dilluns, de maig 06, 2013

Metafòricament parlant


Per Nietzsche el llenguatge serveix per descriure la realitat i donar-nos tranquilitat. Els conceptes ens ajuden, a mode d'etiquetes, per classificar les coses, la realitat. D'aquesta forma la tenim controlada, ja que no soportem el caos (Dionís). Ara bé, paguem un preu per això: tots els conceptes són genèrics i en canvi cada cosa que veïem, sentim, fem és única. A més, segons Nietzsche hem oblidat que els conceptes NO SÓN LES COSES, sinó una representació metafòrica. Per això defensa recuperar aquest sentit metàforic del llenguatge. Ja que les paraules no són les coses, proposa que utilitzem les paraules que representin metafòricament millor allò que volem dir. I com el que volem dir és personal, les paraules-imatges triades hauran de ser-ho també. Us proposo que expliqueu metafòricament què ha representat per vosaltres els contacte amb la filosofia aques últims dos anys.

36 comentaris:

Eva Vendrell ha dit...

Els dos cursos de filosofia de Batxillerat són molt diferents però estan relacionats.

A primer recordo els debats sobre el què pensàvem de coses que els filòsofs deien i ara en canvi, ens hem de cenyir al que ells pensen per a poder anar a un examen i escriure les coses objectivament.

Tots crec que pensem que els filòsofs alhora d'escriure anàven una mica tocadets ja que hi ha coses que ens semblen impossibles de creure com el geni maligne de Descartes.

Metafòricament no sabria descriure els dos cursos. El primer era molt subjectiu i molt d'opinió i aquest ha sigut molt objectiu tot i que hem estat molt de temps parlant sobre el que pensàvem nosaltres de coses que els filòsofs deien.

Als propers alumnes de primer els hi dic que disfrutin d'aquest curs que a segon la cosa es complica.

Noelia Mérida ha dit...

En aquests últims dos anys que hem fet filosofia, han sigut aprofitosos per coneixer coses que no ens haviem plantejat mai.

En el primer curs ens vam fer un mun de preguntes sobre nosaltres, sobre el planeta, sobre tots els ésser vius, i més. En canvi en aquest últim curs hem estudiat profundament a cadascun dels filòsofs més important, els quals han fet teories més completes, i a més complexes.

És difícil possar-se en el paper d'aquests filòsofs per entendre'ls, però un cop ho has fet, has de reconeixer si el teu raonament és semblant, o totalment diferent. Aquest últim punt jo crec que és el més difícil, perquè de vegades et fan canviar d'opinió.

Llavors arribu a la conclusió, de que el segon curs és més complicat però et serveix per raonar més en els teus propis pensaments, en coses certes o falces, perquè això mai es sap.

Sergi López ha dit...

Els dos cursos han sigut molt diferents pel que fa al contingut.

Podríem dir, que a primer de batxillerat nosaltres actuàvem com a filosofis i fèiem les nostres conjectures sobre la felicitat, la mort, el sentit de la vida, entre d’altres, la qual cosa et feia raonar i de tant en tant va bé. Actuàvem con els nens petits que es preguntaven tot. Segur que primer de batxillerat podem treure conclusions molt bones en quant a tenir una idea moltíssim més clara sobre la vida, la mort, etc. Tot i que això són temes molt subjectius.

A segon de batxillerat la cosa canviava una mica. Nosaltres ja no dèiem tant el que pensàvem sobre els temes sinó que havíem d’escoltar les idees del filòsofs. Fins a qui pot semblar interessant però el problema és que les idees d’aquest filòsofs eren d’una altre època i molts dels seus pensaments xocaven de ple amb les nostres idees.

Tal i com diu l’Eva és difícil explicar metafòricament el que ha sigut per mi l’assignatura durant dos anys però crec que en alguns moments ha sigut una mina d’or on hem pogut extreure idees i pensaments interesants.

el pensador ha dit...

Nois! No es tracta de que feu un repàs al dos curs de filosofia sinóq ue digueu una metafora que representi que es la filosofia per vosaltres. per exemple:

"Penso que la filosofia és una ampolla de ron que quan la tastes per primer cop pot ser que no t'agradi, però que cada cop t'omple més."Dani Bernaus.

"potser una bona metàfora per referir-nos a aquests dos cursos de filosofia sigui una visita a un museu o directament un jaciment arqueològic. Vam començar apropant-nos a què era exactament el que fèiem, aprenent les tècniques d'excavació i fent-ne petites pràctiques. I aquest últim any vam completar-lo fent les investigacions reals, excavant per extreure els fòssils de la filosofia, tot i que alguns encara remenen la cua. De vegades ja podíem buscar i re-buscar que només trobàvem pedres (en el camp personal), i d'altres ossos més o menys fossilitzats en perfecte estat."Marcel Basté

Ariadna Lopez de Egea ha dit...

