diumenge, d’abril 08, 2018

Una metàfora per la Filosofia

Una de les ensenyances de Nietzsche és recordar-nos el poder que té la metàfora per expresar la realitat millor que el llenguatge literal. Les metàfores fan servir imatges per parlar de les coses, com aquesta imatge ens por fer pensar en l'etern retorn i en la visió cíclica del temps. 

Recordem què és una metàfora. Segons el DIEC (Diccionari de la llengua catalana):

metàfora  f. [LC] [FL] [FLL] Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.


Els textos de Nietzsche en són plens: el martell, la dinamita, la mort de Déu, el super home, els senyor i l'esclau, les tres transformacions de l'esperit...

Us proposo proposo un repte: que definiu amb una metáfora què és per vosaltres la filosofia.

Només comptaran com a intervencions les entrades que siguin realment metafòriques.

Nietzsche is the best

Nietzsche és un filòsof molt especial. I està molt bé que sigui l'últim del nostre recorregut històric, perquè ho critica tot i és totalment diferent a la resta.

Diferent en el seu llenguatge i en la seva forma de fer filosofia. I perquè ell mateix critica a la Filosofia i a la majoria de filòsofs, sobretot als racionalistes.

Les seves idees tener molta força per seu contingut crític i per la seva potència metafòrica.

Us deixo aquí les 5 idees de Nietzsche que, segons alguns, han canviat el món. Tria alguna per comentar-la.

1. El llenguatge és una presó (eflexions sobre els prejudicis morals)

“Sempre que els homes de les primeres edats situaven una paraula, creien haver realitzat un descobriment, creien haver resolt el problema; i el que havien fet era dificultar la solució. Ara, per tal d’aconseguir el coneixement, cal empassegar constantment amb paraules que s’han fet eternes i dures com la pedra, tant que fins i tot és més fàcil trencar-se una pedra que trencar una paraula”. (llibre: Aurora)

2. La invenció de la culpa, dins de la Genealogia de la moral.

"És en l'esfera del dret de les obligacions on neixen els conceptes morals de culpa, consciència o deure. I el seu començament, com el començament de totes les coses grans a la terra, va veure's esquitxat llargament i profundament de sang". (llibre: La Genealogia de la moral.)

En alemany la paraula die Schuld significa, al mateix temps, 'culpa' i 'deute'. I segons Nietzsche, la 'culpa' procedeix del 'deute', d'un terme comercial consensuat per regular les relacions entre acreedors i deutors. Així, per exemple, ens diu l'autor que a la pregària del Pare Nostre no demanaríem que se'ns perdonin les nostres "culpes" sinó els nostres "deutes".

3. El superhome: L'home és miserable i ha de ser superar per una nova espècie:

"Tots els éssers han creat fins ara quelcom per sobre d'ells mateixos: i voleu ser vosaltres el reflux d'aquesta gran marea, i retrocedir a l'animal més aviat que superar l'home? Què és la mona per a l'home? Una irrisió o una vergonya dolorosa. I just això és el que l'home ha de ser per al superhome: una irrisió o una vergonya dolorosa."(llibre: Així va parlar Zaratustra).

4. La mort de Déu: Amb aquesta metèfora ens ve a dir que Déu ha estat un invent d'alguns per tenir poder sobre els homes febles. i que ja és hora que algú ho diu ben alt:

"Es conta que aquell mateix dia l’home boig penetrà en vàries esglésies i en elles entonà el seu requiem aeternam deo, i que cada cop que l’expulsaren i l’exigiren comptes ell es limità a replicar: “Què són encara aleshores aquestes esglésies sinó les tombes i monuments fúnebres de Déu?”. (llibre: La Gaia ciència)

5. L'etern retorn: idea abstracta que ens fa pensar que el temps no és linial sinó cíclic i que per tant tot torna a reptetirse...

"Tot se'n va, tot torna; eternament roda la roda de l'ésser. Tot mor, tot torna a florir, eternament corre l'any de l'ésser. Tot es trenca, tot s'ajunta de nou; eternament la mateixa casa de l'ésser es basteix ella mateixa. Tot s'acomiada, tot es torna a saludar; eternament roman fidel a si mateix l'anell de l'ésser. A cada instant comença l'ésser; entorn de cada 'aquí' gira l'esfera 'allà'. El mig és arreu. Corba és la senda de l'eternitat". (llibre: Així parlà Zaratrustra).
L'utilitarisme de Mill defensa que una acció és bona si beneficia a molta gent. I alhora pensa que la llibertat d'un individu acaba quan perjudica a un altre. Què passa quan aquestes dues idees entren en conflicte? Què passa si algú roba per una bona causa, per exemple?


L'any 2013 una dona mare de Requena (València) que va comprar menjar i bolquers per les seves filles per valor de 193 euros amb una tarha de crèdit que va trobar al carrer va ser condemnada a 1 any i deu mesos de presó. Es va fer una recollida de signatures i finalment el govern va decidir indultar la mare i canviar al condemna per 30 dies de serveis a la comunitat. Aquí teniu al notícia


-Què penseu del robatoria i de l'indult? 
-Com es pot justificar que una persona que robi no sigui condemnada? 
-Si algú robés un banc per crear una ONG d'ajuda al pobres, se li podria aplicar el mateix?
-Què diria l'utilitarisme de Mill?

Poder triar més ens fa més feliços?

Diu Stuart Mill que la felicitat té a veure amb la llibertat i aquesta té a veure amb les possibilitats de tria. Per ser feliç has de trobar allò que tens d'especial i per saber què és necessites moltes oportunitats de coneixement.

Hi ha qui pensa que ser feliç és tenir molt. El psicòleg Rafael Santandreu ho nega. Llegim un fragment d'una entrevista  al diari el nacional.cat

"Com més tens, més infeliç ets. El problema és la quantitat d’oportunitats que tens. Com més oportunitats tens, els humans cometem l’error innat de convertir-les en necessitats absolutes. Aleshores et carregues d’obligacions, necessitats, imposicions i tensions. Aquest és el problema. Com més rica és una societat, més educació emocional necessita per no convertir els desitjos, que són una cosa normal i legítima, en necessitats absolutes. Què hem de fer fer ser  feliços? No exagerar els problemes de la vida. Ens tornem bojos perquè donem massa importància a tot. La clau de l’èxit està a controlar el pensament. Hem d’aprendre que res és tan important. Una societat molt rica és com un Ferrari, que necessita frens i volant. Per exemple, donem massa importància a l’èxit (com si fos essencial), a les notes dels fills o a la parella... En psicologia cognitiva, que és la que jo practico, diem que hem de desenvolupar una ment de preferències en lloc d’una ment d’exigències."
Rafael Santandreu, psicòleg. (entrevista completa a http://www.elnacional.cat/ca/societat/rafael-santandreu_145329_102.html)

-Què en pensaria Mill d'aquestes idees?
-Què en penses tu?