dilluns, de gener 26, 2009

El GALL DINDI INDUCTIVISTA


Bertrand Russell filòsof i matemàtic britànic del segle XX, influenciat tant pel racionalistes com pels empiristes, pensava que l'objectiu fonamental de la ciència i la filosofía era comprendre la realitat, i no simplement fer prediccions. Pensava que la ciència partia de les dades empíriques i que també utilitzava la lògica, però que només arriba a conclusions provisionals, ja que la experimentació no és mai definitiva. Per ilustrar-ho explicava la següent història d'un gall dindi:

"Aquest gall dindi va descobrir que al seu primer matí a la granja avícola menjava a les 9 del matí. Però com que era un bon inductivista, no va treure conclusions precipitades. Va esperar-se a recollir moltes observacions del fet que mengés a les 9 del matí i va fer aquestes observacions en gran varietat de circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i calurosos, en dies de pluja i dies de sol. Cada dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista. Per últim, la seva consciencia inductivista es va sentir satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per concloure que "sempre menjo a les 9 del matí". Però ¡ai! es va demostrar de manera indubtable que aquesta conclusió era falsa quan, la vigília de Nadal, en comptes de donar-li de menjar li van tallar el coll".

La història mostra que la inducció té el seus límits. Malgrat aixo nosaltres la fem servir contínuament a la vida diària (pensa en els coses que saps per experiència). Descartes estaba en contra, perquè només la deducció i la intuïció son formes de coneixement vàlides per ells. Hume estaria a favor perquè creu que no hi ha altre forma d'aquirir coneixement que per l'experiènica, tot i que pensa que per l'experiència el coneixement sempre pot ser, com a molt, probable, però mai definitiu. I tu, creus que ens podem fiar de la inducció?

16 comentaris:

Xaali O'Reilly ha dit...

Quina manera més desagradable d'explicar ses idees!

Crec que – segons l'entenc, ara potser ho miro al diccionari – la inducció en moltes circumstàncies pot ser més encertada que la simple lògica, o almenys més útil, potser, més que res, perquè els humans – tot i definir-nos com a éssers racionals – no apliquem sempre la lògica, i una cosa que sembla lògic a uns, no ho sembla a altres. Per tant, tota deducció pateix d'una enorme influència de la nostra forma de pensar, per tant les conclusions als que podem arribar poden ser molt diferents.

En canvi, una cosa que coneixem per experiència és més fàcil analitzar d'una forma més neutre, al ser una cosa comprovada, fora de ta ment.

Però, és clar, l'experiència només ens és útil sempre que les condicions no canvien, i si hi ha una veritat suprema és que les coses sempre canviaran.

Per tant, crec que la inducció pot ser fiable, però no podem basar-nos només en ella, sinó una combinació de mètodes diferents de coneixement és el camí més adequat, aplicant-los segons la naturalesa de la situació.

romina ha dit...

No se si he comprès plenament a que fa referència el text exactament.
He buscat al diccionari la definició de inducció i de totes les que hi havia que triat la que creia més adient,i diu així:
"Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen".

Crec que tots ens orientem per la inducció, a arrel de l'experiència.En part crec que ens fiem i l'utilitzem diàriament, perque vulguem o no va lligada a la rutina, al que fem diàriament.Inconscientment ens fiem i estem acostumats a que això no canvii,però llogicament les coses canvien i això sempre serà així,per aquesta raó pot arribar un dia que deixi de ser fiable 100% com nosaltres creiem,i ho creiem sense voler perque segurament mai abans ho haviem pensat.

miriam 2C Batx ha dit...

Doncs nem a veure...amb aquesta hisorieta còmica però u ant irònica em convenç de que no ens podem fiar d la inducció.

No obstant crec que és molt comú en la nostra vida diària fer-ne ús de la nostra experiència en qualsevol ambit i a partir d'aui ajuntar aquestes experiències i fer les nostres conclusions.