Jo crec que per a mi la filosofia és com cuinar, i descobrir nous plats. O bé et donen uns certs ingredients i tu te'ls ordenes i opines que fer amb ells a que aferrar-te i com defensar el teu plat ideal. o bé t'ensenyen unes receptes d'antics filòsofs als quals pots estar d'acord o no i en aquells moments que t'imposen aquestes receptes de Plató, Mill, Locke, Descartes i Nietzche et poden obrir noves portes a pensar en ingredients o receptes que mai abans et podries haver parat a pensar fins al moment en la teva vida.

Tresa Purtí ha dit...

Jo crec que la filosofia és com un camí que es va formant dins el nostre cervell i que et porta a molts llocs i et fa obrir "moltes portes" a través del pensament, que ni sabies que existien, et fa intentar trobar la resposta a preguntes que mai t'havies plantejat i per tant et mostra diferents realitats a través de la reflexió.

Patricia Garcia ha dit...

Jo crec que la filosofia és com escoltar una cançó en anglés.

Quan estem aprenent anglés la primera vegada que escoltem una cançó ens quedem igual. "Ósti! el ritme està guai i la cançó m'agrada, però no entenc el que diu". De mica en mica vas aprenent anglés i entens més pareules i les vas relacionant. Al final quan tornes a escoltar la cançó l'entens perfectament perquè ja tens tots els coneixaments bàsics en l'alnglés.

Amb la filosofia passa el mateix: el primer any de filosofia vas aprenent alguns conceptes i et poden agradar, però no els relaciones i et preguntes: "I això per a què m'ho estan ensenyant?". De mica en mica, un cop ja saps els conceptes bàsics arribes al segon curs i tots ells es relacionen i creen en el seu conjunt un cos que forma la filosofia. Gràcies a aquests conceptes bàsics és molt més fàcil poder entendre tota la filosofia i la forma de pensar d'alguns filòsofs.

Eva Vendrell ha dit...

Mmmm és cert, potser la filosofia com diu la Patricia és com una canço en angles, però jo crec que millor en un idioma més difícil perquè tot i saber conceptes, em costa molt entre-la.

La metàfora que jo diria és potser que la filosofia és com la Coca-Cola però sense desgravar-se. Quan està tencada no passa res, però quan la obrim, s'hi creen com petites bombolles. Aquestes bombolles serien les idees noves que ens van entrant, i altres dubtes que ens van sorgint.

Iris Ayas ha dit...

Per mi la filosofia durant aquests dos anys ha sigut com una casa tancada sense mobles amb moltes finestres. Amb el temps i gràcies a la filosofia, aquestes finestres s'anaven obrint. Al principi amb les que s'obrien tenies fred, no estaves acostumada a l'aire provinent d'elles, però contra més finestres s'anaven obrint més ràpid t'anaves acostumant a l'aire i el fred provinent d'elles. Finalment, amb tantes finestres obertes has aconseguit acostumar-te'n fins a l'extrem que volies obrir-ne moltes més.

Daniel Nieto Yll ha dit...

La filosofia es com aquella típica canso que al principi no t'agrada però a mesura que la vas escoltant et comença ha agradar i al final l'escoltes cada dia.

Daniel Martinez Berdala ha dit...

jo trobo la filosofia igual que aquell que veu a traves d'un caleidoscopi. La filosfia es la visio de la realitat desde diferents punts de vista.

Alexandracuesta ha dit...

Per mi la filosfia és com una foguera. Si estàs prou a prop però prou lluny, t'escalfa i et reconforta, et fa sentir millor perquè veus que a tots ens preocupen en el fons les mateixes coses i a mí em reconforta saber que amenys segur que existeixo perquè els meus dubtes són reals. Ara bé, si t'apropes massa a la foguera et cremes i si te n'allunyes massa et congeles. Amb això vull dir que almenys jo, hi ha un moment que he de dir PROU, NO HI PENSO MÉS,perquè si no entro en un espiral on tot té relació amb tot i a la vegada tot té poc sentit i és tan profund que ja no reconforta, sinó que dóna ganes de tirar-se per la finestra. Alhora, si t'allunyes, el que fas és congelar la ment com si fos un ordinador en el qual no s'hi poden fer canvis. No deixes que la opinio dels altres afecti ni que sigui una mica la teva i et negues a plantejar-te res potser per por a que no t'agradi la resposta.

Kevin Amate Vicente ha dit...

