dimecres, d’octubre 27, 2010

ÀGORA


La película d'Amenabar va trigar a estrenarse a EEUU. Alguns diuen que va ser perquè moltes distribuidores no acceptaven l'argument, ja que es critiquen totes les religions, especialmente la cristiana. La intolerància de cristians, jueus i pagans al final porta a una lluita de tots contra tots que el porta a assassinar a Hipàtia. Qui defensa això explica que als films nordamericans,a més de sortir la bandera nacional sempre hi ha un moment per l'esperança i la creença en Déu. Què en penseu d'aquesta hipòtesis?

5 comentaris:

Joey Portillo ha dit...

Crec que desde un principi es veu que per culpa de diferents religions hi ha 'guerres' i que Hipàtia, al tenir una religió (filosofia) bastant problemàtica acabaria assessinada. Poca gent creia en la ciència i només pensaven que els seus déus els defensarien de tots els seus problemes. L'imatge dels cristians és bastant violenta, però no se si actuaven així perquè no vaig estar present.

Yasmina ha dit...

Durant tota la pel·lícula mostra les diferents creences d'aquell moment sentint impotència per Hipaàtia, ja que ella la seva creença era la filosofia, cosa que els demés mai respectaven. Els cristians es mostren com els dolents de tota l'època ja que si no creien en Déu no se'ls hauria de respectar.
Evidentment no estic d'acord, perquè considero que cada un de nosaltres pot creure amb el que vol i ser feliç igualment.
Hipàtia injustament va ser jutjada com a bruixa quan ni tan sols feia això, i encara més violent, va ser "assessinada" per no creure en una cosa que ni tan sols sabien que existia.

Uri ha dit...

Jo penso que cap religió és bona...és a dir no cal veure la pel·lícula per veure que qualsevol religió en un punt extrem porta a la guerra.
Es poden posar diferents exemples on la rel·ligió provoca danys com Les torres gemelas, la guerra a Palestina, o enfrontaments que no porten a cap lloc. A vegades inclòs és discussió entre amics, familiars, etc saben que no s'arribarà a ningún lloc.
També ara tot això està molt més revaloritzat ja que tothom és molt liberal o defensa que no creu en ninguna rel·ligió i no provoca tants enfrontaments, més bé és un tema a part.
Per això penso des de el meu punt de vista que les rel·ligions no porten a ningún lloc.
També defenso que s'ha de tenir creença però no arribar a punts extrems i sobretot creure en tu mateix.

Markel ha dit...

Jo també opino que és veritat que la religió cristiana és durament criticada al llarg de tota la película, ja que sempre són ells els culpables de qualsevol atrocitat que passa a la ciutat (fer caure a un home al foc, tirar pedres als jueus,...) i potser això no agrada als nord americans, però hauríen de ser conscients de que és una película, i que segurament no és cent per cent fidel a la realitat d'aquella època. I si fos certa tota la història, no hauríen d'intentar ocultar res.

michel ha dit...

Jo crec que no podem jutjar aquestes creençes religioses, doncs cadascú creu que la seva religió és la verdadera. Però no m'ha agradat com entren en conflicte. O sigui, al principi de la película ens parla de Hipàtia, les seves teories etc... Després es veu com els cristians intenten convèncer a la gent del poble. Fins aqui tot és normal, els cristians buscaven seguidor res més. Però els van atacar igualment. Perquè? Perque els altres pensaven que era una ofensa als seus Déus i van decidir eliminar-los a tots per imposar la seva pròpia religió. El que vull dir és que cadascú té la seva religió, però no pots ni jutjar, ni obligar a l'altre d'una altre religió a que tingui les mateixes creencies que tu.