David Hume diu que la relació causa-efecte es coneix pel costum i l'hàbit i per tant, no es pot demostrar definitivament. Estem acostumats a que les boles de billar es moguin en topar. La física anomena a això força, però Hume diu que això és una idea que no prové de cap impressió, ja que no és pot veure la força. ¿És coherent creure en la ciència (i per tant en què existeix la matèria) i fer servir conceptes intangibles com força, energia, etc?
28 comentaris:
Doncs, en un primer moment, per la simple experiència, encara que no hagis vist mai xocar dues boles de billar, hauràs vist en un passat el fet d'un xoc o una topada entre dues qualssevol coses. Aleshores, simplement associant-ho, veiem que si llancem a picar una bola de billar cap a una altra, necessàriament haurà de moure's, si no és que o està enganxada a la taula, o té un pes tan gros que no s'arriba a moure i l'altra rebota.
Per altra banda, l'home ha hagut de crear uns conceptes potser que no són percebibles per cap sentit, però simplement es pot conèixer que gràcies a aquests conceptes com la força o l'energia, observem el moviment de cossos o com un cos es frena en una superfície amb fricció o com es crema un cos i desprèn energia calorifica, tot i que no es pot veure però si sentir amb un augment de temperatura de l'aire del voltant. En aquest moment, ja s'associaria el concepte de augment de temperatura amb el canvi d'estat de l'energia.
I, si diu que és una idea que no prové de cap impressió, és irrellevant, com diu Hume? O, forçosament ha de fer unes excepcions, com en les ciències?
Personalment crec en la ciencia, ja que tot el que diu esta demostrat, està clar i com es diu en el comentari anterior, potser no sabem que dues boles poden xocar, però en un passat si que veiem un xoc, i es pot associar. Com diu Hume la força no espot veure, però si calcular i amb aixo imaginarte quina es la dimensió de la força.
Hi ha moltes coses que no es poden veure i no per això forçosament no existeixen o tenen menys importància. Per Hume, els sentiments tampoc existeixen però segons ell venen de les impresions de les sensacions, però no pot veure l'amor o l'odi, només es veu el resultat que aquests provoquen en les coses que nosaltres captem pels sentits. La força i l'energia són conceptes (idees) que deduïm de l'experiència, però que han d'existir necessàriament.
Jo crec que el problema de la filosofia és el nom que posem a les coses materials; si parlessim d'això i d'allò a tot seria obvi que hi ha algo que fa moure les boles, aquest algo tot i que no el veiem pels sentits, el deduim de l'experiència, i a partir d'això podem calcular-ne totes les forçes o energies semblants que tornin a succeïr en el futur
Estoy totalmente de acuerdo en el planteamiento que ofrece Hume, como buen empirista es, y su explicación de la causa efecto en el movimiento de las bolas de billar. Según Hume dice que la fuerza es una idea que no viene de una impresión. Cuando el pone el ejemplo de las bolas lo único que el ser humano, con un punto de vista no científico, es que una pelota lleva una trayectoria y en mitad de esta choca con otra que a la vez la hace mover.
¿Qué quiero decir con esto? Pues en el siglo XVII los planteamientos ofrecidos por los Empiristas eran totalmente validos, pero hoy en día en el siglo XXI y con el consecuente conocimiento de la ciencia y sus variantes, las teorías ofrecidas por los Empiristas son dudables.
En conclusión las teorías ofrecidas por los Empiristas son validos, pero si pensamos en ellas podemos deducir que se basan y se alimentan de la “DUDA”. Con lo cual, hoy en día, me da mayor credibilidad la CIENCIA y sus leyes físicas por el simple hecho que se basa en métodos de “razón” y “predicciones” concretas y fiables.
Doncs, jo crec que sí que és raonable parlar de forces, com en el cas de la bola de billar. És a dir, segons Hume si no ho haguessim vist (sense experiència) no sabriem que quant una bola xoca amb un altra, aquesta última es mou. Fins aquí estic dacord.
