dilluns, de maig 04, 2009

L'ETERN RETORN: ES TANCA EL CERCLE


Acabem el curs i amb ell aquests dos cursos d'introducció al món del pensament filosòfic. Vull agrair-vos a tots el vostre interés i dedicació. Es nota en el nivell dels comentaris.¡Crec que hem aconseguit ser una comunitat de investigació filosófica virtual!

Acabem amb una idea de Nietzsche: L'ETERN RETORN. És un concepte complicat. Sembla ser que ell no entenia el temps de forma linial sinó circular, igual que moltes filosofies orientals. Des d'aquesta perspectiva, passat i futur son infinits i, per tant, en el passat hi és tot, i en el futur, també. Aixó implica que no hi ha principi ni fi. Alguns interpreten això dient que tot el que passa ha passat i passarà sempre, és a dir que es repeteix. Per això cal dedicar-li a cada instant molta atenció perquè, ja que es repetirà tal i com el visquem, millor viure'l intensament (com fa el superhome nietzscheà).

Curiosament acabem "Filosbloc" amb Kubrik i la seva pel·lícula 2001. Si recordeu la nostra primera gran discussió filosòfica va constistir en interpretar què era el monolit. Per alguns era Déu, per altres la Raó. En qualsevol cas, Nietzsche enfonsa tant la raó com Déu i per això a la película l'escena final del naixement del nen (que potser és el superhome) té de fons una composició de Richard Strauss titulada (¿casualment?) Així parlà Zaratustra. Amb Nietzsche tornem al nostre principi, a Kubrik. Serà l'etern retorn?

Ha estat un plaer llegir-vos aquest dos anys. Gràcies.

30 comentaris:

Patricia 2BATX-B ha dit...

Pensar en un ciclo de la vida puede ser algo lógico. La naturaleza está impregnada por ese ciclo, las flores por ejemplo, día tras día una nace, crece y muere, y luego otra nacerá y crecerá y morirá. De esta manera, la naturaleza estará compuesta siempre de un circulo en lo que todo nacerá, crecerá y luego morirá.

Respecto a los humanos, no sé si estaría bien pensar que el ciclo constituye nuestras vidas, es decir, que nosotros somos la naturaleza, o que al contrario nosotros somos las flores y formamos parte de la naturaleza. Porque, si fuésemos nosotros (cada uno) pertenecientes del ciclo mayor, ¿donde estaría nuestro pasado, y nuestro futuro eternos? ¿Descompuesto entre nuestros recuerdos y nuestros sueños? No sé... Tiene más lógica pensar que somos como las flores, y que por ello, tenemos la llamada “sociedad”, porque la sociedad, está plagada de individuos que formaran un ciclo eterno el cual siempre será recordado por su pasado pero también por el porvenir del futuro eterno. Así pues, la sociedad no muere, y nosotros vamos cayendo unos más pronto y otros más tarde...
(No sé, es lo qu eme ha venido a al cabeza)

En fin, creo que solamente nos queda disfrutar de los pequeños momentos, no?

Gràcies a tu Félix!

Miriam 2Batx C ha dit...

Llavors, si tot es repeteix... la sensació de dejavú és per això que diu Nietzsche de la línia del temps circular?

Anònim ha dit...

Si com ha dit la miryam qui no ha sentit mai un dejavu?
``En francès significa «ja vist». Aquest concepte va ser encunyat per l'investigador psíquic francès Emile Boirac (1851-1917) i descriu l'experiència de sentir que s'ha estat testimoni o s'ha experimentat prèviament una situació nova. L'experiència sol anar acompanyada d'una convincent sensació de familiaritat i també per una sensació d'«esglaiament» o «estranyesa». S'atribueix amb freqüència a un somni, encara que en alguns casos es té la ferma sensació que l'experiència «va ocórrer autènticament».´´

Una sensació que penso hem sentit tots i es força inquietant.

Calan Frame Súarez 2B

Bettina ha dit...

