dimecres, de gener 11, 2017

Com saber que una informació és verdadera?

Un dels temes que ha preocupat sempre als filòsofs és la qüestió del coneixement humà: com és que podem adquirir coneixement i com podem saber que són certs. I aquest és la principal preocupació de Descartes: com podem tenir coneixements vertaders?

Tenim molt casos de informacions que semblen reals però no ho són. En el fons moltes vegades donem per reals aquelles informacions que ens semblen de sentit comú i si confiem molt en la persona que ens la transmet. Descartes proposa que sigui la nostra pròpia raó el criteri, de forma qu esi un coneixement és clar i distint serà vertader (regla de l'evidència).

Mirem un diari qualsevol d'avui 11 de gener i llegim titulars. Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?


"Trump intensifica el seu atac als serveis d'intel·ligència" (El País)

"El WhatsApp i la tele causen estralls en les hores del somni" (El Períodico)

«Dir que el Titanic va ser enfonsat per un incendi és una innocentada, és com dir que el va maleir un faraó» (ABC)

"No es pot afrontar la magnitud del referèndum amb un Govern feble" (La Vanguardia)


"La democràcia, en hores baixes: les noves generacions la valoren cada vegada menys"(Ara)



46 comentaris:

Albert Navarro ha dit...

En relació als titulars de les notícies prèviament esmentades, dubto de totes. Fins que no siguin desmentides o al·legades per mitjà d'enquestes o referències gràfiques, poden ser una farsa total per guanyar compradors o impactar visualment al comprador del periòdic. Igualment, tot i que ens ensenyesin les enquestes realitzades, com sabrien que son reals?

La conclusió a la que puc arribar és que la certesa en la veritat en aquest ámbit com és el periodístic depèn dels medis i de la seva credibilitat. Per experiència podem dir que casi sempre, els titulars no van desencaminats i publiquen notícies verdaderes, però cal objectivitzar el poder que tenen els mitjans de comunicació per controlar les postures de la gent com a ells ho vegin necessari, a base de ridiculitzar o difamar el que els convingui.

Linda Toribio Candel ha dit...

Es veu bastant ràpid que no podem aplicar la regla de l'evidència de Descartes en aquests titulars ja que són clars en el que volen dir, però no parlen de coses evidents. La nostra ment no percep aquestes informacions com coneixements sobre els quals tenim certesa.
Cada titular parla d'una realitat en un context, que potser no compartim per on vivim, la nostra cultura o senzillament el nostre interès. A més, els titulars contenen subjectivitat, són realment la transmissió de criteris d'altres persones, però no es una realitatabsolut, no es tracta de coses evidents i naturals que siguin per si soles, necessiten el raonament i el criteri de persones, per tant no podem estar segurs de que siguin vertaders.

Linda Toribio Candel ha dit...

Albert, com podem considerar que un medi periodístic sigui creible? I, si el considerem creible, no és un criteri subjectiu i personal de cada persona?
De totes maneres comparteixo gaire la teva opinió, només he trobat al teu comentari que la credibilitat es un concepte basat en el nostre criteri i per tant no ens pot proporcionar un coneixement evident i distint.

Pau Tena ha dit...

Com diu la Linda, és molt fàcil observar que no es pot aplicar la regla de l'evidència de Descartes, ja que cada diari té el seu punt de vista, i per tant, són afirmacion subjectives, cap diari té la raó absoluta.
Això es pot veure ràpidament, quan en dos diaris parlen del mateix tema, pero el que diuen cada un és totalment oposat.
Per tant, en els articles periodístics no es pot aplicar la regla de l'evidència, ja que depenent del diari diran una cosa o una altra, parlant del mateix tema. És a dir, que com són tot opinions, són afirmacion subjectives, i per tant, no són clares i distintes, i cap d'aquests té la raó absoluta, ja que tot són opinions.

Pau Tena ha dit...

També estic d'acord amb l'Albert, amb un comentari que fa sobre el negoci del periodisme. I és que, ja ha passat moltes vegades, que alguns diaris treuen un rumor totalment falç, però que els hi provoca un augment de les vendes o intenten desestabilitzar els seus contraris mitjançant informacions totalment falces, però amb l'objectiu de perjudicar al rival.
Per tant, seria una altra raó per no aplicar la regla de l'evidència de Descartes.

