Avui han començat les classes de Història de la filosofia. La història torna a fer el seu camí de setembre a maig, de Plató a Nietzsche. Avui a classe L'Isidre ens ha fet pensar a tots a 2n A amb la seva suposada pregunta filosòfica. La pregunta era "Per què". He donat per suposat que tothom entenia que no era un pregunta, però ara no ho tinc tan clar. És una pregunta perquè té la forma de una pregunta, però és filosòfica?
Mathew Lipman (filòsof noradmericà encara viu) diu que una pregunta filosòfica és aquella que no te una resposta clara però que podem imaginar-nos com podria respondre-la. ¿Per què no és una pregunta filosòfica la pregunta "per què?" ¿O, per què sí?
19 comentaris:
Personalment, jo crec que si és una pregunta filosòfica, ja que, com diu en Mathew Lipman, les preguntes filosòfiques són aquelles que no tenen les respostes clares. M'en recordo que l'any passat, a la primera classe de filosofia amb el Colomar. Ell ens va donar un full amb la pregunta per què. Ningú sabia que es tenia que fer exactament, i cadascú va respondre el que va creure.
Crec que si que és una pregunta filosòfica, tot i que potser està inacabada. Cada persona es pot imaginar la continuació de la frase.
Jo crec que no és una pregunta filosòfica, està incomplerta! En el full que ens va donar el Colomar, ens va dir que fesim una pregunta amb aquell perquè. Nosaltres haviem de seguir la pregunta (i intentar donar-li una resposta). El perquè ens servia per desenvolupar la pregunta, no era una pregunta en si.
A veure, si que esta inacabada la pregunta, però sempre hi ha un per què per a tot, fins i tot en filosofia.
Però segueixo pensant que és depén de com ho miris.
A més, què és lo que es pregunta la filosfia sempre? el perqué de les coses no?
Que sigui una pregunta, això ningú ho dubtarà. Ara la cosa és opinar que en creu cadascú oi?
Podria dir que la pregunta "Per què?" té un subjecte el·líptic i per tant, un mateix ha d'intuir per a ell quin serà aquest subjecte, i a partir d'aquest extreure'n una resposta, clar que mai s'unificaria el subjecte ja que tots en tindríem de diferents segons els nostres pensaments, les nostres curiositats, les nostres doctrines, etc...
Aleshores ja veiem que més que una pregunta en concret en pot ser moltes alhora...
PD: perdó, segurament no seria el subjecte de la pregunta, però ara mateix no sé quina funció faria la part el·liptica.
No estic gens segur de que el que diu Mathew Lipman sigui cert...però donant-la com a certa..vol dir això que una pregunta sense una resposta clara ( i amb la que ens podem imaginar una resposta) ha de ser necessàriament filosòfica? això ho dubto encara més.
Pel que correspon a aquesta pregunta...jo crec que quan ens fem la pregunta "per què?" (cosa que sempre fem aplicant-hi el "per què?" a algun tema) generalment la pregunta és de caire filosòfic.
Llavors simbolicament (el "per què?" simbolitza totes les seves aplicacions) si, és una pregunta filosòfica ( fer-se la pregunta en si sola..no li trobo gaire sentit..).
Bé, des del meu punt de vista, trobo que "per què" no és una pregunta filosòfica en si, perque malgrat el Colomar ens formulés aquell "per què" en aqella primera fitxa, no ens preguntava per què i prou, si no "per què" alguna cosa.
Així doncs, un per què tot sol provablement no vol dir res i no filosofes al dir-ho (sempre i quan no vagi acompanyat de res més).
Perque, aleshores, quan els nens fan aquell maleït joc per a acabar amb la teva paciència de preguntar tota l'estona a cada cosa que els hi dius : "per què?, i perquè?" i així successivament, estarien filosofan? Dons què bé, no? el món esatria ple de petits filòsofs!
justament en felix estudia la filosofia en el nens petits marina! pero tens part de raó ( al final pregunten per preguntar )
Bé doncs, jo des del meu punt de vista considero que la pregunta " Per què?" per si sola no és una pregunta filosòfica, sinó el "perquè" de les coses, quan es vol anar més enllà del que es pot arriibar a comprendre.
