Descartes, amb el racionalisme, instaura un model filosòfic que pretén buscar el coneixement universal necessari.
UNIVERSAL, vol dir que ha de ser un coneixement vàlid en qualsevol circunstància, lloc o temps.
NECESSARI vol dir que no pot donar-se el cas en que no sigui cert, és a dir, que sigui infalible.
Una llei científica pretén tenir aquestes dues característiques: universalitat i necessitat. Us imagineu una llei que es compleixi només a vegades.
Creieu que es possible en filosofia un coneixement d'aquests tipus?
Fins a quin punt es pot fer teoria de la realitat, el coneixement, l'ànima, Déu, el món de forma universal i necessària?
24 comentaris:
Si en la filosofia hi haguessin lleis així, primer caldria trobar-les, i a classe ja estem veient com els filòsofs no solen posar-se d'acord (si ni sempre ens posem nosaltres d'acord!).
A més, els mateixos conceptes de coses com ànima o Déu no són universals i ningú es posa d'acord de si són necessàries, llavors és difícil que hi pogui haver un coneixement universal necessari sobre aquest tipus de tema. Fins i tot en la ciència és difícil trobar lleis infalibes i independents de variables.
L'intent de Descartes de trobar un mètode per la filosofia té mèrit i és perfectament racional. Però la veritat és que jo penso que una de les coses que fa que la filosofia tingui tanta importància és precisament perquè tracta aquells coneixements que no són "universals" i "necessaris". Si Descartes hagués trobat un model filosòfic que arribés realment al coneixement universal necessari, tot tema que es tractés amb aquest mètode passaria a ésser ciènca.
Però bé, és el que penso i no m'ho sé explicar bé. De fet, és molt possible que no hagi entés bé la pregunta i hagi explicat una altra cosa.
Conéixer la Veritat... Es tan difícil que molts ens conformem en creure el que ens diuen, sense donar-hi més voltes. El que passa es que la majoria de gent prefereix una vida sense menjar-se el cap, és cansat això de filosofar. Penses, i quan més penses, t'adones que menys saps (com deia Sòcrates si no m'equivoco), aquesta és una de les poques coses que estic segur que són veritat. Així que com reflexionar embolica més les coses, l'opció és ser ignorant. A més, es possible que pensant i pensant t'adonis d'alguna Veritat (universal i necessària), però, o bé tu no estàs segur de que sigui veritat, o bé els demés no et creuen i la idea mor amb tú. És realment complicat. Tothom veu algunes coses a la seva manera, així que molts d'ells deuen estar equivocats, o altres coses tothom les veu igual, però és molt possible que s'equivoquin. És important diferenciar dues coses, si anomenem Realitat al que veu cadascú i Veritat al que passa realment, és tan tan difícil fer coincidir els dos conceptes que fa pensar que potser hauriem de ser més flexibles amb els nostres pensaments. Jo crec que si es respectés una única norma, no hi hauria d'haver-hi problemes de conflicte d'idees. Tots hauriem de respectar la llibertat dels altres i defendre la nostra segons la base de que la nostra acaba on comença la dels demés. Els principis ètics són fonamentals, el respecte envers els altres pensaments necessari. Un diàleg filosòfic pot ser molt fructífer sempre que es fassi bé. A classe hem demostrat que es pot fer. No entenc perquè hi ha tanta gent que vol fer veure que la seva Realitat és la Veritat, mostrant una inèxistència de ètica i portant a terme un atemptat contra la Llibertat. Això va d'exemples tan clars com els de la inquisició, les creuades o bé el mateix Hitler, fins als fets més quotidians. Però el respecte no és un element molt abundant en aquest món.
Totes aquestes idees i moltes d'altres em ronden constantment pel cap, tot és molt complicat, i em "ratllo" sovint per això. Per sort o per desgràcia, no crec que mai pugui passar de tot. De vegades penso que no hi ha solució, de vegades soc més optimista, en qualsevol cas, no deixo de pensar.
