El 24 de setembre de 1647, Pascal i Descartes, els dos filòsofs francesos més importants llavors, van trobar-se al convent “Els Mínims” de París. Descartes tenia llavors 51 anys i ja havia escrit El discurs del mètode. Pascal en tenia 24 i tot i ser considerat un geni matemàtic es trobava en una profunda crisis existencial, preocupat pels mals del món i amb un sotmetiment quasi total a la fe janseista (una secta religiosa de l’època). L’escriptor Jean-Claude Brisville ha recreat aquesta trobada en forma del diàleg que alguns vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Lliure de Barcelona el passat divendres 19 de març.
La conversa representa l’enfrontament entre 2 formes de vida: una tranquil·la, basada en la recerca pacient del coneixement a través de la raó, i una altra atormentada, malaltissa i radical, basada en la fe i en la creença en l’omnipotència de Déu. La discusió es centra en si la raó és l’eina per assolir la veritat o si, l’única via possible per arribar a la comprensió de l’univers és la fe.
Aquest enfrontament ens porta a plantejar-nos la següent qüestió: ¿És possible una comprensió racional de tot o hi ha coses que romanen sempre com a misteris i que només permeten una comprensió mística?
(NOTA: si no vas venir al teatre pots donar el teu parer sobre la pregunta; si vas venir, pots opinar sobre la pregunta i/o opinar sobre l’obra).
