divendres, d’abril 18, 2008

EL TRIPLE FILTRE ÈTIC


Aquesta és una historia inspirada en Sòcrates, filòsof grec del segle Vè a C. Era reconeguda per tots la seva saviesa perquè xerrava amb la gent pel carrer. Diuen que un dia un conegut li va dir:
-Sòcrates, ¿Saps el que acabo d’escoltar sobre un amic teu?
-Espera un minut -va replicar Sòcrates. Abans de dir-me res, m’agradaria que fessis una petita prova. Es tracta del triple filtre ètic.
-¿El triple filtre? va pregunta el conegut.
- Això mateix –va dir Sòcrates. Abans de dir res pensa en aquestes tres coses.
Primer filtre: ¿Estàs absolutament segur que allò que em diràs és veritat?
-No, acabo de sentir-lo a la plaça -va respondre l’home.
-Molt bé, va dir Sòcrates. Així que no saps realment si és veritat o no. Ara ve el segon filtre, el filtre de la Bondat. ¿És bo el que em vols dir sobre aquest amic meu?
-No, al contrari! -va respondre l’home.
-Així que tu vols dir-me una cosa dolenta sobre el meu amic i que realment no saps si és certa. Bé encara ens queda un filtre: el de la Utilitat. ¿El que vols dir-me, és útil per mi? –va preguntar Sòcrates.
-Doncs, potser no- va dir l’home.
-Bé, va concloure Sòcrates: si el que em vols dir no saps si és vertader, ni bo ni útil, per què vols dir-m’ho?

Aquest tipus de raonament explica per què era Sòcrates considerar tan bon filòsof. També explica per què mai no va saber que el seu millor amic estava liat amb la seva dona!

Llegendes a part, creus que el triple filtre és una bona eina per pensar si hem de dir o fer alguna cosa?

24 comentaris:

Anònim ha dit...

En teoria aquest triple filtre pot semblar una bona manera de saber si volem dir o sentir una informació o no. Al cap i a la fi, si és una cosa dolenta ens pot fer mal, i no tindria gaire sentit amoïnar-nos per una cosa que ni se sap si és certa ni té utilitat.

Però si sempre penséssim així, si mai ens diguéssin aquelles petites informacions que no se sap si són veritat, viuríem en ignorància: sabríem poca cosa, no tindríem l'oportunitat de raonar o investigar si un rumor és cert o útil, no buscaríem solucions, no aprendríem com evitar situacions semblants en el futur, ... i mil coses més!

Al dir-li alguna cosa a algú sempre s'ha de tenir en compte els sentiments de l'altre, però s'ha de pensar en el que serà millor per aquella persona a llarg termini: si no et diuen una cosa perquè saben que et farà mal, a vegades ho acabes saben igualment i és pitxor; o potser havent sabut aquella informació hauries pogut evitar una altra situació dolenta, etc.

En fi, que em sembla que m'estic repetint. No sé si s'entén.

Anònim ha dit...

Es un bon mètode, però crec que per viure necessitem saber coses siguen útils per nosaltres o no ho siguin.
Sense "cotilleos" algunes persones no podrien viure.

Anònim ha dit...

Aquest triple filtre és una manera fantàstica de decidir els nostres actes a l'hora d'explicar alguna cosa a algú o de actuar d'alguna manera que pugui influïr en alguna persona.
És bastant de lògica que si quelcom no t'és útil, no t'aporta res de bó i, (en el cas d'explicar alguna cosa) no sabem si és del tot cert, per què t'has de molestar ni en pensar-te fer-ho.
Haig d'aclarar que quan penso en útil també incloc el concepte de benefici no-físic, és a dir, allò que fem o diguem ens pot causar diversió, que ens serà útil per sentir-nos bé, tenir un estat psicològic òptim i rendir en tot el demès.
Per tant, reprenent el punt a on m'havia quedat avans de fer aquest aclarament, crec que el triple filtre és una idea molt bona.
Segons l'amic de Sòcrates, aquella informació no li era útil; però reflexionem un segon: com que no li era útil? Si realment era allò de que la seva dona no li era fidel, penso que era una informació bastant útil per al seu futur com a parella i per què ningú mereix viure enganyat.
Així, recolzo aquest triple filtre, tenint en compte també que de vegades, encara que no sapiguem si el que anem a dir és del tot cert, ho em d'aclarir a la persona a la que li explicarem, o corroboraro avans de dir-ho.

