El concepte de felicitat és un dels més importants a la filosofia de Stuart Mill. Tant ell com els anterior utilitaristes volien centrar-se en saber com es podien crear lleis i normes que fomentessin un grau elevat de felicitat per el més gran nombre de persones.
Bentham proposava fer un càlcul del que dona plaer i promoure lleis que potencïin, o com a mínim, no limitin aquests plaers. Mill proposava un concepte de felicitat lligat a la llibertat i a la posibilitat de rebre una bona educació. Avui en dia, com a resultes d'aquestes reflexions, es parla d'estat de BENESTAR i es consideren sobretot factors econòmics per determinar-lo.
Per concretar aquest benestar, el rei de Buthan -a la foto-, petit pais asiàtic entre al India i Xina i de tradició budista, va proposar com a mesura de progrés no el PIB (producte interior brut) sino el FIB (Felicitat interior bruta). Amb ell es medeix el benestar psicològic dels ciutadans basant-se en l'accès a la sanitat, la conservació dels recursos naturals del país o el temps que dediquen a la família.
Si haguéssiu de mesurar el nivell de felicitat de un pais, què faríeu servir com a medidors? En què us basaríeu?
72 comentaris:
per poder mesurar el nivell de felicitat jo em basaria en el somriure de la gent, ja que si ets feliç, vulguis o no vulguis sempre deixes anar un somriure entrevistar cada persona que ha fet per ser feliç, ja que segons Mill, la felicitat es un bé col·lectiu i haurá d'haver fet alguna bona acció. Em sembla un mal metode el del FIB ja que una persona por no ser sana i ser feliç per el simple fet de poder viure, i aquest pot no dedicar temps a la seva familia
Els que jo faria per mesurar el que més els fa feliços al país és fer la simple pregunta a tothom de: Que són les coses que et fan estar feliç? I a partir del que opina la majoria decidir quin és el que provoca més felicitat a aquell país
Jo crec que la felicitat es una cosa individual que no es pot mesurar amb res, es un sentiment relatiu que pot canviar segons la psicologia de la persona que el tingui.
Les persones felices poden estar felices per coses que li provoquen plaer, però si aquest plaer es humillar a les altres persones de la societat, la felicitat d'aquest segons l'utilitarisme de Mill sería inutil per a la societat, llavors no sería felicitat encara que el l'anomenés així. Bueno per finalitzar jo crec que la societat no fa el que cal per a que totes les persones siguin felices, per que sempre es dicrimina un génere(masculí,femení), una orientació sexual o creences religioses basicament per la ignorància mai podrem arribar a mesurar la felicitat d'un país o societat per que sempre hi hauran la majoria feliç i la minoria infeliç, a més que la felicitat és un sentiment abstracte que es reflexa al rostre de les persones.
Crec que no hi ha gaires maneres de clacular la felicitat d'una persona. Si algú és feliç es nota en ell mateix. Però no crec que existeixi res concret per mesurar la felicitat.
Cada persona és diferent: hi ha persones sensibles que els afecta la felicitat dels altres, però també hi ha altre gent que no els afecta en absolut.
Cada persona és diferent i per això mateix no crec que hi hagi gaires coses per mesurar la felicitat en general. Si parlem individualment potser ens plantejem que lo més important és tenir amor entre tots els que t'envolten i fins i tot d'aquells que no coneixes. Crec que majoritàriament la gent necessita dels altres per ser feliços, encara que sempre hi ha gent que pensa tot el contrari. Però, si ho penso detingudament aquesta persona que pensa el contrari, creieu que és feliç de veritat?
La felicitat crec que es un terme que no es pot mesurar depen de molts factors i si es pogués fer un gràfic de la felicitat seria molt desigual.
Crec que és com un cicle perquè tu puguis ser feliç altres persones han de ser infeliços i a l'inrevés.
Amb aixó vull dir que mai la humanitat serà feliç i no es pot mesurar.
Per exemple, una persona pot passar de ser feliç a no ser-ho d'un dia un altre: treure un deu a l'examen de filo faria molt feliç a un estudiant, però si el dia següent a aquesta persona li dieun que se li ha mort un familiar, creieu que li importaria el 10 en l'examen de filosofia?
