dijous, d’abril 10, 2014

Empoderar-se amb Nietzsche


“L'empowerment” és un mot anglosaxó que significa de manera literal “donar poder” i es tradueix com empoderament. És un procés mitjançant el qual les persones enforteixen les seves capacitats, confiança, visió i protagonisme com persona per impulsar canvis positius de les situacions que viuen, tant a nivell personal com a nivell social.
Al món de l’empresa té un marcat accent individualista, ja que destaca el fet que siguis líder. En el cas de les ONG i el desenvolupament social, té un marcat accent social, cooperatiu, buscant que els individus siguin participatius i siguin capaços de superar les seves dificultats.
Què creus que diria Nietszche d’aquest concepte? Quin dels dos models creus que defensaria, el social o el individualista?

33 comentaris:

Eugenia Alvarez ha dit...

Per una part, Nietzsche estaria d'acord perquè seria una ajuda positiva pels individus a millorar-ne les seves capacitats i a superar els probleme sense evadint-los.

Però, per l'altre part, estaria en desacord perquè ell pensava que t'havies d'enfrontar als conflictes i havies de fracasar per poder saber realment què és tenir éxit i la satisfacció de superar-los.

Tot i això, penso que Nietzsche defensaria el bàndol social perquè els individus tirarien cap endevant en conjunt, tot i havent fracasat un cop o més,arriesgant-se i superant els problemes costi el que costi.

Agatha Guerrero ha dit...

A Nietzsche li correspondria totalment aquesta paraula, ja que per a ell l'home ha de ser lluitador, fort, ha de superar els obstacles i sobrepassar-se, així doncs, és una paraula que definiria la seva pròpia definició de la superació d'obstacles, i l'amillorament de cadascú.
Crec que Nietzsche, defensaria, com bé diu l'Eugènia, el bàndol social, ja que un individu "s'empodereix", superant-se, però tenint en compte els altres, i si a més és capaç de "empoderir" als altres, el consideraria una persona encara més forta per tant més "senyor".

Paola Delgado ha dit...

Nietszche diría que el concepto de "empowerment" sería el correcto ya que él dice que para felicidad hay que superar el dolor enfrontándolo, y esto se conseguiría como dice el texto fortaleciendo la confianza, la visión, las capacidades, etc. Y lo podríamos ver en su teoría la "moral de amos" donde dice que son hombres con fuerza de voluntad.

Por otro lado, con respecto a la segunda pregunta, yo considero que Nietzche no habla sobre la superación en conjunto, así que creo que el modelo que defesaría sería el individualista, porque habla de superarse a uno mismo.

Nuria Pomares ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo con mis compañeras Eugenia y Agatha. Yo también pienso que Nietzche defendería el bando social ya que las personas fortalecen sus capacidades, confianza, visión... Y va superando sus propios problemas ya que para crecer hay que caer.
Como podemos ver en la moral de los señores, el hombre tiene que ser fuerte, hemos de decidir por nosotros mismos lo que esta bien y lo que no.
En conclusión, tenemos que poner cara a los problemas y seguir adelante.

Laia Fusté ha dit...

Estic d'acord amb tot el que han dit les meves companyes i no puc fer altra cosa que repetir el que han dit...

Nietzsche ha defensat sempre la postura de "patir per fer-se gran" i d'alguna manera és d'això el que tracta l'empowerment.
Ell mateix defensaria el bàndol social ja que tal i com ha dit l'Agatha, un veritable senyor és aquell qui es supera, aquell capaç de poder amb qualsevol obstacle o aquell qui podria moure muntanyes després d'una mala època però sense deixar de tenir en compte els demés, per tant, d'alguna manera, ajuda a millorar la cooperativització i el benestar d'aquells qui l'envolten.

Xavi Guirao ha dit...

