dilluns, de febrer 22, 2010

IMPERATIU CATEGÒRIC

Immanuel Kant (s XVIII) és conegut, entre d'altres coses, per haver creat una fórmula ètica que ens donés a cadascú un resultat exacte sobre si el que fem o volem fer és bo o dolent. Ell sobretot volia que fossim lliures i no creia que els manaments (com els de les religons) ens deixin ser-ho perquè ens diuen directament el que està bé o malament (per exemple, "no mataràs" o "no robaràs"). Ara bé, ¿cóm és possible que una fórmula ens ajudi a ser lliures? La seva solució és la següent. Cada vegada que vulguem saber si una cosa que fem o volem fer és bona hem de pensar el següent: "actua sempre de forma que vulguis que la màxima -principi- de la teva acció és convertexi en llei universal". És a dir, si el que vols fer voldríes que tothom ho tingués com a principi, que tothom fes el mateix en les mateixes circumstàncies, llavors és correcte. Si no, si ho vols fer però no voldries que els altres ho fessin, llavors es incorrecte. Com veïeu no és com Hume, que fa dependre dels sentiments les decisions moral; la fórmula de Kant és racional. Us convido a pensar-hi posant exemples de la vostra vida diària per veure si és o no una bona fórmula.

30 comentaris:

Andrea 2B (batxillerato) ha dit...

yo estic d'acord amb Kant amb aixo dels manaments perque vulguis o no, una vegada que els veus et quedara algun y el recordaras per "sempre", pero exemple: la gent que roba, sap que aixo esta malament pero ho fan igualmente per que al cap y a la fi tu ets el que decideixes el que vols fer..
crec que la solucio que dona Kant es incorecta per que no tothom pot tenir com a principi una cosa que tu as fet o que penses que esta ben fete en aquell moment, es a dir, per tu pot esta be una cosa pero per un altra aquesta mateixa cosa pot estar malament.
els exemples principals y clars pot ser el de matar o robar.
perque hi ha gent que roba per necesitat y si val no esta be, pero es la necesitat la que et fa fer aixo (exem: menjar, la gent que robaba en Haiti perque no tenia menjar despres del catastofe que va viure aquella cuitat) pero hi ha altres persones que ho fan per gust, aficio, adiccio o per aprofitarse de la situacio, y aixo ya ho veix malament.

Angel 2C ha dit...

No hi estic gens d'acord. Com podem pretendre trobar una certa universalitat en una cosa que es basa completament en la convició personal? sense dubte aquesta universalitat es fictícia ( si, potser t'ajuda pensar en que t'agradaria que tothom la compartís, però que sigui això el que vols no vol dir que succeeixi.
A més, no es tracta de ésser lliures o no, es tracta de ser critics o no ser-ho, perque si seguissim al peu de la lletra el que diu Kant tampoc seriem lliures no?

El que vull remarcar en el següent: una cosa bona no es aquella que fas perque creus que tothom l'hauria de fer. Un exemple clar: Hitler era antisemita, i amb els seus discursos va demostrar que volia que els altres ho fossin. Aquesta és una acció bona o correcte? des de el meu punt de vista no, gens.

Una acció bona o correcte es aquella que al fer-la pot disfrutar-la un individu (autorrealització, per exemple) sense fer mal a cap altre individu (si no és que aquest últim individu atenta contra un altre en aquell precís moment).

el pensador ha dit...

Andrea i Ànegl: els exemples que poseu no contradiuen Kant. Ell no vol donar una lliçó de moral dient què s'ha de fer i que no.El que diu és que per fer una cosa t'has de plantejar quin principi ètic hi ha al darrera i si voldríes que tothom ho tingués com a principi. En el cas de robar seria així " Jo robo perquè m'agrada tenir coses que no puc ocmprar; en quin principi em baso? seria "roba allò que necesitis i no puguis comprar"; vull que tothom tingui aquest principi? Si dic que sí estaria dient que trobo bé que algú em robi a mi si jo tinc alguna cosa que l'altre no té i no pot comprar. Fins i tot si estic d'acord amb això Kant no et diria res, no et diria que esta malament robar, el que esta malament és aplicar-te le principi només per tu.