Alex, el teu comentari es massa llarg, no creus? A més barreges moltes coses (totes molt interessant, però potser no cal tractar-les totes). Aniria bé que el llegixis i escrivissis un altre sintetitzant el que penses en relació a la pregunta?¿Es posible?
Jo crec que encara que per Descartes les coses tinguin que ser necessàries i universals en la filosofia no ho són, més o menys per el que ha dit la Xaali. Principalment perquè ni entre nosaltres ens posem d'acord i tampoc ho fan els filòsofs, que suposadament han dedicat més temps que nosaltres a pensar-hi sobre aquests temes.
També crec que una de les raons per les quals no podem tenir un coneixement cert i universal sobre Déu, l’ésser humà, el coneixement o l'ètica perquè són coses que van relacionades amb la vida, i amb l'evolució i si nosaltres evolucionem o anem avançant en el temps aquestes qüestions també ho fan. Per exemple, no podem tenir un coneixement necessari i universal sobre Déu, perquè cada cop hi ha més investigacions científiques, hi ha diferents religions i fins i tot més gent que diu que ha vist la verge, no se si m’explico...
Resumint, en la filosofia crec que no hi ha un coneixement que tingui aquestes dues característiques.
Com ha dit la Llúcia, jo tampoc crec que la filosofia pugui arribar a ser universal i necessària, perquè precisament la filosofia busca respostes de les preguntes que ens formulem i si de totes les respostes formulades en trobessim una de universal i necessària, al final no existiria la filosofia. Amb això vull dir que en la història del nostre món hi han hagut molts enigmes, com l'origen de l'univers("Big Bang"), l'extinció dels dinosaures, l'existència de Déu, etc, i en el decurs del temps s'han anat trobant possibles repostes, algunes més científiques i d'altes més filosòfiques, però tot i així segueixen sent un misteri perquè les possibles respostes no convencen del tot i per això no ens possem d'acord en alguns aspectes.
En resum, no crec que la filosofia pugui ser universal i necessària, sinó, ja no hi hauria filosofia perquè totes les preguntes ja estarien respostes i tothom estaria d'acord de que són certes.
una cosa és dir que la filosofia no tingui coneixement universal i necessaris i una altra és dir que la filosofia vol tenir coneixements universal i necessaris.
Si no ho volgués, llavors la filosofia voldria coneixements particulars (només serveixen de tan en tant) i innecesaris (podrien ser o no) Quin sentit tindria això?
Sí, tens raó. El que passa es que em vaig posar a escriure sense saber ben bé que volia dir. Jo crec que som molt ignorants, cosa pràcticament impossible d'arreglar ja que fins i tot els filòsofs, que es passen la vida intentant conéixer, moren tots estant tots convençuts de que saben la Veritat, però que no coincideix amb la dels altres pensadors. Això em fa sentir força impotent, però penso intentat ser el menys ignorant i el més difícil d'enganyar possible.
Simplement crec que poces vegades hi ha coses infalibles, i asobre si es busca que siguin infalibles i al mateix temps vàlides per a qualsevol circunstància es a dir Universals, jo crec que es impossible.
Totes aquelles prgeuntes que ens fem molts moltes vegades a les quals se'ls a donat diferents respostes tan filosófiques com científiques son encara avui en dia un dubte.I ho serán per molts anys més,perque si trobesim respostes per mitjà de la teoria de Descartes la filosofía no tindría ningún sentit. I tampoc tindríam aspectes per els quals posar-nos d'acord.
L'anònim té raó, seria una mica inútil buscar coses que només fossin certs de tant en tant en situacions particulars (al no ser que se sapigui quan i en quines situacions dit coneixement és cert); però com que una de les preguntes era si creïem possible que hi hagi un coneixement universal necessari en filosofia... perquè clar que sempre es buscarà allò que sigui cert, però no vol dir que s'aconsegueixi.
