divendres, d’abril 18, 2008

EL TRIPLE FILTRE ÈTIC


Aquesta és una historia inspirada en Sòcrates, filòsof grec del segle Vè a C. Era reconeguda per tots la seva saviesa perquè xerrava amb la gent pel carrer. Diuen que un dia un conegut li va dir:
-Sòcrates, ¿Saps el que acabo d’escoltar sobre un amic teu?
-Espera un minut -va replicar Sòcrates. Abans de dir-me res, m’agradaria que fessis una petita prova. Es tracta del triple filtre ètic.
-¿El triple filtre? va pregunta el conegut.
- Això mateix –va dir Sòcrates. Abans de dir res pensa en aquestes tres coses.
Primer filtre: ¿Estàs absolutament segur que allò que em diràs és veritat?
-No, acabo de sentir-lo a la plaça -va respondre l’home.
-Molt bé, va dir Sòcrates. Així que no saps realment si és veritat o no. Ara ve el segon filtre, el filtre de la Bondat. ¿És bo el que em vols dir sobre aquest amic meu?
-No, al contrari! -va respondre l’home.
-Així que tu vols dir-me una cosa dolenta sobre el meu amic i que realment no saps si és certa. Bé encara ens queda un filtre: el de la Utilitat. ¿El que vols dir-me, és útil per mi? –va preguntar Sòcrates.
-Doncs, potser no- va dir l’home.
-Bé, va concloure Sòcrates: si el que em vols dir no saps si és vertader, ni bo ni útil, per què vols dir-m’ho?

Aquest tipus de raonament explica per què era Sòcrates considerar tan bon filòsof. També explica per què mai no va saber que el seu millor amic estava liat amb la seva dona!

Llegendes a part, creus que el triple filtre és una bona eina per pensar si hem de dir o fer alguna cosa?