diumenge, de novembre 05, 2017

Plató versus Aristòtil


  Aristòtil després de ser deixeble de Plató durant 20 anys tenia molt clares les idees del seu mestre, però també les seves pròpies. El primer amb el que no coincidia era amb el seu dualisme. Per Aristòtil només existeix un món. el sensible, el món on hi ha els éssers. És veritat que existeixen els Idees i que donen l'essència a les coses, però existeixen en les coses mateixes (matèria). Aquesta és una de les moltes diferències:


-realitat: un sol món (Aristòtil), dos mons (Plató)
-ànima: mortal (Aristòtil), immortal (Plató)
-coneixement: adquirit (Aristòtil), innat (Plató
-ètica: les virtuts com a hàbits (Aristòtil), les virtuts com a coneixement (Plató)
-política: necessitat de bones lleis (Aristòtil), necessitat de homes savis (Plató).

Digueu en ALGÚN d'aquest aspectes quina postura us sembla més racional, la de Plató o la de Aristòtil. També podeu comentar les intervencions dels vostres companys.

Si voleu repassar els diferències també podeu veure el següent video:

14 comentaris:

Laia Bellmonte ha dit...

Tant Aristòtil com Plató són persones molt sabies que saben argumentar molt bé els seus coneixements i et fan replantejar la teva forma de pensar i de veure les coses però la postura més racional segons el meu punt de vista seria la d'Aristòtil.
El plantejament de la realitat em sembla més real segons la forma que tinc jo de pensar. Crec que el món només està format per un sol món, tal com diu Aristòtil perquè l'ésser humà està en un sol món, tant la idea com l'aparença comparteixen realitat.
El pensament més racional versus l'ànima és el d'Aristòtil, jo crec que quan els éssers humans deixem el nostre cos enrere també mor la nostra ànima.
En l'àmbit del coneixement és quan Aristòtil és més racional que mai per a mi. La meva creença sempre ha sigut que quan nosaltres naixem som un llibre en blanc i no guardem cap mena de coneixement en el nostre cervell, així a mesura que utilitzem tots els sentits podem anar assolint tots els coneixements i captant la idea que s'han instaurat a les coses, com saber identificar una taula.
En els dos últims àmbits (ètica i política) són els que més em fan pensar que Aristòtil és el més racional dels dos savis. En un principi perquè argumenta que la per arribar a la idea del bé has de saber vivint d'una forma justa i correcta i sempre en cerca de la felicitat com a finalitat de la vida.
Per últim, en el món de la política, Aristòtil creu que ha de ser un sistema just amb l'objectiu de trobar la felicitat. Ell creu en la necessitat de crear unes bones lleis, ja que crec que el que diu Plató de la necessitat que manin els homes savis no serviria, ja que ningú no ens pot assegurar que la seva forma de pensar sigui la més indicada, en canvi si les persones que tenen el poder (independentment de la saviesa) estan regits per unes bones lleis podran portar el país amb justícia. Per últim, crec que Aristòtil argumenta millor la seva forma de política perquè creu que la societat només hauria d'estar creada per una classe mitjana d'acord amb l'economia.
En definitiva, crec que Aristòtil té la postura més racional perquè a pesar de la seva intel·ligència va poder ser el deixeble de Plató i va poder treure les seves pròpies conclusions de la saviesa del seu professor, convertint-se en el meu parèixer en un home més racional.

Unknown ha dit...

Coincidint amb la opinió de la meva companya Laia crec que Aristotil és més racional que Plató, el pensar d'Aristòtil el vec més 'creible' en la meva opinió, apart jo crec el mateix que ell.
Principalment penso que l'anima és mortal i no com diu Plató, ja que jo no hem crec que quan neixo ja tinc l'anima d'una altre persona que ja va adquiri coneixements per tant jo durant al llarg de la meva vida vaig recordant, no aprenent, doncs jo crec com Aristòtil que els coneixements els anem adquirint al llarg de la vida, i que quan mori morirant amb mi.
Per una altre part jo també crec que per aconeguir la justícia i una bona forma de governar es necessitin bones lleis, no persones savies. A veure es pot veure de diferents maneres, perque obviament ha de governar algú que tingui coneixements (per tant hem posiciono amb Plató) però també sentiments (i aquí ja no estaria d'acord Plató amb mi).I per l'altre part sense unes lleis no vas enlloc perquè aleshores tot sria un descontrol.
Apart jo penso que només hi ha un món, i no dos com diu Plató, perquè d'acord que h hagu un món de les idees però jo no ho anomenaria món, ja que món nomès hi ha un.
En conlusió, jo crec que la postura més racional és la d'Aristòtil, ja que per mi és més coherent i semblant al que penso jo, encara que en la part de política podria pensar com els dos, mesclant les seves dues teories, tot i així segueixò pensant el mateix de quina de les dues postures és la més racional.

Unknown ha dit...