Jo en aquest aspecte em costa mol ficarme en un costat... a vegades crec que tot té un inici i un final i a vegades no, com han dit abans amb l'exemple del dejavu, llavors per a mi aquesta questió és una de les més dificils de respondre però amb això de viure cada instant intensament estic totalment d'acord.

I res gràcies a tu Felix i a tots salut i a filosofar! :)

Xaali O'Reilly Berkeley ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xaali O'Reilly Berkeley ha dit...

No entenc ben bé el que vol dir Nietzsche amb l'etern retorn: està dient que les situacions de la nostra vida es van repetint? O es refereix a, com diu la Patricia, que és el conjunt, la naturalesa o com li vulguis assignar, el que es repeteix?

Aquesta idea no entra una mica en conflicte amb el fet de que Nietzsche defensava a la idea Heràclit que "no podem trepitjar el mateix riu dos cops"? (bé, aquí no sé exactament com se sol traduir la frase, però la idea bàsica està.)

M'enrecordo quan vaig veure aquesta escena de la pel·lícula per primer cop, i em va fer pensar en què era aquest fetus que estava fent el pla per l'espècie humana, que el guiaria amb el monolit a través del temps i l'espai per tal d'arribar altre cop a ell mateix. També, des d'un principi em va recordar a la divinització pròpia de l'home; perquè una cosa és dir que Déu ens l'hem inventat; però jo entenc que no ens hem inventat un ésser des de zero, l'hem modelat nosaltres a la nostra imatge, ens hem elevat a nosaltres mateixos a la posició de creador; som nosaltres qui estem en control del nostre destí, qui decidim, com el nen de Nietzsche.

Adéu filobloc! :S He fet un total de 24 comentaris aquest curs, i amb els 19 de l'any passat... pfff no sabia que n'havia fet tantes! Bé, suposo que això es continuarà fent l'any que ve, no? Que encara entraré a mirar què es diu per aquí, eh! I les gràcies te les hauríem de donar nosaltres a tu Fèlix! Ets un profe com mai hem tingut i diria com mai més tindrem però, clar, si pensem en el cercle d'etern retorn... XD

Fabio Gasser ha dit...

Jo estic bastant a favor del que ha dit la patricia. Té raó quan diu que la naturalesa té un cicle, i el argument que ens proposa, el de les flors que neixen, moren, i tornen a néixer, és segons el meu punt de vista totalment cert.
En canvi amb els humans no passa el mateix. Nosaltres néixem, vivim la nostra vida, i morim, i no tornem a néixer. Com diu la patricia, el que te un cicle és la societat, pero no els éssers humans en si mateix, ja que cada dia moren humans però en neixen d'altres per "substituir" per dir ho d'alguna manera el nostre lloc a la societat.
Crec que podriem associar l'empirisme als éssers humans ( la nostra ment és un full en blanc a la hora de néixer, i amb l'experiencia la anirem omplint), i el racionalisme a la naturalesa ( a la hora de neixer ja tenim tots els coneixaments, el que segons Plató significa que hem viscut una vida anterior)

imma robert ha dit...

un cercle... jo no estic d'acrod perque pensar que la vida es un cercle vol dir sempre repetir-se les mateixes accions i potse si que es preteixen algunes pero cada cop son diferents.
A més a mes, hi han experiencies que nomes es viuen un cop i que mai es preteixen, com per exemple tenir un fill, el dia que et compres la teva primera casa... i que mai mes es tornen a repetir, aquestes experiencies apareixen en el cicle i mai mes tornen a apraeixer?

ALFONSO ADEVA 2nC ha dit...

L'ETERN RETORN, la veritat és que no hi crec gaire en això. Encara que no m'agrada gaire seguir a la majoria, jo, igual que casi tothom, penso que el temps és lineal, que les coses són efímeres i tot tot s'acaba.

M'encantaria creurem que la vida és circular perquè això significaria creeure en algum més que la mort, una mena de reencarnació.