Però segons la meva opinió sí que és coherent creure en la ciència! Al igual que el Genís, poso l'exemple dels sentiments, per Hume la felicitat existeix perquè rebem la impressió, però la felicitat no la veiem materialment! Així doncs, crec que amb la força i les boles passa igual, nosaltres veiem l'efecte que aquesta força a tingut sobre la bola. Potser aquesta força podria rebre un altre nom, però el que és segur és que perqué la bola es mogui ha de produir-se alguna acció que l'impulsi ( el que anomenem força).
Los empiristas son como llamariamos actualmente los cíentificos. Ya que la cíencia se basa en la observación, y en este caso para los empiristas son las impresiones. La causa y efecto los empiristas podrian comprenderlo mejor, si tubieran los medios que tenemos hoy en día. Para mi la ciencia desde el punto de vista Hume seria aprofundizar más los razonamientos empiristas. Lo que quiero decir es que la cíencia es el paso superior de la filosofia empirista. Ya que la ciencia te hace ver lo que el ojo no ve (fuerza, energia,etc...).
Jo estic d'acord amb el que diu la Jorgina i el Genís. Crec que sí que és coherent creure en la ciéncia i les forces, energies, etc. "Força" i "energia" no són coses materials ni tangibles, però aixó no suposa la seva inexistència. Són paraules que s'ha inventat l'ésser humà per designar uns fenómens intangibles però que provoquen uns efectes. No es pot negar que l'amor, la felicitat, l'amistat, etc. existeixen, però no es veuen. Només veiem els seus efectes, les conseqüències que causen.
Jo personalment crec en la ciencia, però també estic d'acord amb HUme quant diu que si mai em vist les boles de billar, al primer moment no sabrem que passarà amb la bola B, si es moura o no. Pero crec més amb la ciència que amb Hume i crec que tot té una resposta coherent que en aquest cas la dona la ciencia, que quant la bola A toca la B aquesta es mou i ja esta.
Yo creo que se pueden combinar ambas ideas, de hecho ya se hace. En el caso de la física actualmente se está trabajando con conceptos como "agujero negro" o "antimateria", no está comprobado que existan pero se cuenta con ellos en las fórmulas que utilizan los científicos. De esta manera podemos extrapolar este ejemplo al caso de Hume, es cierto que no tenemos una impresión de la fuerza pero damos por hecho que existe y que es el motivo del movimiento de las bolas.
Así que ¿por qué deben estar reñidos? creo que es factible trabajar con algunas lagunas siempre y cuando presenten este tipo de evidencias (bolas de billar)
Jo no estic del tot d'acord amb Hume en el tema causa-efecte, ja que crec que si que podem tenir impressions de la "força" (com diria la ciència) o d'aquesta idea, que és el que diria Hume.
Posem un exemple: si la bola "A", en comptes de xocar amb la bola "B", xoqués amb un obstacle "creat" per nosaltres (per exemple, la nostra mà), no tindriem la impressió, a través dels sentits, i de forma totalment empírica, que la bola té una força, que és amb la que en dona un cop a la mà? Per tant, si és així com acuta la força de la bola a la nostra mà, no és una impressió la pressió que fa la bola a la mà, que demostra que (encara que la força en si no sigui material) si que es pot tenir una impressió d'aquesta?
A més a més: no sempre que tirem la bola contra la mà, mai es mourà. Si tiressim només una vegada la bola a la suficient velocitat com per a fer moure la mà, Hume hagués dit igualment que, per la teoria de causa-efecte, la mà no es mouria? Llavors Hume diria que només és probable que es mogui o que no, lo que demostra que si volem tenir una idea exacta dels efectes i/o les causes que porta aquesta força, forcossament hem de creure o confiar en la ciència.
Jo estic d'acord en quant a l' existència la força i l'energia, que encara que no les podem percebre pels sentits, si que les veiem manifestades. A més,Hume ja accepta l'existència dels sentiments a l'ètica,que no són perceptibles pels sentits però si per la raó i crec que passa el mateix amb la força i l'energia.
Doncs, jo penso el mateix que ha dit el Genís, la Jorgina, la Daniela i uns quants més. Des del meu punt de vista, crec que sí que hem de creure en la ciència i tots els sus conceptes, ja que els que coneixem han estat obtinguts a partir de la raó, la deducció, etc. i demostrats.