Les classes de filosofia d'aquests dos any no han estat tan sols classes.

A part d'ensenyar-nos la manera de pensar dels altres filòsofs, ha sigut un espai on poder expressar el que penses lliurement.

No es podria explicar metafòricament els cursos de filosofia, ja que encara que pujés aqui un video sobre el que ham fet dia a dia, no es veurien les sensacions que s'han transmet al llarg d'aquests dos anys. A més, al escriure aquests text ja estic utilitzant una metodologia textual creada per aconseguir aquest ordre, la qual cosa faria que no fos metafofic.

Martin Pc ha dit...

Per a mi la filosofia ha sigut com un formatge de gruyère.

Perquè encara semblar dur per fora, sempre pots gaudir d'un bon contingut, si el saps tallar i apreciar fins i tot els seus forats.
La filosofia per fora sense conèixer-la sembla una informació difícil de assolir, però si arribes al punt on l'entens fins i tot amb els buits que a vegades no comparteixes o no arribes a comprendre, pots arribar a gaudir d'un gran contingut intel•lectual.

Ferran Blasco ha dit...

Per mi la filosofia ha estat com un llibre, perquè quan els comences estàs una mica perdut i a vegades no pots dir si és un bon llibre o un mal llibre. Desprès, vas avançant i cada vegada el disfrutes més, fins que arribes al final i, com t'agrada tant, llegeixes més lentament per tal d'allargar-lo el màxim.

Fernanda Echiburu ha dit...

Las clases de filosofia durante estos últimos años me traen a la mente la palabra "relajación". Todas las clases van corriendo, todo es como te lo enseñan y ya está y en el momento de los exámenes has de decir todo lo que sabes, y lo peor, tiene que ser exactamente como te lo han enseñado. Creo que en el sistema educativo cada vez hay menos INTERACCIÓN, y cada vez hay más rigidez a la hora de enseñar y evaluar, lo cual creo que poco a poco va quitando las ganas de estudiar, lo hace monótono y aburrido. En cambio, las clases de filosofia las relaciono con la palabra "relajación" ya que, en medio de un sistema educativo como el que he descrito, las clases de filosofía para mi son eso, un momento relajación pero a la vez de aprender. Es más, me gustan mucho ya que aprendo de una manera más interactiva, pudiendo hablar y expresar las opiniones, escuchando las de otros (lo cual nos hace apreciar otras visiones de la vida y nos puede hacer reafirmar nuestras opiniones o bien darnos cuenta de nuestro error).

Fernanda Sánchez ha dit...

Para mí los últimos dos años de filosofía fueron como la adolescencia. Una época dónde descubrimos un poco quienes somos, cómo son los además, cómo podemos relacionarnos con la diferencia. Una época dónde observamos diferentes versiones, nos asustamos con algunas, criticamos a muchas, pensamos que sabemos mucho y al mismo tiempo nos sentimos perdidos. Una época de disfrutar, de ponernos pensativos, de formar nuestra base de valores, de sentir diferentes sentimientos, la rabia incluso, pero más que nada la curiosidad, la admiración y las ganas de seguir adelante pasar la fase y aprender mucho más. Así como la adolescencia, estos dos años fueran una época inolvidable, de mucho aprendizaje.

Inés Torres Díaz ha dit...

Jo penso igual que l'Ariadna podem comparar la cuina amb la filosofia, és a dir, la recepta d'un menjar amb els pensaments de cada filosof.

Tu tens una recepta que si vols que et sorti bé hauràs de seguir uns pasos tot i que desprès tu pots er el teu toc personal, és igual que els filosof ells tenen uns pensament fixes però tu pots estar-hi d'acord o no amb aquests pensaments.

Sergi López ha dit...

Metafòricament jo diria que el segon curs sobretot ha sigut com una mina d'or on hem pogut extreure moltes idees interesants sobre la felicitat, la llibertat, el coneixement, etc. Hi ha vegades que la cova era més fosca i ens costava acabar de trobar l'or, és a dir, ens costava entendre les idees (per exemple les idees sobre l’anima de plató), en canvi, hi han hagut vegades que trobar l’or ha sigut molt més senzill (per exemple les idees de Mill sobre la llibertat i la felicitat). Jo crec que en aquest curs hem pogut realitzar el nostre propòsit que era sortir de la mina amb un carro ple d’or.

andrea lopez ha dit...

