Segons hem vist a classe, els primers filòsofs de la Història d'Occident són els presocràtics. Ells van començar admirant-se per les coses més simples com els elements de la natura. I es preguntàven d'on vé tot, quin és l'origen de les coses (l'arché). Quasi com els nens petits que es pregunten les coses més òbvies perquè per ells no tenen explicació (per exemple d'on vé la llum o a on va quan es fa fosc.)
Podríeu dir quan vau començar a filosofar vosaltres?
Quines eren les vostres qüestions?
A qui li feieu les preguntes?
10 comentaris:
Podríeu dir quan vau començar a filosofar vosaltres?
Doncs quan vaig començar a ser un adolescent i li donava més importància a la vida és quan vaig començar a preguntar-me coses.
Quines eren les vostres qüestions?
Moltíssimes, per exemple:
Com l'ésser humà pot arribar a crear xips per fer un ordinador? o pensava sobre l'avanç de la ciència, també per què som especials i diferents, per què arriba la mort? on anem? Que n'hi més enllà? Què som? Hi pot haver vida a altres planetes? Per què existim o per que existim en un món tan complex? ..........
A qui li feieu les preguntes?
Normalment em preguntava i em pregunto a mí mateix, encara que a vegades ho parlem entre els amics.
Desde que tinc conciencia, sempre em pregunto coses i mai acabare de fer-les. Sorgeixen coses noves, noves preguntes a fer i a respondre, a mesura que et vas fent gran, de petit et pots preguntar una pregunta tant sencilla com, que és aixo? qui son aquests? però a mesura que et vas fent gran les preguntes es compliquent i et preguntes coses com qui sóc jo? que faig aquí? Existeix algú allà dalt que sigui el creador de tot o va ser el Big band?
Normalment et preguntes a tu mateix i vols respondre les teves preguntes tu mateix, però quan veus que no pots llavors ho preguntes als amics, però veus que ells també tenen aquestes preguntes a respondre i busques algu més entés en la materia per preguntar-li.
Suposo que sempre he filosofat, com tots, des de petit pensant en tonteries fins ara pensant en solucions, el meu futur, etc.
Les qüestions que tenia quan vaig començar a filosofar suposo que serien molt bàsiques, per exemple per què els avions volen? o perque la Terra gira al voltant del sol?...
Les meves primeres preguntes les feia als meus familiars més propers o a professors, tot i que sempre intentava buscar la resposta per mi mateix però era difícil ja que algunes preguntes s'hem quedaven massa grans.
Penso, que tothom comença a filosofar desde que comença a ser concient de les coses, de petits et començes a preguntar que si existeixen els reis mags, d'on ha sortit el germà/germana...preguntes que ara mateix ens semblen una autèntica tonteria, ja que a mida que va passant el temps obetnim les respostes. Però a mida que et vas fent gran les teves preguntes començen a pujar el nivell, i ara mateix hem pregunto que hi ha després de la mort, si existeix Deú, si el món algun dia desapareixerá...
Aquestes preguntes me les faig a mi mateixa o l'any passat a la classe de filosofia ja que ara per ara són impossibles de respondre i per molt que les fagis ningú te les podrà contestar amb seguretat.
Quan ets conscient de la vida et fas preguntes senzilles que per tu en aquell moment són importants pero que a mida que creixes et dones conta que hi ha coses molt més interessants de saber que no pas que feiem o com erem de petits,com podia cagar el cagatió..Ara per exemple són pensaments de filósofs, com dirien alguns, ja que no tenen cap resposta com perquè la meva vida es així i no diferent, hi ha vida mes enllà de la mort o d'altres.
Les preguntes normalment te les preguntes a tu mateix però algunes d'aquestes sempre li he comentat a ma mare, perque crec que ella és una de les persones mes properes a mi i la que em podria ajudar més en alguns dels casos.Per mi ella ho és tot.
Des de sempre les persones ens estem fent preguntes.
Fa molts anys que vaig començar a filosofar sense saber que ho estava fent. Quan veia les pel·lícules de dibuixos i els nostres personatges preferits morien em preguntava: I ara que s'ha mort, que passarà? on van? al cel per què són bons? o a l'infern?
Me'n recordo també quan el meu pare m'intentava explicar l'enfrontament dels bàndols a la guerra civil i em deia: es fan mal per la forma de pensar i llavors jo preguntava: com poden saber el que pensen si el teu pensament està al teu interior? si no dius el que penses, no et faran mal.
Els nens sempre tenen molta curiositat per saber les coses per això crec que de manera inconscient des de ben petits començem a filosofar.
Dani Egea
Jo crec que vaig començar a Filosofar desde que podia parlar y tenir les primeres idees, o almenys així ho recordo, dubto molt que els que han escrit recordin el que pensàven, si es que ho feien, als pocs mesos d'haver nascut. Com he dit les primeres preguntes són les típiques, que hi ha al cel, que hi ha al infern, qui es l'home del sac... Les meves questions principalment era el perquè soc com soc, perquè em veig així, perquè per petits canvis en el teu cos canvies bastant, coses així pero no comtar les tipiques de quan veus la televisió. Fins al curs passat no sabia que el fet de pensar i buscar respostes a preguntes que moltes vegades quedàven a l'aire es deia Filosofar. La majoria de preguntes li feia a la meva família, fins que ja vaig començar a sortir amb els amics i comences a intercanviar idees.
Jo crec que tots começem a filosofar quan som concients de el nostres pensaments. Quan començem a tenir conciencia de les coses que fem. Les preguntes que em feia cuan era petita suposu que eren la majoria d'elles tonteries compara mab las que em puc arribar a fer ara, com per exemple: jo com se que existeix Déu, perque haig de creure el que m'han dit sobre ell. Tot el que veig es com yo ho veig? Quan era petita les pregutes me suposo que se les faria als meus familiars propers, y ara me las faig a mi mateixa y intento respondreles, encara que sigui una mica difícil.
Podríeu dir quan vau començar a filosofar vosaltres? Quines eren les vostres qüestions? A qui li feieu les preguntes?
Crec que quan vaig començar a ser concient del que feia i pensaba, vaig començar a veure la realitat d'una altre forma i començar a fer-me preguntes als meus pares i a mi mateix del perque de les coses i de les teories que en veritat ningú o sap amb certesa. Jo em preguntaba si veritablement va ser Déu qui va crear la terra,o perque nosaltres estem aqui i més preguntes que segueixen sense resposta.
sense ser conscient vaig començar a filosofar en el primer moment en que em vaig qüestionar una pregunta aparentment sense resposta. segurament quan som petits i ens fem tantes preguntes tontes, sense sentit, alguna de les milers de qüestions que ens fem té sentit, també filosòficament parlant, tot i que fins una certa edad, amb un cert coneixement, no puguem desenvolupar les preguntes que ens fem, ni tan sols raonar una resposta.
m'he arribat a qüestionar tantes coses que podria dirte des de que era petita i em preguntava perquè el cel era blau, o perquè naixem per desprès morir, o perquè la gent s'entristeix sabent que la vida pot ser bellíssima, fins a preguntar-me quina es l'essència de les persones, que ens fa diferents i perquè pots arribar a estimar tant a una persona i tan poc a altres, si se suposa que tots tenim algo especial, tot i que a la vegada siguem "iguals".
i totes aquestes preguntes acostumo a fer-me-les a mi mateixa, fins que hem dono conta de que no sóc la única que pensa com jo, i que el que penso també pot ser qüestionat per altres persones de diferent forma.
Publica un comentari a l'entrada