos de presó. Es va fer una recollida de signatures i finalment el govern va decidir indultar la mare i canviar al condemna per 30 dies de serveis a la comunitat. Aquí teniu al notícia


-Què penseu del robatoria i de l'indult? 
-Com es pot justificar que una persona que robi no sigui condemnada? 
-Si algú robés un banc per crear una ONG d'ajuda al pobres, se li podria aplicar el mateix?
-Què diria l'utilitarisme de Mill?

Poder triar més ens fa més feliços?

Diu Stuart Mill que la felicitat té a veure amb la llibertat i aquesta té a veure amb les possibilitats de tria. Per ser feliç has de trobar allò que tens d'especial i per saber què és necessites moltes oportunitats de coneixement.

Hi ha qui pensa que ser feliç és tenir molt. El psicòleg Rafael Santandreu ho nega. Llegim un fragment d'una entrevista  al diari el nacional.cat

"Com més tens, més infeliç ets. El problema és la quantitat d’oportunitats que tens. Com més oportunitats tens, els humans cometem l’error innat de convertir-les en necessitats absolutes. Aleshores et carregues d’obligacions, necessitats, imposicions i tensions. Aquest és el problema. Com més rica és una societat, més educació emocional necessita per no convertir els desitjos, que són una cosa normal i legítima, en necessitats absolutes. Què hem de fer fer ser  feliços? No exagerar els problemes de la vida. Ens tornem bojos perquè donem massa importància a tot. La clau de l’èxit està a controlar el pensament. Hem d’aprendre que res és tan important. Una societat molt rica és com un Ferrari, que necessita frens i volant. Per exemple, donem massa importància a l’èxit (com si fos essencial), a les notes dels fills o a la parella... En psicologia cognitiva, que és la que jo practico, diem que hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències."
Rafael Santandreu, psicòleg. (entrevista completa a http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html)

-Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
-Què en penses tu?

diumenge, de febrer 04, 2018

EXISTEIXEN LES COSES?



Ens diu Locke que la bola de neu no és freda (qualitat secundària), sinó que té la qualitat de fer que nosaltres sentim el fred (idea simple). Aquesta reflexió es situa en la discussió clàssica sobre si existeix la matèria (materialisme), només les percepcions de la ment (idealisme) o ambdues coses (dualisme). Sembla que la postura de Locke és el dualisme perquè afirma que els objectes tenen qualitats primàries i secundàries (la matèria) que ens causes les percepcions (les idees).

El filòsof Berkeley va anar més enllà i va afirmar que no podem saber si realment existeixen els objectes amb les qualitats descrites per Locke i per això s'inclina a pensar que l'únic que existeix són les percepcions (les idees) i les ments que capten les percepcions. Aquesta postura és l'Idealisme.

Quina postura i per què defensaríeu? Materialisme? Dualisme? Idealisme?
(us pot anar bé recordar les discussions que vam tenir a 1r de Batxillerat).

Déu



Per Descartes, l'existència de Déu és la garantia absoluta de la seva filosofia. ¿Com asegurar que la veritat és veritat només pel fet de que ell la veu clara? Perquè Déu la pensa.
Coneixem els seus arguments per demostrar l'existència de Déu:

Déu ha d'existir perquè ha de ser qui causa en mi de la idea que tinc de Déu, ja que jo com a ésser imperfecta no puc crear aquest idea.
La idea que tinc de Déu és la d'un ser ésser perfecte. Si no existís no seria perfecte. Per tant ha d'existir.

Podeu donar un argument lògic per demostrar que Déu no existeix?
Podeu presentar objeccions als arguments dels altres?

...DONCS EXISTEIXO!

La celebre frase de Descartes, on evidencia la seva existència en evidenciar el seu pensament, ha estat multiples vegades replicada en altres formes: "compro, doncs existeixo", "consumeixo, doncs existeixo"...