En el cas de Hitler el principi seria "eliminta tot aquell que no creguis que mereixi viure" Dubto que Hitler volgués que això fos una llei universal i que acceptes que tothom eliminés qui creu que no mereixi viure. I si ho aceotés igualment tu pots pensar que és incorrecte el que fa perquè tu no vols que això sigui un principi universal.

Unquès Tafardepo Lèmiques ha dit...

Seria una mala fórmula en el cas, per exemple, que ara em dediques a cuinar un plat únic al món que només sé fer jo. Aleshores, clar, com potser no voldria seria compartir el secret amb la resta, seria incorrecte. No ho crec pas.

Sinó, per què ningú ha penalitzat ni intentat demandar a Coca-Cola per tenir una beguda que només saben fer ells perquè tenen ingredients secrets?? D'aquesta manera, la formula que ells no volen que els altres puguin fer el mateix seria incorrecta? No veig cap inconvenient.

Per altra banda, crec que en quan a la fórmula del que jo vull fer que tothom fes ens les mateixes circumstàncies, llavors és correcte, també podria ser incongruent. En el cas de ser un energúmen social i fer mal a la societat, potser voldries que tothom fos com tu, però en realitat, seria un aspecte incorrecte.
Ens hauríem de guiar per uns sentiments globals, buscant l'equilibri en tot, sense perjudicis ni conseqüències dolentes.

Bé, si queda algun dubte o alguna cosa per criticar, ja ho comentaràs Pensador, i aleshores respondre el millor possible.

Carla Sánchez, 2B ha dit...

Per exemple, vas cap a un concert i només et deixen entrar a la hora que marca l'entrada, pero de camí veus un accident de tràfic on hi han ferits. Que fas? Passes de llarg per anar al concert (que ja vindra el grup l'any que ve) o et pares i ajudes als ferits?.
Sino e entes malament,segons Kant, ens parariem i ajudariem a la gent, ja que si tuu estiguesis en la situacio d'ells t'agradaria que ho fessin, aixo seria una llei universal.

Angel 2c ha dit...

D'acord, és basic per a reflexionar en els actes aplicar l'acció que no saps si és correcte o incorrecte cap als altres i cap a tu. Però segueixo pensant que el defecte és que al resultat sempre surgeix el que és correcte/ incorrecte per a tu. Llavors crec que per a completar la teoria s'hauria de contrastar el resultat amb una altre persona amb sentit critic i que no tingui res a veure amb el problema ( tot i que no sempre tenim temps ni el problema és tan greu).

el pensador ha dit...

Àngel, això que dius és el més impressionant del que diu Kant. Surti el que surti sempre és per a tu i per això l'imperatiu, tot i ser un mandat et deixa lliure. L'ètica parteix del supòssitq ue som lliures, i fem una acció obligats l'ètica no té sentit. Si m'obliquen a ser generòs, no en sóc de generòs.

Sr Unquès, ningú ha dit que l'empresa Cocacola sigui ètica. I si un energúmen pernsa en fer mal i vol que tothom faci mal, senzillament és un masoquista.. però lliure. Seguint l'imperatiu som lliures perquè ens obliguem nosaltres a nosaltres mateixos; no és això ser lliure?

Anònim ha dit...

SANDRA REDONDO 2B

Jo desprès de llegir aquest text em decanto més per Hume. Jo penso que tothom te maneres de pensar i d'actuar diferents i això és el que ens fa ser característics i especials, i per això, per tu una cosa o fet pot ser correcte i per una altra persona pot ser incorrecte i no t'has de guiar per aquest fet. Penso que es més important fer les coses perquè realment et sens feliç realitzant-les i no perquè la teva ment pensa que estar bé. Per exemple, et pots enamorar d'una persona que no et convé i deixar-te guiar pels teus sentiments i si realment et sents bé ser feliç. Tot i que la teva ment sàpiga que no et convé, tu ets feliç estan amb aquesta persona, ja que ets sents bé amb tu mateixa.