La filosofia busca coneixements universals i necessàries tot i així amb cada filòsof que estudiem veiem que cadascún té els seu propi concepte universal i necessàri dels punts que tracten aixií doncs veiem que en la filosofia això no es pot donar.
La filosofia no és més que la ciència que estudia el saber, al menys per a mi, però cadascún dels filòsofs ho estudia a la seva manera.
Fins i tot el propi concepte de filosofia no és universal, ja que com hem pogut comprobar en més d'un dels nostres debats la filosofia és diferent per a cadascú de nosaltres.
En conclusió crec que de veritats universals i necessàries en la filosofia no es poden donar.
Estic d'acord amb el que diu la Miriam sobre la diferència de conceptes d'universalitat i necessarietat que tenen els propis filòsofs.
Jo penso que no es poden donar coneixements universals i necessaris a la filosofia perquè la filosofia és una ciència que tracta majoritariament amb conceptes no tangibles, i alguns fins i tot podrien ser imaginaris; com per exemple l'ànima, Déu, el coneixement, la felicitat, etc.
Per tant, no crec que es puguin crear lleis universals i necessaries sobre conceptes dels quals es posa en dubte fins i tot la seva existència.
Jo tinc un coneixement filosòfic universal i necessari. És la següent afrmació:
"Jo sóc idéntic a mi mateix"
Amb això rebutjo les opinions dels que diuen que la filosofia no pot tenir coneixements universal i necessaris. O no?
Anònim, és possible que no.
No sé, però penso que per definició no s'hauria de poder dir que una cosa és idèntica a ella mateixa, perquè la paraula idèntic no tindria cap significat. No em sé explicar... Per que una cosa sigui idèntica a una altra ha d'haver-hi això, una altra. Una cosa no és idèntica a ella mateixa perquè ja és ella mateixa. No es pot atribuir la qualitat de identitat si només hi ha una cosa, és com fer una comparació sense tenir res amb què comparar. O això em sembla. Segurament no se m'entén, perquè no tinc ni idea de com explicar-ho (i menys en aquesta llengua!).
Volia afegir que no estic d'acord quan la Míriam diu que la filosofia és una ciència, en el sentit estricte de la paraula... Perquè llavors sí que necessitaria un mètode o sistemes més o menys establertes i unànimes per poder funcionar, crec.
Xaali no té per què, primerament perque la filosofia el que busca és troba respostes a allò inexplicable, estudia les diferents possibilitats que pot tenir cada pregunta, això es demostra amb els diferents filòsofs com ja he dit en l'anterior comentari, busquen diferents mètodes i els estudien però mai arriven a la mateixa conclusió i per tant no és ni universal i necessari.
Així que segueixo amb la meva opinió de que la filosofia és la ciència que estudia el saber, cadascú ho fa a la seva manera i extraient les seves pròpies conclusions.
Los conceptos de necesario y universal los planteó la filosofía en su momento. Ellos (los concepto, claro) sin filosofía no hubiesen nacido, pero de forma contraria, la filosofía con ellos... moriría.
Todo concepto tiene su aplicación y la filosofía sigue buscando esa aplicación, tal vez, todavía hoy en día sobre si Dios por ejemplo, es universal y necesario, es decir, si es aquel llamado “padre” para todos y cada uno de los que convivimos en este planeta y si es necesaria su creencia, si nos es irremediablemente necesario él para existir. La filosofía se pregunta las verdades y las mentiras que aparecen a lo largo del transcurso de la vida cómo hombres, y de esta manera, aparece la duda filosófica. ¿Sin duda, existiría la filosofía?
No lo creo como tampoco creo que el conociemiento puramente "universal" y "necesario" sea probable, es decir, completamente cierto.
