dimarts, d’abril 14, 2009

Qui és més feliç un incult solitari sense problemes o una persona culta sociable però amb problemes?

Stuart Mill planteja la idea de que la felicitat és quelcom propi de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la nostra humanitat i amb el fet de viure en societat. Podem trobar la felicitat en allò que ens faci ser cada vegada més humans i ell això ho identifica amb la cultura humana en general i amb els plaers que qualitativament són millor perquè ens eleven, i no amb la quantitat del plaer o amb aquells plaers que compartim amb els animals. Per això defensa que tothom ha de tenir dret a l'educació, perquè sense ella no podem desenvolupar-nos plenament com a humans i tenim menys possibilitats d'assolir la felicitat. Si una persona culte, és una persona cultivada i un incult és qui no ha tingut accès a la cultura humana, ¿com respondríeu la pregunta? (gràcies a Miroslaw Pieprzy per la il·lustració i a Pere Augé per la qüestió).

54 comentaris:

Xaali O'Reilly ha dit...

En anglès hi ha una frase popular que diu "Ignorance is bliss", referint-se a què el que no saps no et pot fer mal, però la pregunta m'ha recordat a això; per tant si estiguéssim d'acord amb la frase, diríem que efectivament una persona solitària i inculta però sense problemes és més feliç que un individu educat i sociable amb problemes, suposadament perquè l'incult no coneix o no aspira a res millor, té el poc que és necessari per fer-lo feliç.

Però si els desitjos d'aquesta persona inculta i solitària aspiren a més, pot ser molt infeliç, més que a una pesona culta amb problemes, tot i no tenir dilemes evidents com s'han atribuït a aquesta. Per començar, pels dos individus en qüestió, la definició de problema seria molt diferent, perquè dependria de les coses al que està acostumat cadascun (per posar un exemple, potser per la persona inculta treballar recollint escombraries no li sembla un problema, perquè té feina; en canvi, per la persona culta potser si, perquè no ho considera una feina prou digne o alguna cosa per l'estil).

La pregunta és massa relatiu com per respondre una cosa o una altra, perquè la felicitat depén de més d'uns valors generals arbitraris (en aquest cas l'educació i sociabilitat), si no de les aspiracions i els desitjos i l'estil de vida de cada persona concreta.

No sé com Mill pot proposar que una persona ha d'estar necessàriament ben formada per a ser feliç si ell va rebre una educació rigurosa i era molt culte, però als vint anys va caure en una depressió! El que sí que estic d'acord és que l'educació facilita moltíssim el camí cap a la felicitat, en part perquè ens ajuda pensar en ella i decidir per nosaltres mateixos el seu significat.

Ho sento, una mica llarg i segurament no se m'entén ni la meitat!

Laia 2A ha dit...

Primer una persona solitaria, pel fet que les persones som éssers sociables per naturalesa, hauria de ser més infeliç que la persona socialbe.
Segon, una persona culta, segons Mill i l'importància que ell otorga a l'educació i al desenvolupament de a ment, seria més feliç que la persona inculta. Cosa amb la qual no estic d'acord; si que és cert que les persones més cultes tenen tendència a tenir una satisfacció extra per l'adquisició de nous coneixements, però pot ser que les persones que no siguin cultes no ho siguin degut a que no tinguin la necessitat de saciar aquesta satisfacció del coneixement, és a dir, que no aribin a més per tant no tinguin la necessitat de seguir ampliant els seus horitzonts. Així doncs, la incultura no és una limitació per a la felicitat.
Tercer, i últim, els problemes són un factor molt important a l'hora d'assolir un estat de felicitat. S'hauria de concretar de quin tipus de problemes es tracta, és a dir, els problemes estan presents en els nostre dia a dia i no per això deixem de ser feliços. Si parlem de problemes molt grans, sens dubte la persona inculta solitaria serà més feliç que la culta sociable amb problemes. A demés, al ser una persona inculta el més possibe seria que no deduís que al ser un ésser social "necessita" de la companyia dels seus semblants, per tant, pot ser que no detecti la manca d'aquest factor.

Joan ha dit...

La felicitat depén de milers de factors externs.
Si hi ha igualtat de condicions, la persona inculta no pot demostrar ser feliç mitjançant el mateix criteri que el què utilitza la persona formada, ja que el desconeix. Per tant, en un moment determinat de màxima felicitat, no és pot saber quin és el més feliç dels subjectes.

Miriam 2Batx C ha dit...

Gran preunta aquesta, opino que aquell que sigui culte, entendrà per felicitat un concepte diferent al de l'ignorant.
Es a dir, l'ignorant solitari, la seva felicitat dependrà només d'allò que hagi conegut que el faci sentir bé. Si ell no coneix els problemes, no fa vida social i no és cult, tindrà el màxim de felicitat coneixent només alló que el faci sentir plaer.
El cult sociable, es relacionarà amb moltíssima gent, coneixerà més coses, i tindrà problemes que el faran reflexionar més. Ell serà feliç amb tot el que conegui que el faci sentir plaer.

