L'utilitarisme és una doctrina ètica que defensa que és bo allò útil i allò útil és el que causa més plaer que dolor. Aplicat a la societat (filosofia política) afegeix que bo és allò que causa molt de plaer a moltes persones. Bentham entenia els plaers des del punt de vista quantitatiu. Stuart Mil des del qualitatiu. Els dos defensaven que s'ha de intentar promoure lleis utilitaristes. Si fossis un polític utilitarista, quines lleis defensaries? (convido als que participeu a trobar dificultats a les lleis que els altres plantegin)
41 comentaris:
Instauraria un sistema de referendum promogut pel poble. És a dir: quan un determinat nombre de persones vulguin fer una proposta (legalització de l'eutanasia, marihuana.. ampliació d'algun parc, habilitació d'una zona, senyalització d'algun carrer...) per al poble, provincia, estat... tinguin l'oportunitat fer un referendum. És veritat que aquests es repetirien amb freqüencia, però l'organització queda en mans de l'ajuntament.
Tots els polítics a l'hora de fer la seva campanya són utilitaristes, no obstant després no compleixen ni la meitat de les coses prometudes al poble.
Estic d'acord amb el Joan (no sé si hi ha algun Joan a 2n de Batx...?)
Jo faría el mateix, tot i que sería molt complicat d'organitzar. Alhora, no hi estic d'acord, perque sí, finalment tot quedaria en mans de l'ajuntament, d'uns pocs, i si aquests no hi estan d'acord... mal asumpte XD!
Aix no sé si m'explicu jajaja és massa complicada la política, a mi no m'agrada! xd
L'idea del Joan és molt bona, i no hi veig cap obstacle en aquesta, sempre que els personatges de l'ajuntament puguin respectar les decisions del poble.
Un altre llei (no se si exactament seria una llei) seria garantís a totes les persones una vivenda i menjar, ja que crec que aquets dos elements són els problemes que més afecten a la societat els quals provoquen dolor i angoixa a la gent.
És bastant difícil posar-se en la pell d'un polític utilitarista.
Joan, el que proposes no es una llei sinó un sistema de per prendre decisió poc pràctic. A més que la gent votés majoriatàriament una decisió no implica necessàriament que quan es portés a terme surtis beneficiada una majoria, no?
Llúcia proposes un ideal però no una llei concreta: queèfaries perquè la majoria tingués accés al una vivenda i menjar? A més, la gent pobre és minoria a Espanya, per tant com a utilitarista no et preocuparia, no?
Em resulta mol complicat trobar una llei desde el punt de vista utilitarista,la qual hagi de satisfer a la majoria.Primerament perque cada persona té uns ideals i valors diferents per a les coses.Aleshores no per tothom produeix plaer una mateixa cosa,o potser si però a uns més que a uns altres.
Felix si pots donar una d'exemple estaria bé! Gràcies.
Per que una llei provoqui plaer en la majoria dels habitants primer com a politic tindries que saber que es allò que més preocupa als habitants, nomès llavors pots fer una llei que provoqui plaer a la majoria. Però si com en el nostre cas no sabem que es allò que fa feliç a la gran majoria no podem pensar cap llei per que segurament que la llei que pensem seria la que ens faria feliços a nosaltres. Per exemple el Joan a dit la legalització de l'autenacia o de la maria, això no provoca plaer a tothom sino a un sector de la població que es veuen afectats per la prohibició, en canvi els altres seguirien no sentint plaer per la legalització. Segurament hi ha una llei que afecti a molta mes gent i sigui mes important, però el paper d'un politic es molt complicat.
La idea del Joan és bona però en un territori gran no és gaire pràctic. Als partits polítics es voten per a què ens representin i no haguem de discutir cada petit canvi de legislació. Respecte alguns assumptes si que caldria tenir un sistema de referendum, assumptes de caire internacional o que siguin d'especial pes sobre la societat (hi ha països que en la seva Constitució estan obligats a fer referendums per més coses que aquí, per exemple, com és el cas en Irlanda).