Quina seria la vostra versió? Què és allò que us dona la màxima evidència de la vostra existència: parlar per telèfon, escriure al facebook, jugar a fútbol, abraçar els altres, estudiar...
Justifiqueu racionalment la resposta!

diumenge, de novembre 05, 2017

Plató versus Aristòtil


  Aristòtil després de ser deixeble de Plató durant 20 anys tenia molt clares les idees del seu mestre, però també les seves pròpies. El primer amb el que no coincidia era amb el seu dualisme. Per Aristòtil només existeix un món. el sensible, el món on hi ha els éssers. És veritat que existeixen els Idees i que donen l'essència a les coses, però existeixen en les coses mateixes (matèria). Aquesta és una de les moltes diferències:


-realitat: un sol món (Aristòtil), dos mons (Plató)
-ànima: mortal (Aristòtil), immortal (Plató)
-coneixement: adquirit (Aristòtil), innat (Plató
-ètica: les virtuts com a hàbits (Aristòtil), les virtuts com a coneixement (Plató)
-política: necessitat de bones lleis (Aristòtil), necessitat de homes savis (Plató).

Digueu en ALGÚN d'aquest aspectes quina postura us sembla més racional, la de Plató o la de Aristòtil. També podeu comentar les intervencions dels vostres companys.

Si voleu repassar els diferències també podeu veure el següent video:

Què passaria si manessin els filòsofs?

La teoria política de Plató proposa que en els governs hi hagi només persones preparades per governar, que estudiessin i sapiguessin com aplicar justícia. Segons ells, els que poden fer-ho són filòsofs que podrien reconèixer les debilitats dels altres basades en els seus desitjos. No podrien tenir vida privada ni posessions, per evitar caura en temptacions, al igual que els seus aliats, els guardians

Què passaria si la teoria de Plató es portés a la pràctica en alguna nova república?
Atreviu-vos a pensar conseqüències i expliqueu per què, o poseu en dubte raonadament  les afirmacions dels altres.

divendres, d’octubre 06, 2017

Ser amo d'un mateix


Plató en deia que se amo de si mateix implica que la raó domini sobre els desitjos i les emocions. Avi en dia es parla molt d'intel·ligència emocional, la capacitar per  gestionar de forma intel·ligent les emocions, sense negar-les ni reprimir-les, ajudant a que ene ajudin a entendre que ens passa. Però, què cal fer davant d'un atac de ràbia o indignació?  I davant d'una passió desenfrenada?


Reflexioneu sobre ALGUNA d'aquestes qüestions:
-Creieu que és important controlar els desitjos i les emocions i no deixar-se emportar per ells?
-Davant d'una passió amorosa que saps que pot portar-te problemes, cal reprimir-se?
-Cal deixar de banda els sentiments en les disputes polítiques?

Recordeu que cal donar raons i els exemples i els fets concrets ajuden!

dijous, d’abril 27, 2017

Metàfores

Una de les ensenyances de Nietzsche és recordar-nos el poder que té la metàfora per expresar la realitat millor que el llenguatge literal. Les metàfores fan servir imatges per parlar de les coses, com aquesta imatge ens por fer pensar en l'etern retorn i en la visió cíclica del temps. 

Nietzsche n'és ple: el martell, la dinamita, la mort de Déu, el super home, els senyor i l'esclau, les tres transformacions de l'esperit...

Per això m''agrada acabar el curs amb una entrada en la que proposo un repte: que definiu amb una metáfora què és per vosaltres la filosofia.

Recordem què és una metàfora. Segons el DIEC (Diccionari de la llengua catalana):


metàfora  f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.


Només comptaran com a intervencions les entrades que siguin realment metafòriques.

Sóc dinamita

Com heu vist a les classes Nietzsche és un filòsof molt especial. Diferent en el seu llenguatge i en la seva forma de fer filosofia. I perquè ell mateix critica a la Filosofia i a la majoria de filòsofs, sobretot als racionalistes.

Les seves idees tener molta força per seu contingut crític i per la seva potència metafòrica.

Agafeu alguna de les seres idees i digueu si esteu d'acord o no de forma argumentada. També poder opinar sobre les opinions del altres. Intenteu exprimir les seves idees i no quedar-vos en crítiques o abalances fàcils de fer.