Com han dit abans, la naturalesa sí té un cicle, tot i que aixo no implica que el temps sigui circular; es veritat que les flors neixen imoren. Jo això ho veig com que cada flor té el seu temps lineal efímer, i el conjunt de totes elles, que es van substituint quan moren i neixen, si tenen una vida circular.

(Una mica liu però espero que m'hagi explicat bé)

Anònim ha dit...

El ser humano no quiere aceptar que la vida es un ciclo.. en el cual nacemos, vivimos "un rato" y morimos. Es duro aceptarlo, es duro aceptar que se va a acabar todo y no nos quedará nada.. es lógico que sea así.Como con el ejemplo de Patri.. las plantas nacen, crecen y se pudren. ¿pOr qué no iba a pasar lo mismo con nosotros?.. pasa lo mismo con toda la materia viva.. el césped, las hormigas, los pajaritos, los elefantes.. blabla.. ¿por qué iba a ser el ser humano el que se librara del ciclo natural?

Es triste pero tenemos que enfrontarnos a ello y disfrutar de esta vida..

Para mí que cuando tenemos hijos lo que queremos hacer es perpetuarnos y que NO TODO acabe con nuestra muerte.. que quede algo en el mundo y haga lo que no hemos hecho nosotros o lo haga todo mejor. Con esto quiero decir que los seres humanos No nos reproducimos por instinto simplemente.. no queremos que el ciclo se cierre con nuestra muerte y como sabemos que no podemos escapar dejamos una parte de nosotros en el mundo.(por las dudas de que sea mentira lo que nos contaron de que hay un cielo que nos espera y realmente todo termine entonces)

Sofía Ojeda

Andrea Llacuna ha dit...

Des del meu unt de vista, la vida té un cicle, i això no vol dir que sigui circular, sinó tot el contrari.

Neixem, creixem i morim, durant aquestes etapes ens anem forman, però en el moment de la nostra mort s'acaba tot.
En aquest aspecte estic d'acord amb la Patri i la Sofia, ja que tot èsser viu, té aquest destí, per molt que ens costi acceptar-ho i la gent es recolzi en creençes, des del meu punt de vista, absurdes.

Respecte al dejavú, crec que es una sensacio que experimenta el teu cervell, i per tant, no t´res a veure amb el cicle de la vida, sigui circular o linial.

Carlos Galindo Hurtado ha dit...

A lu millor després em dieuen friky... pro la interpretacio que faig jo d'aquesta teoria de Nieztsche és que la vida al ser circular seria com una funció seno de x on x seria el temps.

Llavors veient la representació gràfica podriem extreure que la vida no te ni prinicipi ni final tal i com diu Nieztsche i lu més interesant és que repetint-se no passa dos cops pel mateix lloc.

Això és una mica liu pro el que vull dir es q la interpretació d'aquesta teoria hauria de ser que encara la vida dongui voltes, el temps té continuitat i no s'estanca mai.

Anònim ha dit...

Alex Giménez 2n A

Jo penso que l' etern retorn és més un concepte a aplicar en la vida, en l' univers, en el món.

M' explico...
Evidentment crec que es bastant difícil dir que la nostra vida (la de cadascú de nosaltres) segueix aquest cicle, és difícil demostrar aixó que anomenen reencarcació (és més una cosa de l' esperit i de l' ànima) peró el que si que es veritat es que quan morim tornem a ser vida.
El nostre cos es descompón i es aliment de bacteris, però en definitiva, es una vida nova.
El que pensó es que aixó de l' etern retorn no és una repetició, és a dir no torna a viure l' home que ha mort, sinó que es una continuació, la vida que ha mort torna a estar viva...

Un altre exemple...
L' Univers. Tots sabem que va ser original amb el Big Bang, i que van sogir els planetes, que estan en expansió i tot aixó...
Es diu que dintre de molts anys, tota aquesta masa que es l' univers es tornarà a comprimir i es tornarà a formar una gran explosió, un altre Big Bang...

És a dir, una altra vegada l' univers, una repetició peró no serà un univers igual (buenu no ho sé pero suposu que no..)sinó que tindra cosos diferents...
Serà una repetició, per que tornara a existir l' univers, peró no serà igual, perquè no tindra les mateixes coses...