Nietszche coincidiria amb el procès de l'empowerment, ja que ell deia que per poder arribar a l'èxit hem de superar-nos poc a poc i fer-nos més forts amb les dificultats que tenim, que avans d'assolir-lo hem de passar coses dolentes.

Jo crec que Nietzsche estaria a favor de l'empowerment social, ja que ell, desitjava als seus amics l'èxit. Com vam veure al vídeo de classe, ell desitjava fracasos, males èpoques i en general "lo pitjor" per als seus amics. Vist així si que sembla que desitji lo pitjor als seus amics, però no és així, ell desitjava el millor als seus amics, i per a ell per poder assolir l'èxit, avans s'han de passar per males èpoques, i després és quan s'arriba a l'èxit, per això desitjava aquelles coses als seus amics, perque desitjar-li aquelles coses volia dir desitjar-li l'èxit als seus amics.


David Álvarez ha dit...

Personalmente pienso que Nietzsche diría que el empowerment es algo bueno para las personas, pues según su propia filosofía, para llegar arriba antes hay que sufrir, trabajar duro.

Está relación se hace por supuesto al empowerment individual, pues Nietzsche en su filosofía no habla de la superación colectiva, sino que más bien habla de la superación personal. Por otra parte sí que tenemos constancia de que Nietzsche era alguien preocupado por el igual, por lo que posiblemente también agradaría el empowerment social.

Dalila Mitjans ha dit...

Crec que Nietzsche estaría a favor de l'empoderament perquè segons ell s'havia de seguir la moral del señor, segons la qual, es millorava com a persona superant les adversitats i treient allò bo de cada situación per tal de ser més forts i millors.

En quant als models, pensó que estaría a favor dels dos perquè per una part parla de l'autosuperació i lluita personal i també, per l'altra part, parla d'ajudar als altres empoderant-los, la qual cosa el fa més fort encara, és a dir, que és consciente de que ajudar als altre, també és una manera d'autoajudar-se.

Sara Miquel ha dit...

Estic d'acord amb el David. Penso que Nietzsche defensaria el empowerment perquè els valors amb els que es basa son molt semblants als de la seva filosofia. Les persones, segons ell, han d’intentar acceptar el dolor per a poder impulsar canvis positius en les seves vides, per enfortir les seves capacitats, la seva confiança i la seva força.

Amb aquesta idea del empowerment, considero que Nietzsche estaria a favor del individualista. Les persones s'han d'enfrontar als seus problemes de forma individual, sense deixar que res es mengi el dolor. Els problemes s'han de patir i superar, per a poder arribar a l’èxit, s'ha de caure, però també cal llevar-se. I cap creença ni persona ens ha de convèncer que deixant el dolor les coses se solucionen.
D'altra banda no penso que estigues tampoc en contra del empowerment social, sempre i quan aquest no es bases en una ideologia de masses que ens absorbís el dolor quan fos necessari. Totes les maneres d’afrontar els problemes crec que li semblarien correctes.

Anònim ha dit...

Verónica

Jo crec que per a Nietzsche el empowerment seria una cosa positiva perque per a ell es important acceptar el dolor i el patiment per tornar a començar i per aixo has de treballar intensament.
tambe crec que segons Nietzsche que ell donaria soport al individualisme perque en la seva idea no parla d'un conjunt de persones sino individualment pero no crec tampoc que estigues en contra si aixo implica sacrifici de part de tots.

Rodrigo Averiguaski ha dit...

Yo creo que Nietzche defenderia el modelo individualista, que sea uno mismo el que luche por su propio bien y sea uno mismo el que tenga que afrontar sus propias dificultades. Por otra banda como hemos comentado hoy en clase esto según Nietzche el hecho de ayudar a otras personas mas desafortunadas podría considerarse como una muestra de egoismo(ayudo a una persona para sentirme YO mejor) y superioridad. Y por eso creo q él defensaría el modelo individual

Genís Lucas ha dit...