Fabian Svensson ha dit...

Jo crec que aquests titulars no es poden considerar com a 100% vertaderes ja que no es tracta de temes que són evidents. Moltes de les coses que diuen són teories i no fets, i per tant es tracta de informació subjectiva. Per exemple, el titular que parla del titanic diu que és impossible que hi hagués un incendi, però això no es pot comprobar ni es pot saber. Considero per tant que no es pot aplicar la regla de l'evidència de Descartes.

Imms Blanch ha dit...

Crec que una notícia en un períodic o en qualsevol medi sempre té la seva part certa, ja que és la seva funció, però sempre depèn del tipus de medi en el que llegeixis la notícia, per exemple hi han diaris clarament de dretes, i aquests sempre diran la notícia tal i com els interesaa a ells i el meteix passa amb els diaris esportius, molts d'ells es posicionen i ofereixen les seves notícies com a ells els interessa, jo que en un futur voldría ser periodista, si entro en una redacció i hem demanen que redacti una notícia, sempre ho faré amb objectivitat, però qui diu què no hi hagin periodistes que modifiquin la seva notícia per agradar més al lector del diari? O que el seu cap no els hi obligui a dir la notícia d'una manera determinada?

Roger Pascual Mellado ha dit...

Des del meu punt de vista, les idees només poden ser 100% vertaderes si aquestes són enunciades des d'un punt de vista completament objectiu. Per altra banda, jo també consideraria una idea subjectiva com a certa si la visió subjectiva la fa un mateix. En el cas dels titulars dels diaris, es veu clarament en algun d'ells una part de visió subjectiva reflexada, com en el titular de "Dir que el Titanic va ser enfonsat per un incendi és una innocentada, és com dir que el va maleir un faraó", entre d'altres.
Per tant, en la meva opinió cap dels titulars dels diaris pot ofereix una idea 100% vertadera,ja que aquests no només enuncien informació objectiva sinó que aquesta també té un punt de vista subjectiu.

Imma Caballero ha dit...

Des del meu punt de vista no veig que cap dels titulars es mostri com a informaciò 100% fiable, alguns són opinions propies dels redactors que, tot i que tenen dret a opinar el que vulguin, aquesta opinió no ha de ser compartida per tothom ni tampoc la més acertada a la realitat. Tambè trobem un parell d'articles com que el mobil i la tele ens afecten en les hores de descans o que les noves generacions cada vegada valoren menys la democràcia, que són des del meu punt de vista més fiables o podrien arribar a ser-ho ja que són fets demostrables si es fessin enquestes, pero no ho seien del tot ja que els resultats els estariem generalitzant per a tothom el que seria una falàcia. Aixi que no crec que cap dels titulars ens reveli informació 100% fiable però si que es cert que en alguns hi veig reflexada més fiabilitat que en altres.

Mariana ha dit...

Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?

No, i menys de diaris que la majoria tenen el seu punt de vista i no son gaire objectius.Jo no trobo que cap noticia sigui 100% vertadera ja que sempre hi ha alguna exageració o mentida. A la majoria de gent els hi costa ser objectius i per això no trobo la seva informació evident.

Tomas Berjaga ha dit...

Per començar, quan algú, en aquest cas els diaris, ens transmet informació, ens la transmet mitjançant la idea principal acompanyada de una sèrie d'arguments que recolzen la idea mostrada. Respectant això, no podríem saber si els titulars són vertaders perquè ningú no ens ha explicat perquè ha passat, el context que hi havia el darrere o simplement si es totalment vertadera.
El periodisme, en principi, intenta informar de manera objectiva a tots els lectors i la seva labor és la de transmetre la informació als ciutadans, encara que això no es així perquè els humans som essers subjectius per tant no podem escriure textos 100% objectius. Per exemple, una mateixa noticia en diferents medis de comunicació pot tenir diverses connotacions o diverses opinions al respecte.
A més a més, la grandíssima competència actual dels medis de comunicació a creat unes tendències d'especulació en els titulars simplement per diferenciar-se de la resta i poder vendre més exemplars.
Per tant, jo solament amb els titulars no podria arribar a determinar si aquella informació es vertadera i necessitaria conèixer el context i sobretot verificar la informació que ens dona en diversos mitjans per tenir una visió més global.