Anònim ha dit...

Tot i que l'anomenat triple filtre ètic podia ser un bon raonament per a Sòcrates, opino que no s'hauria de cohibir la resposta clasificant-la en: "si és bona la vull escoltar, sinó, no".
Com així ,les altres dues preguntes.
Perqué, tot referint-me al primer filtre, realment podem saber molt poques coses que siguin sense equivocació,certes. I si deixessim d'escoltar totes aquelles que no ho són en aquell moment, com poder tot seguit corroborar-les?
En quan al tercer filtre, n'estic d'acord, però, segur que a Sòcrates no li hauria sigut útil saber que la seva dona i el seu amic l'enganyaven?

En fí, no m'he expressat amb gaire claretat en aquesta pregunta però espero que es puguin entendre mínimament les meves idees.

Anna Rosell
1-Batx-C

Anònim ha dit...

crec que és un bon métode,ja que penso que quina necessitat hi ha d'explicar alguna cosa sinó sabem que és certa,bona i útil?encara que també hi ha que dir que no és un métode que ho apliqui molta gent,jo m'inclueixo,ja que de vegades encara que no tingui cap dels tres requisits,simplement per comentar-ho amb els amics,o per la senzilla raó de pensar que estás enganyant a una persona sabent alguna cosa sobre ella,encara que no estiguis cent per cent segura que sigui de veritat...doncs ho dius.

Carla Sòria Albert
1er Batx. B

Anònim ha dit...

Crec que aquest triple filtre pot ser útil en unes situacions determinades. Tot i que penso que no totes les coses que necessitem saber no són precisament bones, i potser en el moment d'explicar-nos-ho no ens és útil, però més endavant ens podria fer reflexionar.

Amb això vull dir que no sempre s'hagi d'utilitzar, ja que podrien ser coses que no tenen gaire valor per a nosaltres, però pels qui ens envolten si, i si des d'un principi ens diuen que se sap segur que la informació que ens diran és certa, crec que l'hauríem d' escoltar i després pensar si és important o no. És a dir, crec que no ens em de deixar influïr pel que ens han dit sinó pensa si realment és necessari prestar-hi atenció i donar-li importància.


Caterina del Cerro
1 BTX-B

Anònim ha dit...

No estic molt segura que respondre a aquesta qüestió. Perque tot depen de la informació que tu vulguis donar. En el cas de Sòcrates, hagues sigut millor que el seu amic li hagues dit el que sabia i ja que ell descobrir si era verdader o no. Perque si com dius, era vritat podia haver fet alguna cosa, no pero evitar-ho sinó per no viure enganyat.
Pero coses com els "rumors", els quals la majoria de vegades son falsos o tenen poca part de vritat, o son inutils potser si que podriem utilitzar aquest triple filtre.

Estic d'acord amb el que diu la Xaali, si utilitzéssim sempre aquest filtre, moltes coses de les cuals no estem 100% segurs o coses que potser no podem definir ni com bones ni dolentes, no les sabriem i aixo ens convertiria en ignorants. Ja que per exemple saber coses de la nostra historia, que potser no son 100% veritables es important.

Espero que s'hagi entès.

Anònim ha dit...

el comentari de: Laia 1B no es d Laia 1B sino de Laia 1A...
una mica tard però encara és pot rectificar!
Ho sentoo.

Anònim ha dit...

apart de ser un bon filòsof demostra ser una gran persona.
és curiòs com arrivem a xerrar de tonteries sense, com diu sócrates, ser útils, bones o certes.
rarament trobarem a una persona que, coneixent aquesta perfecte forma de poder plantejar-se si dir algo o no abans de començar, la fagi servir.
és molt difícil "des(mala)costumarse" però no impossible. si tothom fiquès de la seva part s'arrivaria a aconseguir, encara que, el que és realment difícil es convencer a tothom d'aixó ja que vulguis o no.... xafardejar sobre els demés és divertit.

Anònim ha dit...

Es cert que moltes vegades es diuen coses no certes,que poden fer mal a uns i divertir a uns altres, de totes maneres simplement he de dir que aquesta táctica pot resultar,però també haig de dir que hi ha que respectar les decisions de tothom, ja que hi ha molts que prefereixen viure enganyats avanç de ser infelisos.
Això va totalment en funció del caracter de cada individu.
Jo personalement prefereixo que estar enterada de les coses que passen al meu voltant i als que m'envolten tot u que moltes vegades no sigui del meu agrat.Ja que afrontar per poder tirar endevant.

