dimecres, de novembre 11, 2015

La felicitat és un treball


Aristòtil pensava que tot els éssers tenen un "telos" una finalitat en la seva existència. La finalitat de l'ésser humà és desenvolupar allò que lo és propi: la intel·ligència. I és així com pot assolir la felicitat.

Però fer-ho no és fàcil ni cosa ràpida. Es necessita tota una vida de reflexió i sobretot de bones actituds i bones accions. Perquè a diferència de Plató, Aristòtil no creia que calia saber què era el Bé per ser bo, sinó que cal fer moltes accions bones per arribar a ser bo.

Si tot ésser té un "telos" en el cas de l'ésser humà aquest és personal: cadascú ha de descobrir quina és la finalitat de la seva vida, quina és la seva potència principal i desenvolupar-la al màxim; només així assolirà la felicitat.

¿Creieu que tothom té una finalitat preestablerta?
¿Penseu que per assolir la felicitat cal identificar quin són el nostres talents, les nostres "flors" i esforçar-se tot el possible per  que "floreixin", o que creieu que la felicitat no depenent tant del nostres esforç sinó de les nostres circumstàncies?
¿Creieu que és possible ser feliç?

32 comentaris:

Meri Gracia ha dit...

Primero de todo y a diferencia de lo que pensaba Aristóteles, para mí la felicidad no es el premio final que consigues después de un seguido de buenas acciones y actitudes, para mí es el recorrido que realizamos para intentar llegar hasta ella, con sus pros y sus contras, pero donde se está realmente vivo. Sí creo que la felicidad exista y se pueda conseguir,pero no como situación de ''limbo'' emocional donde nada malo ocurre. Para encontrar la felicidad basta con no pensar en ella y hacer las cosas que realmente te llenan aunque estas te traigan desgracias, esforzándonos al máximo en la realización de estas. Por lo tanto, estoy muy de acuerdo con que encontrar y cuidar nuestras flores, nuestros talentos, son lo que nos llena plenamente y más nos acerca a la sensación de felicidad. Aunque sí es cierto que en tus aficiones pueden influir elementos totalmente circunstanciales como la estabilidad económica, solo representa una piedra en el camino que hay que esquivar para obtener nuestro premio, que no es otro que disfrutar de lo que nos hace sentirnos realizados.

Todos optamos a la felicidad, solo basta con saber identificarla.

Andreu de Miguel ha dit...

No tenim cap finalitat en si, ens les imposem nosaltres mateixos perquè sinó les nostres vides serien molt avorrides i tristes (per això ens posem metes), això de tindre una finalitat sona molt religiós/secta (se'ls hi perdona per l'època).
En ningun moment dic que la felicitat no existeixi, el que considero que no existeix és un camí universal (el meu per exemple és l'epicureisme) degut a que cadascú tenim una moral diferent i ens és impossible aconseguir-ho de la mateixa manera. Així doncs responent la segona pregunta, tant una com l'altra o ninguna. El que necessitem és trobar el nostre camí. Un exemple molt senzill (m'agrada fer exemples extrems perquè és vegi el meu punt de vista): si d'alguna manera descobreixo que sóc molt bo assassinant, però degut a la meva moral no poc "fer-ho florir", podria ser feliç d'altres maneres (circumstàncies) i també al revés, si m'encanta jugar al tennis taula i puc viure d'ell, doncs molt probablement seré feliç. Ja he contestat la tercera pregunta però vull afegir-hi un matís, la felicitat és un estat temporal (està demostrat)i hem d'acceptar-ho i no frustrar-nos al perdre-la, ja que sinó crearia frustració.

Noèlia Vidal Diaz ha dit...