La felicitat, com altres diuen, no la podem medir exactament, no hi ha un felicitòmetre. Però si que podem saber si una persona és feliç, molt feliç o poc feliç. Per les seves accions, emocions i maneres d'expresar-se. Una persona molt feliç farà les coses que li agraden amb molt d'entusiasme, estarà molt tranquila i amb bon humor, en canvi, una persona poc feliç, farà les coses amb desgana, poc motivat, estarà pensant en les coses que li agradarien fer i que falta a la seva vida per arreglar-la i considerar-se feliç.
Jo em basaria en moltes coses, com per exemple la cantitat de visites mèdiques en els centres mèdics, la cantitat d'hores dedicades a un mateix, a la familia i a la feina. Si la gent estiguès sana, tinguès feina i aquesta la permetis tenir temps per fer vida social, crec que podriem parlar d'una persona feliç, al menys dintre la nostra societat. Ara bé, el més important seria que la societat deixès de ser capitalista, segur que augmentaria la felicitat general!
Estic d'acord amb els comentaris anteriors on diuen que mesurar la felicitat és bastant complicat. Crec que la felicitat és un sentiment que resalta en una persona, és a dir, quan una persona és feliç es nota. Es nota per com s'expressa ja sigui amb paraules o sense. Així que hauriem d'anar a les persones i simplement veure per la seva forma d'expressar-se si és feliç o no.
Per mi la felicitat no es pot mesurar seguint, d'una manera estrica, un criteri matemàtic o cientíc. No obstant, recolzo parcialment el mètode de Mill per mesurar la felicitat.
Personalment, per mesurar la felicitat en un país, d'una manera molt abstracta i fora de la realitat, afavoriria més la lley de la llibertat d'expressió i la igualtat per tots, tant econòmica com social, sempre tenint en compte que la llibertat d'un acaba on comença la dels demès; doncs cada integrant de la societat té un paper fonamental, com deia Plató. Sent així, podriem gaudir d'un país sense grans discrepàncies. La gent gaudiria d'un major benestar, i per consegüent, com diu Mill, es donarà el bé col·lectiu, sinònim de felicitat d'un país.
Com que la felicitat és una cosa subjectiva, no crec que es pugui aplicar una fórmula matemàtica per a veure que és el que fa ser feliç a la gent d'una ciutat o un país, però si que es poden fer enquestes per tal d'averiguar l'estat emotiu de les persones i trobar quanta gent és feliç i quanta no.
Estic d'acord amb el Markel en que la felicitat no es pot relacionar en cap moment amb les matemàtiques. Ho considero així perquè les matemàtiques són lògica, pràctica, fórmules i s'han de seguir procediments concrets per treballar-les i la felicitat és un estat d'ànim, un sentiment que no controlem, que no treballem, pur. Per això no crec que mitjançant les matemàtiques poguem mesurar el nivell de felicitat de les persones.
Per mesurar la felicitat d'un país jo crec que hauriem d'analitzar persona a persona, no crec que es pugui mesurar de forma general. Ho faria seguint alguns dels següents criteris:
- Si la persona se sent realitzada.
- Si la persona té altres persones en les quals pugui confiar.
- Si la persona està sana.
- La quantitat d'hores que es dedica a ella materixa.
Aquests criteris que acabo de anomenar són només un tast dels que realment crec que es necessiten. Perquè mesurar la felicitat és molt complexe però els que he suggerit penso que són els més bàsics.
El que faria jo si hagués de mesurar la felicitat seria preguntar a les persones que, que fan i que tenen quan són felices.
Però sincerament, dubto que la felicitat absoluta depengui de coses materials, crec que cada persona es diferent però que a la majoria de les persones ens produeix més felicitat trobar-nos amb algú a qui fa molt de temps que no veiem i en teniem ganes que ens comprin un jersei nou (exemple); per això crec que seria dificil mesurar la felicitat ja que per mi, la felicitat són petits detalls que per a cada persona són diferents.
estic d'acord amb el comentari de la Dèlia, on diu que la felicitat són petits detalls no materials. Ja que la vertadera felicitat es manté per cúmuls d'aspectes ben rebuts a la vida, i no nomès per una cosa bona. per mi ser feliç es com rebre coses positives constantemnt, però sempre i quan tinguis una (i no, la) perspectiva adequada, ja que una persona, com bé diu Dèlia, pot rebre la felicitat de maneres diferents.