No crec que s' entengui gaire bé peró no sé com explicar-ho millor..

Carla Sòria 2B ha dit...

estic totalment d'acord amb el que ha dit la Sofia.
És bastant fred pensar que els humans neixem, creixem i morim però és la pura realitat. Ara bé el truc per que aquesta idea no ens deixi moralment destrossats,per que pensar en aixó crec que és una mica trist encara que cert, és disfrutar cada moment al màxim o almenys intentar-ho i posar-li molta sucre a la nostra vida(t'enrecordes d'aixó?jaja)...també penso que quan tenim fills és com la nostra continuació, és l'assegurança que et permeteix després de la mort ser recordat, jo penso que és així ja que no crec que sigui recordada per un fet històric o per haver-me fet famosa!jaja..però tampoc ho vull, mentre sigui recordada per els que m'estimin..bueno se ma nat una mica la olla..jajaj.
En fí, dit tot aixó vull acabar amb la meva opinió sobre el cicle de la vida dels humans. El millor regal que m'han fet els meus pares és donar-me la vida, el segon regal que tinc és propi ja que sóc jo la que esta vivint-la, i el tercer será en un futur quan jo pugui donar-li la cosa més valiosa als meus fills, la vida. I així succesivament...

Félix gràcies a tu per fer que la filosofia ens arribi a cada un de nosaltres i gràcies també per haver-me ajudat a expressar el que penso, a madurar amb el filoblog, amb les rotllanes, en general amb les teves classes...trobaré a faltar aquests comentaris...

Anònim ha dit...

Hi ha moltes maneres de veure-ho. Primer, tenim la forma de veure el temps lineal: va avançant, i mai para. El cercle: que en algun moment torna a començar, o que hi ha algun punt d'unió entre el present i el futur, i per últim, moltes línies de temps simultànies. Això s'explica amb el concepte d'infinites línees de temps, cada una a diferent distància de l'altra.


Tripichurla.

Anònim ha dit...

Nunca lo había pensado, pero es coherente la idea de que sea un símbolo de un ciclo y pensándolo bien creo que lo es.
yo en su momento defendí la idea de que era un símbolo de evolución, que marcaba un antes y un después, pero dado que la evolución es continua y se produce a cada instante, creo que es correcto pensar en un ciclo de vida.

Amancay Ortega López 2Batx A

Rosana Basurto 2A ha dit...

Jo estic dacord amb molts d'ells però no es vritat que cada dia es repeteix? cada dia et lleves menjes i dorms, vas a l'escola,.. tots els dies son iguals però tots ells tenen algu que els fa diferents, en un potse t'has caigut, en l'altre potse as fet alguna cosa que es surt de la rutina com si en comptes d anar a l'escola vas d'exursio,..
Per aquest motiu jo veig la vida com diu el Carlos es com una funcio sinosiudal, en la que tot es va repetint pero al llarg de la vida en diferents situacions però que totes elles sasemblen però acaben diferent. Per exemple tres cops a la setmana tenim clase de filosofia, el que es repeteix es que es clase de filosofia pero el que fem en ella es diferent al dia anterior esperu haberme explicat bé amb aquest exemple.

Xaali O'Reilly Berkeley ha dit...

Em sembla que ja entenc l'etern retorn...

M'ha recordat a una sèrie de ciència ficció, Doctor Who, que va sobre un extraterrestre que viatge a través de l'espai però també del temps; l'etern retorn, tal com l'entenc, seria necessari per a què es poguès viatjar a través del temps (estic parlant hipotèticament eh, no penseu que soc una boja que creu en el viatge pel temps!), perquè si cada instant desapareixès en el moment d'acabar-se, no es podria tornar a ell.

Clar, aplicant-lo a una situació més normal, no sabria com justificar-lo...

Però no podem considerar el temps mateix com a part d'aquest món fictici que ens hem creat al voltant nostre amb la finalitat de domar la naturalesa salvatge del caos i de comprendre la irracionabilitat del flux continu de les coses?