(Imatge d'Albert Navarro)



dimecres, de març 22, 2017

Prohibir per garantir la igualtat


Aquestes setmanes ha estat notícia l'autobús de l'organització ultracatòlica "Hazte oir". El bus forma part d'una campanya de l'associació per defensar i divulgar que el natural és que "el nens tinguin pene i les noies vulva", en clara al·lusió a que la transexualitat és antinatural.

Molts municipis han impedit que l'autobús circulés pels carrer per difondre missatge contra el col·lectiu LGTBI. L'associació es queixa de que no permeten la seva llibertat d'expressió i s'autoanomena #ElBusDeLaLlibertad. 

Stuart Mill defensa que la societat ha de sancionar aquells que perjudiquin els altres i vagin contra els seu drets fonamentals. Qui està perjudicant a qui en aquest cas? El bus perjudica a les persones LGTBI? És legítima la prohibició de circulació del bus? La sexualitat i el gènere és una qüestió social o individual? Llegiu la notícia i opineu.

El autobús de Hazte Oír, inmovilizado por los Mossos a las puertas de Barcelona

Decenas de personas han recibido al presidente de la plataforma con insultos y le han lanzado huevos

Huevos, salsa de tomate, empujones y una inmovilización cautelar de su autobús tránsfobo. Así ha sido el primer intento fallido de la plataforma Hazte Oír para llevar a cabo su campaña contra los transexuales en Cataluña. El polémico vehículo tenía previsto empezar este viernes su ruta en el municipio de Pallejà (Baix Llobregat), a las puertas de Barcelona. Pero los Mossos d'Esquadra lo han retenido a escasos kilómetros en el peaje de Martorell (Baix Llobregat), después de que el Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia haya abierto un expediente sancionador. La resolución de la Generalitat solicitaba adoptar, de manera urgente, todas medidas cautelares "para el cese inmediato de su circulación". También les han multado con 1.700 euros por "atentar contra los derechos de lesbianas, gais, bisexuales, transgénero e intersexuales". 

La Generalitat ya había advertido de que si el autocar entraba en territorio de su competencia estudiaría sancionar la asociación en aplicación de la ley catalana 11/2014 de los derechos LGTBI. La asociación ultracatólica había modificado su eslogan con la frase: "Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Lo dice la biología. Respeto para todo el mundo, no al bullying". Pero no ha servido para evitar la sanción ni el cese cautelar de su circulación.

(font:www.elpais.com)

La felicitat


Diu Stuart Mill que la felicitat té a veure amb la llibertat i aquesta amb les possibilitats de tria. Per ser feliç has de trobar allò que tens d'especial i per saber què és necessites moltes oportunitats de coneixement.

Hi ha qui pensa uqe ser feliç és tenir molt. El psicòleg Rafael Santandreu ho nega. Llegim un fragment d'una entrevista  al diari el nacional.cat

"Com més tens, més infeliç ets. El problema és la quantitat d’oportunitats que tens. Com més oportunitats tens, els humans cometem l’error innat de convertir-les en necessitats absolutes. Aleshores et carregues d’obligacions, necessitats, imposicions i tensions. Aquest és el problema. Com més rica és una societat, més educació emocional necessita per no convertir els desitjos, que són una cosa normal i legítima, en necessitats absolutes.


Què hem de fer fer ser  feliços? No exagerar els problemes de la vida. Ens tornem bojos perquè donem massa importància a tot. La clau de l’èxit està a controlar el pensament. Hem d’aprendre que res és tan important. Una societat molt rica és com un Ferrari, que necessita frens i volant. Per exemple, donem massa importància a l’èxit (com si fos essencial), a les notes dels fills o a la parella... En psicologia cognitiva, que és la que jo practico, diem que hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències." Rafael Santandreu, psicòleg. (entrevista completa a http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html)

Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
Què en penses tu?

SaveSave

divendres, de gener 27, 2017

¿Drets naturals?



Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.

Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Què és la substància si no la veïem

Locke posa en dubte que puguem saber què és realment la substància, és a dir, què són realment les coses més enllà de les seves qualitats (allò que captem pels sentits).

Pensem una analogia per entendre-ho. Si parléssim sempre amb algú per un xat podríem dir que només sabem d'ell les informacions que ens envia, igual que, segons Locke, només sabem dels objectes (les substàncies) la informació que ens envien en forma de qualitats.