En la meva opinio, la filosofia d'aquests dos anys ha sigut com una serie de televisió que t'aconsella veure algun amic, al principi la veus només pel fet de que el teu amic t'ho ha dit i perquè quan parla d'ella amb altres amics no saps de que parlen, però a mesura que la veus cada dia et dones compte de que descobreixes coses que no pensaries trobar-ne en una serie i després no pots parar de veure-la.
La similitud que trobo entre la filosofia d'aquests anys i la serie de televisió es que, si no hagués sigut perque alguna persona m'ha incitat a treballar (en el cas de la filosofia el profesor) i a veure (en el cas de la serie algun amic), no m'hagués donat compte de que pot arribar a ser molt interessant.

Andrea Lopez

Anònim ha dit...

Gina Rueda
Para mí la filosofía en estos dos últimos años ha sido un aprendizaje, ya que he llegado a pensar cosas que jamás me había planteado.

Yo pienso que la filosofía somos nosotros mismos, pero cuando éramos pequeños, es decir que todo lo escuchamos con atención, todo es nuevo para nuestros oídos, y que no nos caben algunos conceptos en la cabeza porque aún somos muy pequeños y que la vida puede verse desde diferentes perspectivas y no desde un solo ángulo y que la filosofía es cuento que vamos leyendo donde hay un mundo mágico que no existe una verdad hay muchas verdades que están en diferentes ventanas que vamos abriendo

Noelia Gázquez ha dit...

Els dos cursos de filosofia de batxillerat que he cursat, es podrien associar molt bé al camí de la vida.

Quan ets petit, t'han d'ensenyar a caminar, paraules,... Un cop saps caminar, ja pots còrrer per tu sol; un cop saps paraules, ja pots parlar i opinar per tu mateix. Aquests serien exemples del camí que han format en la meva vida els dos cursos de filosofia.

El primer any era com començar a caminar, no sabia molt bé que era això de la filosofia però un cop passaven les classes i podia "donar passos", em va agradar fins que, després van ensenyar-me les "paraules", amb quina filosofia creien els diferents filòsofs i vaig poder decidir amb quin m'identificava més.

El segon any ha estat diferent, ja sabia "caminar" i les "paraules". Aquest ha tocat començar a "còrrer" i a opinar, parlar i fins i tot fer-me canviar la meva manera de pensar o, si més no, fer-me dubtar encara més del que dubto de la vida (persones,...) o d'algunes de les característiques d'aquesta.

Pepe Ruiz ha dit...

Jo penso que les classes de filosofia les podria comparar amb la tecnologia. Al principi no l'entens però poc a poc quan la vas entenent t'agrada més, i això provoca que vulguis saber més de diferentes tecnologies. El mateix passa amb la filosofia, que quan estudies la filòsofia d'un filòsof, vols saber-ne d'altres per havera quina es la que s'assembla més a la teva.

Guille Albes Valvidares ha dit...

Pe r a mi aquests dos anys de filosofia es podrien comparar amb una camí de molles i que cada pas que dones i cada molla que reculls es com el avenç en els nostres aprenentatges i en la nostra manera de veure les coses

Guille Albes Valvidares ha dit...

També trobo una gran metafora, la que diu l'Ariadna de que la filosofia es com la cuina i que cada recepta es un filosof o una manera de veure la vida diferent.

Antonio Vega Sánchez ha dit...

Jo la filosofia podria enllaçar-la amb la dita de "quan Déu tenca un porta, obre una finestra" (evitant potser aquesta religiositat).

Ho dic perquè quan la vida t'ha jugat una mala passada i sents que ja no saps que fer -et tanquen una porta-, gràcies a la filosofia podem adquirir noves formes de veure el món i noves formes de pensar que ens ajuden a poder sortir endavant per nosaltres mateixos, vivint la vida al màxim; i potser ens ajuda a veure aquests obstacles amb positivisme -ens obren una finestra-, i així continuar endavant.

Caroline Torrez ha dit...

La filosofía durante estos dos años ha sido de mucho aprendizaje y la podría comparar con un árbol frondoso, porque primero la semilla es la base osea es decir que vamos estudiando la filosofía muy superficialmente; luego esa semilla va creciendo y ya vemos el tronco que es toda la etapa de aprendizaje breve para luego pasar a segundo de bachillerato. Tercero vemos que le va saliendo una rama...esa representa al primer filosofo que estudiamos que es Platón y de ahí las hojas que es lo que aprendimos de éste filósofo. Siguiendo sale otra rama...que es Descartes y luego sus hojas que son los conocimientos que aprendimos de este segundo filósofo. Y luego otra sigue creciendo otra rama que es Locke y nacen hojas que son todos lo que hemos aprendido de él y así hasta llegar a Nietzche donde sale otra rama con hojas. Pero estos filósofos que hemos aprendido hemos profundizado pero también nos faltaran a lo mejor cosas que aun no sabemos que serán las ramas de cada filosofo de las cuales saldrán otras ramas con nuevos cosas para nuestro conocimiento. La filosofía es un árbol del que siempre va naciendo ramas y hojas otros filósofos u otras cosas nuevas que en el futuro aprenderemos, es como algo que no se acaba , que siempre hay algo nuevo en cada día. Y el fruto que sacará o la flor de ese árbol, será lo que de la filosofía, podamos aplicar a nuestra vida.