Jo estic disposada a fer-ne un bon exemple i bastant real: alhora de fer exàmens tinc l'experència, jo i mols, que amb un/a profesor/a pots copiar, això és quasi sempre i per tant vax treure la conclusio de qe amb aquell/a profesor/a es podia copiar...fis que un dia a un d'aquells examens, em van enganxar i per tant vax veure que la meva indució era falsa.

Així dncs estic d'acord amb..ara no m'nrecordu d ki va dir, ja que jo també acabu de demostrar que no ens podem fiar de la nostra experiencia perque é limits, encara que no sapiguem fns a quin punt fins que ens ho trobem.

Alex Meyer 2A ha dit...

Aquesta história demostra clarament que la inducció no és un mètode fiable per adquirir coneixements. A més, crec que la deducció i la intuïció també porten a errors força sovint, per tant, arribem una altra vegada a la conclusió de que només sabem que no sabem res.

Per altra banda, la inducció té una cosa a favor. Si no m'equivoco, tothom treu les mateixes conclusions per aquest mètode. Per exemple, amb el que ha dit la Miriam, tots els alumnes en treuen la mateixa conclusió, amb aquell professor és fàcil copiar.

Per tant, com que no podem estar segurs de res, ens hem de conformar amb els mètodes que tenim, i la inducció pot ser útil, però sabent que no és 100% fiable.

Patricia 2BATX-B ha dit...

Desde mi punto de vista, creo que es muy probable que la inducción llegue al limite, es decir, que en un punto todo el proceso se acabe. Debemos hacer hincapié en que en el proceso inductivo, estamos poniendo en juego experiencias vividas, que pueden ser para unos u otros interpretadas de diferentes maneras. Eso si, parece ser, que somos conscientes de que estamos interpretando las cosas con un método que no es al cien por cien fiable, pero si que es un método que todos utilizamos. ¿Entonces que pasa? Creo que es costoso llegar a plantearse, de alguna manera, un método que pueda llegara cumplir las normas que ya, solamente a este le pertenecen. La inducción es fácil de utilizar para todos nosotros, obtenemos respuesta ya sea de diversas formas y sin ser totalmente fiable, pero muchas veces, nos hace creer y estar tranquilos al momento. Así, podríamos decir que directamente, el método nos hace llegar hasta el punto que nos proponemos. Nos guiamos por la experiencia y al final, acabamos en la evidencia.

Seguro, que todos hemos oído eso de “La experiencia es la madre de la ciencia”. ¿Que hay entonces de eso?

Xaali O'Reilly ha dit...

L'experiència mateixa ens diu que les coses canvien i per tant no podem confiar completament en ella: no podem basar-nos completament en coses sobre les quals no tenim cap 'control'.

Tampoc ens podem limitar a fiar-nos de processos que sí que controlem (em refereixo a les deduccions, més que res) perquè, òbviament, la nostra voluntat les pot conduir cap a unes o altres conclusions o versions de la realitat.

Per tant, estic d'acord amb la Míriam i l'Alex quan diuen que s'extreuen les mateixes conclusions d'una experiència, i penso que en el cas d'una deducció no seria així.

Fins i tot en la ciència, que es recolza molt en l'experiència, se sap que està contruït sobre hipòtesis, teories i probabilitats més que en fets innegables.

Em sembla que he tornat a dir el mateix que abans.

Anònim ha dit...

Aquesta historia, ens te que fer descartar el metode inductiu com a valid ja que a vegades producte de la casualitat o de alguns habits que tenim els humans pot funcionar pero pot arribar un dia on això no funcioni, per tant estariem en un error si unicament s´utilitzes aquest metode.

Calan Frame Suárez 2B

Miriam 2Batx C ha dit...

Felix posa una altra pregunta k aki tutom sta d'acord i no hi han pikes XD!! es coña jajaja però no hi ha intercanvi d'opinions axi k posa una altre pregunta!!!!!!

Laia 2A ha dit...