Patricia, 2BATX-B
Jo opino el mateix que la Xaali i la L´lúcia ja que crec que en la filosofia no poden haver lleis així per que ni tant sols els filósfs es posen d'acord per recolzar una idea,cadascú expressa la seva, i si ells no es posen d'acord imaginat nosaltres a la classe quan ens preguntem coses sobre la vida. De totes maneres esta bé escoltar les opinions dels altres en temes com per exemple la existència de déu perque també et pot ajudar a fer la teva opinio més forta.Per tant crec que en la filosofia les coses no han de ser ni universals ni necessàries ja que cdascú dona el seu punt de vista i aixó és la que fa interessant la filosofia
Per mi la filosofia ens pot ajudar a donar algun punt de vista diferent sobre alguns temes que l´esser humà encara no ha estat capaç de trobar respostes o solucions, pero aquesta ciencia no es del tot infalible i algunes de les seves explicacions cal interpretarles per arribar a compendre els que ens volen dir.
En quant a la recerca de la veritat es un tema força complex ja que la veritat absoluta penso que no existeix.
Calan Frame Suárez 2B
La filosofía es basa en respondre a preguntes que ens qüestionem, pero sense cap tipus de resposta científica.
Per tant, cadascú té una visió diferent dels conceptes, ja que és un dubte constant; de manera, que no poden ser compatibles aquestes dues lleis en la filosofia i que son molt difícils de trobar en la ciéncia.
Jo en aquest aspecte penso que res és universal ja que casdascú té les seves opinions propies ja que molts temes ,sobretot els filosofics, al intentar buscar una resposta el que aconseguim són encara més dubtes.
Bueno tot i que si parlem de la ciencia n'hi han moltes coses universals i úniques com els numeros, unitats de mesura, etc.
En conclusió crec que questions com l'ànima i Déu no són universals per que cadascú té la seva própia idea tot i que n'hi haguin coses en comú. Necessàries crec que si q ho són aquestes idees perque si no no ens molestariem en saber si són certes o no.
Des del meu punt de vista en la filosofia no hi ha lleis o aspectes universals, ja que jo entenc la filosofia com una forma d'entendre la vida, fent-nos preguntes de quan, on o per què.
Les coses universals només són aquelles que es poden demostrar constantment i obtenim sempre els mateixos resultats, un exemple serien les matemàtiques.
Que no sigui universal, no vol dir que no sigui necessària, ja que la trobo necessària,com ja he dit, per entendre la vida, el que ens passa i el seu motiu.
Amancay Ortega 2n Batx A
Tota pregunta te resposta, la filosofia estudia les preguntes k son més dificls de respondre i cada filosof diu la seva, pero sol una o ninguna d'aquelles respostes es certa. Com es podria aplicar aquesta llei? jo penso que amb la filosofia no es pot i si es pogues perdria la gracia...
La recerca d’un coneixement universal i necessari es gaire bé fins ara improbable. Hi ha hagut grans pensadors com Descartes i Hume estudiats recentment a classe que basen la seva filosofia en la recerca de la Veritat, altrament coneguda com a coneixement universal i necessari.
Reflexionant sobre el que van dir aquests pensadors, jo crec que es gaire bé impossible d’afirmar que alguna cosa es veritat sense tenir un criteri per distingir-la de la dels demés, ja que d’altra manera qualsevol altre pensador podria desmuntar la teva teoria reflexionant sobre ella des d’un altre punt de vista. Per exemple tenim a Hume, que basa el seu coneixement dient prèviament que la única Veritat pot provenir de les impressions/experiència, així doncs tant Hume com qualsevol teoria empírica es podria contradir en el moment en que no seguíssim el seu criteri.
Elisabet Roca 2nBatx.C
No sé si el comentari que he fet a d’alt queda suficient clar, ja que m’ha costat bastant expressar el que volia dir, per això he fet un mini resum-conclusió.
En conclusió, jo crec que la recerca d’un coneixement universal i necessari és impossible o bé encara no s’ha trobat perquè quan anem afirmar que una cosa és veritat, sense un criteri del qual no hi hagi manera de desmuntar aquella afirmació, un altre podria donar-li la volta i reflexionar-hi des d’un altre punt de vista, i així arribar a una conclusió contraria.
Elisabet Roca 2nBatx.C
Publica un comentari a l'entrada