I Laia coincideixo amb tu en tot el que dius, excepte en la part de política. és a dir crec que per governar i aconseguir la justícia es necessiten lleis però jo crec que no hem d'olvidar que sense un savi o almenys algú com coneixements que governi no aniriem en lloc. Perquè si posen a una persona a governar que no té ni idea de com van les lleis i com aconseguir la justicia i felicitat d'un poble no seria governar.
Per tant crec que si és necessiten lleis però també algú savi que les pugui dur a terme.

Unknown ha dit...

Crec que la idea d'Aristòtil sobre el concepte de les idees i el concepte de les coses, que segons ell coincideixen en el món sensible i que les idees les trobem a les mateixes coses, és la idea més realista. Coneixem les coses en veure-les, d'aquesta manera, relacionant-les amb altres trobem la idea d'aquestes coses.(considero que tot succeeix dins del món sensible)

Per altra banda, considero que després de la vida, no hi ha la mort de l'ànima, sinó que només mor el nostre cos i que aquests són el transport de les ànimes.
Per això, quant als coneixements, crec que la visió de Plató, és la més encertada, ja que com que no mor l'ànima, els coneixements ja els ha adquirit i, en traspassar a un altre cos, es recorden. D'aquesta manera, crec que és aquesta la raó per la qual tenim més capacitats per unes activitats que per altres, ja que si en una vida passada l'ànima ha adquirit coneixements sobre una matèria, té (tens) més facilitat de reconèixer que de crear nous coneixements.

Quant a la política, penso igual que la Inés, la idea de Plató penso que és la més racional, ja que els savis saben quina és la millor manera de governar, i com actuar davant d'una situació gràcies als seus coneixements (també ha de ser just). En canvi, crec que encara que les lleis siguin molt bones, si no hi ha un bon governant, no es pot dirigir bé una societat.
Un clar exemple és la societat actual.

Plató deia que ningú obra malament sabent-ho i que les virtuts neixen del coneixement, en canvi, Aristòtil deia que una persona pot saber que és el bé i actuar malament.
Considero que una persona amb únicament coneixements, no és sàvia, sinó que també cal ser just per saber com s'ha d'actuar.
Per tant, crec que aquesta visió ètica d'Aristòtil és més raonable que la d'Aristocles.

En definitiva, segons el meu punt de vista les idees de Plató són més racionals. Encara que crec que Aristòtil, que tenia un punt de vista força diferent del de Plató, va intentar millor les idees del seu professor i va aconseguir evolucionar algunes d'aquestes a un nivell més lògic.

Laia Bellmonte ha dit...

Inés, jo crec que la forma de governar segons Aristòtil és millor perquè hi ha diferencia de Plató ell sap que l'objectiu de la societat és trobar la felicitat i que amb unes lleis justes no faria falta que estiguessin a càrrec els savis.
Segons la meva opino Plató s'equivoca en creure que unes persones tan sabies no oblidaran que el seu veritable càrrec és el benestar de la societat, no que sigui perfecte. Així que crec que seria millor tenir unes bones lleis al càrrec d'unes persones que sabessin seguir-les i busquessin el benestar del seu poble.

Pablo Rodrigo ha dit...

Jo em centraré en analitzar qui és més racional per a mi, en els àmbits del coneixement i de la política. Començant per l'àmbit del coneixement, opino que el coneixement empíric és el más racional i el que més s'apropa al meu pensament. La clau per a mi, és que un nen petit sap poques coses, i a travès de la experiència, de equivocar-se i de repeticions va aprenent, per tant el seu coneixement no es innat. I ara pregunto, si fos innat com és que no sabem parlar totes les llengües del món. Si segons Plató, conèixer és recordar, cuan escoltem una llengüa desconeguda per què no l'entenem?

D'altra banda, en l'àmbit polític, penso que el més racional és la combinació dels dos pensaments. Aristòtil parla de la necessitat de bones lleis per a que una ciutat estigui regida d'una manera justa i Plató parla de la necessitat de savis que governin. Segons el meu punt de vista, qui tinguin més coneixement i per tant, siguin més savis, seràn els més capaços per a decidir quines són les millors lleis per a cada polis. Per tant, penso que la combinació és la solució per a que una societat estigui governada de manera justa.

Unknown ha dit...

Natalia, jo crec que l’ànima no és eterna, és mortal i aquesta el temps que existeixi dependrà de l'aprenentatge. D’aquesta manera, en quant als coneixements, crec que la visió d' Aristòtil és més coherent que la de Plató, no crec que naixem amb coneixents, si no que els adquirim mitjançant la obseravació i la pràctica. No crec en que totes les idees existeixin en l’ànima i que per conèixer-les només haguem de recordar. Com diu el Pablo, un nen va aprenent a través de l'experiència i, per tant el seu coneixement no és innat.

Unknown ha dit...

Per la banda de la política, coincideixo amb el Pablo. Crec que els governants han de ser savis con diu Plató, ja que aquests presenten més coneixements, coneixen la idea de bé i de justicia i serán capaços d’escollir les lleis correctes. D’atra banda, Aristòtil creu en la neccessitat d’unes bones lleis per trobar la felicitat. D’aquesta manera, crec que la millor opció és tenir les correctes lleis a càrrec d’una persona sàvia que sàpigues seguir aquestes lleis, ben organitzades i que aquests savis perseguissin el bé comú i no el personal.