Però això, ¿ens dona la certesa de que existeix realment l'objecte que en envia la informació? ¿Podem estar segur que a l'altra costat del xat hi ha algú que escriu? Segons Locke no tenim certesa de l'existència dels objectes, però ens fem una idea (complexa) d'ells a partir de les seves qualitats (la bola de neu, el préssec...) igual que em faria una idea de la persona que em parla a través del xat.

Tenint en compte això llegiu aquesta noticia sobre la profesora que en realitat era un robot i comenteu-la.

http://www.elmundo.es/tecnologia/2016/05/17/573aca4f268e3ee75c8b457a.html



Ens diu Locke que el sol no és calent, sinó que té la qualitat de fer que nosaltres sentim la calor. I per la mateixa raó la bola de neu no és freda. 

Aquesta reflexió es situa en la discussió clàssica sobre si existeix només la matèria (materialisme), només les percepcions de la ment (idealisme) o ambdues coses (dualisme). 

Sembla que la postura de Locke és el dualisme perquè afirma que els objectes tenen qualitats primàries i secundàries (la matèria) que ens causes les percepcions (les idees).

El filòsof Berkeley va anar més enllà i va afirmar que no podem saber si realment existeixen els objectes amb les qualitats descrites per Locke i per això s'inclina a pensar que l'únic que existeix són les percepcions (les idees) i les ments que capten les percepcions (és, per tant idealista).

Quina postura, i per què, defensaríeu? Materialisme? Dualisme? Idealisme?

dimecres, de gener 11, 2017

Meditar filosòficament com Descartes




"Meditacions metafísiques" és l'obra der René Descartes de la que hem estat llegint fragments a classe. El seu títol complert era "Meditacions metafísiques en les que es demostra l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima" (en llatí: Meditationes de prima philosophia, in qua Dei existentia et animæ immortalitas demonstrantur). 

El seu títol en llatí ens mostra que Descartes parla de la filosofia primera, és a dir,  dels temes que són la base de qualsevol reflexió filosòfica).

Si tinguéssiu que meditar sobre les qüestions bàsiques de la filosofia, ¿sobre què reflexionaríeu? Intenteu demostrar que, de tots els temes que abasta la filosofia, el o els que proposseu són els més bàsics. I també intenteu demostrar als altres que els que ells defensen no són tant bàsics.

Com saber que una informació és verdadera?

Un dels temes que ha preocupat sempre als filòsofs és la qüestió del coneixement humà: com és que podem adquirir coneixement i com podem saber que són certs. I aquest és la principal preocupació de Descartes: com podem tenir coneixements vertaders?

Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet. Descartes proposa que sigui la nostra pròpia raó el criteri, de forma qu esi un coneixement és clar i distint serà vertader (regla de l'evidència).

Mirem un diari qualsevol d'avui 11 de gener i llegim titulars. Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?


"Trump intensifica el seu atac als serveis d'intel·ligència" (El País)

"El WhatsApp i la tele causen estralls en les hores del somni" (El Períodico)

«Dir que el Titanic va ser enfonsat per un incendi és una innocentada, és com dir que el va maleir un faraó» (ABC)

"No es pot afrontar la magnitud del referèndum amb un Govern feble" (La Vanguardia)


"La democràcia, en hores baixes: les noves generacions la valoren cada vegada menys"(Ara)



dimecres, de novembre 16, 2016

¿Va crear Déu l'univers?



A l'Edat Mitjana un dels principals temes és la demostració de l'existència de Déu. Recordem els 5 arguments (o vies) de Sant Tomàs: Déu és el Primer Motor Immòbil, la Primera Causa Eficient, la Causa Final de tot, el criteri per saber que en el món tot és innecesari i el criteri per saber que tot és imperfecte. Tots ells es basen en la necessitat d'anar a una Primera causa.