Com a llei utilitarista no sé que proposaria, perquè ni sóc política, ni ho seré mai, i tinc més tendències anarquistes que no pas de cap partit polític.
Però penso que caldria millorar aspectes de l'educació, i aquesta és una cosa importantíssima per Mill i suposo que per a la majoria d'utilitaristes, el que passa és que en forma de llei no ho sabria dir, especialment perquè defenso la màxima llibertat de les persones i quan toca proposar-ne algun límit em costa molt, ja que no sé com afectaria als demés.
Encara que a Espanya, la gent pobre es minoria, existeix el problema de la vivenda, per això de les hipoteques, i actualment més accentuat per la crisi.
La llei, no se com plantejar-la, potser regalaria vivendes i menjar encara que això comportaria altres problemes.
Com han dit altres, abans de posar una llei utilitarista, hem de saber que es el que dona més plaer a més població.
Així que potser com a polític utilitarista aboliria els peatges ja que jo no coneixo ningú que li provoqui plaer, inclús provoquen dolor a l'economia familiar.
Estic totalment d'acord amb la Rosana, ja que, no podem proposar ninguna llei sense saber els desitjos o preocupacions de la polació.
Tot i així, el tema que tracta la Llúcia, també és important, i ja no pensant només en Espanya, sinó mundialment, la fam i la falta de vivenda, així com moltes malalties están a l'ordre del dia.
Una manera de combatre aquests problemes, seria agafar una mínima part del sou de la població per poder ajudar aquells que tenen més problemes.
Jo crec que el socialisme es un bon mètoe per resodre el problema e la vivenda i el menjar, tot i que tothom s'hauria e mentalitzar per viure en un mon, potser, sense tants luxes com els que alguns poden tenir.
En la pregunta de la llei crec que la idea del Joan m'agrada pero certament no es una llei, jo crec que suprimiria les lleis i la única que tindria seria que tothom fos lliure, que fes el que volguès amb precaució i sense afectar negativament ningú, i si algú s'equiboquès i incumplís la meva llei el castigaria fen treballs socials.
Carlota
Al igual que el filòsof Stuart Mill i per tant contràriament a Bentham, considero més important la qualitat dels plaers que la quantitat, ja que la quantitat, des de el meu punt de vista, redueix el plaer. D’altra banda, aquest plaer és cert que serà més útil si es distribuït a un nombre més elevat de persones, per tant, recolzant el principi utilitarista de Stuart Mill, si jo fos una política basada en la doctrina ètica de l’utilitarisme, reformaria per exemple la llei de les pensions, ja que a causa de la crisi, a Espanya properament els jubilats deixaran de cobrar una pensió mínima per la falta d’economia i per tant, no tindran una manutenció que els ajudi a sobreviure. Degut a aquest problema, innovaria la llei que abans he esmentat la qual, consistiria en reduir els impostos dels treballadors espanyols que actualment estan empleats en altres coses no tant necessàries i d’aquesta manera garantir una acceptable pensió pels jubilats, per tant hi hauria plaer tant pels jubilats com pels treballadors en general ja que aquests últims, algun dia també hauran de rebre una pensió quan es jubilin.
Según dice Mill, se centra en la individualidad humana. El individuo y no la sociedad es primo genito. Mill no defensava una visión egoísta del individuo, sino afirma que se ha de buscar el interés general por si mismo.
Ahora, si yo fuera una política utilitarista, me centraría también en un solo individuo, ya que a base de su felicidad, llega globalizada a los demás y se obtiene una felicidad completa. Un ejemplo podría ser, si en una ciudad decido o decidimos introducir espacios verdes, eso nos hará obtener una calidad de vida mejor para cada individuo.
