.jpg)
Una de les qüestions en la que ens fa pensar la pel·lícula "Ágora" és el poder de la ignorància per desfer el que la raó o la fe amb bones intencions fa. Al costat d'això ens mostra la dedicació exclusiva de Hipàtia a la filosofia, al coneixement, a la admiració pel cosmos, amb l'obligació sempre de dubtar i analitzar els pensaments contínuament. El film mostra moltes més coses. Comenteu aquí que és el que més us ha interessant de la pel·lícula.
24 comentaris:
Quan es dona compte de que el Sol es el centre, en comptes de la Terra, i fa la demostració de que els planetes errants giren en forma d'el·lipse al voltant del Sol amb una corda i dues antorxes.
Tambe quan ella diu que creu en la filosofia, i que ho dubta tot.
Hipàtia es confessa que en el que confia és en la Filosofia. Al llarg de la pel.lícula ella diu que per ésser una filòsofa, el seu deure és qüestionar-ho tot, fins i tot el Déu en el que creuen el Cristians. Una frase que em va agradar va ser quan el pare d'Hipàtia diu que no permetria que la Filòsofa més brillant que ella havia conegut, fós sotmesa a un home; això seria com matar-la.
D'altra banda m'ha agradat com ella, mitjançant les hipòtesis del moviment de la Terra i amb l'ajuda del seu esclau Aspasio, aconsegueix una possible sol.lució a la posició del Sol i de les errants en el cosmos fent servir el mètode del jardiner.
Personalment m'ha agrdat bastant la pelicula, la manera de solucionar les seves preguntes, utilitzant objectes i al sorra, es molt interessant. Tambe et dones compte com es vivia abans i les guerres que hi havia, crec que amb la violencia no arriben enlloc que no sigui, la destrcucció d'ells mateixos. Es una pelicula amb moments molt tensos, i una de les coses que em sobte es com l'esclau acaba matant a Hipàtia, de una manera per no sofrir.
A mi m'ha encantat la pel·lícula. Ja tenia raó el Felix de no fer cas a les critiques. Es interesant veure a Hispàtia com la personificació de la filosofia en un entorn on ningú en fa servir. El final em sembla molt noble, pero irreal, tant pel final com la figura mig protagonista de l'esclau.
Per altre banda està el fanatisme i la violenta disputa entre religions. Ensenyen molt bé el que va passar.
Per últim cal destacar l'afan d'Hispàtia per descobrir i encaixar el moviment de rotació dels astres. Ha sigut la part més interesant per mi.
A mi m'ha agradat molt la películ·la per l'evolució que aquesta va fent en el treanscurs del temps, qui anava a dir que aquell jove el qual criticava el cristianisme(el jove music), s'anés a fer cristià?
M'agrada també la importancia que tenen els alumnes per a Hipatia ja que son ells tambe els que ajuden a q hipatia trobes una idea sobre com seria lunivers. Primer va ser lesclau daquesta, el qual va fer una maqueta de lesque de Ptolomeu dient q a mes del gir de translacio existia el gir de rotació. Despres, mes tard, es un altre alumne ( el que sempre va ser cristià) el qual, ja de gran , li diu limpacte q li transmet aquell con de figures geometriques don sortia el cercle, parabola, EL·LIPSE... i és amb l'ajuda d'aquests petits comentaris i fets, afegits als anys de estudis aplicats, que es quan Hipatia s'en adona de la forma ellipsial q fan els plantetes coneguts al voltant del sol. I oooh casualitat, que es aquesta forma la ultma en veure en el món Hipatia quan el seu esclau lafixia.Hepatia mor, pero molt tranquil·la, sabent una cosa molt important per ella, una cosa que a la vida, l'inquietavaa.
D'Àgora em van agradar moltes coses... Però el meu personatge preferit és l'esclau (que no recordo el nom), perquè té moments molt bons i per mi, que ell es converteixi a cristià, és com dir que no tots són uns "fills de puta", que també hi ha religiosos que viuen segons el que prediquen (quan encara no és cristià i diu que si perquè no castiguin a la noia, quan intenta impedir que li tirin la pedra al (H)Orestes, etc). Desrpés, em va agradar molt el "jo creo en la filosofía", perquè al ser tan oposat a creue en un dogma com la religió, em va semblar com dir "sense creure en res, no vius", no sé, em va agradar. Obviament m'han agradat moltes més coses (agradat en el sentit de que m'han impactat), però el menys interessant, per a mi, és el descobriment d'Hipàtia sobre els moviments dels planetes, ho veig com "una escusa" per tenir una trama rectilinia.
I he de dir, que amb el final, jo no podía parar de plorar de l'emoció, oix, que bonic!
Per començar la pelicula m'agradat moolt!
