ESTAR SEGURS

Una de les qüestions de la filosofia moderna és la recerca de criteris de fiabilitat per saber distinguir els coneixements vertaders dels falsos. Descartes proposa des del seu racionalisme el criteri de l'EVIDÈNCIA: quna un coneixement es presenta a la meva ment de manera clara i distinta és vertader (i recordem que ho és perquè Déu m'ha donat aquest criteri). Hume, des del seu empirisme, proposa el principi de còpia: intentar examinar si el coneixement prové d'alguna experiència concreta personal o si és un barreja d'experiències que la meva imaginació ha format.Ambdós tenen dificultats: com puc saber que la meva evidència és evident? Com puc confiar en la meva memòria per recordar les experiències passades?

Quins criteris fem servir quan volem saber si un coneixement és cert? Tenim diferents criteris depenent dels tipus de "veritats"? Quins són els tipus de veritats i els criteris que feu servir?

DÉU PER LÒGICA

Com sabem, Descartes creu que ha demostrat la existència de Déu a partir de la idea de Déu que ell té i de la capacitat racional de la seva ment, la lògica. Si les matemàtiques són objectivament vertaderes per lògica i ningú dubta de l'existència dels nombres (tot i que els no matemàtics no poguem entendre les demostracions matemàtiques), per què es posa en dubte l'existència de Déu després d'una demostració lògica com la de Descartes? Intenteu respondre la pregunta amb el màxim de raonabilitat i no deixant-vos portar pels sentiments.

PENSO, DONCS EXISTEIXO

La celebre frase de Descartes, on evidencia la seva existència en evidenciar el seu pensament, ha estat multiples vegades replicada en altres formes: compro, doncs existeixo, consumeixo, doncs existeixo, estimo, doncs existeixo...
Quina seria la vostra versió? Què és allò que us dona la màxima evidència de la vostra existència: parlar per telèfon, escriure al facebook, jugar a fútbol, abraçar els altres, estudiar...