Albert Navarro ha dit...

Linda:

Albert, com podem considerar que un medi periodístic sigui creible? I, si el considerem creible, no és un criteri subjectiu i personal de cada persona?
De totes maneres (¿no?) comparteixo gaire la teva opinió, només he trobat al teu comentari que la credibilitat es un concepte basat en el nostre criteri i per tant no ens pot proporcionar un coneixement evident i distint.

Albert:

Linduska yo he respondido la pregunta a mi criterio y la he relacionado con los fines que tienen esos medios. Para mi cualquier información, estímulo o percepción que sea ajena a ti mism@ és questionable, y por tanto, ni es evidente ni distinta, mi conclusión no va más allá de eso.

Daniel Otto Bolea ha dit...

Els diaris estan sempre d'un bàndol polític o econòmic i per tant, la informació que ens proporciona, sempre pot ser enganyosa. Un estudi científic, per exemple, pot semblar una informació 100% verdadera, però depenent de qui financia l'estudi, el resultat serà un o un altre. Per tant, jo crec que no hi ha quasi notícies certes.

Oriol Camprubí ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que ha dit el meu company Daniel-Otto. Es cert que molts diaris estan financiats per una empresa o bàndol polític i, per tant, faran que el diari es posicioni més a favor de les idees dels que els financiï. Però també és cert que moltes vegades el diaris posen el que els interesa més per poder vendre més, per tant, menteixen. A més a més, molts diaris esportius sempre s'estan inventant notícies que són mentida per poder omplir pàgines cada dia.

Arnau ha dit...

Jo també crec que els mitjans, més que d'informació, molts d'ells són de desinformació. Com han comentat els meus companys Oriol i Otto, molts diaris, i sobretot en aquest país, darrere tenen un seguit d'intencions que fa que el que ens transmeten no sigui 100% veritat. Amb això no vull dir que tot el que diuen és mentida, però és pràcticament impossible saber si una notícia és real si no la veiem amb els nostres propis ulls.

Per tan està bé llegir la premsa (no tota), però a l'hora de llegir una notícia sempre l'hem d'agafar amb pinces perquè és molt complicat saber si no ens estan mentint.

Guillem Gonzalez Cid ha dit...

Una cosa és la veritat i una altra és la realitat. Tots aquests mitjans diuen la seva veritat i la que ells es creuen o volen fer creure però no és real. Només són reals en la mesura que la gent ens les volem creure, és a dir, són relats i transmeten una visió i opinió amb uns interessos darrere.
I parlant de la realitat, considero que és una invenció humana usada per tal d'entendre el que percebem i per tant no existeix.

Arnau ha dit...

També vull dir que coincideixo amb el que ha dit en Fabian. En els exemples de la notícia, són titulars que no es poden considerar com a 100% certs ja que és informació totalment subjectiva i que no es pot demostrar del tot.

Martina Soler Antón ha dit...

Cap afirmació de ningú i de cap diari ni telenoticia són vertaders, en la meva opinió. Crec que tot depèn del que cada persona pensi i dels seus criteris. Cadascú té una visió distinta de tot, del món en general.
També em sumo al que ha dit el meu company, Guillem Gonzalez, que cada mitjà de comunicació i/o cada persona diuen la seva realitat, per tant, la seva visió del món.

Fernando Albaladejo ha dit...

Qualsevol mitjà de comunació enfoca les notícies cap a una opinió, no són 100% objectives. Per tant, en aquest procés es perd molt coneixement vertader, ja que es destorsiona d'alguna forma la informació. Deixa dubtes de que aquella información sigui clara i evident.

Pabo Ferrer ha dit...

Els articles periodístics no reflecteixen la realitat sino que són una interpretació de la realitat feta pel que els escriu. La objectivitat dels mitjans de comunicació és gairebé inexistent; per tant no poden ser considerats coneixements vertaders.

miki nogal ha dit...

Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?

No tots aquests titulars són evidents. Tots els mitjans de comunicació transmeten les notícies amb opinió i a més de la manera que els hi vagui bé. Moltes vegades intenten posar coses que impressionin per provocar més vendes i generar dubte en la societat, ja que pots ser que hi hagi diferents mitjans que parlin del mateix tema però des de diferents punts de vista.

Paula Lopez ha dit...

Jo crec que les notícies periodistiques en cualsevol mitja de comunicació és subjectiva totalment, és a dir, cada diari exposa la notícia de la manera en que ells pensen o de la manera que ells volen transmitir-la. Per aixó crec que no podem saber que aquestes afirmacions siguin 100% certes perqué no tenim proves de siguin veritables. Per expemple, a la notícia del Titanic mai no podrem saber si es vertadera o no perqué no ho hem viscut i només ens guiem de les coses que ens han anant explicant durant els anys i nosaltres ens ho creiem però no té perqué ser veritat, per això penso que tot és subjectivitat.

bruno pijnenburg ha dit...

En la meva opinió ninguna d'aquestes informacions són completament vertaderes ja que aquestes notícies les fan diferents diaris que tenen la seva opinió sobre els fets i l'expressen als lectors. També, en moltes ocasions aquests diaris intenten manipular als lectors ja que alguns tenen alguna ideologia ja sigui social o política i volen aconseguir que tinguis la mateixa.

Pol Espejo ha dit...

Des del meu punt de vista cap d'aquests titulars ens proporciona una informació 100% subjectiva ja que el sector dels mitjans de comunicació no és res més que un negoci que genera una quantitat elevadísima de diners i per tant, com tots el negocis, es basen en treure profit econòmic cada vegada que fan alguna publicació o retrasmissió. Així doncs, cada empresa buscarà els titulars que puguin generar una major atracció i, per conseqüència, majors ingressos econòmics. Aixó implica que els titulas no siguin completament objectius o que la informació que contenen els articles hagi pogut patir certes trasformacions per adaptar-se o facilitar-ne la venta.

Pol Espejo ha dit...

Tal i com diu en Bruno, molts diaris tenen la seva pròpia ideologia política i per aquesta raó en certes ocasions manipulen la informació que publiquen. Aquesta afirmació reafirma el meu pensament sobre la base dels mitjans de comunicació, que són un negoci per treure profit econòmic. També cal tenir en compte que la ideologia del periodista qui publica l'article pot tenir influència sobre el contingut de l'article.
Tot i que el periodista tingui el seu propi punt de vista haurà de ser prudent en seguir la ideologia política dels caps del diari.

Nuria Piñol Rodriguez ha dit...

Per saber si una informació és verdadera al cent per cent , segons descartes i el seu métode no s'accepta com a vertadera cap idea que no sigui evident, és a dir, que no sigui clara i distinta. En el cas d'aquests titulars de periódic no mostren la idea evident ja que si que es clara pero no distinta, perque es pot barrejar amb altres. I per tant seguint aquest métode podem saber amb certesa que no es verdader.
Segons el meu punt de vista, la informació i els titulars que publiquen els periodics van enfocats als diferents tipus de públic. Per axixó hi han tants diaris que diuen coses totalment contraries, perque cada persona agafi aquella que li agradi més i estigui d'acord amb el seu criteri i per tant les publicacions dels diaris encara que tinguin part de veritat, l'altre part és molt sublectiva i variant.

Melina Olvera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Melina Olvera ha dit...


En mi opinión la mayoría de los medios de comunicación, como seria en este caso el periódico no dicen realmente la verdad ya que son medios de comunicación donde los redactores tienen la posibilidad de opinar de manera subjetiva teniendo en cuenta la mentalidad de cada persona, se podría poner como ejemplo que no es lo mismo un periódico de derechas que de izquierdas... por lo tanto no se podría considerar una fuente fiable al 100%

Nuria Piñol Rodriguez ha dit...