Per resumir, en proporció els dos seran igual de feliços. Un amb menys coneixement de la vida per dir-ho així en general, podrà aconseguir la màxima felicitat amb allò que ell només coneix que el fa sentir bé, l'altre amb més coneixement, podrà aconseguir la màxima felicitat amb allò que conegui que el faci sentir bé.


Finalment, em sembla que el que vui dir, és que la felicitat depén de les nostres experiènciees viscudes i tothom pot arribar a ser feliç per igual, però a graus diferents de coneixement.

Llúcia 2B ha dit...

Bé, des de el punt de vista de la filosofia de Mill, la persona més feliç és aquella que és culta sociable i té problemes, ja que per a Mill la felicitat s'assoleix gràcies al desenvolupament mental (l'educació) però crec que abans de ser un "bon" ésser humà, s'ha de ser un "bon" animal per dir-ho d'alguna manera. A part de ser una persona culta, s'ha de saber disfrutar dels plaers més basics com el menjar.

Ja seguint el meu punt de vista, crec que una persona culta sociable però amb problemes, encara que té problemes, té més possibilitats de solucionar-los, ja que té més coneixements i amistats, pel fet de ser sociable, que el poden ajudar.
Una persona inculta i solitària, no pot ser totalment feliç perquè la felicitat per ser total s'ha de poder compartir.

el pensador ha dit...

algú podria definir què es ser una persona culte?

romina ha dit...

El concepte felicitat no és el mateix per als dos individus,o si però de diferent manera simplement per les experiències i ensenyament que ha tingut cadascú.
Lógicament tots dos poden a tenir problemes.Si desde fora nosaltres sapiguessim el problema de cada individu un ens semblaria més greu que l'altre,segurament el de la persona culte,però per aquella persona serà igual de difícil que el de la persona culte perque no coneix més enllà,per las raons que siguin.Així donç poden ser igual de feliços o infeliços.

Xaali O'Reilly ha dit...

Jo diria que quan es diu una persona culta es refereix a una persona educada i que ha assolit un cert nivell de coneixement o educació; aquest cert nivell és relatiu a la cultura i a l'época, també, ja que ho imposa la societat en relació al nivell de desenvolupament que té aquesta.

Llúcia 2B ha dit...

Una persona culta és aquella que principalment ha tingut l'oportunitat d'anar a l'escola, ha tingut l'oportunitat d'educar-se. També, aquesta persona té uns coneixements bàsics de cultura i altres matèries. Però, com ja ha dit la Xaali una persona culta en una societat, no pot ser considerada culta en un altre societat, ja que és relatiu.

andrea llacuna 2nB Batx ha dit...

Segons Mill, seria mes feliç la persona culta, sociable i amb problemes, ja que, l'adquisició de coneixements i l'educació són molt importants per arribar a trobar la felicitat.

Ara bé, jo no hi estic del tot d'acord, pel simple fet de que la persona inculta i solitaria, no té res a perdre i amb el poc que té, pot trobar la seva pròpia felicitat. Un exemple, pot ser, un home que no ha sortit del seu poble, a la muntanya, i a estat envoltat tota la vida de cabres, i no a vist mai una ciutat. Aquesta persona sera feliç, rodejat de la seva familia i les cabres, i la seva màxima preocupació serà treure les cabres perquè passegin.
Per tant, aquest home, pot ser totalment feliç, rodejat del que ha vist durant tota la seva vida.

Pel contrari, aquella persona culta i sociable però amb problemes, no podrà arribar a tenir mai la felicitat, ja que, sempre tindrà alguna inquietud.
Com a exemple, un empresari que vol arribar a un càrrec superior, sempre tindrà més oportunitat d'accedir aquell que tindgui mes aptituds i coneixements adquirits anteriorment.
Amb això vull dir que, avui en dia la competivitat, els problemes...están a l'ordre del dia i aquesta persona tindrà més entrevancs per troar la felicitat, però no vol dir que no la pugui trobar.

Per tant, cadascú segons les condicions socials que l'envolten, pot trobar la seva propia felicitat.

andrea llacuna 2nB Batx ha dit...

Persona culta és aquella que a partir dels coneixements adquirits, amb un cert nivell de cultura i una educació, és una persona racional, amb capacitat de reflexionar sobre si mateix, seguim una ètica i amb una opinió.

Anònim ha dit...

Principalment crec que una persona culta es aquella que ha tingut l'oportunitat de rebre uns ensenyaments que l'han ajudat a assolir la seva felicitat, en canvi una persona que no ha tingut aquesta oportunitat no es pot dir que sigui infeliç, ja que crec que la felicitat no s'aconsegueix nomès per obtindre una bona educació, sinó que depen d'altres factors com la gent que t'envolta i t'estima etc. Una persona que no haguès tingut estudis segons Mill no seria feliç, pero jo crec que si aquesta no te problemes crec que pot ser suficientment feliç, si els seus desitjos son limitats i possibles, pero com a dit la Xaali també crec que si els seus desitjos aspiran a més del que poden, aquesta persona pot arribar a ser molt infeliç. Crec que la teoria que planteja Mill no es del tot correcte, pel simple fet de ceure que la felicitat no es basa en aquest factor majoritariament sinó que la forman diversos ingredients que t'ajuden a viure feliçment.