Anònim ha dit...

Jo trobo la filosofia con una mena d'ulleres que t'ajuden a veure el món d'una manera diferent a la que el veies fins ara i cada filòsof seria un tipus diferent de lent que torna a canviar-nos la perspectiva del món. Allò idoni, però, seria fabricarte les teves lents tu mateix a partir dels coneixements que has adquirit durant la teva vida

Anònim ha dit...

Pablo Pérez Abad (comentari anterior)

Anònim ha dit...

La filosofia que hem estudiat durant aquests dos anys o millor dit les classes, jo les compararia amb una persona que parla amb els seus amics sobre la jugada del partit de futbol del día anterior. Com a la filosofia, entren en contacte diferents persones que parlen sobre una qüestió qualsevol amb diferents opinions entre elles. Si en les converses de futbol es parla sobre els jugadors favorits o alguna jugada polèmica, en la filosia ens dediquem a filosofar, a pensar i plantejar-se coses, però en les dues a utilitzar el cap.
A més, hi ha cops en que com a les classes les converses es tornen apassionades, com les dels joves parlant de futbol. Per tant, potser que no hi hagui molta diferència entre aquests dos aspectes, perquè al cap i a la fi es tracta de parlar i donar opinions.

Mihai Plesca ha dit...

Quan veig una partitura de música, no entenc res del que posa, no sé entendre el significat ni llegir-la. Però quan veig aquella partitura traduïda en veu o en instrument/s, puc sentir i entendre el que expressa aquella partitura realment.
Per a mi la filosofia m’ha donat aquesta sensació. En bon principi no entenia gaire sobre el tema, no sabia que era realment fins que no la vaig conèixer poc a poc.

Anònim ha dit...

Abans de la filosofia era com estar en un túnel en el cual només hi han dos sortides, cap al devant i cap a derrera. Ara be, amb la introducció de la filosofía, em sento com si he fet un pas en una de les dues direccións del túnel i he trobat tres sortides noves, les quals puc aprofundir en elles i veure que les sortides son il·limitades ja que totes es relacionen entre si, i més.

Per dir-ho rapidament, no hi ha sortida única, sino que cadescú pot escollir la que vol. Ja sigui ràpida o lenta, amb molts cambis o amb pocs, però thom pot sortir fora en moltes direccions i fins i tot cavar noves sortides.

Carlo Duffett

Anònim ha dit...

Maria Morillas Villacañas
Per a mi aquests dos cursos de filosofia han sigut molt diferents.
L'any passat vem aprendre coses sobre la filosofia i les maneres de pensar i també vem poder posicionar-nos sobre tots aquests temes, amb els raonaments que tindriem despres amb la resta de la classe, que ens ajudaven a escoltar i comprendre diferents opinions. Per a mi l'any passat el curs va ser molt més relaxat perque feiem més activitats en grup i era molt més sobre la nostra opinio i tractant més coses; aquest curs però també és interesant ja que aprenem la història i l'origen de cuasi tot el que vem estudiar l'any passat.

Inés Torres Díaz ha dit...

Estic d'acord amb la metàfora que fa l'Alexandra que la filosifua es com una foguera ja que si la veus i no tapropes no pasa res igual que sino toque la filosofiai en la teva vida però a la que trapropes et cremes es igual que quan comences tenir contacte a la filosofia que cada filosof té el seu pensament i poder et canvia la manera de veuere les coses i doncs es quan et comences a cremar.

Anònim ha dit...

http://louisvuittonbags.citationguide.net louis vuitton outlet store louis vuitton replica watches swiss

Pau Acunya ha dit...

La filosofia aquests últims dos anys, bàsicament, m'ha fet pensar. Gracies a ella m'he donat conté de que hi ha molts misteris a la vida que no tenen fàcil explicació. També m'ha servit per donar-me conté que la ment humana és molt complicada i que possiblement encara hi hagi molt món per descobrir. De forma indirecta aquests cursos de filosofia m'han servit per millorar les meves argumentacions, ja que en cada prova en fèiem 3 com a mínim. Cal afegir que m'ha sorprès molt gratament conèixer i aprendre dels pensadors de l'època clàssica; Sòcrates, Plató i Aristòtil.