divendres, d’octubre 01, 2010

LA CAVERNA

Un dibuixant brasiler va fer, ja fa temps, una versió lliure i en còmic del mite de la caverna de Plató. Si la llegim fins el final sembla que ens vulgui dir que encara avui en dia estem dins la caverna. Mireu el còmic (no cal entendre el text perquè les imatges són molt evidents). Què us sembla aquest final? Què seria avui en dia la caverna que ens manté en la ignorància? Què o qui podría ajudar-nos a sortir?




8 comentaris:

Yasmina ha dit...

Aquest final em sorpren perquè ens ho prenem de broma i realment passa a la realitat, és a dir, ara som persones que necessitem saber el que passa a tot el món i d'una manera o d'altre ens hu ensenyen per mitjans de comunicació com la televisió. Aquest mitjà no és tan eficaç com pensem perquè si parlem dels anuncis el que fan és vendre productes,cotxes,cases,... per tal de que noslatres ens hi fixem i vulguem aquestes ximpleries que potser no ens fa falta utilitzarles. Som ignorants per no saber pensar les consequències ni tampoc donarnos conta que ens utilitzen com ninots.
Simplement nosaltres seriem els unics en sortir de la caverna o fins i tot ara del saló. O ens treiem del cap pensaments que no valen la pena o al final, el món acavarà pitjor del que esperem.

Sara saez ha dit...

El final d'aquest còmic és exactament com hem acabat nosaltres. Estem enganxats a un televisor o a un ordinador, en el que veiem pensem que son les coses reals quan moltes vegades són enganys. Jo crec que per sortir de la caverna en la que estem ficats el únics que poden ayudarnos a sortir som nosaltres mateix, perquè ara estem en una època on sabes que son les coses i que les idees, i si nosaltres volem sortir, nosaltres sols podrem sortir sense ajuda de ningú.

Joey ha dit...

LA CAVERNA, crec que és una demostració de com está el món. Els cuitadans vivin en una societat en la que persones 'superiors' en diuen ens ensenyen y en diuen coses que ens o creien, però pot ser ens intenten enganyar per guanyar temps o per dir-nos que tot va bé. El millor exemple es la crisi, que intenten fer que s'acabarà en poc temps però cada vegada hi ha més gent sense treball i intenten enganyar-nos amb tonteries

M.Sonet ha dit...

El mite de la caverna el podem representar de moltes maneres i en àmbits totalment diferents. Quants nens hauran saltat per la finestra creient ser superman o algun heroi d'aquests dels còmics o la televisió, creient poder volar com ells? Quantes de les històries que expliquen als programes del cor/premsa rosa són certes i quantes ficció? Avui dia rebem molta informació per televisió, internet, diaris, etc., de la qual molta és ficció o mentides que expliquen els que tenen més poder per a enganyar-nos i poder-nos dominar. Si l'últim partit de la champions el fan al mateix temps que les eleccions d'un país, segurament la majoria escolliran passar de saber qui manarà el poble o país, la persona que els dirigirà durants els propers anys, i preferiran veure uns homes que persegueixen una pilota i cobren millonades. Potser si no es fesin aquestes tonteries i ens dediquessim a pensar en les coses més importants, qui sap si aconseguiríem trobar una solució per sortir de la crisi, una solució al canvi climàtic o una cura contra el sida.
Per altra banda, quan jo vaig sortir del cine de veure Àgora vaig sortir de la caverna; el sol em va encegar.

Uri ha dit...

Si la llegim fins el final sembla que ens vulgui dir que encara avui en dia estem dins la caverna. Mireu el còmic (no cal entendre el text perquè les imatges són molt evidents). Què us sembla aquest final? Què seria avui en dia la caverna que ens manté en la ignorància? Què o qui podría ajudar-nos a sortir?

El final resumeix molt bé el dia a dia, moltíssims estem cecs i el que veiem per la publicitat (no només a la tv) és el que creiem, sense que nosaltres mateixos ens parem a pensar i dir. ¿Què passa aquí? Escoltem però no pensem.
Dia a dia anem avançant, canviant costums, pensaments, etc però el temps passa i sempre és el mateix, ningú va més enllà, tothom segueix el dia a dia pensant que algú o altre ens treurà del problema.
Ningú pot ajudar-nos a sortir. Dins la meva opinió sempre estarem governats per algú i aquests ens diran que és lo bo i lo dolent per diferents mitjans, que hem de fer per anar bé a la vida, si compres una cosa és millor que l'altre i vivim com ignorants però ni jo ni ningú ens treurà de la caverna.

Markel ha dit...

La caverna d'aquella època, ve a ser la televisió d'avui. La gent viu la realitat a travès de coses com la televisió, que simplement es un objecte que representa imatges. Qui no té una televisió avui dia? la gent deixa de viure una realitat i mira la dels altres per la tele. També reflexa els enganys que poden posar en pràctica els mitjans de comunicació, en la part en que hi ha uns personatges mirant els reflexes i veuen la silueta d'una noia, pero en realitat és el protagonista.
Per a sortir d'aquesta "caverna" simplement cal apagar la tele i no abusar-ne, ja que no és dolent veure algun programa que t'agrada però si que ho és en canvi, que et robi massa temps, ja que aquest temps es pot emplear en coses de més profit.

Maria Serrano ha dit...

Quan estaven els tres senyors dins la caverna embobats mirant les hombres i s'han enfadat amb el noi que entra, és el mateix que passa a la realitat (com en el final del còmic), ens quedem embaucats mirant la televisió, encara que fagin anuncis, i si algú ens parla o ens tapa la pantalla ens enfadem com si fossim homes primitius. Es trist, però és la realitat. Si algú ens ensenyès a desfer-nos de la televisió i a valorar altres coses com la naturalesa, al principi per algunes persones molt viciades, seria aburrit i no voldrien, però crec que al final estarien ben agraides. Té molta relació l'actualitat amb el mite de la caverna. La televisió seria la sensació, el que veiem en ella la creença, si sortissim a fora i la deixesim de costat, el raonament discursiu, i quan per nosaltres mateixos ja poguessim mirar-ho tot, la intuició. Nosé qui ens podria ajudar a desfer-nos d'ella, això podria ser molt dificil donada l'època en la que vivim, però igual que la televisió ens porta a la màxima ignorància en la majoria de canals, podria ser la única que ens salvès d'aquesta ingorància emetent programes educatius i culturals. Potser, la resposta està en el mateix problema. Tot i això, sóc partidaria de que si la televisió desapareguès, tot seria molt millor,el que haguessim de saber ho sabriem igualment a travès dels diaris o la ràdio.

Alejandra ha dit...

La caverna d' aquella època, no ve a ser la televisió d' avui en dia.
Ja que la caverna d' aquella època representava la limitació del coneixement que tenien els homes, en canvi la televisió és un mitjà de comunicació per el qual nosaltres en informen de les notícies d' actualitat, es veritat que la premsa pot tergiversar la informació a la seva convinença, però avui en dia existeixen molts altres medis de comunicació per els quals podem tindre un coneixement més objectiu. A més considero que no cal conèixer tot el que passa al món, crec que és important conèixer el que ens envolta i el que ens pot afectar, ja que hi ha informacions innecessàries per el nostre coneixement.
Per tant la televisió no limita el nostre coneixement, sinó que ens aporta altres punts de vista sobre un determinat tema.