Una petita correcció al Pol és que en comptes de dir que no és 100% subjectiva, penso que volia dir que no era 100% objectiva. En tot lo que diu estic d'acord, perque avui en dia tot es basa en els diners i en fer el negoci més gran possible, només pensant en els ingressos económics. I en base a aixó penso igual que ell i que, per tant, cap de les infrormacions dels diaris será completament objectiva ja que sempre hi ha una part subjectiva i diferent segons el diari que llegeixis.

Peiyu Zheng ha dit...

Naturalment no tenim forma de saber si es veritat el que diu el diari, ja que no podem garantir al 100% que posa la veritat. Es molt facil falsificar una noticia, distorsionarla, i es el que fan moltes empreses nomes per vendre mes.

Miriam Barrabés ha dit...

Cap d'aquests titulars ens proporciona la seguretat de que el que diuen es 100% veritat. Basant-nos en Descartes, tal i com ha dit la Nuria Piñol, aquests titulars no poden ser del tot vertaders perquè no compleixen la regla de l'evidència. Aquesta consisteix en distingir una idea vertadera com una idea clara i distinta. Per tant, tenint en compte que no la compleixen, ja que són clars però no distints, sabem que els titulars no són del tot certs.

D'altra banda, estic d'acord amb el Pol i amb el Bruno sobre el que han dit que cada diari té la seva ideologia i que sempre hi ha un punt de subjectivitat a l'hora d'explicar les noticies per tal d'aconseguir manipular als lectors perquè aquests es decantin per algun partit polític o alguna idea.

Marc Martinez Barnes ha dit...

Cap diari et proporciona la realitat i la certesa al 100%, ja que és una persona qualsevol que ho escribí desde el seu punt de vista i no et proporciona en la majoria dels casos que sigui totalment cert. Com han dit uns quants companys, cada diari té la seva idea i cada cop més intenten manipular-nos per decantar-nos per una banda o una altre.

Pol Roch tintore ha dit...

Com en comentaris amb els que estic d'acord en els que es reflexa que els redactors dels diaris no són robots sense sentiments ni ideologies, sino que hi han redactors els quals tenen una ideologia, aleshores, quan llegim un titular hem de pensar que ha estat escrit per algú i que aquest algú està intentant que la gent simpatitzi amb la seva ideologia i atraure a més lectors per treure un profit econòmic, en definitiva el que vull dir es que els mitjan de comunicació tenen molt de poder sobre nosaltres i ens poden fer creure coses que no ho són.

Bàrbara Xalabarder ha dit...

Crec que de totes les notícies que ens arriben cada dia, només ens podem creure com a veritables les que has viscut tu. és a dir, si em diuen que avui a les 20.00 ha plogut, se que és real i que aquest fet ha existit, ja que ho he pogut comprovar jo mateixa abans que sigui publicada la notícia. Ara bé, també conidero que el fet que tots els receptors no poguem presenciar els fets de la notícia com (moltes vegades) els periodistes poden, és profitós per a les redacions de manera que poden encaminar la notícia cap a un punt de vista que els sigui de conveniència a ells o a les seves ideologies. Per tant no totes les noctícies són reals, i d'aquestes les que hem d'estars segur que si ho són, son les que presenciem.

Marc Ordaya ha dit...

Segons Descartes, perquè una cosa sigui vertadera, hem d'aplicar la regla de l'evidència, de manera que si veiem alguna cosa CLARA i DISTINTA, podem afirmar que és vertader, però en el cas de les notícies la informació que rebem és sempre de segona mà, algú ens explica uns fets com en la notícia "Trump intensifica el seu atac als serveis d'intel·ligència". Nosaltres podem buscar aquesta notícia a través de diferents webs o diaris, i moltes vegades es contradiran, per tant, no podem saber la veritat, a no ser que nosaltres presenciem de primera mà el fet, o absolutament tots els mitjans de comunicació estiguin d'acord en el mateix.

Nathalia Quipuzco ha dit...