El cas d'aquesta història és un clar exemple de que l'inducció ens porta, de vegades, a extreure conclusions errònies; però en molts altres casos, si no hi ha alteracions en el procès i, tot succeeix com ha succeït fins a l'últim moment inductiu, la conclusió que s'extreu és totalment vàlida.
Per tant val dir que: l'inducció és fiable sempre i quan el moment en el que utilitzem la conclusió extreta, sigui circumstancialment idèntic al moment en que vam treure aquesta conclusió inductiva.

Andrea Llacuan ha dit...

Les persones ens guiem geralment pel métode inductiu a partir de l'experiencia viscuda anteriorment, tot i ser involuntariament, ens quedem amb aquella visió de les coses, tot i que sempre poden canviar.
De manera, que aquest mètode no és el més correcte.

Bettina Arria 2batxA ha dit...

Jo també estic d'acord amb la Miriam i L'Alex de que no podem saber res al 100% però també crec que utilitzem l'experiencia per que és un dels metodes més facils i ja que moltes vegades ens fiem del que sentim, veiem, etc. I no només per això si no que és una cosa que ja fem sense pensar, podriem dir per instint.

ENRIC CASTELLOTE 2C ha dit...

Els nostres actes estan guiats per l'experiència,per exemple, la primera vegada que veus foc no tens cap por de tocar-lo quan un día decideixes fer-ho et cremes,a partir d'aquest día ni et planteges tornar-ho a fer, ja que una vegada ho vas fer i et vas cremar, moltes vegades ens tenim que guiar per l'experiència, encara que no ens podem fiar d'ella al 100%.

Anònim ha dit...

No puc estar més d´acord amb vosaltres l´experiencia es la eina que ens aporta mes coneixements sbre el que tenim que fer en la nostre vida diaria, pero aquesta en si mateixa no es perfecte per tant si unicament ens fixem en aquesta podem arribar a equivocarnos

Calan Frame Suárez 2B

carla soria 2batxB ha dit...

penso com Hume,ja que com podem saber del tot cert que alguna cosa existeix sino prové de la nostra experiència?per tant les coses no es que existeixin o no,sino que és probable que si o que no.en l'exemple del gall dindi queda molt clar que no ens podem fiar de la inducció ja que podem confiar-nos com li va passar al pobre gall dindi i al final ens pot trair i com l'animalet que un dia es va aixecar i el van matar!també haig d dir que l'exemple que ha posat la miriam és molt bo!m'ha quedat més clar amb aquell exemple!

Laura Feliu Lloberas ha dit...

Aquest text és un clar exemple que la inducció no es 100% fiable, ja que el dia que menys tu esperis tot donarà una volta de 90º i res serà com per suposadament la inducció ens havia fet creure que seria.
Tot i així, el meu pensament es basa a partir de l'experiència i tot allò que sé, ho puc demostrar gràcies a l'experiència, però sense la raó no podria arribar aquesta conclusió. I com bé diu la Xaali, dins el concepte d'experiència s'inclou el fet que les coses canvien, i mai tot es 100% fiable!

Yolanda Pérez ha dit...

Desde un punt epistemològic, recolzo a Hume, ja que per molt que un acte es repeteixi continuament en espai/temps no podem afirmar mai o quasi mai que sempre serà així, ja que hi ha la possibilitat de que algun cop hi hagi un factor extern que ho modifiqui. Per tant el principi de causalitat de Descartes, no el comparteixo.
Pèrò desde un punt de vista Ontològic, si que podem recolzar a Descartes, ja que en el cas de les lleis físiques o altres lleis que no es basin en fets, si no en actes de molta importància no podem dubtar d'elles, ja que estàn condicionades per uns factors que ens permeten veure les conseqüències. Un exemple molt comú seria la llei de la gravetat, la qual notem els seus efectes, sobre tots els objectes (susbtàncies). No podem dubtar d'aquesta perquè es regeix per uns factors que, comprvats matemàqicament, són sempre els mateixos, plogui, nevi, fasi sol o sigui nadal.
Per tant arribo a la conclusió de que segons els pes de l'acte o la causa que es tracti, podem recolzar-nos en l'efecte de cuasalitat o podem dubtar moderadament de si a l'endemà serà igual.