Xavi Guerrero Castillo 2ºC ha dit...

jo, no estic d'acord amb el que Kant diu, de fer les coses, o sigui que si fem una cosa bé, està ben feta perque els altres també la faríen aixi, i al contrari, que una cosa està malament quant ningu la faría, jo crec que una cosa està bé, depenen de la persona i l'acció, es a dir, si jo li dic a una noia que l'estimo, no pensare abans si algu la faria, i llavors com se que es correcte la faig, no, jo la faig perque en aquest cas sento una cosa per una persona i llavors se la faig saber sense que m'importi la opinio dels demes.
En conclusió, jo crec que les coses les em de dir no depenent del que faran els demes sino de com o fariem nosaltres.

Alba Villanueva 2ºAbatx ha dit...

Jo penso que la teoria de Kant no està malament del tot però no crec que sigui correcte utilitzar-la en tot moment que hagis de prendre una decisió.
Pot haver-hi situacions molt diverses i diferents en les quals no valdria pensar: que faria tothom? Perquè poden ser decisions molt personals i que vagin amb els teus principis i en aquest camp pot ser que allò que tu veus bé la resta ho pot veure malament.
Podria ser el cas, molt exagerat, de que tinguis un familiar o un amic que t'estimes moltissim i que tingués una malaltia crònica i estiguès patint diariament. Si aquesta persona et demanès que l'ajudesis a morir, a l'hora de prendre la decisió aplicant la teoria de Kant no ajudaries a morir a aquesta persona perquè universalment està vist malament o prohibit. Pero algú si seguís els seus sentiments i en la situació extrema que succeís això, accediria a beneficiar aquesta persona.
Per això penso que depenent de la situació la teoria de Kant no seria vàlida.

Eric Sánchez 2B ha dit...

Jo crec que es totalment valida. Pero esta clar que una societat no te que pensar així totalment, ja que, si la justicia es bases nomes amb aquest criteri, el món seria un caos. Però en decisions del dia a dia la pots fer servir aquest métode perquè t'ajudi, per exemple, un molt senzill, deixar-li diners a un company. Et preguntes, a mi m'agradaria que un company em deixes diners, quan em falten per comprarme el esmorçar? si tu creus que això té que ser una llei mundial, ho fas i dones exemple i altres persones ho veuran i tindria una impressió del acte i pot ser que s'espandeixi per el teu entorn.

Rafel Ferrer 2-C ha dit...

Jo no estic gaire d'acord en el que ens vvol dir kant, doncs penso que cadascu pens aia ctua d emanera diferent, i que el que esta bé i malament, ho podriem determinar com a sentiments, ja que els sentiments són els que et fan mal o no et fan. Fent les coses que una persona pensa que estan bé, no vol dir fer-les bé ja que per una altra persona potser pensa que aquella altra està equivocada i per ell la cosa o acte bo n'es un altre. Penso que els sentiments dominen el resultat de les accions que produim.

IsaacSánchez 2B BATX ha dit...

El imperativo categórico de Kant es relativo, ya que según el ejemplo que pongas puede ser hipotético o no. A que me refiero con hipotético, un ejemplo: "no debes robar", si nuestra conducta ha sido de no robar por miedo a que la policía nos pillase, el imperativo lo seguiríamos por miedo a que tuviesemos problemas con la policía, pero no porque pensásemos que es malo, en cambio si no robamos porque pensamos que la acción es "mala", significaría que no lo hacemos, ya que a nosotros no nos gustaría.
Creo que la palabra clave en la filosofía ética de Kant es EMPATIA, podría poner cualquier ejemplo los cuales nos podríamos sentir reflejados, pero en cambio prefiero hacer reflexionar, ¿Qué no te gustaría que te ocurriese? ¿Si estuvieses en tal situación ...
Concluyendo si nos hacemos una pregunta y con ella llegamos a una respuesta la cual a nosotros nos gustase, para mi esa sería una ley universal.

Genís 2A ha dit...