Anònim ha dit...

Des del punt de vista filosòfic sería un bon metode. Per què volem saber una cosa que no sabem si es veritat, que no ens és útil i que ens pot fer mal? mirant-ho així és un molt bon mètode,per a tots aquells que no vulguin tenir preocupacions en la vida que ens afectin negativament en general, tot i que aquest metode llavors també ho podem veure com una mena d'intent d'enganyar-nos a nosaltres mateixos per poder viure una vida plena d'alegries. Es clar tot això des del punt de vista filosòfic, perque qui no es xafarder en aquesta vida? tenim una naturalesa humana curiosa que sempre ens fiquem o volem saber les coses tan ens afectin a nosaltres com no.
Encara que no ens sigui util, ni ens faci mal, ni sabem si es veritat o no allà estem ficats per saber-ho.

Així doncs, des de un punt de vista potser més ignorant o diguem-li com vulguem, el ser xafarder a vegades ens pot ajudar a aprendre d'errors dels demès, o dels nostres mateixos errors i poder evitar situacions negatives o intentar fer-les positives.


En definitiva no podem evitar ser xafarders i curiosos i per tant aquest metode avui en dia ens seria impossible a nosaltres però vist que Socrates mai va saber que el seu amic estaba amb la seva dona per a ell aquest metode li va permetre seguir la seva vida amb felicitat i alegries. Per dir-ho així des del meu punt de vista una vida facil, una vida una mica enganyosa.

Tot i així Socrates crec que és un dels millors filòsofs i sabis que ha ahgut mai perque ja es sap que els sabis de veritat mai presumeixen d'erudits i els que ho fan nomès demostren lo ignorants que són i com bé diu ell: Nomès sé que no sé res!

Anònim ha dit...

Personalment, penso que el triple filtre ètic pot ser un bon mètode depenent la situació en la que et trobis.
A més, encara de que la informació que et volen proporcionar és dolenta, penso que la tindríem que escoltar igualment... perquè amoïnar-nos per algu que no és cert? o que no ens és útil?
Per``o, d'alguna manera, segurament aquesta informació ens acabaria servint en algún moment de la nostra vida.

Anònim ha dit...

Jo penso que es una bona manera de viure la vida, millor dit, és una manera de viure-la sense tants problemes i que a vegades aquests s’exageren més de lo que en realitat són.
Quanta raó porta el triple filtre quan es refereix a utilitat o bondat, i es que, hi ha moltes persones que no hi tenen en compte aquestes coses a l’hora de parlar.
Crec que hem de viure com més ens convingui. ¿Per que preocupar-nos per coses inútils i que no sabem si són veritat?
I sobre allò de que la seva dona li enganyava amb el seu millor amic, suposo que no és un bon fet i també se que a ningú li agradaria que li fessin, però, ell sense saber res va ser feliç, potser per ignorant o potser perquè ell ja estava satisfet amb allò que la seva dona li oferia, la veritat es que no ho se, i es que si ho miro des de diferents punts de vista cada un d’ells em dona una resposta diferent. Per aquest motiu, com deia avanç, les persones decidim com fer la nostra vida amb mètodes que, a vegades inconscientment, escollim, podem utilitzar el triple filtre o bé fer coses sense pensar el que fem, podem ser ignorants o només una mica, però, lo important es ser feliç i saber trobar la manera per fer-ho.
...

Anònim ha dit...

ho sento no volia der per fer-ho si no per ser-ho!!

Anònim ha dit...

Crec que es una bona eina, sempre es bo contrastar la veracitat de qualsevol, opinio, ideologia o critica.

Tambe seria adequat pensar si la noticia es util, es un tema del que es parla molt a l´utilitat amb la proliferació de la premsa del cor al nostre pais.


Calan 1B

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb l'opinió de la laia i de la xaali. Ja que aquest filtre ens ajuda d'un forma practicar a saber si de veritat la volem sentir o no però també hem de saber el concepte d'utilitat per tal i com ha dit la laia la informació que li volian donar a Socrates si que era útil per la seva vida i a més era cert, llavors primer el que ens vol informar hauria de precisar bé si es cert i si es util per qué si no sempre viurem en la ignorància tal i com diu la Xaali.

Anònim ha dit...