Cristina 2C
Per el que he pogut llegir en aquest forum se esta plantejant ideologies com el socialisme com la panacea per a la solució de tots els mals de la societat, en la meva opinió el socialisme només condueix a la destrucció de la societat i del estat de benestar, poso un exemple si tohom tingues les mateixes coses per fer qualsevol mena de treball això desembocaria en una falta de ganes pel treball per la innovació ja que aquests aspectes tan determinats en les economies liberals serien fonamentals per a poder triomfar. En les economies socialistes no tindrien cap reconeixement per que no serien premiades, aixì que la gent patiria una forta recesió economica tal com va pasar a la URSS on la rendibilitat industrial finalment va caure amb uns minims alarmants que van obligar al govern a fer la perestoika per a poder subsistir, per tant el socialisme no seria la solució si no seria el problema.
Calan Frame Suárez 2B
Jo crec que és imposible aconseguir la felicitat de tota la població ja que la política no és l'unic que ens afecta a les persones. Sobre la idea del Joan.. seria una bona forma de elegir d'una forma que tothom opinès però arribaria un punt que la gent nomès aniria a votar quan l'intereses i això causaria un abstencionisme molt gran en alguns temes. El que ha dit la Llucia d'ajudar amb una part dels nostres sous als pobres és una bona idea però això no agradaria a totes les persones llavors no els hi produiria plaer. La llei de reducció d'impostos de Claudia està bé però si redueixes els impostos l'estat té menys diners i per tant no podria donar més diners als pensionats, el que jo faria es canviar la distribució dels impostos de l'estat, aboliria la monarquia per exemple i destinaria aquests diners a coses més importants com els pensionats i les families amb problemes economics.
Si fuera de un partido utilitarista establecería leyes o facilitaría servicios para que la sociedad EN CONJUNTO alcance la máxima cantidad de felicidad posible.
o intentaría que esas cosas que los hacen disfrutar sean cualitativamente mejores, sin tener tanto en cuenta la cantidad sino la calidad.
sofía ojeda 2on B
Si fos política i hagués d'exposar una llei utilitarista, és a dir, que aportés la màxima felicitat a les màximes persones doncs pensaria en quatre coses essencial per la societat; el dret a l'educació, el dret a la sanitat, el dret a la vivenda i el dret a treball digna. Establiria unes normes perquè aquestes quatre bessants fossin completament portades a la fi, i tothom pogués gaudir d'elles.
Avui en dia, tenim per sort ensenyant-se pública, però caldria millorar-la. El mateix am la sanitat pública.
A Espanya ja molta gent que viu en barricades sense una casa digna i molta gent que no pot gaudir d'una feina digna, amb un salari mínim per mantenir una família o que ha de treballar més hores per arribar a final de més.
Doncs jo exposaria aquestes lleis utilitaristes i les portaria a cap. Considero que no hi ha res més important que l'educació, la salut i el benestar d'una família, és a dir, tenir una casa i guanya diners per sobreviure. Així tota sola ve la felicitat.
Veient com esta al mercat inmobiliari no cal ser utilitarista només cal ser realista per poder veure que un jove no podra accedir a un habitatge fins que no tingui 40 anys, amb sous mileuristes no es pot comprar pisos que estan al voltant de 300.000 euros.
Aixì doncs penso que els politics podrien potenciar HPO.
Calan Frame Suárez 2B
Des del meu punt de vista trobar una llei utilitarista és impossible, no pel fet que no existeixi, sino pel fet de que cap polític, una cop la trobés realment la respectaria. El poder que tenen un cop aconsegueixen el seu lloc en la política els hi oprimeix i els fa pensar més en la popularitat o els diners que en el be comú, encara que, de cara el públic plantejen campanyes magnífiques i ens fam pensar en un món millor.