Carlota Díaz 2B

Claudia Castells 2nB ha dit...

Des de el meu punt de vista aquesta pregunta és massa ambigua ja que es pot mirar des de moltes perspectives, en primer lloc no sabem si la persona és solitària per voluntat pròpia o no. Malgrat l’ambigüitat de la qüestió, jo donaré per suposat que la persona és solitària voluntàriament, ja que en el fons tothom pot triar el fet de estar en solitud o no. Penso que a la vida tothom, vulgui o no, necessita persones que romanguin al seu costat per poder-se recolzar, malgrat això, si es de manera voluntària, també estic d’acord amb aquelles persones que d’altra banda opten per la solitud i menyspreen la companyia. Dit això, per començar, diré que penso que totes les persones tenen problemes, siguin aquests de major o menor grau o se'ls hi doni més o menys importància. Per tant, en quant a l'aspecte de tenir problemes o no, per mi no és contundent. D'altra banda el fet de si és una persona culta o no, és independent, perquè hi ha persones que no ho són i no obstant la seva senzillesa i simplicitat les fa igual o més felices, un bon exemple, és el cas dels nostres avantpassats, que sense cap tipus de educació sabien gaudir de la vida, i és aleshores quan trenco la concepció de Mill sobre la felicitat, ja que no crec que estigui lligada a l'educació que rep una persona. Una vegada aclarida la meva opinió, puc confirmar que crec que serà més feliç una persona inculta i solitària degut a que l'educació és prescindible i el fet de ser solitària si es per voluntat pròpia com he dit anteriorment és acceptable.

Anònim ha dit...

Estoy totalmente a favor de lo que dice Mill, en que una persona culta, con una buena educción pueda ser más feliz y obtener más placeres que no otra persona que no obtiene educación ninguna. Ya que los placeres nos hacen sentir y ser mejores. La felicidad surge por medio del ejercicio de aquellas acciones que perfeccionan las capacidades de cada uno. Ya que es cierto que teniendo una buena educación, nosotros podremos desarrollarnos totalmente como humanos.

Cristina 2C

Miriam 2Batx C ha dit...

Un persona culta per a mi és aquella que té coneixements culturals i també ha tingut una educació escolar.

Anònim ha dit...

Per tant miryam entenc que si no ha pogut anar a escola ja no pot esdevenir una persona culta per tu no¿?

Els conceptes de cultura o incultura no es basen a conèixer o no a un pintor, un autor, un músic o una mica d'història.
De totes maneres sempre haurà algú més cult que tu i jo.
Per al mi per poder ser considerat com a cult es necesari i condicií indispensable reconèixer-se com a esser imperfecte i tenir desitjos de millorar, respectuós per les preferències dels altres i poder arribar a fer com teves moltes opinions dels altres per a conèixer-les a fons, mantenint la teva com la guia pero no com l´unica.
¨
Calan Frame Suárez 2B

Bettina ha dit...

Jo crec que una persona culta és aquella que s'interesa per les coses que li agrada enriquir els seus coneixements i no nomès coneixemens del tipus art, economia, matematiques, si no també aquells coneixements que et fan ser millor persona els coneixements psicològics. Partint d'aqui jo crec que la persona culta sociable però amb problemes seria més feliç que l'incult solitari sense problemes, ja que com diu Mill som essers sociables necesitem relacionar-nos amb els altres i al tenir cultura se'ns fa més facil (desde el meu punt de vista) i el fet de tenir problemes jo ho veig d'una forma positiva ja que quan tenim problemes aprenem a a apreciar les coses i sabem allò que ens proporciona plaer ja que coneixem el dolor.
PD: També s'ha de tenir clar que no és el mateix una persona culta que una persona inteligent.

Sofía Ojeda 2º B ha dit...

Supongo que para Mill será más feliz aquél quien es culto y sociable pero con problemas antes que el inculto solitario que no los tiene... mi suposición se basa en que Mill da mucha importancia a la educación y al hecho de que los seres humanos vivimos en sociedad y dice que si recibimos una buena enseñanza y sabemos relacionarnos sin afectar a las otras personas seremos felices, un conjunto cuya felicidad no se basa en el cumplimiento de necesidades básicas sino en el goce del desarrollo de nuestro intelecto que al fin y al cabo es lo que nos diferencia del resto de animales.

Por otro lado, el inculto solitario sin problemas en realidad tiene dos problemas grandes, que es inculto y solitario... y ya por esta razón creo que sería infeliz. Aunque hay quien dice que la ignorancia da la felicidad.. y es que, al fin y al cabo, quien no tiene conocimientos no se hace problema de cosas por su falta de conciencia y una persona Culta y sociable..al razonar y relacionarse posiblemente encontraría más problemas de los que hay en realidad. Y es que si un ser humano no desarrolla su inteligencia y se guía por instintos se aleja de la definición de ser humano y se aproxima a la de un animal.. ¿qué problema tienen los animales?