Després, per la part de la realitat em sembla més correcta la versió d'Aristòtil com diu la Laia i la Ines. Crec que només existeix un món, el sensible. Aquest uneix les idees i les aparences en una realitat, i no com diu Plató en dos mons diferents.

En conlusió, crec que la postura més racional és la d'Aristòtil, ja que per mi és la més correcta i coherent, encara que coincideixo amb alguns punts de vista amb Plató.

Pablo Rodrigo ha dit...

Estic d'acord amb tu Andrea, però discrepo de que la postura d'Aristòtil sigui la més correcta, ja que cap dels punts de vista són erronis. La realitat dual de Plató es basa en el argument de que si els objectes que representen una idea son mutables i la idea de aquesta no ho és no pot estar en el mateix món. Amb això no estic dient que estigui d'acord amb Plató, però si que no hi estic d'acrod amb la teva afirmació de que la postura d'Aristòteles és la més correcte.

Unknown ha dit...

Sota el meu punt de vista, i suposo que el de la majoria, com ha passat amb els comentaris dels meus companys, un cop has estudiat els dos filòsofs, veus les grans diferències entre un i l'altre. I normalment tothom diu que la posició d'Artistòtil és la més realista i la que més s'apropa al món com el veiem ara. I és cert que el món dualista de Plató potser ens sona una mica a ciència ficció o per exemple també la teoria de l'ànima immortal que ha estat a altres cossos abans. En canvi, la teoria d'un sol món on és concentren les idees i objectes junts, o una sola ànima per persona (Aristòtil) ens sembla la més correcta.
Però si alguna cosa m'ha ensenyat la filosofia és a reflexionar molt sobre les coses i els pensaments, i que tothom vegi la teoria d'Aristòtil com la més propera a la raó em fa pensar que al cap i a la fi no en tenim ni idea, ni nosaltres ni ells fa centenars d'anys ni els fills dels nostres fills. Per lo tant la idea més realista hauria de ser segons la meva opinió, la que més s'adapti a les teves pròpies necessitats, i fins i tot sent egoista la que més feliç et faci a tu pensant que existeix.
És per això que a mi m'agrada pensar que les teories de Plató encara podent ser les més surrealistes són les que més m'agradaria que fosin veritat.

Unknown ha dit...

Entre Plató i Aristòtil trobem moltes diferències comentables. Per a mi, la més interessant és la del coneixement. Per una banda trobem a Aristòtil, qui creu que aquest és adquirit, i per una altra banda a Plató, que opina que el coneixement és innat i que quan naixem només cal recordar-ho ja que el tenim de vides anteriors. Doncs bé, tenint en compte aquestes dues postures, jo em decantaria per la d'Aristòtil ja que crec que tothom pot fer de tot amb esforç i voluntat. Amb això vull dir que totes les persones som iguals i tenim capacitat d'aprendre qualsevol cosa, amb més o menys dificultat, però al cap i a la fi tots podem conèixer. Això és tot el contrari al que diu Plató, ja que si considera que el coneixement és innat, segons ell hi haurà persones que sàpiguen més que altres, i cap ésser humà podrà expandir els seus coneixements.

Unknown ha dit...

Estic d'acord amb tu Pablo, després de llegir el teu comentari sobre la política, recapacito sobre la meva opinió de que el pensament sobre la política de Plató, és més racional que la d'Aristòtil.
M'has fet veure que la combinació de bones lleis i de governants amb coneixements per a gobernar és la millor manera perquè la societat estigui gobernada de manera justa.

Unknown ha dit...

No estic amb la vostra opinió, Pablo i Andrea, l'exemple que el Pablo ha posat sobre els idiomas i el desconeixement d'aquest per a un nen crec que està malament enfocat. Crec que al començament es correcte, però com diu Aristòtil, es tracta de reconèixer, tornar a conèixer i no simplement conèixer.
Per tant, segons el meu punt de vista i segons el de Plató les coses s'han de tornar a aprendre però es fan amb més facilitat.
A més, un altre exemple per demostrar que el pensament de Plató és el més racional és que un infant té més capacitat de reconèixer que un adult, perquè està més aprop de la seva vida pasada i recorda amb més facilitat.


Unknown ha dit...

No coincideixo amb tu Natalia. Com ja he dit, no crec que la idea de coniexement per part de Plató sigui correcta. De fet, l'exemple que has utilitzat per recolzar la teva idea no em convenç ja que, per començar, no se sap si un infent reconeix millor que un adult. A més, segons Plató, quan naixem hem oblidat aboslutament tot el que coneixiem de la vida anterior i ho hem de recordar poc a poc, i segons el teu comentari, un nen recorda amb facilitat perquè està més a prop de la seva vida anterior. Segons aquesta afirmació, totes les persones al nàixer recordarien tot perquè estarien més a prop de la seva vida anterior, i ja no recordarien al arribar a l'edat adulta, fet que sabem que no succeeix d'aquesta forma.