El científic britànic Stephen Hawking afirmava al seu llibre "Història del Temps" que si algun dia poguéssim assolir una "teoria del tot", llavors coneixeríem la "ment de Déu". Però al seu últim llibre, "The Grand Design" (El Magnífic Disseny), afirma que el Big Bang va ser una consecuencia inevitable de les lleis de la física, que Déu no va crear l'Univers i que les teories científiques més actuals converteixen en redundant la figura d'un creador.

Reflexioneu sobre alguna d'aquestes qüestions:

-És compatible la teoria del Big Bang amb la d'un Déu creador?
-Té sentit buscar la causa del Big Bang?
-Acceptar aquesta teoria suposa haver de ser ateu?
-Què diria Sant Tomàs d'aquesta teoria?


dissabte, d’octubre 29, 2016

Aristòtil i la finalitat dels éssers

Aristòtil pensava que tot ésser existeix per alguna raó, és a dir, que porta en ell mateix una finalitat: la llavor, ser arbre; l'arbre, ser fruït; el fruït, ser llavor... La finalitat dels éssers humans és el desenvolupament de les virtuts per assolir la felicitat: valentia, amistat, prudència, justícia...
Expressions com "tenim ulls per poder veure", o "la naturalesa és sàvia" són exemples que mostren aquesta idea de que tot en la natura té una finalitat, un "telos" en grec.

A la ciència, però, ha triumfat la visió mecanicista que diu que les coses passen perquè hi ha causes que les provoquen sense cap finalitat. Tot és pur atzar. De l'atzar va sortir la vida i del atzar i la selecció natural, els humans. Però no tenim, ni nosaltres ni cap ésser, una finalitat específica més que el fet mateix d'existir.

¿Esteu més a prop de finalisme d'Aristòtil o del mecaniscime de la ciència? ¿Per què?

Plató i l'educació

En Plató l'educació servia perquè el filòsof aconseguís el coneixement i després guiar-se al poble, d'una banda, i per l'altre, per veure de quina classe social hauria de ser cada ciutadà i quina tasca lo correspondria a la ciutat.
A la nostra societat l'educació és la base per millorar el propi ésser humà, accedir a la cultura universal i també a un lloc de treball.

Respongueu alguna d'aquestes preguntes:

-¿Creieu que avui en dia també l'educació és el que determina a què pots aspirar a la vida?

-¿Hauria de ser obligatori estudiar més anys (fins els vint com propossava ell) o amb l'ESO és suficient per ser un ciutadà instruït?

-Pels grecs era molt important l'educació física, la música, la matemàtica, la poesia (llengua i història) i la filosofia. ¿Penseu que avui en dia també hauríen de ser importants?


dijous, d’octubre 06, 2016

L'estat segons Plató

"L'estat on qui governi no vulgui governar serà el millor estat".
Per Plató la vida correcta es la vida dedicada al coneixement. Però alhora pensa que el que més sap ha de dedicar-se a la política. Tenint en compte això, reponenu alguna de les següents preguntes:
-què creieu que vol dir Plató amb aquesta frase?
-esteu d'acord?
-esteu en desacord amb el que diu algun company?

dissabte, d’abril 23, 2016

Les limitacions del llenguatge

En su obra "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral" Nietzsche ens mostra com el llenguatge és molt limitat per expressar el que la realitat és. I el llenguatge filosòfic i el científic encara més, perquè ha volgut ser un llenguatge tant pulit, tant neutre, tant objectiu, que ja no representa la realita. 

La realitat per Nietzsche és canviant i molt rica i no es deixa reproduir per mots que siguin fixes, objectius, eterns. Per exemple, diem "persona" per referir-nos a tots nosaltres, però cadascú de nosaltres és un món en si mateix que el llenguatge no pot expressar totalment.

Ell defensa com a forma de llenguatge més propera a la realitat la metàfora (igual que Schopenhauer deia que el que més s'apropa a la realitat és l'art). Amb una metàfora podem captar millor la realitat, perquè les metàfores no són paraules fixes i neutres, sinó que són ambigües com la pròpia realitat.

Expresseu metafòricament què ha representat per vosaltres trobra-vos amb la Filosofia aquest dos últims cursos). No expliqueu res, senzillament feu comparacions o metàfores literàries que expressin el que voleu dir sense explicar res (només contaran aquelles intervencions que siguin realment metafòriques).