Con todo esto quiero decir que un inculto solitario sin problemas no sé de qué disfrutaría... pero sin lugar a dudas no lo haría con hechos más gratificantes que la posibilidad de relacionarse con otras personas, compartir y saber pensar como lo haría alguien sociable y culto.

- En conclusión, dspués de toda esta argumentación.. creo que queda claro que estoy de acuerdo con Mill y lo que creo haber entendido de su filosofía.


Sofía Ojeda 2on B

Laura Feliu Lloberas ha dit...

Sota el meu punt de vista, estic 100% d'acord amb la resposta a aquesta pregunta que faria Stuart Mill.
Em baso doncs amb la seva filosofia de que tota persona que ha rebut una bona educació, i que ha volgut desenvolupar la seva ment per assolir un màxim coneixement tant cultural com social i individual, es trobarà davant de problemes però que serà un repte per ell resoldre's i així trobar la felicitat.
Aquell ignorant incult i solitari, no tindrà amb ningú qui compara les seves qüestions sobre com ser feliç i tampoc se les plantajarà perquès és un incult i no coneix aquesta filosofia i tampoc crec que es coneixi gaire a si mateix.
Per tan com bé declaro, aquell que pogui coneixes a sí mateix de manera intel·lectual, sigui madurament conscient de qui és i de com pot arribar a la felicitat i hagi desenvolupat així la seva part humana de manera social i cultural, assoliarà de manera més gratificant la felicitat i sabrà apreciar-la molt més que aquell que no es planteja cap problema davant d'aquesta vida tan complexe.

Anònim ha dit...

Segons la filosofia de Stuart Mill una persona culta que ha rebut una bona educació podra esdevenir més feliç per que podra extreure més plaers de la vida que una persona ignorant que no ha rebut cap mena d´educació

Calan Frame Suárez 2B

Anònim ha dit...

La felicitat és un sentiment abstracte que depén de cada persona, per tant, no ets més feliç com més tinguis, sino com més "et doni" allò que tens.
Un bon exemple d'aixó és que hi ha persones pobres que tenen menys que qualsevol de nosaltres, però com és l'únic que coneixen ho valoren per sobre de tot, en canvi, nosaltres amb millors condicions de vida, no donem importància a aquests bens i sempre volem més. En conclussió, en aquest cas un pobre seria més feliç.
La felicitat, com bé diu Mill, no depén de la quantitat, sino de la qualitat.

Amancay Ortega López 2 Batx A

Gemma Sara ha dit...

Hola de nou, pensador & companyia!
Volia dir que, malgrat els efectes positius d'aquesta filosofia en la societat i la política, pel que té de defensa de l'educació, etc., no em sembla que la felicitat tingui a veure amb la cultura, sinó amb desitjos i acompliment d'expectatives, sobretot, com també heu dit per aquí.

Ara, sembla que hi ha un llindar bàsic de benestar (alimentació, higiene), a partir del qual es pot parlar de felicitat (almenys, és el que diuen alguns estudis i té sentit).

La sociabilitat també és important. Té sentit que la satisfacció en la relació amb els altres tingui a veure amb la feliciat, però tampoc té a veure, o no es pot identificar, amb la cultura.

M'ha impressionat el que diu Xaali O'Reilly de la depressió de Mill. No ho sabia. Però em fa pensar en què la filosofia de vegades desmenteix el filòsof (com Rousseau, enviant els seus fills a l'hospici).

La pregunta em sembla que no té resposta. En tot cas s'hauria de veure de quins problemes parlem i quines possibilitats té la persona culta i sociable de solucionar-los.

Patricia 2BATX-B ha dit...

Desde mi punto de vista, debería decir que no estoy totalmente de acuerdo con Mill, ya que, la pregunta se responde mediante la crítica que cada de uno de nosotros le de a ello.

Es así que yo creo, que las dos persona spueden ser felices ya que, el ser culto o inculto siempre depende de el nivel desde el que se quiera exigir una educación o un aprendizaje.

Es posible que la educación nos hga enriquecernos a todos nosotros y que también es necesària, pero aquel que no la tiene o no la ha podido obtener no quiere decir que sea un infeliz. Al contrario, puede haber recibido una educación experimental y por sí mismo, es decir, a traves de sus propias vivencias, y esto me recuerda un poco a la película de Slumdog Millionaire (aunque no le deis muchas importancia, porque ahora no sé si el chico recibió algun tipo de formación o no).

En conclusión, la felicidad depende del punto de mira de cada persona y por ello, no creo que por más ni por menos, podamos juzgar quién es menos o más feliz.

