El concepte de felicitat és un dels més importants a la filosofia de Stuart Mill. Tant ell com els anterior utilitaristes volien centrar-se en saber com es podien crear lleis i normes que fomentessin un grau elevat de felicitat per el més gran nombre de persones.
Bentham proposava fer un càlcul del que dona plaer i promoure lleis que potencïin, o com a mínim, no limitin aquests plaers. Mill proposava un concepte de felicitat lligat a la llibertat i a la posibilitat de rebre una bona educació. Avui en dia, com a resultes d'aquestes reflexions, es parla d'estat de BENESTAR i es consideren sobretot factors econòmics per determinar-lo.
Per concretar aquest benestar, el rei de Buthan -a la foto-, petit pais asiàtic entre al India i Xina i de tradició budista, va proposar com a mesura de progrés no el PIB (producte interior brut) sino el FIB (Felicitat interior bruta). Amb ell es medeix el benestar psicològic dels ciutadans basant-se en l'accès a la sanitat, la conservació dels recursos naturals del país o el temps que dediquen a la família.
Si haguéssiu de mesurar el nivell de felicitat de un pais, què faríeu servir com a medidors? En què us basaríeu?