És a dir, ens hem inventat el temps? Jo no el sabria definir, potser algun altre sí; però és part de la realitat que hem amagat i el que ens hem inventat per controlar-lo ha sigut la seva mesura, o el mateix concepte de temps pertany tan sols a una idea inconnexe – segons un fil de pensament nietzscheà – a la realitat vertader?

Valery ha dit...

Estoy de acuerdo con todos los que dicen que la vida consiste en nacer, vivir, morir. Inevitable i temible. Somos “demasiado humanos” dijo nietzsche y veces es más fácil pensar que la vida no se acaba y que hay algo más allá, todo ello para quitarnos el miedo a morir. Durante siglos la compra/venta de una plaza en el más allá fue un negocio innegablemente beneficioso. Pero no creo que con el “eterno entorno”, Nietzsche se refiera a una vida después de la muerte, sino a que todo es un circulo vicioso como es la vida. Cada segundo muere alguien pero es mas confortable pensar que cada segundo NACE alguien. El comienzo y el final estan estrechamente unidos y el circulo consiste en la muerte de uno y el nacimiento de otro. Y no que la muerte nos ofrece otra vida a nostros, la nuestra se acaba (en este mundo, quien sabe si existen otros) y otra comienza a vivir la suya.

Anònim ha dit...

Felix comentant una mica del teu agraïment cap a nosaltres, també tenim coses a dir, jo al menys.
Per començar, l’any passat no em feia la idea que la filosofia podia influenciar en el pensament de les persones i més, nacions enteres.
Quan tractàvem els primers temes, tot ens resultava molt nou, tan interessant que algunes vegades els temes tractats amb tu en la famosa rotllana van donar peu a les nostres converses fora de classe.
Felix, ens vas fer sentir filòsofs a tots i això: s’agraeix!
Gràcies per suportar-nos i donar-nos aquest nivell de “pensadors”.
Estic segura que tothom comparteix aquesta idea amb mi.
Saluts i agraïments!
(Valery)

Desirée Suárez ha dit...

Primer de tot, donar-te a tu les gràcies per ser el nostre professor. Segurament, d'aqui un temps, quan vagi a la universitat, comentaré amb els meus companys que tenia un profe de filosofia que estava com un llum, que feia cercles de debat( de la mort i la destrucció, ja saps..) que portava burrus a classe, que es disfrassava per carnaval o que venia amb un martell i ens feia fer de camells... són coses que no oblidaré mai, bé, que no t'oblidaré mai a tu...

Per conseqüent, respecte al tema, m'ha agradat bastant, tant per la manera en la que la has exposat, tant per el tema en sí i també per aquest toc d'imaginació amb lo de l'odissea a l'espai.

El temps és circular? bé, jo crec que hi han dues respostes, que si i que no. m'explico, si que és ciclic perquè l'home, els animals, les plantes, l'agua, etc. té com a característica aquesta repetició de fets, com han dit ateriorment: neixer, creixer i morir. Podem conciderar que és un espiral que mai s'acaba, però també jo li donaria un no a la pregunta, perque el temps va passant linealment i arribarà un moment que tot acabarà, i ja està, no hi haurà volta enrera..

Igualment aquest tema és una mica complicat de reflexionar-hi només en un dia, així que no sé si m'he expressat correctament... si ens tornem a veure més endavant, quan tingui 30 anys, et vegi pel carrer i digui: "ei! fèlix sóc jo, la Desi! la teva ex-alumne!" tornem a fer la pregunta i fijo que t'he la contestaré millor xD

Records Fèlix :)

alex meyer 2a ha dit...

Seré sincer, no entenc de que c*ny vol dir per Nietzsche això de l'Etern Retorn. Hauriem de comentar-ho en alguna rotllana. jaja

Com no ho entenc, no puc dir res sobre això, però aprofitaré per dir que ens has presentat molt bé els grans filòsofs que hem vist i que, al menys a mi, m'han obert molt la ment i m'han fet reflexionar fins que m'ha sortit fum del cervell. Gràcies per tot, també per portar-nos a Munic. jaja

PD: Extraoficialment, si no m'equivoco, filo ha estat la única classe en que no he faltat mai voluntàriament en aquests dos anys.