La ignorància ha estat sempre una de les armes més fortes dels dictadors. Sense informació no hi ha opinió. Una persona no hauría de ser ignorant. La religió també l'ha utilitzat moltíssim, va inventar un mètode per fer que tot el poble quedès a la ignorància, va inventar un sèrie de "veritats" absolutes per evitar que el poble sapigués la veritable veritat. El cas és que, al menys jo, no soporto viure enganyat. Alguns diuen que és millor viure feliç i ignorant. Potser seria més feliç si cregués que els nazis no han existit mai, però no em sembla ètic ignorar la veritat i oblidar-se del que s'ha fet i del que s'està fent. No sé ben bé com explicar-ho, però crec que la ignorància mai pot ser bona.

Anònim ha dit...

La veritat sempre per davant.
És evident que aquell que sigui sincer en tot moment, aconseguirà tenir una vida sense perturbacions, ja que la seva consciencia restarà tranquil•la i sense que cap malícia el corroeixi per dins.

“Se atrapa antes a un mentiroso que a un cojo”

Referent a si una cosa es convenient o no, de dir-li a una altra persona, això és decisió de cadascú depenent del context i la situació.
Però sempre s’agreïrà l’humiltat i honestedat d’una persona quan intenti dir-te la veritat encara que pogui ser una de dolorosa o perjudicial.

Anònim ha dit...

Bondat, Utilitat i Veritat
Sense aquests tres requisits, a mi tampoc m'interessen el que vulguin dir-me.
crec que el métode del triple filtre étic seria bastant útil a l'hora de que nosaltres poguem decidir fer o dir.

Mai havia sentit parlar del triple filtre étic, i crec que Sócrates la va clavar.

Angelo.

Anònim ha dit...

Reconeixo que cal ser molt bon filosof per crear aquest raonament. Potser ell va ser més feliç sense saber que la seva dona i el seu millor amic feien el que feien. Però no soc capaç d'entendre com es capaç de viure sense saber el que passa realment. No crec que sigui útil aquest filtre, perquè segurament Sòcrates devia pensar que tenia un bon amic, però era mentida i només era una merda d'amic, o més senzill, creia que tenia un amic que en realitat no tenia.

Anònim ha dit...

En aquest cas ens hauriem de plantejar que el filtre ètic pot ser bo o dolent.

Des de un punt de vista, sempre podem veure el filtre com un engany. es a dir, si l'utilitzem podem viure sempre enganyats, empassant-nos tot allò que ens diuen, sigui bo o dolent.

Per això des del meu punt de vista prefereixo que diguin les coses, i un cop ficades en context, analitzarles i pensar realment que es fals o vertader.

Anònim ha dit...

El triple ètic és útil però és complicat discernir entre si alguna cosa útil o no perquè qui ho diu no pot saber si allò serà útil o no per a l'altre persona en algún moment de la seva vida. El triple filtre només l’ulitzaria per saber si es veritat o no, és a dir, que abans de dir una cosa hauria de descobrir si aquesta cosa és realment certa o no ja que és una tonteria dir una informació falsa.
I el que no utilixaria del triple filtre ètic és si es bo o dolent. Ja que, encara que una cosa sigui dolenta per aquella persona que li volguis explicar crec que se li hauria de dir igualment ja que si no li dius aquesta informació viuria en un món irreal.

Anònim ha dit...

Doncs bé, el triple filtre pot semblar útil si volem saber una informació o no. No obstant a vegades, no tindria gaire sentit escoltar una cosa dolenta, ja que a la fi, fins i tot podria ser una cosa que no fos certa 100%, ja que a vegades la gent és molt lianta i diu coses que no són exactament així, amb l'objectiu de crear més albarull al assumpte.
Així doncs, ens queda dir, que no sempre li hem de fer cas a una persona que ens diu una cosa dolenta d'una altre persona, sense saber la versió de l'altre, i fins i tot ni conèxier-la prou bé.

Anònim ha dit...

El triple filtre ètic és un bon mètode que ens pot servir per escollir la informació que en interesa segons la utilitat, la credibilitat i la bondat; pero no penso que estigui aplicant-se de manera correcte.

Penso que en comptes d'explicar el filtre ètic i deixar que una altre persona decideixi si ens ha d'informar o no, el més adequat seria rebre la informació i aplicar el filtre per nosaltres mateixos; de manera que nosaltres decidim si guardar o rebutjar la informació.

El motiu pel qual aplicar el filtre havent rebut la informació és que el poder de decisió recau sobre l'informat, i no l'informador (que és tan sols un missatjer dels fets)