La moral de l'esclau

Nietzcshe parla metafòricament de la moral de l'esclau i la moral del senyor. Amb la primera expressió fa referència a aquella forma de valorar que parteix d'algú que se sent fort, distingit, poderós; i la moral de le'sclau és la forma de valorar d'algú que és més aviat feble. El fort valora la fortalesa i la vitalitat perquè és el que té i el que creu que ha de ser. El feble valora la feblesa perquè és el que té, tot i que preferiria valorar la fortalesa que enveja. Segons Nietzsche la nostra cultura occidental, gràcies a la religió, a promogut la moral de l'esclau.

-Què en penseu d'aquesta forma d'entendre la naturalesa humana?
-Si volguéssim buscar una correspondència d'aquestes metàfores en l'ésser humà del segle XXI: qui creieu que seria "senyor" i qui " esclau"?

divendres, d’abril 08, 2016

Com aplicar les idees de Mill a un tema actual

A França s'acaba d'aprovar una llei sobre la prostitució que penalitzarà amb multes als clients. (http://www.catdialeg.cat/franca-multara-els-clients-de-la-prostitucio/)

A Barcelona, l'Ajuntament plantejar una normativa per regular la prostitució de cara a la convivència i a assegurar uns mínims sanitaris als locals, entre d,altres coses (http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151118/30228972381/barcelona-regulara-la-prostitucio-voluntaria.html>

Tenint en compte els principis utilitaristes de Mill, què caldria fer amb la prostitució:
-Castigar-la perquè causa perjudici a la majoria? 
-Entra en el camp de la moral privada o pública? 
-S'ha de limitar la seva pràctica?

Opineu


dijous, d’abril 07, 2016

Mill i la felicitat

Segons Mill la felicitat s'assoleix ni buscant-la directament sinó que és això que passa quan dedico la meva vida a alguna passió, a alguna acció que hom fa especialment bé i li agrada, i amb aquesta acció repercuteix en el benestar dels altres. La felicitat no es pot identificar amb els diners o amb la possesió de coses, perquè això és un mitjà. El que realment és el fi de tota acció és la felicitat.

Què en penseu?
Què és la felicitat per vosaltres?

(Imatge: Picasso: "Dones a la platja")

dilluns, de febrer 22, 2016

Dret de rebel·lió

Locke defensa el dret a la rebel·lió contra el poder, quan aquest no assumeix o compleix el que ha promès en el suposat pacte pel qual vivim en societat.

Poseu exemples sobre casos en els que creieu que és lícit obeir el poder, o casos on és un dret desobeir-lo i fins i tot casos en els que cal anar contra ell en forma de rebel·lió. Discutiu quan no estigueu d'acord

Podeu inspirar-vos en les imatges d'aquest video que il·lustren la cançó de Pedro Guerra "contra el poder".



divendres, de febrer 12, 2016

Bola de neu

John Locke utilitza l'exemple de la bola de neu per demostrar que el que percebem no són objectes, sino qualitats concretes dels objectes que nosaltres sintetitzem en la nostra ment creant els conceptes. Per això quan diem que estem veient una bola de neu realment el que volem dir és que estem rebent una informació sobre un color, una forma, una textura i una temperatura, i que tot junt ho anomenem "bola de neu". Tot i que la bola de neu és en el nostre cap, per dir-ho així, diem que és la propia bola de neu la que ens envia la informació que nosaltres sintetizem per crear el concepte bola  de neu. Com és possible això? No és una paradoxa? Existeix o no existeix la bola de neu?


Comprendre alguna cosa.

Diuen que Einstein va dir que si pots explicar una cosa a la teva àvia és que l,entens bé. A part delmissatge  masclista (podria haver dit avi) i de que no sabem si és veritat que ho va dir, la frase ens serveix per preguntar-nos algunes coses:

-què vol dir comprendre una cosa?
-és el fet d'explicar-la el que demostra que la comprenem?
-com més simple l'expliquem, més la comprenem?
-què diria de la frase Descartes, ell que estava tant preocupant en comprender-ho tot amb claretat i d'explicar-ho metòdicament?