No creo que tengamos una finalidad preestablecida. Creo que nosotros mismos la vamos formando a medida que vamos creciendo, descubriendo lo que nos gusta, lo que nos apasiona. En ese sentido, nosotros mismos nos vamos forjando nuestro propio destino. Dependiendo de las circunstancias lo seguiremos o no. Se pueden forjar más de un destino pues el futuro es incierto.
Me parece bien eso de identificar nuestros talentos, nuestras ''flores'' y hacer que ''florezcan'' pero no creo que eso nos de necesariamente la felicidad. Un pintor puede desarrollar su hermoso talento, pero si nadie quiere sus obras no podrá vivir de ello, por lo tanto tendrá que buscarse otro tipo de trabajo y puede que no tenga tiempo para hacer lo que más ama. Por lo tanto aunque nuestros talentos florezcan no implica que los podamos poner siempre en práctica, en este sentido y respondiendo a la pregunta me inclino un poco más por las circunstancias.
Respecto a la felicidad, solo creo que se puede ser feliz en ciertos momentos y me parece bien así, pues si cada minuto de nuestras vidas fuésemos felices no podríamos valorar entonces lo que es la verdadera felicidad. Hay períodos de nuestras vidas en los que nos encontremos más ''felices'' o menos, yo diría mejor alegres o bien. Pero esas personas que se creen que son tan felices luego van a tener un problema si se dan un golpe fuerte contra la realidad o si quieren valorar un momento de verdadera felicidad. Por lo tanto, estoy de acuerdo con Andreu de que la felicidad es un estado temporal. Simplemente hay que valorarla cuando la tenemos y entender que sin la tristeza esta no seria posible.

Unknown ha dit...

La felicidad se ha convertido en el objetivo vital del ser humano, sin embargo olvidamos que la felicidad ni se fabrica ni se encuenta simplementr aparece en ciertos momentos de la vida en los que logramos estar agusto con nosotros mismos y con el entorno. Por ello creo que la felicidad no tiene ninguna relacion con el desarroyo de nuestros talentos, pues ellos solo son herramientas para destacar. La felicidad es simplemente un estado individual que te aporta una vision del mundo mucho mas positiva y alegre. Todo el mundo quiere ser feliz, pero no todo el mundo encuentra aquel momento de paz interior y armonia que busca porque estan cegados y obsesos con encontrar la felicidad fuera de ellos mismos

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Tot i que entenc i valoro la filosofia, haig d'atmitir que tinc una manera de pensar més scientifica (se que un no exclou l'altre, però en moltes instàncies xòquen). Per aquesta raó penso que la creació de la vida ha estat una una incidència totalment aleatòria, producte de reaccións químiques modernament incalculables, y sense cap motiu o raó. Això em porta a pensar que la felicitat es un concepte creat per l'humà. és indisputable que la felicitat existeix fora de la nostra persepsió, però no crec que hi sigui un objectiu establert per la mateixa idea de vida, sino una simple ajuda per a la supervivència. aquell que hi viu feliç viurà millor, quan millor la qualitat de vida, més possibilitat de supervivència. Per la part dels talents, considero per experiència, que quan una cosa s'et dona bé et provoca bons sentiments, pertant és llogic que desarrollar un talent portarà felicitat. Però no crec que sigui impossible, ni poc freqüent, que a una persone se l'hi dongui bé fer una cosa de la qual no gaudeix, llavors no hi veig una correlació entre els dos fets lo sufiscientment forta com per afirmar la seva certesa. Finalment, com la feliçitat es objectiva, crec que per naturalesa humana sempre vuldrem més o pensarem que les coses podrien estar millors, encara que sigui a un grau ínfim, i que pertant la feliçitat absoluta imposiblement la podrem assolir. Gràcies he estat Ruben Berkeley: La ment cientifico-filosòfica de la vostra era.

Rodolfo Martinez de Arenana Batalla ha dit...

Jo personalment discrepo en la idea e que totes les persones tenen un "telos", és a dir una finalitat preestablerta, sinò que opino que cadascú pot decidir el seu futur i la seva finalitat de manera independent en funció de les seves qualitats, i aficions, que poden variar en funció del entorn en el que neixem i creixem. Per tant, opino que Aristòtil té una idea equivocada sobre la finalitat de les persones.

Rodolfo Martinez de Arenana Batalla ha dit...

Jo crec que es pot assolir un estat de felicitat sense haver de desenvolupar les teves qualitats. És cert que les persones habitualment disfruten i són felices realitzant activitats relacionades amb coses que a un mateix se li dónen bé, o que té una qualitat innata. Però, jo opino que una persona pot ser feliça si un mateix s'ho proposa, i les persones que més li importen, o que són més properes no tenen cap problema realment important, o almenys aquest és el meu cas.

Unknown ha dit...

Penso igual que el Rodolfo, no per tenir felicitat has de tenir unes qualitats, avui día tothom pot ser feliç, ho hauria de ser, perquè tal i com estan les coses si no t'ho prens de bona manera i amb felicitat no aniràs a cap lloc.

Unknown ha dit...

