
Els sofistes eren relativistes i escèptics. Per tant per ells la felicitat no era quelcom que es pogués definir, sino que cadascú o cada context social té una acepció específica del concepte. Sòcrates en canvi pensava que, tot i que cadascú por dir un exemple diferent del que ens fa feliços, la felicitat com a idea deu ser alguna cosa fixa, igual que el bé o la justícia. Independentment de què ens fa feliços, podríeu específicar que és allò que entenem tots quan escoltem les paraules felicitat, bé o justícia (tríeu una de les tres)? Podeu intentar fer una definició sense posar exemples?