Anava amb una idea completament diferent.
El que més m'ha sobtat de la pelicula es quan "desprecian" a Hipàtia per tindre les idees diferents que mostra el poble, quan al principi era respectada i admirada per tots (quan era mestre al principi de la peli), també m'ha cridat l'atenció alguns dels personatges al veure que no tenien petiat per res, i per supost les idees d'ella, les idees "tan" avançades que tenia amb els pocs recursos que tenia a l'abast.
Carla Sánchez, 20n B
es una bona pelicula, i està molt ben feta. Pel que fa al fil argumentatiu, es una pelicula forta, per les guerres i les batalles, pero m'ha agradat molt, com Hipàtia reflexiona, investiga i pensa en el món exterior i sobretot els experiments que realitza fins a trobar la solució final. I pel que fa el final no m'agrada ja que l'home que mata a Hipàtia, ell l'estima, pero per ell, val més la seva ideologia que el propi amor que sent per ella.
Per una banda, una de les escenes que em fa més "pena" i em provoca un sentiment de frustració, és quan els cristians invaeixen la Biblioteca, i destrueixen tots els llibres. És com veure que la història que havia transcorregut fins aquell segle es perdés en fogueres. La majoria dels coneixements que s'havien adquirit fins al moment, destruïts per la bogeria d'uns homes que no raonaven, només creien en el que els seus superiors els hi deien, i en el que la Biblia deia.
Per una altra banda, una de les coses que més m'ha cridat més l'atenció de la pel·lícula, és la relació tan tensa que mantenen els cristians amb els "pagans". Crec que el film ridiculitza als cristians, els titlla de bàrbars i inhumans, i trobo que és una generalització inaedqüada, ja que, malgrat jo no pertanyi a cap religió, penso que moltes persones podrien estar en contra d'aquell genocidi que van fer envers els jueus.
I per últim, però no per això menys important, una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és la fermesa amb la que Hipàtia s'enfronta a la mort, tot per a recolzar les seves creences: la Filosofia. I també un altre aspecte que m'ha agradat molt d'Hipàtia, són les deduccions i raonaments que va fent al llarg de la pel·lícula, sobre les òrbites de la terra i les errants, per a passar del sistema de Ptolomeu en que les òrbites eren circulars i la Terra el centre d'aquestes circumferències, a un sistema en que la Terra fa un moviment el·líptic al voltant del Sol (un disbarat segons la gent de l'època, que només podien concebir les òrbites circulars, com a forma pura).
Adrmiro la capacitar d'Hipàtia per dubtar de tot, i així arriban a diferentes conclusions i també destaco de la película l'obseció d'ella per saber com gira la Terra i finalment com descobreix que el cercle no és la figura que "dibuixen" el planetes errants, tot i ser la figura geomètrica perfecte per a ells, sino que és l'elipse.
Com tots els qui ja han comentat fins ara, també m'ha agradat la pel·licula. Sobretot el personatge d'Hipàtia, ja que mostra un gran coratge i compromís amb la societat, filosofia, coneixements... A part d'això també hi han altres coses que m'han impresionat, però aquestes per dolentes....
La primera és la injusticia que rep Hipàtia pel simple fet de dir el que pensa. I la segona és la continua i banal guerra d'idiologies (cristians, jueus...)
Amb l'ho fàcil que és que cadascú cregui en el que vulgui!!!
Desgraciadamente la ignorancia sigue hoy en dia. Si tubieramos que empezar a questionarnos todo lo que leemos en los libros de historia nos dariamos cuenta de que se contradicen muchos de los temas presentados hay miles de errores pero eso es normal porque la mayoria de temas sobretodo los classicos son "hipotesis".
La mejor frase de toda la pelicula es en el momento que ha Hipatria le preguntan en que crees? y ella responde: - Yo creo en la Filosofia. Mientras todos los habitantes de la ciudad de alejandria se matan unos a otros y no hacen mas que intentar comerse la cabeza unos a otros para creer en un Dios u otro, cn tal de poder encontrar en ese Dios las respuestas a todo lo que se questionan... o simplemente por el hecho de creer en algo superior a ellos. Es ella Hipatria una MUJER que creio mas alla de un dios siguio su propio camino, el de la fiolosofia, y pudo resolver sus prguntas... aunque desgraciadamente la religion com izo hasta aproximadamente el siglo 14 -15 la volvio invisible.
Dir, que personalment, m'ha agradat molt la pelicula, ja que abans d'anar-hi m'havien dit que no era gaire bona. Al film es veu molt clarament reflexat, en Hipàtia, que un filosofs esta constantment raonant-se les seves propies afirmacions. Comentar tambè que m'ha agradat molt que Hipàtia no renuncï a `l'amor' que diu ella que sent per la filosofia ni quan esta davant de la mort.