Aida Lagunas 2onB ha dit...

Pot ser que realment succeïxin coses en la nostra vida que ja hem viscut anteriorment, o bé és possible que el nostre dia a dia estigui plé de novetats; de moments que no haguem viscut abans en primera persona i per tant, ens haguem d'afrontar a una situació nova sense saber com actuar correctament.

Tot i això, en el cas que creiem l'idea de Nietzsche de l'etern retorn i es repeteixin vivències, mai seràn idèntiques; mai les reviurem pas per pas de igual manera ja que sempre hi haurà algun detall que sigui diferent a l'anterior. Seria impossible pensar que un fet que ha succeit en el passat ho farà exactament igual en el futur, sense cambiar ni una coma, ni un gest, ni una paraula, ni un sentiment.

Ara bé, referent al que comenta la Patricia, és cert que si parlem de manera general de l'ésser humà, es compleix el cicle de la vida i es tanca el cercle: naixem, vivim i morim; i això ha passat des de sempre, és a dir, ha succeït, succeïx i succeïrà infinitament. No obstant, el naixement, la vida i la mort transcorren de diferent manera per a cada individu en concret, de manera personal i intransferible.

Per tant, pot ser que un fet semblant es repeteixi en el temps però sempre cambia la forma, el mode. De la mateixa manera que els éssers humans; tots pertaneixem al mateix génere i tenim dos mans, dos ulls, dos cames, etc., però no hi haurà dos éssers humans iguals en el món perquè sempre hi haurà petits matissos que els diferenciaran de la resta.

Així doncs, la idea de Nietzsche podria ser parcialment certa, però com ell mateix afirma, la realitat és pragmàtica i depén del punt de vista de cada individu, no hi ha una veritat absoluta aplicable a tots els àmbits i a totes les persones.

romina ha dit...

Igual que la naturalesa té un cicle la vida també. Qui cregui en la rencarnació potser ho veu d'aquesta manera. Les persones morim i tornem a neixer, i sempre es igual perque la vida per cada indivudu comença un dia i acaba un altre. Per això estic segura de que es un cicle. Quant aquest s'acaba, s'acabat i no hi ha record ni idees de futur ni de present.Ja no re recordes res ni a ningú.

Unknown ha dit...

Por cierto, Tripichurla es MAXI.

Anònim ha dit...

Si, soy yo.

Anònim ha dit...

Si, soy yo, Maxi.

Jacob Uribe ha dit...

Aquesta teoria ja l'havia sentit abans, no de Nietsche, però si que alguns físics antigament van plantejar el temps com a circular, no lineal. Com bé es diu, això vol dir que nosaltres quan morim, tornarem a viure un altre cop el mateix, repetirem tot un altre cop sense recordar que ja ho hem fet. Morirem i tornarem a neixer i serem nosaltres però no tindrem els mateixos coneixements encara.
M'agradaria discutir una mica no tant en la qüestió de si el temps és lineal o circular sinó en les possibles causes o causes necessàries per a que el temps fos circular:

Primer de tot, l'univers haurà de ser finit, partint de que creiem en la teoría del Big Bang. La teoria del Big Bang que tothom ha escoltat és que va haver una explosió molt forta i va situar tots els sistemes, estrelles,.. etc al lloc on actualment es troben. Però algú sap com es va fer aquesta explosió? Dues partícules van haver de xocar a la velocitat de la llum i això va generar un univers que té dues bandes, els electrons, la part negativa, la part que nosaltres coneixem la part en la qual nosaltres ens trobem i els positrons o Part positiva, que es la part de l'univers de la qual no en sabem on està. Aquestes dues definicions es catalógen també com a Matèria i antimatèria (si algú va anar a veure angeles i Demonios, el que es genera al principi es antimatèria, tot i que la antimatèria a la realitat no explota i tampoc es pot transportar...). El que va fer aquesta explosió va ser això, dividir l'univers en dues parts, Matèria i Antimatèria. Jo m'imagino aquesta situació com a una línia en mitg de la materia i la antimatèria i en el punt mitg és on es va originar tot. Igual us lio una mica perquè aniré saltant de punt i ho aniré fent constantment (i també perquè estic escribint a la 1:30 a.m. ...jejej). Bé, un primer dubte es planteja en com dues partícules van poder xocar entre si anant a la velocitat de la llum? Perquè segons les lleis relativistes, la matèria no pot aconseguir la velocitat de la llum, ja que la seva massa augmentaría tant que arribaría a tenir massa infinita.
Partim de que les dues partícules ho van fer (si no, teóricament no estaríem aquí..), encara la reacció continua expadint-se, però l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma.

Jacob Uribe ha dit...

Aleshores, si aquesta explosió no troba cap tope, si l'espai és infinit, es seguirà expandint, cada cop més i més, però alhora més i més dèbil fins a arribar a "morir". L'explosió acabaría i les estrelles s'anirien apagant una a una submergint l'univers a una eterna foscor. Ara bé, si plantegem l'univers com a finit, l'explosió arribarà a un tope i rebotarà i com a efecte tornarà a anar cap al centre (per cert, no és per ser masoquista, però si l'explosió torna cap al centre... nosaltres estarem enmig del seu camí...) i al centre anirà cap a l'altra banda i xocarà de nou amb una altra paret i així anirà calentant tot l'univers "augmentant la temperatura" i xocant més i més ràpid fins a tornar a generar el big bang i tornar a començar de nou toooot. Aquesta explicació pot entendre plantejant l'univers com una caixa de sabates, limitat per parets. No consegueixo plantejar-m'ho d'una altra forma si no és així.
O també pot ser que ho haguem generat nosaltres, de fet el que intenten en un accelerador de partícules és això, generar un minibigbang... I per això tenen tanta por, perquè podrien generar un altre big bang i carregar-s'ho tot però a aquesta segona versió hi veig alguns fallos com ho són si nosaltres generem un big bang i el temps és un cicle circular, la antimatèria i la materia estarien casi tocant-se just aquí a la terra actualment (repeteixo, si partim d'un cicle de temps circular i no lineal) i això és impossible, perquè, què pasa si ajuntem matèria i antimatèria?
Que generarem llum. Radiació gamma, que també podem dir llum tot i que aquesta és radioactiva...
Així doncs, si Nietsche té raó, l'univers ha de ser finit.

Això que explicaré ara ja és una cosa més pensada per mí. Crec també que la forma que van tenir les dues partícules en incidir va ser una forma matemàticament i naturalment perfecta, seguint la proporció Aurea i que és per això que actualment podem observar aquesta proporció tant en aquest món com en les ubicacions de camps estelars, sistemes solars i estrelles que ens envolten. La fascinació d'un món i un univers tant desconegut però alhora tant perfectament equilibrat em fa pensar molts cops i no crec que tot sigui casualitat sinó que o bé res va ser casualitat o bé una casualitat ha generat les demés coses i aquesta casualitat primera seguia un ordre determinat per una simple equació que es pot relacionar d'una forma encara desconeguda però que no deixa de poder-se relacionar. Bona nit, seguiria i relacionaría els forats negres i els agujeros de gusano, però no crec que vingui a tema (i tinc son). Per cert, si que s'ha generat antimatèria aquí a la terra, per si a algú li interesa, es va fer incidir dos rajos de llum fent rotar els dos rajos casi a la velocitat de la llum i es va observar que es generaba matèria i antimatèria, la qual cosa obre encara més portes que igual descriuré un altre dia. Però ara, com deia: Bona Nit. JACOB URIBE AIS.

Unknown ha dit...

una cosa que m'intriga es que si l'univers es repeteix eternament això jo ho interpreto com un "moviment continuo" i es contradiu amb la termodinàmica