Amancay Ortega López 2n Batx A
Si fuese un politico utilitarista trataria de formular leyes que fueran buenas para la mayoría, todo y que, le daría más importancia a la calidad que no a la cantidad. Respecto a lo de formular leyes, no creo que sea posible establecer ninguna ley que se pueda llevar a cabo, con una concepción totalmente utilitarista, porque siempre cantarán aquellos, que aunque sean minoria, la harán recaer.
Si fos un polític utilitarista evidentmen crearia allò que sigui útil per a la gent del poble. Això vol dir que crearia més vivendes ,ja que es lo que més fa falta, i una altra possibilitat sería crear més llocs útils com hospitals o llocs de feina dignes.
Si jo fos un polític utilitarista primer de tot hauria d'esbrinar que és el que donaria la felicitat al conjunt de la societat,tot i que em fixaria més en la qualitat i no en la quantitat dels plaers ja que podem aspirar a moltes més plaers que els que són imprescindibles tant per els aimals com per l'aigua.A partir d'aqui començaria a pensar com podria donar aquesta felicitat al poble.Per tant,crec que una de les lleis que posaria seria que es permitis la eutanasia,ja que oi que tenim dret a l'educació?doncs també em de tenir dret a acabar amb la nostra vida si no tenim cap plaer,sincerament no m'agradaria viure com un vegetal.una altre que posaria es que es tractés realment per igual a la dona que al home ja que actualment encara les dones en alguns oficis cobren menys que els homes i ho veig una injustícia.si fes la llei m'asseguraria de que es cumplis xq actualment es diu que hi ha igualtat en realitat no és total,també veig inconvenients en el tractamnet del sexe masculí ja que com poden haver bomberes,també han d'haver homes de la neteja,i no per aquest motiu estiguin discriminats.bé nose si me explicat bé...xro bueno és el que crec
Penso que la llei que faria més feliç a la gent seria la de llibertat i dic llibertat absoluta, sense limits, per poder fer-ho es tindria que poténciar l'educació pero en termes morals, civisme i el més important que t'enssenyin a pensar per tu mateix, d'aquesta manera conseguiriem viure en una llibertat absoluta i com ser racionals que se suposa que som fariem d'aquesta una millor societat.
El fet poder gaudir de l'educació que esmentat avanç faria possible que es pogues viure en llibertat, ja que penso que els humans tots neixem amb les mateixes condicions intelectuals i desde petits som receptors d'informació i segons aquesta la nostra conducta en el futur pot ser d'una manera millor o pitjor, despres comencem a creixer i posema practica tota l'informació rebuda desde petits.
No se si només el pensador pot fer preguntes, però en una política utilitarista s’acceptaria l’eutanàsia?
Perquè, per una part tu decideixes morir, tu decideixes prohibir-te del dret a la vida.
Prohibir-te d'aquest dret pot ferir als teus familiars, encara que en molts casos és millor la mort.
I per arribar a morir-te, a complir-se aixì el teu desig t'ha d'ajudar la teva família com en el cas de "mar adentro", aixì la teva família encara que tu ho vulguis esta actuen sobre una llibertat teva.
Estic d'acord amb la Xaali. L'únic que m'atreviria a modificar de manera notable seria l'educació, jo la faria obligatoria fins als 18 anys i alhora li donaria un ampli ventall d'assignatures teoriques i practiques. Una altre cosa que faria seria modificar el numero d'hores que s'otorguen a cada assignatura; no veig massa coherent que es fagin 4 hores semanals d'historia (tot i que gairebe ningú l'escull per la sele) i cap d'informàtica (que en principi serà molt útil en el futur).
niños: que hasta los 8 años no estudien NADA. y solo estén en el colegio pasándoselo bien. Ah, también haría que en el colegio cada dos días (con el permiso de los padres) se les dé pasteles de chocolates, helados, etc.
adolescentes: para los pasivos haría CLUBES de reunión y parques tranquilos, bibliotecas con completas instalaciones, gimnasios...
y para los más activos discotecas gratis. HASTA QUE SE HARTEN! :) porque todos nos cansamos de la rutina.