Però com diu Hume, també penso que si mai haguéssim vist una bola de billar xocant amb una altra, ni res semblant, no sabríem què passa fins que no xoquessin. Però malgrat no veiem la "força" com a tal, és un nom que li hem atribuït a "algo" (com diu el Genís) que fa que les coses es moguin, etc.
Així que jo penso que SÍ que hi hem de creure, perque malgrat que amb tots els coceptes científics passi el mateix que amb la força, com diu Hume, tot són impressions, IDEES (tal com vam acordar el primer dia que vam tractar Hume a classe no fèlix?) així que no tenim perquè no creure-hi, perque sinó no hauríem de creure en res...
(em sembla que m'he embolicat una mica xD)
Jo crec que per tal de resoldre aquest dubte, podríem aplicar la teoria del filòsof Kant que hem treballat avui a classe.
Aquest filòsof, alemany (i sedentari), creia que no era necessari decantar-se per una tendència com podria ser l'empirisme de Hume o el racionalisme de Descartes, sinó que es podia fer una barreja.
Ell considerava que hi ha vàries idees innates en el nostre cap, com són l'espai i el temps; i que són necessàries per entendre els coneixements que adquirim a través de l'experiència.
En aquest cas, el que sabrem sense guiar-nos per l'experiència és que les boles ocuparan un espai, i el que ens dirà l'experiència és quin serà aquest espai.
Jo crec que tampoc hi ha cap motiu per a pensar que quan una bola toqui l'altra no es mourà, és a dir que, no veig per què hem de pensar en la possibilitat que no passarà allò que sempre hem vist que passa. En coclusió crec que és més facil pensar que la relació causa-efecte serà sempre la mateixa i confiar en la tan alta probabilitat de que passi allò que, fins ara, ha passat.
jo crec que si es coherent creure en la cienca ya que les investigacions ho demostren, pero tambe estic d'acord amb Hume, perque si mai no hem vist una bola de billar no sabriem que fara cuan la toquen.
Oi tant que és coherent creure en la ciencia. Justament el fet de creure en aquestes coses intangibles com la força i l'energiai estudiar els seus efectes és el que ens a fet progresar des de fa molt de temps ( la fisica i les seves aplicacions és un exemple clar). Deixar de creure seria anar cap enredere.
Jo penso que és coherent creure en la ciència.
La ciència explica moltíssimes coses i la majoria estan demostrades cientificament.
Són respostes clares i coherents.
Que la força, l'energia, la velocitat... no es puguin veure no significa que no sigui coherent creure en la ciència.
Força o energia, són paraules que han estat establertes per poder ser comprensibles i per poder ser el mateix en tot el món, no veiem la paraula directament sinò que veiem l'efecte que realitza en la matèria. No per no veure-ho no existeix, perquè els efectes els veiem i estan demostrats.
Considero que sí és coherent creure en la ciència ja que aquesta ens explica moltes coses que succeeixen en el nostre entorn cada dia.
Tot i que no poguem percebre l'energia, la força, etc, no vol dir que no existèixin. Per quina raó els anomenats grans mestres haurien desenvolupat una teoria sobre la força, l'energia entre d'altres i a més a més ara nosaltres estiguessim estudiant conceptes que no existèxen...? Per molts fets que considero una mica estranys, considero que si que hi ha coses que són intangibles, referintme a l'energia, força, gravetat.., que produeixen un efecte.
No hi ha res més sensat que creure en la ciencia. Seria donar un pas enrrere deixar de creure-hi.
Tot i així, Hume té part de raó, ja que si mai em vist dos boles d'aquest tipus xocant entre si, no podem com reaccionaràn al col·lisionar. Encara que ho podem deduir si ho comparem amb altres de similars.
Com diuen els meus companys de classe (el Genís, la Jorgina, la Daniela...) crec que si és coherent creure en la ciència i utilitzar conceptes que encara que siguin intangibles son inteligibles. Encara que no els veiem sabem que existeixen: sabem que existeix la força, l'energia, les ones i no nomès perquè veiem els seus efectes sinó perquè serveixen de base per un raonament científic més complexe (a partir de la força i amb la massa podem saber l'acceleració).
