divendres, de gener 27, 2017

¿Drets naturals?



Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.

Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets són un invent humà? ¿És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Què és la substància si no la veïem

Locke posa en dubte que puguem saber què és realment la substància, és a dir, què són realment les coses més enllà de les seves qualitats (allò que captem pels sentits).

Pensem una analogia per entendre-ho. Si parléssim sempre amb algú per un xat podríem dir que només sabem d'ell les informacions que ens envia, igual que, segons Locke, només sabem dels objectes (les substàncies) la informació que ens envien en forma de qualitats.

Però això, ¿ens dona la certesa de que existeix realment l'objecte que en envia la informació? ¿Podem estar segur que a l'altra costat del xat hi ha algú que escriu? Segons Locke no tenim certesa de l'existència dels objectes, però ens fem una idea (complexa) d'ells a partir de les seves qualitats (la bola de neu, el préssec...) igual que em faria una idea de la persona que em parla a través del xat.

Tenint en compte això llegiu aquesta noticia sobre la profesora que en realitat era un robot i comenteu-la.

http://www.elmundo.es/tecnologia/2016/05/17/573aca4f268e3ee75c8b457a.html



Ens diu Locke que el sol no és calent, sinó que té la qualitat de fer que nosaltres sentim la calor. I per la mateixa raó la bola de neu no és freda. 

Aquesta reflexió es situa en la discussió clàssica sobre si existeix només la matèria (materialisme), només les percepcions de la ment (idealisme) o ambdues coses (dualisme). 

Sembla que la postura de Locke és el dualisme perquè afirma que els objectes tenen qualitats primàries i secundàries (la matèria) que ens causes les percepcions (les idees).

El filòsof Berkeley va anar més enllà i va afirmar que no podem saber si realment existeixen els objectes amb les qualitats descrites per Locke i per això s'inclina a pensar que l'únic que existeix són les percepcions (les idees) i les ments que capten les percepcions (és, per tant idealista).

Quina postura, i per què, defensaríeu? Materialisme? Dualisme? Idealisme?

dimecres, de gener 11, 2017

Meditar filosòficament com Descartes




"Meditacions metafísiques" és l'obra der René Descartes de la que hem estat llegint fragments a classe. El seu títol complert era "Meditacions metafísiques en les que es demostra l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima" (en llatí: Meditationes de prima philosophia, in qua Dei existentia et animæ immortalitas demonstrantur). 

El seu títol en llatí ens mostra que Descartes parla de la filosofia primera, és a dir,  dels temes que són la base de qualsevol reflexió filosòfica).

Si tinguéssiu que meditar sobre les qüestions bàsiques de la filosofia, ¿sobre què reflexionaríeu? Intenteu demostrar que, de tots els temes que abasta la filosofia, el o els que proposseu són els més bàsics. I també intenteu demostrar als altres que els que ells defensen no són tant bàsics.

Com saber que una informació és verdadera?

Un dels temes que ha preocupat sempre als filòsofs és la qüestió del coneixement humà: com és que podem adquirir coneixement i com podem saber que són certs. I aquest és la principal preocupació de Descartes: com podem tenir coneixements vertaders?

Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet. Descartes proposa que sigui la nostra pròpia raó el criteri, de forma qu esi un coneixement és clar i distint serà vertader (regla de l'evidència).

Mirem un diari qualsevol d'avui 11 de gener i llegim titulars. Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?


"Trump intensifica el seu atac als serveis d'intel·ligència" (El País)

"El WhatsApp i la tele causen estralls en les hores del somni" (El Períodico)

«Dir que el Titanic va ser enfonsat per un incendi és una innocentada, és com dir que el va maleir un faraó» (ABC)

"No es pot afrontar la magnitud del referèndum amb un Govern feble" (La Vanguardia)


"La democràcia, en hores baixes: les noves generacions la valoren cada vegada menys"(Ara)