Jo també crec com diu el Rodrigo i altres companys, que per a mi Nietszche defensaria el model individualista. Perquè en veure els seus pensaments tan radicals crec que criticaria el treball de l'ONG dient que no estan ajudant sinó només tranquil·litzant-los. Que aquestes persones haurien de lluitar per si soles i intentar arribar allà on volen arribar. Per tant, el que defensaria és que lluitin i acceptin aquest dolor que estan patint per enfortir la seva moral.

Andrea Llopis ha dit...

Nietzsche seria un clar defensor de l'empoderament, ja que ell considera que un home ha de ser lluitador, fort i ha de superar els obstacles per poder millorar les seves capacitats i fer-se més fort. Aquesta paraula seria perfecte per definir el que ell planteja, la superació dels obstacles i l'amillorament de cadascú.

Per altre banda, Nietzsche, defensaria, el bàndol social, ja l'individu s'empodereix superant-se , pero sempre tenint en compte els demés i si més no fent que ells també millorin, ja que si aconsegueix això en cara és considerant un millor home.

Anna ha dit...

Tal i com han dit el Genis i el Rodrigo crec que Nietzsche defensaria el model individualista ja que ell es partidari de que cadascu s'ha de valer per si mateix, afrontar els reptes i les dificultats que van sortint en el cami i tirar cap endavant. Per altra banda Nietzsche diu que el dolor ens fa mes forts i ens ajuda a les situacions dificils que ens poden apareixer al llarg de la nostra vida. Tenint en compte tot aixo crec que ell es partidari del model individualista.

Pau Acunya ha dit...

Nietzche sempre en tots els seus llibres i textos només parla de la superació individual i del triomf d'un mateix, per això només estaria a favor del empowerment individual.

La superació d'un mateix pot porta, de manera indirecta, un benefici cap a una segona persona, però l'objectiu principal de la seva idiologia és el benefici d'un mateix enfrontant se als seus "dimonis".

Per tant, descarto l'opció del empowerment social, ja que podríem dir que Nietzsche en aquest aspecte és egoista i només pensa en el seu propi benefici.

Noelia Perez ha dit...

Nietzsche siempre a defendido que para hacerse grande primero hay que pasar por el dolor y de eso trata el empowerment.

Creo que estaría a favor de los dos tipos tanto de el individual ya que habla de superarse a si mismo para poder llegar a ser alguien con éxito , por otra parte también del social porque tiene en cuenta a otras personas y es capaz de hacer má fuerte a otros individuos con tus acciones .

Andrea Sanchez ha dit...

Como todos ya han dicho, el concepto de "empowerment" concuerda perfectamente con Nietzsche ya que él creía que para crecer personalmente había que conocer el fracaso y el dolor y superarlo para poder seguir adelante.
Sin embargo, yo estoy de acuerdo con aquellos que dicen que habría apoyado el individualismo.
Él en ningún momento habla de la necesidad de ayudar o inspirar a los demás para superarse, sino que al hablar del "señor" lo describe como fuerte, seguro, decidido, etc. que son las características de un hombre de negocios

CARLES ha dit...

jo també penso que Nietzsche defensaria l'empoderament, perquè per ell abans de poder gaudir d'una felicitat o d'un benestar individudal has d'haver patit i superat tots els problemes que se t'han posat al devan.
també diria que defensaria l'individualista ja que ell ha viscut molt sol, i ha hagut de superar tots els problemes ell sol, i per això es basa en que cadascú ha de saber afrontar per si sol tots els problemes que se li plantegen.

Pau Acunya ha dit...

Com bé sabem, la paraula "empowerment" es refereix a donar poder. Nietzsche l'entendria a què nosaltres ens donem poder a nosaltres mateixos, que el poder ens arribaria de l'experiència del sofriment i el dolor petit per nosaltres mateixos i superat per nosaltres mateixos.

Ell no ho veuria com donar poder a una altra persona, perquè no es pot transmitir el dolor, com tampoc l'experiència i el coneixement, per tant remarcant això crec que nomes estaria a favor del "empowerment" individual.