Ufff... yo crec que el Kant te molta part de raó. El bé i el dolent no pot basarse en els nostres sentiments, ja que el èsser humà és egoista per naturalessa, per tant totes les nostres accions serien bones sota el nostre punt de vista però dolentes per els altres. Si volem fer un bé y un dolent igual per a tots no ens podem basar en el que nosaltres ens vingui de gust en aquell moment (Ex. som tres a casa y queda un troç de xocolata, yo el que vull es menjarme'l, però se que no està bé perque la resta també vuldran igual que en vull yo, per tant en tallo un troç y ya esta, faig el que la raó em diu que esta bé)
La raó ens indica el que es correcte i es incorrecte, sino seriem mes primitius encara y actuariem segons els nostres desitjos e impulsos d'animals.
Y un salut a 2A, som els més llestos!!!

Unquès Tafardepo Lèmiques ha dit...

Sí, obligar-nos nosaltres a nosaltres mateixos és ser lliure. Per tant, si ens obligués algú a fer algo que no desitgem, ja no seria ser lliure.


Per exemple, per ús de la meva raó, veig que el que ha escrit Genís al final del seu comentari en referent al grup 2A no és adequat, o sigui, és incorrecte el seu ús. Principalment, perquè potser ell veu bé dir això però hi ha la gent dels altres grups que no estan d'acord i per tant, els desagrada.

Genís 2A ha dit...

Lo del final era un exemple d'això, yo m'he sentit bé posant-lo, aleshores està bé? Doncs no perquè cadascú opina de manera diferent i si cadascú fes el que vol seria un caos, per tant em de pensar amb la raó, i aquest comentari com be has dit no es adequat perque hi ha gent que no li agrada. Per que tothom estigui d'acord hem de pensar, com diu Kant, en que li agradaria a l'altre persona. La llibertat d'expresió de cadascú termina quan comença la de l'altre

Anna Escalona 2A ha dit...

Pel que respecta a kant jo no hi estic d'acord. És pràcticament impossible que tothom hagi de fer el que jo faig per a que aquest acte sigui considerablement bó. Sempre hi haurà casos en els que la vida et farà fer coses que potser no estan acceptades i són prohibides, com es el cas de la eutenasia, però a vegades hi ha impulsos sentimentals que et duen a cometre "un assassinat" com és el cas de la eutenasia. I potser per a tu mateix no és un assassinat, sinó el descanç d'una persona a la qual hi tens afecte. I ho fas, hi al ser un acte prohibit que la gent no pot dur-lo a terme ja has comés un mal acte.
Referint-me a mi, jo em decanto més per Hume. UNA COSA ÉS BONA QUAN ENS FA SENTIR BE.

Sonia 2A ha dit...

No crec que la fórmula de Kant sigui correcte, tot i que hi ha lleis universals que serveixen per a la majoria de les persones, aquestes lleis no són vàlides per tothom.
Jo crec que en les decisions diàries intervenen els sentiments (com diu Hume). Per exemple: encara que tinguem com a llei fundamental no mentir, a vegades no hem de dir totalment la veritat (és a dir, mentir una miqueta) per a que algú del nostre entorn no es senti ferit.

Unknown ha dit...

Jo estic més o menys d'acord amb la Sònia. Per una banda, penso que l'IMPERATIU CATEGÒRIC és correcte perque normalment el que està bé i malament ho podríem decidir amb aquesta fórmula, com per exemple, mentir:
Tú vols que la gent et menteixi? No? aleshores no menteixis!
Però per una altra banda, com bé ha dit la Sònia, avegades no has de dir tota la veritat, o menir una miqueta, per a que les del teu entorn estiguin bé i siguin feliços.
Així doncs, com tot, des del meu punt de vista, el que s'ha de fer és fer una barreja entre l'imperatiu categòric i els sentiments de Hume.

Marina 2A ha dit...

Per cert, el comentari anterior era meu :p!

Marc Os 2C ha dit...

Es ben curiós el que diu el senyoret Kant. La formula del Imperatiu Categòric és sens dubte un bon mètode per poder marcar-nos la pauta del que esta bé o malament.
Però és un mètode bo a la teòrica perquè, a la pràctica aquest mètode es tindria que... retocar? si, retocar.

La base és que Kant, no et diu el que esta bé o malament, sinó que et fa pensar el que per a tu esta bé i plantejar-te si estaria bé que els altres també ho fessin i ho tinguessin com a principi.

