Segons Plató L'ànima és eterna i és obligada a viure en el món de les coses lligada a un cos que li fa de suport material. L'ànima ha de comportar-se tendint sempre cap al Bé, la Justícia i la Bellesa per assolir la felicitat i deslliurar-se de les reencarnacions. Per Plató així s'explica la tendència natural a ser bons. Quan no ho som és perquè ens deixem dominar per la part dolenta de nosaltres mateixos.
Què en penseu? Existeix l'ànima com a font de vida del cos? Tendim al Bé si no estem dominats per la pitjor part de nosaltres? Com aconseguir la felicitat si no és amb la moderació, la fortalesa i la prudència, virtuts de l'ànima?