A mi, el que més em va sorprendre va ser el continu solo de saxo.... jajaja, era broma, però és veritat això, simplement hi havia un noi estudiant allà el Retiro.
El que més m'ha sorprès és la brutalitat de la conducta dels cristians d'aleshores pel que fa a l'hora d'entrar a la Biblioteca i destrossar-ho tot, però alhora el gran contrast que tenen ells mateixos a l'hora de donar pietat, d'oferir menjar als més desgraciats.
I que per culpa de la ignorància que tenen uns enfront les creences dels altres, Alexandria, si va ser tal com tothom creu, va patir el pitjor atac que es pot patir, el de la pèrdua de tots o gairebé tots els llibres que ho contenien tot, el que sabem, i d'altres coses que potser ara farien l'humanitat diferent.
A mi la pel·lícula m'ha agradat. Encara que jo anava amb una idea ben diferent.
El que més m'ha agradat ha sigut el personatge d'Hipatia tant pel seu coratge com pels seus raonaments. Les parts que més m'han agradat han sigut aquelles on Hipatia a base de molt raonar arriba a la conclusió que la terra es mou amb una trajectoria el·líptica al voltant del sol.
Una de les coses que més m'ha sobtat ha sigut la intolerància entre les creences.
És una pel·lícula molt bona, a mí m'ha agradat molt. M'agrada molt la manera de ser d'Hipatía, no es rendeix fins arribar a la solució que busca, no es deixa vèncer ni emportar pels demès; és de caràcter fort però alhora no discrimina ni jutja els demés. Tracta a tothom per igual, sigui de la religió o creença que sigui. M'agrada com al llarg de la pel·lícula fa representacions de les teories i les seves idees, amb la sorra, les figures de fusta, i fins i tot la maqueta que fa l'esclau dels planetes.
Durant la pel·lícula hi ha diverses reflexions i missatges que trobo molt interessant, però, jo em quedo principalment amb dos d'ells:
Un es que qualsevol cosa en excés és dolenta, que en la meva opinió es veu reflectit en les religions. Tots els radicalismes són dolents i cap religió és millor a cap altre, encara que no deixen d'intentar demostrar-ho i imposar-les. Em remeto a la frase "els extrems es toquen".
I d' altra banda, la coherència amb els principis. Hipàtia creu en la filosofia i té uns principis determinats, què li impedeixen renunciar a les seves creences per a convertir-se en cristiana i així evitar ser executada. Ella simplement creu en la filosofia i mai renunciaria a ella.
I per últim, per a mi una "filosofia de vida" que durant la pel·lícula es veu reflectida és l'afany d'Hipàtia per apendre, per descobrir els més grans secrets de l'univers, per ser una mica més sàvia cada dia, sense cap mena de dubte, un comportament a imitar.
Javier Sanz Sola
Com altres companys, lo que més m'ha fascinat de la pel.lícula (encara que és podria globalitzar a la resta de la història), és la manera amb la qual, sense tenir gaires instruments, ni abundants coneixements, podien arribar a deduir aquestes teories que en la actualitat encara segueixen vigents.
També m'ha sobtat la agressivitat dels cristians per extendre la seva religió, encara que no és la única que ho ha fet durant tota la història.
Per últim només dir que, fins a on podríem haver arribat a la actualitat si tots aquells raonaments, papirs, biblioteques en general, no s'haguessin destruit, durant tota la història.
A mi la pel·lícula m'ha semblat molt bona, ja sigui perquè està molt ben feta com per la història. La veritat és que jo anava amb una idea diferent de la pel·lícula, però m'ha agradat molt.
El personatge d'Hipàtia m'ha semblat admirable, ja que ella no deixa les seves creències, per la filosofia, tot i estar en una situació molt complicada, la possibilitat de ser executada, perquè ella creu en la filosofia i si es convertís al cristianisme, simplement per salvar-se seria traicionar-se a si mateixa, perquè hauria de creure en la existència de Deu, i ja no podria cuestionarse les coses de la vida.
Per una altra banda, Hipàtia apart de defensar la filosofia sota qualsevol concepte, tembé defensa als seus alumnes, encara que no comperteixin les mateixes opinions. Amb això ens mostra la tolerància que té envers a altres opinions, al contrari que els cristians, ja que encara que tingui un alumne cristià el defensa igual que a tots els seus alumnes.
Per acabar, crec que aquesta pel·lícula et fa reflexionar en molte coses. Com per exemple, co la ignorància de la gent la pot portar a aquestes situacions de matar-se entre ells o destrosar una biblioteca simplement perquè no estan d'acord. I això va passar fa milers d'any però ara, en la actualitat hi ha situacions no gaire diferents, on la gent s'està matant per tenir creènces diferents.