Carla Sòria 2B ha dit...

penso que la felicitat no depen totalment de si una persona es culta o inculta ja que una persona que no a pogut rebre una certa educació en el seu context de vida pot ser feliç,sinó sol cal mirar en els paisos com la india en que les persones pobres no han pogut rebre una educació pero que són realment feliços amb el que tenen ja que no poden aspirar a més,ara bé també és cert que estudiar ens enriqueix com a éssers humans i ens permet accedir a plaers més profunds que els que tenim en comú amb els animals.Bé després d'explicar aixó passaré a el tema de la soletat,un incult solitari crec que podria ser feliç per l'argument que he dit abans,si aquesta persona no pot aspiar a més,xq no podria ser feliç?¿no crec que no ho fos si no tingués problemems de cap tipus.Ara bé,una persona culta i sociable realment pot ser feliç encara que els problemes li posin difícil arribar a la felicitat,xro es que si no hi hagués problemes que aburrida seria la vida!

Virgínia Perez ha dit...

La felicitat no depén de la sabiesa d'una persona. Cadascú és felliç a la seva manera. per exemple, si a mi personalment em fa feliç marxar de vacances a l'extranger, això només em fa feliç am mi, ja que a un altre persona un viatje a l'extrager li pot desegradar.Sobre aquesta pregunta crec que tan el culte com l'inculte són feliços amb problemes o sense, pero feliços a la seva manera.

Claudia Castells 2nB ha dit...

Anteriorment havia dit que creia que era més feliç una persona inculta i solitària, que una culta i sociable, però desprès d’haver llegit el que la resta ha anat posant, defenso el que diu la Patricia Boquete, ja que tot a la vida es pot mirar des de molts punts de vista, i per el que veig, la majoria, al igual que jo, ha posat que serà més feliç la persona inculta perquè ser culte o no, no és important. De fet això penso que és cert, però crec que el fet de que ser culte o no sigui imprescindible tampoc ha de voler dir que ara el culte no pugui ser feliç. D’altra banda si hagués de donar importància a algunes de les característiques que esmenta la pregunta sobre les dues persones, donaria importància al fet de ser sociable o solitari, ja que això si que es prescindible per arribar a la felicitat, tant per una persona que prefereix la companyia, com per una a la que no, però tot i així tothom necessita a algú. Acabaré rectificant i dient que serà més feliç la persona culta i sociable. (com ja havia dit per mir la característica dels problemes és ignorant ja que tothom té problemes, més o menys importants, i el et de no tenir-ne ho veig impossible.

ENRIC CASTELLOTE 2C ha dit...

No crec que la felicitat depengui del grau de cultura que es pugui tenir. La felicitat es un estat d'anim, i com tots els estats d'amin es poden controlar.
l'unic requisit que penso que es necessari es coneixet a tu mateix per aixi poder tenir un control absolut sobre tu mateix . Els estimuls que fas arribar als demés si son positius tornaran positius i afectaran al teu estat d'anim i el contrari. Tu reps el que envies, cal recordar que amb una sonrisa de la persona que estimes et pot convertir en la persona mes feliç del mon i questa felicitat no dependra del teu grau de cultura.
El sentirte be amb tu mateix pot ferte arribar al punt més alt de la felicitat, ja que si et sents be amb tu també fas sentir be als demés.

ALFONSO ADEVA 2nC ha dit...

Penso que una persona culta és aquella que té uns objecitus a la vida i lluita per aconseguir-los; ja que el fet d'haber de treballat per arribar fins al final farà que aassolim tot allò que de veritat necessitem.

Anònim ha dit...

Una persona inculta és aquella que esta “poc cultivada”, que no té instrucció, que no té cultura.
I una persona culta és refinada, intel•ligent i preparada intel•lectualment.


Elisabet Roca 2Batx.C

Valery ha dit...

todos los que comentamos en esta blog, se nos considera PERSONAS CULTAS, si meditamos la filosofia de Mill.
y este "gran honor" por el simple hecho de haber pasado más de 10 años formándonos en un colegio, el que tantas veces mandaríamos "a freir monas", vamos que ya no es por gusto sino por simple compromiso.en el que tu mismo acabas implicandote.

de esa forma; la única salida -hacía la "libertad" (autonomía al menos) y "felicidad" - que nosotros veremos és la formación educativa. y cuanta más: mejor.
hay quienes no necesitan nada a parte de estudiar de TODO para ser felices y así llegar a lo más alto. conozco a muchas y les envidio en parte. (quizás así soy y aun no lo se) el problema está cuando conoces a una persona feliz y sin estudios, y se lo considere "inferior", “deteriorado” o lo que es mucho más duro de escuchar: “peor”.

Anònim ha dit...

Jo crec que és més feliç una persona inculta, solitària i sense problemes que una persona culta, sociable i amb problemes.
És més feliç l’incult perquè el no saber et dona felicitat ja que així no t’amoïnen les coses. I en canvi, si ets una persona culta, intel•ligent i tens relació amb els altres això et crea ansietat, ganes de voler resoldre, de fer i això et fa entrar en una problemàtica en la qual no pots parar de pensar en tot el que saps per trobar-hi la solució aquell problema.


Elisabet Roca 2n Batx.C

Andrea Llacuna ha dit...

Moltes vegades generalitzem en molts aspectes; el ric generalment és més infeliç que el pobre, i en aquest cas, la persona culta amb problemes és més feliç que el solitari sense problemes.

