Metafòricament parlant

Per Nietzsche el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Els conceptes ens ajuden, a mode d'etiquetes, per classificar les coses, la realitat. D'aquesta forma la tenim controlada, ja que no soportem el caos (Dionís). Ara bé, paguem un preu per això: tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. A més, segons Nietzsche hem oblidat que els conceptes NO SÓN LES COSES, sinó una representació metafòrica. Per això defensa recuperar aquest sentit metàforic del llenguatge. Ja que les paraules no són les coses, proposa que utilitzem les paraules que representin metafòricament millor allò que volem dir. I com el que volem dir és personal, les paraules-imatges triades hauran de ser-ho també. Us proposo que expliqueu metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia aques últims dos anys.

Ser geni

Què diria Nietzsche d'aquest text? Què en penses tu? És més fàcil ser geni si tens dificultats o cal nèixer geni?

"El hombre más feo del Brasil, creó las más hermosas esculturas de la era colonial americana. El libro de viajes de Marco Polo, aventura de la libertad, fue escrito en la cárcel de Génova. Don Quijote de La Mancha, otra aventura de la libertad, nació en la cárcel de Sevilla. Fueron nietos de esclavos los negros que generaron el jazz, la más libre de las músicas. Uno de los mejores guitarristas de jazz, el gitano Django Reinhardt, tenía no más que dos dedos en su mano izquierda. No tenía manos Grimod de la Reynière, el gran maestro de la cocina francesa. Con garfios escribía, cocinaba y comía. E. Galeano Paradojas andantes, paradojas estimulantes.