Jo crec que la felicitat no es pot medir ja que es una cosa abstracta. La felicitat se la fa un mateix. L'home per naturaleza busca poder ser feliç pero mai queda satisfet, sempre aspira a mes. No podrem tindre un medidor de felcitat pero si que anirem millorant unes pautes per un lloc millor per a tots.
També s'ha de tenir en compte que la felicitat no és la mateixa per a tothom. La felicitat va lligada als sentiments, i generalment no sentim tots per igual, així que potser una persona pot ser feliç sentint algun sentiment maco per a ella i una altre persona amb el mateix sentiment no ho seria. Realment creiem que la felicitat la trobarem en les coses materials, i sempre diem: "no, no, jo no sóc materialista" quan en el fons ho som tots. Tots tenim més roba de la necesaria, objectes per casa innecessaris, gastem en coses que potser ni utilitzem, etc. Hi ha gent que més i gent que menys, però en la nostra societat ningú es salva. Tot i així, això només és una aparença. Qualsevol persona que tingui un problema relacionat amb els sentiments estará malament tingui o no diners. Els sentiments poden amb tot, per això la felicitat va lligada amb ells.
Estic d'acord amb el que proposa el Didac. Crec que és una bona idea mesurar el nivell de felicitat a pertir dels somriures de les persones. Com diu ell, la persona que és feliç sempre somriu en algun moment. Però la crítica que li faig és que no tots el somriures són de felicitat, i tampoc tots són sincers i per tant, s'haura d'etablir un criteri que diferenciés uns somriures dels altres.
Si el meu treball és el de mesurar el nivell de felicitat de un país, jo em basaría en els tres components principals que cal tindre; amor, amistat i salut. Si tots els habitants d'aquest determinat país tenen aquests components estic segura de que serien feliços. Ara bé, també es podrien mesurar com a secundaris altres components per ser planement feliços però que dependrien més de cada perona. Aquests components serien els diners, el treball, dedicar-te a allò que t'agradi i que et pagen bé, etc. Però, principalment, cal que cada habitant tingui amor, amistat i salut.
Considero que la felicitat és una cosa inmesurable, doncs una persona pot somriure i estar enfonsat per dins, una persona pot riure sense que el que li hagi passat li hagi fet gràcia i tota persona pot fingir estar bé encara que només sigui per a que ningú li pregunti que li passa.
Per altre banda no crec que hi hagi algú que senser ser feliç pugui portar les coses pel curs que a un li agradaria.
De tal manera crec que feliç és aquell que té aspiracions, més altes o més baixes, i les sap portar i les aconssegueix, doncs la satisfacció de saber que un té una finalitat i aconsseguir-la és el que porta a la persona a sentir-se bé amb un mateix, i si es comparteix encara millor!
La felicitat crec que va relacionada amb els sentiments, perquè aporten i omplen molt més que les coses materials, les quals només donen una felicitat momentania o en un període curt de temps. Per saber si un país és feliç o no, em basaria com en el joc de l'Icariam, mentre la gent disfruti en els bars o restaurants i tinguin entreteniment són feliços. Potser això és d'ignorants, però una persona ignorant pot arribar a ser més feliç que una persona molt inteligent.
Crec que la felicitat és un terme que no es pot mesurar, ja que la felicitat es mesura en un mateix. Per exemple per una mateixa cosa que califiquem com a bona i fa feliç a molta gent no ho farà igual en dos persones. És podria fer una aproximació de quines coses fan feliç a la gent però mai es sabrà a la perfecció si aquella cosa que em assignat com que fa feliç a la gent és la raó perquè estigui feliç la població o no, perqué a qui li agrada i li fa feliç una cosa a l'altra li desagrada i sent rebuig cap a ella
Crec que la felicitat és un terme que no es pot mesurar, ja que la felicitat es mesura en un mateix. Per exemple per una mateixa cosa que califiquem com a bona i fa feliç a molta gent no ho farà igual en dos persones. És podria fer una aproximació de quines coses fan feliç a la gent però mai es sabrà a la perfecció si aquella cosa que em assignat com que fa feliç a la gent és la raó perquè estigui feliç la població o no, perqué a qui li agrada i li fa feliç una cosa a l'altra li desagrada i sent rebuig cap a ella
El que crec que seria el més indicat per mesurar la feliçitat seria mirar les persones que mostren més enregia, impuls de superació, força, etc, tal com Nietzsche descriu el superhome. I no crec pas que es mesuri per el somiure que mostra la població ja que la gent pot mostrar una faceta, ens pot enganyar o intenta suprimir la seva tristesa.
no entenc a l'ultim anònim quan diu que la felicitat no es pot mesurar, que es mesura per si mateixa, llavors si es pot mesurar, no? encara que sigui per a l'individu, es mesurable.