Nosaltres som persones educades i amb coneixements, tot i que no siguem els mes cultes del món tenim una base, i també tenim problemes.
Per tant, no podem valorar la opció de persona solitaria sense problemes, perquè no és el nostre cas, només podem imaginar i treure conclusions.

Cadascú tindrà la seva definició de felicitat i infelicitat, a partir d'aqui, un mateix podrà valorar en quin punt està de la seva vida.
Potser mai ha arribat a sentir ningún dels dos extrems.

L'incult solitari, arribarà a trobar la felicitat més aviat, pel simple fet de que desconeix una gran part de coses; que pot desitjar i per tant, li pot causar una infelicitat, a aquella persona culta i sociable ja que, per a ella pot ser un problema.

Així doncs, la felicitat ot ser per a tothom un concepte diferent i arriar a trobar-la per alguns és més fàcil que per altres.

Virgínia Pérez ha dit...

Una persona culta, es aquella que està enrriquida inel.lecutalment.Aqesta persona tindrà més oportunitats en la vida a diferència de la persona inculta. Encara que, desde el meu pun de vista, crec que tan el culte com l'inculte són feliços a la seva manera, també puc dir que la persona culta serà més feliç, perque encara que tingui problemes,aquests problemes poden estar referits a la seus hobbies o al seu nivell d'intel.lectualitat, per exemple, una persona que es dedica a pintar quadres, és considerada persona culta ja que ha de saber els colors, el traçat...etc, aquesta persona pot tindre problemes alhora de fer la composició del quadre, això és lo que a ell el fa feliç, ja que al final trindrà satisfacció pel quadre acabat i serà feliç,(també depén el problema que tingui,també pot ser problema relacionat emb el treball, amb la seva relacio amb parella...etc) en canvi, la persona inculta, com no sap res, no te problemes de cap mena i no té satisfaccions. En conclusió aquest tema és una mica complicat de resoldre.

Carlos Galindo Hurtado ha dit...

Ara que em començat a veure Nieztsche me donat conta de que té molta raó quan diu que superar un repte difícil dóna més plaer que no pas superar un de fàcil. El fet és que jo inconcienment sempre havia pensat que no mereixia la pena esforça-se per aconseguir alguna cosa la qual pogues aconseguir-la facilment i per això molts cops no dono ni la més mínima importància davant d'un repte el qual no me d'esfoçar molt per aconseguir. Llavors desprès de veure una mica d'aquest filòsof me donat comte que el que feia inconciement era triar el cami més difíl sense saber que estava fent-ho així perquè em feia sentir més feliç.

Bueno tot això bé a cuento de que tal i com faria Nieztsche yo em quedaria amb la segona opció, ja que el fet de superar els problemes dóna més felicitat que no pas no tenir-los i pertant no necessitar esforçar-te per superar-los.

Fabio Gasser ha dit...

Per començar, i no és per criticar la pregunta, pero en la meva opinió és impossible el fet que una persona no tingui problemes. Potser alguns en tenen més que d'altres, o alguns en tenen de més importancia que d'altres, pero tothom en te.

En quant a la resposta a la pregunta, crec que seria més feliç una persona culta sociable amb problemes que un incult solitari sense problemes. Potser la persona culta i sociable te problemes, pero com que és sociable tindrà amics que l'escoltaran i li ajudaran a solucionar aquests problemes. A més, segons el meu punt de vista, hi ha una solució pero tot problema.
En canvi una persona que no és sociable i no es relaciona amb ningú es sentira molt sola en aquest món, i crec que aquest fet es tornaria en el seu principal problema.

Marc Olivier 2A ha dit...

Primer, una perona culte, es una persona amb cultura i educacio. De manera, que hauria de saber millor que una persona inculte, el que es la felicitat. De manera, que sap que la felicitat no es tan facil i que no sempre s'aconsegueix, i que avegades pot aportar problemes. Pero, una persona inculte, no sap que no es facil aconseguir la felicitat, pero tampoc que es la felicitat ni com aconseguir-la.
En conclusio, tant un com l'altra, poden ser igual de feliços, tot sabent, o sense saber que es la felicitat.

Anònim ha dit...

Marc Gràcia 2A

Tal i com diu la Laia, si és incult i solitari, no sabrà que necessita de gent per ser feliç.
També que tenim problemes diaris, però seguim sent feliços.
Penso que un incult solitari podría ser més feliç que una persona culta sociable pel fet anterior, que una persona culta i sociable té coneixement dels problemes que té.

Anònim ha dit...

Marc Gràcia 2A

Per una altra banda, una persona culta és aquella que té un mínim de coneixements, que té capacitat de raonar i una certa cultura i educació.

imma robert ha dit...

sense dubte un incult solitari sense problemes, perque encara que no tingui cultura viu feliç sense problemes que es el que realment importa a la vida, perque una de les ccses ecencials per ser feliç es no tenir problemes.

tambés es podria mirar des de el punt de vista que la persona sociable sempre te amics amb qui contar perque l'ajundin a superar els seus problemes, encanvi una persona solitaria si algun dia te problemes, no tindrà a ningu al costat per poder combatrel's

Paula 2B ha dit...