Respecto al comentario de Júlia Chacopino, en general estoy de acuerdo con su opinión, pero hay un par de conceptos que no me acaban de convencer, por ejemplo: "ni se fabrica ni se encuenta simplementr aparece en ciertos momentos de la vida en los que logramos estar agusto con nosotros mismos y con el entorno.". A lo mejor ha sido un simple error de expresión, pero en caso contrario, considero que la felicidad no simplemente aparece, sino que se logra a conseqüencia de un acto, hecho, logro, etc. los cuales pueden ser producidos tanto exterior como interiormente i por lo tanto, en esencia, la felicidad se "fabrica"(casos interiores: logros, esfuerzos) i/o se "encuentra"(casos exteriores: el amor de un ser querido). Tambien dice que "creo que la felicidad no tiene ninguna relación con el desarroyo de nuestros talentos, pues ellos solo son herramientas para destacar." que, otra vez, puede ser un simple mal entendido, pero quisiera aclarar que la única razón por la cual uno puede buscar o desarrollar su talento no es para destacar. yo considero que tengo un talento artístico, y me paso horas dibujando porque lo disfruto. Es cierto que expongo mis "obras", pero un pésimo porcentaje de ellos, el hecho es que la principal razón por la que intento desarrollar mi talento es por satisfacción personal y no por la necesidad de identidad.

Magdalena Molinero ha dit...

No estic d'acord amb el que deia Arisòtil jaque no crec que estem aqui per cmplir una finaliat, ni que per arribar a ser intel·ligent pots arribar a la felicitat. Clarament si desarrotlles les teues capacitats i habilitats et sentiras be amb tu mateix i aconseguiras ser més feliç, pero també crec que am altres aspectes de la teua vida com compartir moments amb la gent que vols com familia i amics pots tenir moments en que les teues habilitats no estan presents i ser feliç.

Emma Guerrero ha dit...

El concepte de felicitat es relatiu, cada persona te factors propis que, en conjunt, crean una felicitat propia per cada esser humà. La felicitat colectiva no existeix, es diferent per cada persona, ja que casdascú troba la felicitat en diferents aspectes de la vida i ningun d'aquests conceptes pot ser inferior a l'altre. Així es com arribariem al nostre concepte de felicitat personal. Per tant, existeix la felicitat? si, pero es diferent i unic per a cada persona.

Magdalena Molinero ha dit...

Estic d'acord amb la Emma però crec que en moments determinas per arribar a la felicitat cal que no estigues sols i que la gent que del voltant et proporcioni una mica d'allo que per a tu pot arribar a fer-te feliç

Unknown ha dit...

Desde mi punto de vista tenemos la finalidad de prosperar, pero no la finalidad de ser feliz.
Depende de cada circunstancia de la vida nos imponemos nosotros mismos nuestras metas o finalidades. Pienso que cada uno tiene su manera de pensar sobre las diferentes finalidades de la vida, es decir, no todos tenemos que tener el mismo fin como dice Aristóteles.
Pero si vemos la definición de felicidad : Estado de ánimo de la persona que se siente plenamente satisfecha por gozar de lo que desea o por disfrutar de algo bueno; a pesar de que me contradiga, todo el mundo estaría de acuerdo en tener esa finalidad de la vida.

Unknown ha dit...

Personalment no estic d'acord amb el que la Edu ha dit en un principi, ja que la finalitat de l'ésser humà és ser feliç. Totes les coses que fem, les fem per sentir-nos a gust i satisfets. Per això, crec que una persona fa el que fa per a poder continuar cap a endavant amb la seva vida i prosperar de manera satisfactòria.

Andreu de Miguel ha dit...

No estic gaire d'acord amb el que ha dit el Ruben al primer comentari, la vida ha sigut sortida de manera aleotoria, sí. Però si representa que l'evolució serveix per adaptar-se, per ser millors i viure en millors condicions, aleshores perquè desenvolupar felicitat? Realment viurem millors sent feliços? Com a individus si, però i com a societat, avançarem més ràpid? Considero la felicitat una característica no única dels humans (o potser sí) però si la seva cerca en concret, ja que els animals són estúpids. Un apunt, la felicitat és subjectiva perquè depen de cadascú i els sentiments són subjectius. Amb la resta estic bastant d'acord.

Unknown ha dit...

No estamos aquí para tener la finalidad de ser felices, con eso no basta. Está claro que el objetivo vital es ser feliz però no todos tenemos el "telos", cada uno se desarrolla o como lo quieras decir su propia meta o su finalidad en esta vida claudieta

Berta Carbonell ha dit...