gente en proceso de maduración (25-40 ños): acceso fácil a trabajos que seguirían una politica socialista, sin muchas posibilidades de crear propiedades privadas; para que no haya competencia. pero sin eliminar la posibilidad a ser siempre más, mejor, rico. (eso aun no sé como lo haría)
personas maduras (+40): me adoptaría a sus peticiones. su pongo que serán las de una estabilidad económica para ellas/ellos y sus famílias.
ancianos (a partir de 75): centros y balnearios para su estancia permanente "hasta el fin". eso para el que lo desee.
la verdad es que es la primera vez que me planteo la idea de poder dirigir una sociedad, y sé que no es tan facil como parece.
Respecte al tema que tracta la Llúcia, és interessant ja que, aquella persona que desitja la mort perquè està patint, és una cosa bona per ella, però afecta a la gent del seu entorn, per aquest motiu, es tindria que fer una valoració de les coses positives i negatives que això comporta.
Crec que serien més negatives que positives i això causaria la infelicitat d'aquell que està patint, i el patiment d'aquells que estan al seu voltant, perquè veuen que no millora, i esperança o felicitat de pensar que està entre ells i encara pot millorar.
És un tema difícil de tractar que avui en dia encara té repercusions.
Ara mateix si fos un polític utlitarista el que faria es incrementar d´una manera important l´obra publica per donar feina als 4 milions de aturats, això seria una bona solució, temporal això si pero ajudaria a moltes families a pasar la crisi i pasada la crisi amb unes bones infraestrucures podriem ser més competitius vers els altres mercats financers.
Calan Frame Súarez 2B
El que diu la Llúcia sobre si s'aceptaria l'eutanàsia,desde el meu punt de vista crec que si hagués una poítica utilitarista sí que aceptaría l'eutanàsia, ja que la persona la pot necesitar per acabar amb el patiment provocat per alguna o altre malaltia molt greu i incurable. En aquest cas l'autanàsia és algo útil per la persona malalta desgraciadament.Aquesta persona la pot desitjar per acabar d'una vegada amb la seva malaltia i no parir més.
Segons l'utilitarisme, l'objecte de tota moral és la felicitat, és a dir augmentar tant com sigui possible els plaers y disminuir tant com sigui possible el dolor. Jo personalment defenso més el punt de vista de Mill que el de Bentham. Crec que l'excès d'un plaer el pot perjudicar, i en canvi la qualitat del plaer és la que ens fara gaudir més o menys d'aquest plaer, sempre tenint en compte els efectes segundaris que pot causar.
En quant a la politica, crec que el que ha de fer un politic es escoltar al poble, i no actuar segons els seus propis criteris.
Un punt important que tractaria seria la igualtat de tothom, sigui ric, pobre, més important o menys important. Crec que tothom ha de disposar dels mateixos drets y de les mateixes llibertats per que la major quantitat de gent pugui ser feliç.
S'ha de tenir en compte que ser politic és dificil, ja que mai es donarà el cas que tothom vulgui lo mateix. Alguns volen unes coses i altres en volen d'altres, i per quest motiu veig practicament impossible aconseguir que tothom sigui feliç.
Yo crec q s totalement impossible un govern utilitarista, ja que no es una bona base per crear lleis el pensament de q no es pot interferir en les opinions o actes dels demés a no ser que afectin els altres. Perquè si observem qualsavol acte per mínim que sigui sempre té conseqüències en els demés pertant si repercuteix en els demés sempre hi haurà algú que estigui en desacord.
El que vinc a dir es que abans de començar per crear una política utilitarista s'hauria de millora alguns aspectes del seu pensament.