Aarón Segovia Blanco ha dit...

Jo estic d’acord amb el que ha dit el Rodrigo, i penso que Nietzsche si defensaria aquest model del empowerment i l’individualisme. Ell ens diu que és important que cada persona lluiti per el seu propi bé i que en aquest camí hagi d’afrontar dificultats.

No se si bé al cas, però també estic d’acord amb el que diu el Rodrigo envers a que, a vegades i sense voler, els actes de caritat o qualsevol tipus ajuda (ajudar a un amic que ha suspès un examen, etc...) son equivalents a actes egoistes, ja que a vegades el que volem trobar en aquests actes no és la satisfacció del altre sinó la nostre, o inclús el que busquem es evadir-nos o evitar aquella sensació tan dolenta i entranya que trobem al veure persones que ho passen malament. Crec que és a això al que es referia el Rodrigo, i també dic que no estic en contra dels actes d’ajuda, sinó al contrari. Solament és una reflexió.

Marc Bofarull ha dit...

En la meva opinió, Nietzsche estaría d'acord amb el bàndol social ja que ell diu que las persones hem de superar els obstacles, ens hem de sobreposar als problemes, hem de lluitar i tirar sense endavant. Diu que hem de fracassar i sentir el dolor del fracàs per desprès sentir la emociò i l'alegria de l'èxit i sempre si pot ser que sigui ajudant els demès a sobreposarse. Si una persona ho aconsegueix fer seria totalment un senyor.

Xènia Rué ha dit...

En la meva opinió , Nietzsche, seria una barreja dels dos . És a dir, en la seva filosofia sempre ens comenta que ens hem d'anar superant poc a poc, ser capaços de superar-nos, d'esporçar-nos, de millor cada dia, de lluitar, en base el treball dur, pencant i sense tirar mai la tovallola. Amb això podríem parlar del " empowerment individual", però el filosof, no deia mai que la nostra superació podria fer-se deixant enrere els demés i inferioritzan-los, per tan crec que les dos frases podríen estar dins de la filosofia de Nietzsche. Tant com el social com el individual.

Anònim ha dit...

Acord amb l'opinió de la Xenia, penso que Nietzsche defendria una barreja de les dues formes de l'empowerment, tant l'individual com el social.

Ja que Nietzsche parla sempre que hem d'aconseguir la millora a través d'esforç i sufriment, a través de caure i aixecar-nos, a través de la superació d'obstacles. Però no parla de que aquest sufriment sigui individual o social, i al no especificar jo crec que no li dona importància. Amb això vull dir, que no té perque ser menys un sufriement "col·lectiu" que un sufriment individual, podem caure i aixecar-nos o bé superar obstacles tots junts.

En conclusió, crec que Nietzsche al no especificar en aquest àmbit volia dir que hi poden haver diferents formes d'arribar a la "victòria".

Ruth ha dit...

Acord amb l'opinió de la Xenia, penso que Nietzsche defendria una barreja de les dues formes de l'empowerment, tant l'individual com el social.

Ja que Nietzsche parla sempre que hem d'aconseguir la millora a través d'esforç i sufriment, a través de caure i aixecar-nos, a través de la superació d'obstacles. Però no parla de que aquest sufriment sigui individual o social, i al no especificar jo crec que no li dona importància. Amb això vull dir, que no té perque ser menys un sufriement "col·lectiu" que un sufriment individual, podem caure i aixecar-nos o bé superar obstacles tots junts.

En conclusió, crec que Nietzsche al no especificar en aquest àmbit volia dir que hi poden haver diferents formes d'arribar a la "victòria".

Ruth ha dit...

Acord amb l'opinió de la Xenia, penso que Nietzsche defendria una barreja de les dues formes de l'empowerment, tant l'individual com el social.

