
Una de les qüestions que es planteja Descartes en la seva investigació filosòfica és la impossibilitat de diferenciar quan estem sonmiant de quan no. Sabem que la seva resposta és que la claretat amb la que distingeix una cosa de l'altre es deu a Déu. Quan ens equivoquem és perquè fem servir malament la nostra raó. Si la fem servir bé el que ens diu és cert (racionalisme) i això és així perquè Déu existeix. És a dir, si no existís Déu no podríem estar segurs que el que la nostra ment veu clar fos realment vertader, només podríem dir que la nostra ment ho veu clar i punt.Què en penseu, d'això?
- Quins criteris creieu que tenim per diferenciar quan estem sonmiant de quan no?
- És el fet que una cosa estigui clara per la meva ment, allò que la fa vertadera?
- Com puc estar segur que una idea és vertadera només perquè jo la vegi clara?
Observació: la imatge és un caçador de somnis. Per saber qué és cliqueu
aquí