Respecte a la pregunta "¿Penseu que per assolir la felicitat cal identificar quin són el nostres talents..." Assolir la felicitat depèn de molts aspectes, els talents que puguem tenir o desenvolupar al llarg de la vida, ajuden a determinar el que ens agrada i per tant allò que ens fa feliços. Però també les diferents experiències i la reacció que tinguem a elles, ens faran ser d'una manera o d'una altre, i això també ens portarà a buscar un tipus de felicitat en concret.

Unknown ha dit...

Pero Edu, a pesar de que cada uno decida su propia meta, que no digo que no ya que cada uno puede y debe ponerse objetivos y metas en su vida, este debe tener la capacidad de avanzar y prosperar siendo feliz, debe poder desarrollar sus cualidades según va avanzando en la vida a través de la felicidad y debe de sentirse bien con el mismo.

Unknown ha dit...

Yo creo que se puede alcanzar un estado de felicidad sin tener que desarrollar tus cualidades. Pero yo opino que una persona puede ser feliz si uno mismo lo propone.

Unknown ha dit...

No, no crec que tothom tingui una finalitat preestablerta ni crec que tinguem que descobrir una finalitat en la nostra vida únicament tenim que gaudir la vida que ens ha estat concedida de la manera que nosaltres vulguem, però per aconseguir viure una vida que ens agradi a vegades també tindrem que fer sacrificis o fer coses que no ens agradin.

Sara Violat Pérez ha dit...

Personalment, crec que les persones no tenen una finalitat preestablerta, ja que cada persona es proposa el seu futur mentre va cerixent, és a dir, una persona quan neix no està capacitada per dir: aquesta serà la meva finalitat de la vida; sinó que la persona quan va creixent, va adquirint coneixement i llavors, és quan està capacitada per plantejar-se una finalitat, que aquesta podria variar segons com actui aquesta persona. Per tant, ningú té una finalitat preestablerta, sinó que la va visualitzant i decidint a l'hora que va creixent.

Per assolir la felicitat, crec que cada persona té unes qualitats diferents i que, per tant, poden assolir la felicitat de diferents formes. Per exemple, una persona que creu que la felicitat s'aconsegueix fent servir el talent i desenvolupant-lo al màxim, aquesta ho farà i s'esforçara, llavors, quan aquesta persona cregui que ja és feliç potser deixarà d'esforçar-se perquè ja haurà arribat on ella volia: a la felicitat. Però, n'és un altre exemple, una persona que segons les circumstàncies en les que es trobim escull si és feliç o si no ho és.
Llavors, per a mi, assolir la felicitat és creure en un mateix i actuar en les diferents circumstàncies de la vida de la forma més correcta que ho sigui per un mateix, és a dir, que cada persona assoleix la felicitat de formes diferents, algunes l'assoleixen esforçant-se i d'altres l'assoleixen segons com es trobin en un moment determinat.

Respecte a si és possible ser feliç, sí. Si que és possible ser feliç, però ser feliç no depèn d'un mateix, si no que depèn de tota la societat que l'envolta, més ben dit, si els del teu entorn (família, amics, companys...) et tracten amb respecte i et donen motius perquè somriguis, vol dir que somrius perquè ets feliç, llavors, qui realment et dóna motius per ser feliç, és el teu entorn. Amb això no em refereixo que únicament sigui el teu entorn qui et faci feliç. Una persona és feliç quan té el que un mateix vol, és a dir, quan vol tenir la família, els amics i bona salut; quan ho tingui, aquesta persona serà feliç perquè era el que ella volia.

Sara Violat Pérez ha dit...

Respecte la primera entrada de la Magda, no estic d'acord amb el que diu sobre que no estem aquí per complir una finalitat, ja que com he dit, cada persona es proposa finalitats mentre va creixent i aquestes poden variar segons com actuï.
Però, si que estic d'acord amb el que diu que no sempre has d'esforçar-te per ser feliç; com també he dit, ser feliç no ho assoleixes únicament amb el teu esforç, sinó que el teu entorn també hi està implicat, a l'igual que les circumstàncies en què es trobi una persona.

Berta Carbonell ha dit...

Però si crec que poguem assolir la felicitat, ja que principalment depèn de nosaltres i com ja han dit anteriorment, de l'entorn. Podem ser modestos, i conformar-nos amb poc, llavors tindrem més probabilitats d'aconseguir la felicitat. O podem ser avariciosos, i ens costara més aconseguir-la.

Unknown ha dit...