I com bé ja que la Marina a fet al·lusió als nens petits,diguent que quan són petits et poden arribar a treure de lloc. Això és degut al fet que els nens volen arribar més enllà del que ja conèxen. Aleshores podem dir que sense que se'n adonin ells ja estan filosofant.
Anna Escalona Nicolàs 2ºn A
Trobo interessant que parleu dels nens i els seu "per quès". Ara bé, quan ells ho pregunten sempre té relació amb alguna cosa que s'ha dit abans, no ho pregunten en abstracte.
Per mi els nens són molt filòsofs perquè tenen que trobar sentit al món, ja que tot és nou per ells. Quan ens fem adults les coses ja no són tan noves i, tot i que no tenim respostes clares pels nostres "per ques" no tenim temps per investigar més.
Potser la pregunta que ens hauríem de fer és saber si té algun sentit preguntar "per què" sense tenir un context al que es refereixi. És a dir: "per què "per què"?
Jo crec que si que és una pregunta filosòfica perquè no te una resposta clara i en una pregunta filosòfica mai podrem tindre una respoasta clara sempre tindrem moltes opcions i en aquet cas tenim moltes opcions.
Des del meu punt de vista, la pregunta "per què" per si mateixa, no la veig com una pregunta de caire filosòfic. A més cal dir que preguntar constantment "per què" , "per què" no té cap sentit si no és que abans s'ha esmentat alguna cosa sobre la qual poder aplicar aquesta pregunta.
Els nens petits poden ser petits filòsofs però els seus "per quès" responen a la curiositat de coneixer coses del món en què vivim. En el nostre cas, al ser adults i poder tenir respostes científiques per les coses, penso que el "per què" que formulem no és filosòfic per si sol en cap moment. Es necessita un "subjecte" o tema previament.
Si la pregunta és “per què”, no ho veig exactament com una pregunta en sí mateixa, és més haviat una pregunta d’una pregunta. Es a dir, un fa una pregunta, l’altre et dona una resposta i el primer respon amb una segona pregunta, encadenada a la primera. Si ens basem en la norma de que “una pregunta filosòfica és aquella que no te una resposta clara” un “per que?” té que ser-la, ja que dona una resposta a una mateixa resposta i a més pot variar depenent del punt de vista.
Hola!
Soy Sandra Anguren, ex alumna del benaprés...
alguien tiene el e-mail de Felix?
sandra, el meu email es
felixdecastro@hotmail.com
ciao!
Jo crec que nomès el "per què", no és cap pregunta si no se li posa cap complement darrere. És com si diguessim "quan", quan que?, o "com, com que?, és a dir em d'especificar més sobre el que preguntem, ja que quina resposta té un per què sol? o un quan?
Crec que la pregunta "Per què?" per si sola no és ni de bon tros una pregunta filosòfica. Si no s'està parlant de res i algú pregunta "Per què?" segurament la gent es quedarà en blanc i pensarà que què s'ha perdut.
Segons la meva opinió a aquesta pregunta se li ha d'afegir un tema o un concepte per a que tingui sentit,és a dir, que com he dit abans per si sola no té cap sentit.
La única part filosòfica que li trobo a aquesta pregunta és quan es diu "Per què?" a l'hora de qüestionar-se la realitat i els conceptes que estan concebits, potser és això al que es volia referir l'Isidro.
Bé jo crec que tots nosaltres el que volem saber és el perquè de tot, i jo crec que cada resposta té un perquè.
Jo crec que una forma de filosofar és preguntant el perquè, moltes vegades ens pregunten alguna cosa i nosaltres la contestem i prou, pero si els questionants et pregunten per què?, tu veus que la informació es va ampliant i extenent semantica i fins i tot temporalment. Si et pregunten quan vas neixes, tu li dius el 8 de maig, i et pregunten perque?, el que faras es dir-te, aquest tiu esta tonto, pero si tu li respons veus que enredires la teva vida fins al passat i fins i tot fins al passat dels teus pares, ja que tot té un perquè, molts dels quals no els sabem i intentem saber-ho nosaltres i especiialment els filòsofs.
Publica un comentari a l'entrada