dissabte, d’abril 23, 2016

Les limitacions del llenguatge

En su obra "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral" Nietzsche ens mostra com el llenguatge és molt limitat per expressar el que la realitat és. I el llenguatge filosòfic i el científic encara més, perquè ha volgut ser un llenguatge tant pulit, tant neutre, tant objectiu, que ja no representa la realita. 

La realitat per Nietzsche és canviant i molt rica i no es deixa reproduir per mots que siguin fixes, objectius, eterns. Per exemple, diem "persona" per referir-nos a tots nosaltres, però cadascú de nosaltres és un món en si mateix que el llenguatge no pot expressar totalment.

Ell defensa com a forma de llenguatge més propera a la realitat la metàfora (igual que Schopenhauer deia que el que més s'apropa a la realitat és l'art). Amb una metàfora podem captar millor la realitat, perquè les metàfores no són paraules fixes i neutres, sinó que són ambigües com la pròpia realitat.

Expresseu metafòricament què ha representat per vosaltres trobra-vos amb la Filosofia aquest dos últims cursos). No expliqueu res, senzillament feu comparacions o metàfores literàries que expressin el que voleu dir sense explicar res (només contaran aquelles intervencions que siguin realment metafòriques).

La moral de l'esclau

Nietzcshe parla metafòricament de la moral de l'esclau i la moral del senyor. Amb la primera expressió fa referència a aquella forma de valorar que parteix d'algú que se sent fort, distingit, poderós; i la moral de le'sclau és la forma de valorar d'algú que és més aviat feble. El fort valora la fortalesa i la vitalitat perquè és el que té i el que creu que ha de ser. El feble valora la feblesa perquè és el que té, tot i que preferiria valorar la fortalesa que enveja. Segons Nietzsche la nostra cultura occidental, gràcies a la religió, a promogut la moral de l'esclau.

-Què en penseu d'aquesta forma d'entendre la naturalesa humana?
-Si volguéssim buscar una correspondència d'aquestes metàfores en l'ésser humà del segle XXI: qui creieu que seria "senyor" i qui " esclau"?

divendres, d’abril 08, 2016

Com aplicar les idees de Mill a un tema actual

A França s'acaba d'aprovar una llei sobre la prostitució que penalitzarà amb multes als clients. (http://www.catdialeg.cat/franca-multara-els-clients-de-la-prostitucio/)

A Barcelona, l'Ajuntament plantejar una normativa per regular la prostitució de cara a la convivència i a assegurar uns mínims sanitaris als locals, entre d,altres coses (http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151118/30228972381/barcelona-regulara-la-prostitucio-voluntaria.html>

Tenint en compte els principis utilitaristes de Mill, què caldria fer amb la prostitució:
-Castigar-la perquè causa perjudici a la majoria? 
-Entra en el camp de la moral privada o pública? 
-S'ha de limitar la seva pràctica?

Opineu


dijous, d’abril 07, 2016

Mill i la felicitat

Segons Mill la felicitat s'assoleix ni buscant-la directament sinó que és això que passa quan dedico la meva vida a alguna passió, a alguna acció que hom fa especialment bé i li agrada, i amb aquesta acció repercuteix en el benestar dels altres. La felicitat no es pot identificar amb els diners o amb la possesió de coses, perquè això és un mitjà. El que realment és el fi de tota acció és la felicitat.

Què en penseu?
Què és la felicitat per vosaltres?

(Imatge: Picasso: "Dones a la platja")