Yo creo que cualquiera de las dos personas pueden llegar a ser felices o infelices; la felicidad es relativa, depende de la mentalidad de cada persona, por ello creo que la persona inulta y solitaria puede ser feliz solo con eso, ya que puede ser que para ella la felicidad sea es tar solo/a y sin ningun tipo de problema, pero eso si, si para el/ella la felicidad es más que eso, puede llegar a ser muy infeliz; al igual que la persona sociable, culta y con problemas puede ser feliz resolviendo los probleblemas que tenga, y disfrutando de su sociabilidad, pero si no sabe valorar lo que tiene también pude ser infeliz...

En fin, creo que la felicidad depende de uno mismo.

Laura Feliu Lloberas ha dit...

Jo també he arribat a la conclusió després de dies de reflexió, ja que aquesta preguenta és freqüenment formulada en el meu cap, que qualsevol de les dues persones, solitari o sociable, culte o inculte pot arribar a la felicitat extrema o a la més pèssima depressió.
El culte i sociable, pot ser un infeliç perquè no hagi aconseguit realment el que es proposava en la seva vida, perquè sempre tenia problemes i només li rondava pel cap aquests problemes, que a vegades esdevenen tonteries que per un incult no són ni problemes.
A diferència del incult i solitari, que potser haurà aconseguit la felicitat a través dels plaers més primaris i mai s'haurà formulat masses qüestions que poguin desmoralitzar-lo, serà aquí el més feliç de tots.
Ara bé, jo realment em pregunto, si és millor ser un Sócrates insatisfet, o un porc satisfet.
Segurament jo sóc de les que hem plantejo molts problemes, però després de resoldre'ls obtenc una felicitat exponencial més que si no m'hagués proposat superar molts dels reptes que me imposat al llarg de la meva vida, per així aconseguir una felicitat auténtica.

Anònim ha dit...

Ser feliç d'una manera o un altre depent de la persona, hi ha persones ke els hi agrada estar soles i no ser cultes i aixi són feliços i altres persones ke prefereixen tenir una vida social i amb problemes hi així són feliços. Per això crec ke ser feliç no depen si un es incult o sociable cada persona es feliç kuan es sent be per alguna cosa ke li agradi.

Maria Almendral

Adrià García.2C. ha dit...

Desde mi punto de vista, pienso que el concepto de felicidad no es el mismo para ambos.

La felicidad es abstracta depende de cada persona el concepto que tenga sobre ella; es por eso que en cuanto a la pregunta formulada pienso que aquella persona que sea inculta, solitaria y sin problemas podrá ser plenamente feliz, no obsante, también aquella persona que sea culta, sociable y a la vez tenga problemas también podrá serlo.

En resumen, quiero decir que cada uno puede obtener la felicidad a su manera.

Anònim ha dit...

No hi ha cap dubte de que es mes feliç un incult solitari que una persona culta amb problemes perque al ser un incult no se n'adona dels problemes de la vida. Un exemple son els nens petits que no tenen cap mena de coneixements i en canvi son els mes feliços del mon. Podriem dir que la felicitat esta en la incultura.


Pablo Augé

el pensador ha dit...

no estic d'acord amb aquesta aportació del Pablo. Primer de tot, no és veritat que els nens no tinguin cap mena de coneixement. En tenen, no només per anar a l'escola sinó pel fet d erelaiconar-se amb le món. Creen les seves explicacions de les coses. D'altra banda no sé qué vol dir que són feliços. Els nens tenen molt problemes: els fan mal les dents, la seva mara desapareix, no controlen la seva ràbia, ni l'enveja, estàn sempre reprimits pels adults, tenen que aprendre-ho tot. Quina felicitat és aquesta? Crec que idealitzem la infantesa.

Vanessa Muñoz 2ºB ha dit...

Sólo basandome en la pregunta y sin entrar en controversia, está claro para mí, que un ser que no está integrado en la sociedad, que tiene desconocimiento de buenas conductas, que no sigue ningún dogma ó doctrina,que a su vez no tiene ningún perjuicio (no prejuicio)social, que no está limitado a normas de convivencia, que no está estigmatizado por leyes ni que se rige por ningún cubículo o encuadramiento en una sociedad que a veces se presenta hostil, puede ser perfectamente felíz ya que ese desconocimiento lo lleva a un estado de irresponsabilidad sin estímulos sociales como la familia, el trabajo, el desarrollo personal, etc. Entonces el planteamiento de la pregunta sería otro.No por llevar un orden social en pleno cumplimiento de sus funciones, puede el hombre ser felíz.

Anònim ha dit...