La veritat es que em va agradar moltíssim aquesta pel·lícula, tot i que molta gent em va dir que era força dolenta... Aquesta pel·lícula em va transmetre molts sentiments, però crec que, el que està per sobre de tots, es la impotència... impotència per veure les injustícies que hi han i també per la destrucció de la biblioteca. Sempre que hi ha hagut una guerra, o una revolució (o com ho vulguis dir) la gent inculta ha acabat destruint els llibres... i això em fa molta ràbia perquè la quantitat d'informació que es va perdre...
També m'agrada molt perquè es consigueix plasmar la rivalitat que hi havia entre diferents religions.
Però lo millor per a mi, es l'escena final, com l'esclau ofega Hipàtia perqué ella no sufreixi...
Crec que no tinc res més que dir.
Àgora és una gran pel•lícula encara que no crec que el cost del film sigui equivalent amb el contingut d'aquesta, està molt ben feta i els recursos són bons però el tema del film, no és com me'l esperava,m'hagués agradat que s’haguessin centrat més amb la filosofia d'Hipàtia, que sincerament penso que era el que més destacaven en el tràiler, i no pas el conflicte entre cristians, jueus..
D'altra banda també crec que l'història no està ben enfocada, el contingut és bo però la narració no em convenç.
En conclusió diré, que el millor moment de la pel•lícula va ser quan Hipàtia va dir la seva frase de: “yo creo en la filosofia”, aquest moment penso que ens va commoure a tots, fascinats anteriorment per la seva laboriosa recerca de descobrir el moviment dels planetes.
Agora, una gran pel•lícula que cal entendre, i reflexionar-la ens pot fer arribar a molt bones conclusións. Se’n diu l’enfrontament entre la raó i la ignorancia, però també diria que simbolitza l’enfrontament entre les religions i el saber.
La imatge que vaig tenir del públic assistent a les sales de cinema em va decebre moltíssim, els comentaris que sentía en alguns casos feien pensar que la gent esperava veure una producción com la “Troya” de Brad Pit, i no pas tant algo basat en una historia que preten fer pensar i reflexionar. De nou em sentía davant el saber i la ignorancia.
Fou apassionant coneixer la historia d’Hepatia. Una dona, que en aquells temps havia guanyat una certa credibilitat, que lluitava per al que creía i que en certs moments va ser respectada, tot i que van poder amb ella. També em va semblar genial el paper de l’esclau, que demostrà davant de tots que ser esclau no era sinónim d’ignorant.
La destrucció de la biblioteca em va proporcionar un gran impacte de tristesa. La ignorancia destruía les diverents versións, opinions, conclusións, pensaments de molts anys que permetien una evolució,etc, i aquesta destrucció –o fer ulls tancats al que ja ha passat abans- pot fer repetir els mateixos errors a una societat. I en aquest punt es on podía veure que les religions no et permetien obrir els ulls i valorar diferents postures, sinó que només en tenien una per bona i, sí o sí, aquella era l’unica valida. Per altra banda la filosofía permetia tenir diverses postures, valorar-les i probablement amb la reflexió de totes elles s’arribaba a noves idees, noves portes.
Realment hi ha un mun de temes a tocar dins la pel.lícula, i tots ells molt apassionants.
Allò que més em va agradar de la película va ser quan Hipàtia es dona compte com funciona l'univers. Quan anuncia que la teoria que diu que la terra està al centre de l'univers es mentida i descobreix que els planetes giren al voltant del sol formant una el·lipse.
És molt d'admirar allò que fa Hipàtia, perquè sempre es mostra fidel a la filosofia, i qüestiona tot allò que la majoria pensa que són disbarats, però ella continua i fa grans avenços en el coneixement. Fins i tot l'acusen de bruixa. A més a més és tan fidel a allò en el que ella defensa, que fins i tot, pero no negar la seva creença(filosofia) mor.
És una gran película, que et fa reflexionar moltíssim, i també et fa viatjar a aquella època, i veure com eren les coses antigament, sense ciència.
Per a mi la pel·lícula explica molt bé tota la diferència que hi havia entre esclaus i amos i entre les diverses religions que conviuen.
Una de les coses que em va cridar l'atenció va ser la maqueta que l'esclau d'Hipàtia havia fet sobre els planetes.
Per una altra banda la representació d'Hipàtia com la filosofia personifica, també em va cridar l'atenció. Ja que ella, defensa les seves creences fins al punt de ser executada, i tot i així no les canviaria per res.
Crec que es mostra un forma de vida difícil i com amb voluntat i força les coses s'aconsegueixen.
Publica un comentari a l'entrada