Com molt bé a dit Júlia, la felicitat es troba en un mateix, no a fora ni en l'entorn, no per factors externs a nosaltres.
La felicitat no és un objectiu, no és una finalitat, si no que és un estat al que assolim quan estem en harmonia interiorment amb totes les nostres parts (Poden ser les tres parts de l'ànima que descriu Plató, com pot ser l'autoestima, la humiltat, la prudència i altres factors).
I, personalment, és bastant fundamental que cadascú desenvolupi les seves habilitats, no per destacar en un sector o àmbit, si no per sentir-se realitzat i útil, no únicament per ell mateix, si no per una contribució a la societat, perquè no hi ha una única manera de contribuir a la societat, pot ser en forma d'art, de ciències, d'ajuda, de gestió, d'organització, etc...

Unknown ha dit...

Jo personaoment no estic d'acord amb la idea de que cada persona neix amb un finalitat, ni amb Cap objectiu concret. Si que tenim metes que aconseguir, pero van sortint al llarg de la nostra vida. van sorgint depenent de nosaltres, de la nostra personalitat i de les nostres circumnstancies. La felicitat s'aconsegueix quan aconseguim aquests objectius, perque ens sentim be I estem contents amb nosaltres. Encara que es veritat que hi ha persones sense cap Mena d'objectius I que poden ser feliços. Pero jo personalment soc del primer tipus de persones. Les que no es conformen amb res. He d'aconseguir unes metes personals pero estar be amb mi mateix.

Unknown ha dit...

Es posible, que la felicitat ens façi sentir-nos realitzats, i que per tant arrivar a aquesta ens sembli que es el nostre objectiu en aquesta vida, pero no es així.
Està clar que el nostre objectiu es reproduïr-nos i continuar amb la nostra especie. La felicitat nomes és una eina del cerbell per ajudar-bis a complir la nostra funció.

Eduard Adell

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb el que ha dit l'Eduard Adell. Crec que l'objectiu, no nomes de l'especie humana sino tambe la de totes les especies es reproduir-se i continuar l'existencia en aquest mon. Com molt be ha dit, la felicitat es nomes una manera de ajudarnos a continuar la nostra existencia.

Marc ha dit...

Penso, com bé ha dit l'Eduard, i ha remarcat Gaston, que es veritat que l'objectiu principal de la vida de la nostre espècie i de les altres en general, és reproduïr-se a fi de no extinguir-se. Això no treu que tinguem altres objectius a la vida (en la nostra espècie i de moltes altres), com la felicitat, l'amor o l'èxit. Però el principal és l'esmentat anteriorment.

Marc ha dit...

A part que la felicitat sigui un objectiu esencial a la vida de l'èsser humà, per a dur una vida saludable i bona, és un objectiu essencial però potser no el principal. Per a poder-se reporduir i generar una societat amable i afable, la felicitat també cal que estigui present, encara que no sigui l'objectu principal.

Marc ha dit...

I tenint en compte la penúltima pregunta esmentada, crec que es pot ser feliç en la ignorancia d'un mateix, però crec que és més aconsellable idenitificar quins són els nostres talents (les nostres "flors", com diu metafòricament) i esforçar-se tot el posible per que aquests talents creixin i augmentint, ja que una persona pot tenir talent, però sinó treballa sobre aquest per millorar-lo, es queda en això només una persona talentosa. Per tant, posar-hi esforç per augmentar els nostres talents seria com posar la terra a la llavó que acabem de plantar (que seria el la talent innat, que si es treballa es convertirá en flor al cap d'un cert temps), perquè creixi i pugui arribar a ser una flor plena de vida i felicitat. I també és aconsellable saber els nostres defectes per evitar ceure-hi i poguer seguir sent feliços.

Unknown ha dit...

Considero que tot ésser té una finalitat en la vida. Una vegada vaig llegir que tots formem part d'una maquinaria molt complexa, és a dir que cadascú de nosaltres aporta una petita cosa que fa que aquest mecanisme pugui funcionar correctament. Sabem que a llarg de la historia de la humanitat diferents individus han participat en aquest mecanisme i han posat en funcionament el cicle de la historia aportant diferents coses. Per exemple Isaac Newton tenia la finalitat a la vida de obrir pas a una nova etapa de coneixement, amb la llei de la gravetat; o bé més actual, Neil Armstrong, que la seva finalitat era anar més enllà de les seves possibilitats i obrir camins capa l'espai.

Finalment considero que tots tenim un objectiu, una potència que farà funcionar aquesta gran maquinaria.