Però hi ha... ostres quin fred que fa, vaig a tancar la finestra.
Però hi ha matissus. El exemple de robar o mentir que han proposat son exemples clars. Tu pots voler que ningú robi (per múltiples motius) però si pel que fos t'estiguessis morin de gana i necessitessis robar per menjar. Serien dos coses bones per a tu. Es a dir: tenim el desig de no voler roba però el de necessita robar. Totes dues coses ens porten una mica de Felicitat.

Per això, des del meu punt de vista, el mètode de Kant és només una guia per intentar ubicar lo bo o dolent, però que després s'ha d'anar decidint per un mateix.

Daniela 2A ha dit...

Jo estic d'acord amb la Marina, cap de les dues teories (la de Kant o la de Hume) es pot fer servir en el 100% dels casos.

En alguns casos si que podem fer servir la llei de Kant; sobretot per pensar en principis generals (no mentir, no robar, no matar... No vull que els demés ho facin, no està bé). Però quan ens trobem casos a la vida en que hem de decidir si fer o no una cosa i pensem si està bé o no, intervenen unes circunstàncies concretes i és difícil aplicar un prinicpi general (com és el cas de mentir que ha dit la Sònia: la majoria de la gent pernsarà que està malament, però en una situació específica, tot i que per Kant no volem que els demés ho facin, els sentiments ens diuen que està bé perquè ho fem amb bona finalitat).

Així, en general es pot fer servir Kant, però crec que sempre manen més els sentiments per decidir si una cosa està bé o no en situacions difícils (i també manen per decidir si fem aquella cosa o no...).

AlexMunta2C ha dit...

Sota el meu criteri, la fórmula que fa Kant no està gens malament, tot i que no em convenç al cent per cent. Sí que és cert que d'alguna manera, des del punt de vista personal, penses que allò que una persona creu que està bé i creu tothom la hauria de fer si volgés, no pot ser del tot erroni.
Tot i això, el que vulgui una persona segons els seus interessos que fes tothom, no té perquè voler dir que aquella cosa estigui ben feta, ja que segurament des de diverses perspectives no estaria bé per a tothom.

Alba Villanueva 2nAbatx ha dit...

No estic gens d'acord amb el Genís en tot el seu comentari...perquè jo no estic d'acord amb Kant, però esque aixó què ell diu dels sentiments de les persones és una falàcia.
Concretament això: 'ja que el èsser humà és egoista per naturalessa, per tant totes les nostres accions serien bones sota el nostre punt de vista però dolentes per els altres' by Genís. jajaJA
Jo no penso en absolut que els èssers humans siguem egoistes per naturalessa, aixó són determinades persones que sí, que només pensen en ells mateixos, perÒ no tots ho som. I si seguÍssim els nostres sentiments no totes les accions que seguim serien bones sota el nostre punt de vista, perquè dient aixó, mai cometeriem errors ''sota el nostre punt de vista, perquè com sóm egoistes, tot el que fem es bó per nosaltres'' no ho crec així.
Torno a dir que el nostre sentiment ens influeix moltíssim a l'hora de prendre decissions i ens mostra allò que veiem bó o dolent, però la raó juga un petit paper en moments més confusos. Per aixó depenent de la situació, la teoria de Kant no seria vàlida. I el Genís, no és cap super home que sempre sempre fa cas a la raó en prendre decisions i mai comet errors 8(

Jorgina 2A ha dit...

Segons la meva opinió l'imperatiu categòric no serveix a la vida diària.Perquè al mateix temps que la Sònia i que HUME crec que en el moment de pendre una decisió, tot i que la raó i potser l'imperatiu catagòric ens ajudin a fer-nos una idea de la situació, acabarem resolent el conflicte moral mitjançant els sentiments. I no mitjançant el que m'agradaria que fessin els altres.

Anna Escalona 2 A ha dit...