Marc Gràcia 2A
Penso que no és possible un govern utilitarista, perquè tot i que una promesa "preelectoral" fos bona per la majoria del poble, la majoria dels polítics no la complirien, per tant, no serviría de res. El que busquen un cop accedeixen al poder és, com bé ha dit l'Amancay, la popularitat, la fama i els diners.
intentaria fer creure a la humanitat que el que realment importa en la vida es la felicitat i si volen ser-ho que em votin com a president per així poder aconseguir fer coses utils per els demes que causin la meva i la seva felicitat i per altra banda intentar fer el minim de coses inutils per a no ser infeliços
Jo estic d'acord amb la llei de la Llúcia de garantir una vivenda i menjar, ja que és un dels grans problemes del món i crec ke milloraria molt les coses i així també ens sentiriem bé per ajuda els del tercer món.
Maria Almendral
Desde el meu punt de vista, penso que trobar lleis utilitaristes de les quals fossin satisfactories per a la majoría de la societat sería gairebé impossible, ja que a cada persona no li produeix el mateix plaer una cosa que no pas a una altre individu, o bé si, pero no la mateixa intensitat i preferirà per exemple una altre cosa que le produeixi més plaer en comptes de l'establerta.
Així doncs, no se'n podría instaurar cap llei utilitarista ja que no tothom estaría d'acord amb el que s'imposés.
Política utilitarista !
Discrepo un poco en este concepto que profesa un vínculo sólo en lo que es bueno, promoviendo campañas en donde lo que no sirve hay que desecharlo. Parece una doctrina derechista y que no da lugar al concepto de "placer" en una sociedad consumista.Placer para el que rige dicha política ? Si la sociedad margina todo tipo de tendencia y sólo nos guía por una norma partidista cuyo precepto siempre será Utilitarismo. Por ello no hallo vínculo alguno con Placer.
Por otra parte Utilitarismo es aprovechar todo tipo de recursos para promover socialmente el desarrollo mediante esquemas educativos,salud, vivienda, alimentación,integración, etc.
Pero olvidemonos de políticas partidistas cuyo fin es precisamente el utilitarismo.
Si fos un polític utilitarista, per definició, intentaría aprovar lleis útils, està clar, però , a banda d'això, posaría molta emfasi en la limitació de la llibertat als individus que coarten la llibertat a l'altra gent. Una arrel podrida podreix les altres. Si la talles, fi de problema. Es recomana acció directa.
Últim missatge deixat per Tripichurla.
Per mi, aquest és un assupte molt complicat i em resulta difícil de contestar.
A part de tractar d'arreglar certes coses que em fan veritable fàstic (corrupció per exemple, ja que estic segur que es podria estar fent més del que es fa), o assumptes com la vivenda, que no tinc ni idea de com fer-ho, però el que està clar es que repartiria els diners d'una altra manera, clarament molt més justa.
Però principalment és la educació el que més em preocupa. Defenso el mateix model que Mill, una educació que no ens limiti com a persones, sinó que ens permeti escollir el que volem realment. La cultura, la educació, tot el que ens ven la societat busca tancar-nos en aquest món quadrat i uniforme. Jo veig que encara que ens diguin que no, la majoria segueix un model ja establert sota una falsa il·lusió de llibertat.
Tripichurla no es un hamster, es una persona, se llama Maxi, y le gusta filosofaaaaar.
FIN (Entiendiendo fin como concepto de algo que se acaba, y no por las otras 4000 acepciones que tiene.) (Se que no tiuene ninguna otra, pero si has dudado al ller la frase acabas de mostrar una incultura de mandril retrasado.)
Les lleis principals que defensaria sería el drets basic per tothom, com la igualtat, la vida, l'alimentació ja que tot això es bo per la majoria, es bo per un politic utilitarista.
En tot cas, aniria més enllà amb aquesta llei,perque si aquesta llei fonametal no s'esta cumplint a la resta del món inclus en certs països desenvolupats. Més complicat sería fer lleis utilitaries si amb la fonamental no la hi fem cumplir al 100%.
Publica un comentari a l'entrada