Allò clar i evident són les que no poden posar-se en dubte de si existeixen o no, de si són com ens ho pensem. Llavors segons aquesta definició, les notícies esmentades no són clares i evidents. S'hi pot interpetar de moltes maneres la realitat i, en els diaris la realitat es sol distorsionar, de menor a major mesura, però es distorsiona. D'aquí s'extreu que no es fàcil saber, discernir si quelcom és com ens ho imaginem en la nostra ment.

Marina López ha dit...

Estic segura de que no hi ha quasi cap noticia que sigui 100% real i que no ens podem refiar de tot el que es publica, ja que hi ha molts punts de vista a tenir en compte i a més a més, hem de pensar que els diaris, les revistes o qualsevol altre medi de divulgació que publiqui noticies o xafarderies, el que intenten és fer diners. Descartes, com molt bé han dit els meus companys, aplica les regles del mètode i la seva primera regla consisteix a descartar totes les coses que no són clares ni distintes, de manera que en aquest primer cas ja hauriem de descartar les notícies, perque nosaltres no sabem si són reals o no i, per tant, no són coses clares ni distintes.

Fali Morillas Villacañas ha dit...

Hi ha alguna d'aquestes informacions que sigui evident, que sigui vertadera 100%? Per què?

La filosofia de Descartes ens faria pensar que tot allò que fos clar i distint hauria de ser cert, però pel que fa als mitjans de comunicació mai podem estar del tot segurs de quan una notícia es vertadera. Els diaris i els mitjans de comunicació en general tenen trets característics que fan que alhora de donar un titular mai pot haver la certessa de que ho siguin al 100%.

Gerard bergada ha dit...

Penso que els diaris son subjectius i mai ens diran la noticia 100% tal i com ha passat ja que en els diaris sempre tiran cap a un lloc politic i aquell article voldra tirar cap els seus interessos per tant penso que els diaris mai seran una font fiable.

giulianna bianco ha dit...

Mai ens podem fiar al 100% d'un medi de comunicació ja que cada caràcter esta pensat per vendre i atraure la vista del lector o possible client.

Cada diari te una ideologia i una forma d'escriure aixi que fiar-se de solament un no es tenir una opinió ferme.

Tens que fixar-te en diferents diaris per això poder crear una vertadera opinió sobre el tema en qüestió.

giulianna bianco ha dit...

Opino igual que el Fali, els diaris i mitjans de comunicació tenen certes caracteristiques que fan que no sigui 100% fiable.

Cada opinió i cada ideologia independent de cada diari es tan diferent que mai et pots fiar tant en un mitjà de comunicació.

giulianna bianco ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Camila Alonso ha dit...

Realmente, yo no creo que los artículos de diarios y revistas nunca nos duran la verdad al 100%, ya que todo lo que se escribe se hace subjetivamente para gustar al lector, es decir, nos enseñan lo que queremos ver y lo que no queremos ver nos lo adornan. Gracias a esa táctica, hacen que nos puedan gustar mas unos periódicos que otros y lo mismo con las revistan. Nos manipulan en su beneficio.

Camila Alonso ha dit...

Realmente, yo no creo que los artículos de diarios y revistas nunca nos duran la verdad al 100%, ya que todo lo que se escribe se hace subjetivamente para gustar al lector, es decir, nos enseñan lo que queremos ver y lo que no queremos ver nos lo adornan. Gracias a esa táctica, hacen que nos puedan gustar mas unos periódicos que otros y lo mismo con las revistan. Nos manipulan en su beneficio.

Camila Alonso ha dit...

Realmente, yo no creo que los artículos de diarios y revistas nunca nos duran la verdad al 100%, ya que todo lo que se escribe se hace subjetivamente para gustar al lector, es decir, nos enseñan lo que queremos ver y lo que no queremos ver nos lo adornan. Gracias a esa táctica, hacen que nos puedan gustar mas unos periódicos que otros y lo mismo con las revistan. Nos manipulan en su beneficio.

Oscar Rodríguez ha dit...

Tal i com diu el filòsof Descartes, una cosa evident ha de ser clara i distinta. Moltes d'aquestes notícies segurament són totalment reals, però la intenció dels periodistes és la de dramatitzar els títols dels seus articles per atraure als lectors. Així que aquests títols no són reals segons segons la regla aplicada per Descartes.