Jo crec que avui dia és totalment coherent creure a la ciència, ja que a sobre que ens a aportat un munt de facilitats per la nostre vida, ens ha demostrat i explicat fets tan importants com l'existència de planetes, etc.
Ara bé, algú veu la força?
Jo crec que el que això que Hume deia que no és pot percebre, era l'anomenada actualment, força.
Per tant, encara que considero que Hume ha realitzat una molt bona explicació amb la teoria de la causalitat, crec que hi ha coses que no quadren del tot. M'agradaria veure el que diria Hume a l'actualitat sobre la teoria de la causalitat, ja que tenint en compte la física, tot té un perquè, i no és esceptic ni per COSTUM.
Javier Sanz Sola 2nBatxA
Jo crec, com molts dels meus companys que sí que és coherent creure en conceptes com la força i altres que no podem veure directament. Ja que si que podem notar, veure o percebre els seus efectes i causes. També crec pensem això per que estem al segle XXI i ja s'han demostrat molts dels principis i lleis que fonamenten gairabé tota la nostra existència. Ja que si estiguessim uns segles més enrere amb gairabé la meitat de coneixements que ara, jo crec que no estariem tant segurs d'aquests fenòmens (força, energia, etc.) per que pesariem que serien coses de boixos i bruixos, ja que no es parlava gaire d'aquestes coses en aquelles èpoques.
jo personalment, no estic d'acord en tu Angel Pau, en que les boles de billar es mouen gracies a la ciència, ja que pero molt que evolucioni la ciència i la fisica, si una persona es el primer cop que veu unes boles de billar, aquesta persona mai sabra el que pot passar amb les boles, potser es fara una idea pero mai sabra el que passarà, fins que no u vegi, i el proxim cop que vegi unes boles de billar per COSTUM sabrà aquesta persona que les boles de billar es mouran al ser colpejades.
Jo personalment, estic en desacord amb Hume, ja que crec que creure en la ciencia és molt coherent, ja que gràcies a ella s'han pogut descobrir i respondre molts interrogants. A més a més, m'ha agradat el comentari ddel Genís, ja que Hume li dòna molta importància als sentiments i d'aquests es veuen els seus efectes però no es veuen materialment, i això és el mateix que hi passa amb la força, l'energia, etc.
Estic d'acord amb el que diuen la majoria dels meus companys.
En especial estic d'acord amb el que diu el meu company de clase xavi. Jo tambe penso que Hume pot dubtar de que si anteriorment no em vist el proces de causa-efecte, en aquest cas com topen les dues boles, una persona pot dubtar del moviment de la segona bola.
Per tant, penso que ens anticipem a aquest moviment per la propia experiencia.
A part de donar el nostre punt de vista sobre el pensament empirista de Hume, cal posar-se en una situació d'empatia. Per què?
Perquè la època, el context hist`ric en el qual Hume exposa la seva filosofia. Crec que actualment és més discutible aquest tipus de pensament, degut a que els àmbits de la ciència han avançat moltíssim i poden demostrar clarament coses que en aquella època no es podien ni imaginar
SI que és coherent. Potser no rebem cap impressió directa, però en veiem el resultat o l'efecte que produeix, en aquest cas, l'efecte d'una bola que al xocar empeny a l'altre. Tot i no haver-hi una ACCIÓ perceptible pels sentits, la REACCIÓ és ben clara: moviment de la segona bola.
Per tant, no recolzo l'argument de Hume.
La ciència pot deduir el que pot passar, quan una bola amb una certa velocitat toca una altre, però aquestes deduccions d'on venen? Dels experiments i proves que han fet. Avui dia aquestes coses de la força, velocitat i tot això surten en el nostre llibre de física, perquè està demostrat i comprovat amb proves. Però, aquests científics que van veure dos boles de billar el primer cop, creieu que han pogut deduir enseguida el que passaria? Ells tenen l'experiència de que passa això, i nosaltres tambè, doncs tots hem jugat a billar algun cop i ja sabem que l'altre bola es mourá. No crec que ningú que no hagi vist dos boles en tota la seva vida(els cientistes inclosos), pugui saber el que passará si es xoquen dos boles de billar.
Publica un comentari a l'entrada