Igual que l'Alba jo no estic d'acord amb el que diu el Genís que tots els éssers humans som egoistes per naturalesa. Si que és veritat que cadascú intenta buscar la seva felicitat i fer les coses que el fan sentir be. Però no crec que sigui perquè som persones egoistes, si ho volguessim tot per a nosaltres no viuriem en la nostra plenitud. Si tot el que tinguessim al nostre voltant només ens dones satisfaccions, com a persones no sabriem apreciar realment el que es bo.
Considero que l'egoisme fa mal a les persones, ja que en un moment o altre la resta es dona compte de com una persona pot arribar a ser i al final aquesta quedar-se aïllada dels demes, i això és un fet molt trist.
A més a més, m'agradaria dir que el Genís realment no sap el que diu perquè ell es un clar exemple de que no és una persona egoista i menys per naturalesa (perquè si el Genís té un paquet d'oreos, quan l'obre sempre n'ofereix).

Unknown ha dit...

jo estic d'acord amb la formula de Kant, tot i que jo l'expressaria d'una altra manera: jo més aviat diria que 'no facis als demés el que no t'agrada que et facin', és a dir, que quan hagis de decidir si algun acte teu és bo o dolent, pensa si a tu t'agradaria que fos així. Per altra banda, també ho podem aplicar d'una altra manera. Quan hagis de decidir entre fer dos coses, les quals tinguin conseqüències sobre una altra persona, mira quina situació t'agradaria que prengués una altra persona si les conseqüències fossin per a tu, com per exemple, l'exemple posat a classe sobre quedar-te a cuidar l'avi un dissabte a la nit en contes de sortir de festa: si tu fossis avi, t'agradaria que el teu nét es quedés cuidan-te en comptes d'anar de festa.

Diego Celentano 2 A ha dit...

Jo també m'uneixo als meus companys xD, i estic d'acord de que tots els éssers humans sóm egoístes.
A més vol dir que, la formula de Kant, és prou bona, ja que el que diu és que les coses bones són aquelles que t'agradarien que fessin els demes en el teu cas. Ara bé, tinc que dir que, jo no estic d'acord amb aquest punt de vista racionalista.
Ja que, jo igual que Hume, penso que els sentiments són els que ens diu el que està bé o malament, tot i que la raó complementi i ens ajudi a sapiguer, els sentiments són els principals "protagonistes".
Podem dir que, l'imperatiu categòric es una bona llei per sapiguer el que és bo i el que és dolent, però en realitat tot el que ens dona el resultat de aquesta (llei), està vinculat fortment, amb els sentiments, almenys en la meva opinió.

Diego Celentano 2 A ha dit...

Pordoneu les faltes xD. Vull dir* en comptes de vol dir.
Bé, vull aclarir el concepte de " tots els humans sóm egoístes".
Jo crec que la felicitat és la nostra finalitat a la vida. És veritat que a vegades ajudem als demés i que sóm solidaris, però això és no ser egoístes?
Bé jo considero que les coses que fem és perquè ens agrada. També hi ha casos com l'exemple de la iaia, que fa que nosaltres deixem de fer cosses que ens diverteix més per coses que ens aburreix, per exemple. Però bé, aquest fet de quedars-se cuidant a l'àvia en comptes d'anar amb els amics, forma part de la nostra felicitat. És clar que estimem a la iaia xD, però em refereixo al fet de sentir-se bé un mateix sabent que ha fet una cosa bona per la iaia, però sobretot per un mateix.

Anònim ha dit...

Javier Sanz Sola 2nBatxA
En aquest cas jo estic més d'acord amb Kant que amb Hume, ja que jo crec que les decisions o pensaments que una persona pugui pendre o tenir (influida per les circumstàncies, desitjos, necessitats o preferències, etc.)en un moment donat, no s'haurian de generalitzar, ja que cada persona és diferent de les altres i reacciona, pensa i decideix en concordància amb la seva "personalitat". Per lo que generalitzar-ho seria un error. Ja que en un moment donat jo puc pensar que fer una cosa estaria bé per que, segons jo en aquell moment influit per les circumstànies, pensaria que tothom la faria. Però una altra persona pot escollir fer lo contrari que jo. Per exemple quan surts de festa i quedes a la discoteca amb una noia que has conegut, però a l'hora d'entrar al teu amic no el deixen. Que fas, et quedes amb el teu amic o entres amb la noia i el deixes tirat?