Alex Giménez 2on A

Estic d' acort amb moltes d'aquestes opinions.
Penso que pot ser més "feliç" un home incult, és a dir que no tingui ni tan sols els estudis més bàsics, ja que la majoria de problemes del món actual no els entendrà i per tant no li provocaran infelicitat.
Un exemple sería un home que no ha anat mai a l' escola, que viu apartat de la societat, potser ni tan sols pot tenir una televisió o una ràdio per informar-se del que pasa diariament, però penso que li donarà igual si amb prou feines pot escriure o llegir, no entendrà el problemes que afecten al món. Aquest home pot ser més feliç sense tenir res que un altre home, aquest amb diverses carreres universitàries, que cada dia mira, escolta o llegeix l' actualitat.
El fet de tenir tants coneixements farà que sigui plenament conscient de tots aquells problemes, que els entengui i que li preocupin i, aixó li pot probocar infelicitat, cosa que no li pasaría a l' altre home, que seguiria en la seva "ignorant felicitat".

Anònim ha dit...

El problema està centrat en dos conceptes: les preocupacions i les possibilitats. Està clar que una persona inculta tindrà menys preocupacions que una persona instruïda, però també està clar que a un nivell més reduït. Segons Mill, i segons la meva opinió també, una persona poc culta no tindrà mai accés als plaers intel·lectuals, però tampoc a grans preocupacions. Arribats a aquest punt, només queda determinar el que prefereix cada un, però està clar que les preocupacions son un preu a pagar per tenir accés a aquests plaers.

Tripichurla.

Rosana Basurto 2A ha dit...

Sens dupte un incult solitari i sense problemes es més feliç ja que no hi ha res que el destorbi, el preocupi i el faci tenir problemes; potser la seva felicitat per això es diferent i no es tan intensa com la d'algú que es cult i té problemes que quan els resol arriba a ser feliç per que a fet un esforç de superació i a aconseguit la felicitat, però en canvi els problemes no paren mai i sempre venen tots seguits, no acabes de resoldre un o et penses que l'has resolt quan t'apareix un altre de mes complicat i que et fa ser infeliç per les causes o repercusions que te.

També crec que un incult solitari ja te un ventatge en quant als problemes que et sorgeixen per les relacions entre persones però en canvi es un desavantatge per que no tens ningí amb qui poder compartir la teva felicitat o poder intentar fe-lo feliç.

alex meyer 2a ha dit...

Antes que el amor, el dinero, la fe, la fama y la justicia; dame la verdad.

Thoreau


No sé quina d'asquestes condicions és millor per ser feliç, suposo que depèn de la persona, com tot. En realitat tampoc m'interessa saber si seria més feliç si fos jo més ignorant, vull saber la veritat.

Anònim ha dit...

Que le dice un Tripichurla a un Maxi?

SOMOS LA MISMA PERSONA!!!!!!!

Aida Lagunas 2onB ha dit...

És una pregunta realment complicada i tot i que porto estona donant-hi voltes, em costa extreure'n algo clar i concís.

Tots els plaers poden ser bons i acceptables encara que coincideixin amb els d'altres éssers vius; si bé és cert que donat que nosaltres tenim el privilegi de comptar amb diverses formes d'obtenir el plaer, hauriem d'exprimir-les al màxim i treure'n el més gran profit.

He arribat a una conclusió: Una persona culta i sociable serà la més feliç; primerament a causa del plaer que li aportarà el coneixement i la sabiesa i alhora per el fet de formar part activa de la societat i poder gaudir dels beneficis que aquesta li aportarà ja sigui a curt o llarg termini. De manera que tot i que una persona d'aquesta índole tingui qualsevol tipus de problema, sempre podrà alleugerar la pena refugian't-se en els altres plaers dels quals disposa i a més a més, tindrà més facilitat per a resoldre els conflictes que se li plantegin en la seva vida.

En canvi, un individu incult que no es veu beneficiat per la sabiesa i que alhora viu en la plena solitud, és a dir, apartat dels beneficis que comporta viure en societat, no podrà gaudir d'aquests plaers i per tant, renunciarà a la felicitat ja que irremediablement, el plaer, ja sigui a nivell personal o col·lectiu, ens condueix directament a la felicitat i contrariament, la manca del mateix desemboca en la infelicitat.

Olalla Coll 2-B ha dit...

Jo crec que el concepte de felicitat i de cultura són coses molt diferents. Un incult solitari sense problemes, podria ser menys feliç que una persona culta sociable amb problemes. Més que per la part de cultura o incultura, per ser feliç necessitas no ser solitari ja que necessitas el calor d'altra gent. Si una persona és culta, sociable i té problemes pot ser feliç ja que qüasi tothom té problemes en aquesta vida.
També penso que aquesta pregunta no té una resposta en concret ja que cada persona és un món i jo per exemple li dono més importància per ser feliç tenir contacte amb les persones que tenir cultura.

Jhayrochavarria 2º Batx A ha dit...

La felicitat es relatiu per cada un. Y cada un té dret a fer el que vol amb la seva vida.
Un incult solitari sense problemes, si desde es el seu punt de vista es feliç, es feliç.
Encara que una persona culta sociable amb problemes, tindrà més punts de vista, y més raoment però això no fa que sigui més feliç que l'altre.

Diria que més feliç es qui sab que és feliç.