Bertrand Russell filòsof i matemàtic britànic del segle XX, influenciat tant pel racionalistes com pels empiristes, pensava que l'objectiu fonamental de la ciència i la filosofía era comprendre la realitat, i no simplement fer prediccions. Pensava que la ciència partia de les dades empíriques i que també utilitzava la lògica, però que només arriba a conclusions provisionals, ja que la experimentació no és mai definitiva. Per ilustrar-ho explicava la següent història d'un gall dindi:
"Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que "sempre menjo a les 9 del matí". Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll".
La història mostra que la inducció té el seus límits. Malgrat aixo nosaltres la fem servir contínuament a la vida diària (pensa en els coses que saps per experiència). Descartes estaba en contra, perquè només la deducció i la intuïció son formes de coneixement vàlides per ells. Hume estaria a favor perquè creu que no hi ha altre forma d'aquirir coneixement que per l'experiènica, tot i que pensa que per l'experiència el coneixement sempre pot ser, com a molt, probable, però mai definitiu. I tu, creus que ens podem fiar de la inducció?