Ja que Nietzsche parla sempre que hem d'aconseguir la millora a través d'esforç i sufriment, a través de caure i aixecar-nos, a través de la superació d'obstacles. Però no parla de que aquest sufriment sigui individual o social, i al no especificar jo crec que no li dona importància. Amb això vull dir, que no té perque ser menys un sufriement "col·lectiu" que un sufriment individual, podem caure i aixecar-nos o bé superar obstacles tots junts.

En conclusió, crec que Nietzsche al no especificar en aquest àmbit volia dir que hi poden haver diferents formes d'arribar a la "victòria".

Carla Artigas Cunill ha dit...

Nietzsche crec que estaria d'acord amb les dues.

Per una part estaria d'acord amb l'individu per que per millorar ha de superar uns reptes, ha de cometre errors per saber on seguir i que aniria be.

Per l'altre, el que fa un individu afecta a una societat.

Es a dir que Nietzsche estaria d'acord en que l'individu millores les seves capacitat i superes el problemes, però també diria que s'hauria de superar costi el que costi.
Així que crec que Nietzsche estaria d'acord amb les dos postures però es decantaria mes per l'individu

Dídac ha dit...

En mi opinión Nietzsche estaría a favor del empowerment, ya que tal y como el defiende para triunfar o llegar a donde quieres primero hay que sufrir por el camino.
Por otra parte creo qe defencolectivo, empowerment individual antes del colectivo porque el siempre habla de lo individual no de lo colectivo.

Oscar ha dit...

Nietzche diria dos coses:

Primerament diria que graciès a aquesta ajuda, l'individu potenciaria les seves capacitats i si tinguessi algun problema, el podria superar.

Y després, també diu que els individus per poder aprener de la vida, tenim que fer-nos mal, aprener el perque ens hem fet mal, aixecar-nos i tornar a intentar-ho i així fins que ho fem bé i triomfar.

En conclusió, crec que Nietsche escolliria defensar el bàndol social, perque l'infividu es supera cada dia i no individualment, també es supera gràcies a la societat, ningú es pot superar sol, tots tenim que tenir unes ajudes per poder aconseguir els nostres reptes

Misael ha dit...

Penso que Nietzsche li donaria els vistiplau a aquest 2 conceptes, pero el model que defensaria seria el de l'individualista, ja que ell sempre parla de que les persones tenen que superar-se com a individus,com a Senyors i no com a grups col-lectius.

Laura Garcia ha dit...

La paraula empowerment és com una redefinició a la definició de “senyor” per a Nietszche, es a dir, una persona valenta, forta, arriscada, que supera els obstacles, que es sobrepassa...
Nietszche segurament defensaria el bàndol social, ja que el “senyor” és un individu fort però sense deixar de banda als altres, i si aquest és capaç de donar poder als altres, encara es fa més fort. Així doncs la superació és major si no és individual.

Anònim ha dit...

Lissett Julca Castillo...

Nietzsche estaría de acuerdo con el concepto individualista, ya que según él, tenemos que luchar hasta que ya no podamos mas, y superarnos a nosotros mismos, pero si recibimos ayuda, estaremos dejándonos ayudar y eso quiere decir que no hubo esfuerzo..

Adrià Gómez ha dit...

Nietzsche optaria per la individualitat perquè la seva filosofia va més enllà de lo social. El que ell deia era que cadascú formés els seus propis valors, uns valors, això sí, positius, que ens fagin lluitar per viure la vida de manera feliç, no com els valors de la cultura occidental que ens ha deixat la religió i que ell critica, com la "moral de l'esclau".

Sol Serra ha dit...

Doncs penso que Nietzsche defensa mes la opinio de l'individu per que segons ell has de fracasar per donarse compte de les coses, perque si no ho fas mai sabras que es tant el que necesites o el que esta be. Laltre opinio tambe esta be perque hi ha part que la defensa com per exemple de la ONG que ha tingut moltes dificultats pero realment al final surten endevan