Perquè tu estas dient que la felicitat es una cosa col·lectiva, però a la vegada també és individual. La primera per a tu no es mesurable i la segona si (en el sentit de que podem saber si es feliç o no). no ho entenc.
Jo crec que la felicitat és immesurable ja que no és constant. Tothom tenim moments feliços a la vida però també en tenim de dolents. Si tens una mala racha, no t'inclous dins de la felicitat encara que estigui per arribar. La felicitat es mesura per èpoques en que les teves situacions a la vida determinen diferents àmbits emocionals. El nostre estat d'ànim pot variar més lent o més ràpid depenent de la persona i del seu punt de vista sobre la vida. Hi ha gent que amb poc es feliç i gent que no està falta de excepte de felicitat. Cada persona és un món i cada món és diferent. La felicitat no te uns requisits que cal complir. Cadascú es feliç a la seva manera. Alo millor lo que a mi em fa feliç per un altre és insignificant. D’aquesta manera, crec que la felicitat no te mesura ja que la felicitat particular de cadascú comporta característiques diferents.
Estic d'acord amb el comentari del Jordi. No cal ser Einstein per trobar la felicitat tenint una ment desenvolupada. Un ignorant pot trobar la felicitat segons la seva forma de mesurar-la. Aquest dit ja fa anys que el conec: "cuando menos sabes más feliz llegas a ser". Amb això no vull dir ni molt menys que tens que ser un ignorant per ser feliç sino que a vegades val més ser un ignorant i no donar-li importància a allò que per tu és indiferent o que desconeixes, que ser super culte i preocupar-te fins i tot per la plaga de crancs que afecta cada estiu la vegetació d'una illa d'Austràlia.
En la meva opinio, penso que el que ha dit en market te rao ja que el grau de felicitat no es pot calcular, sino es que hi hagues un termometre que el portesis tot el dia amb tu durant un temps i calcules durant una setmana els cops que rius, plores, o estas trist.
Però si tingues que escollir un metode, penso que com molt be a dit en joey aniria simplement prefuntant persona per persona per arribar a la meva conclusció.
Estic totalment d'acord amb el que diuen en jordi hi en dani, perque tothom pot aconseguir la felicitat.
El que si que hi ha son diferent graus de felicitat i cadascú li afecta d'una manera o d'altre les seus propis sentiments, per una persona que no esta acostumada a tenir bona sort, el dia que li pasa algo important els seu grau de felcitat sera molt mes alt que un altre persona que o té tot.
Un altre exemple clar son les persones grans que cuan els i fas algo especial rapidament arriban a una felicitat enorme en canvi la d'una persona mes jove costa mes de poder arribar-hi.
No se si és pot mesurar la felicitat, però el que si sé és que no sempre estem, feliços i no sempre és el mateix grau de felicitat; hi ha certs moments que podem estar molt feliços i n' hi ha d' altres que també ens va feliços però no tant.
Aquests diferents graus de felicitat podem diferenciar-los en nosaltres, en la família, en els amics, en persones que coneixem; però realment no podem saber quin és el grau de felicitat, no podem saber si és completament feliç o parcialment, i això és degut a que hi ha moltes coses que desconeixem i no sabem si ens podem aportar felicitat.
Totalment d'acord amb el comentari de la Delia, ara ma fet pensar i estic d'acord en que no es posible mesurar les coses que son diferents els uns dels altres, ja que per mi potser una cosa em fa feliç, a una altre no li causa tanta felicitat, com diu la Delia, els detalls son la clau.
Sobre el comentari del Victor, tota la gent no busca la felicitat ja que els japonesos prefereixen estar tristos perque aixi ploren i netegen l'anima, perque per a ells les llagrimes, son el sabó per netejar el cos però, de l'anima
Estic d'acord amb el comentari del Nico, una persona que és infeliç només pot pensar en les coses que el farien més feliç, i si aquesta persona no aconseguieix les coses que el fan feliç encara ho serà més.
I tmambé crec que la felicitat o la infelicitat són coses molt difícils d'amagar i més si la persona que tens al costat et coneix de veritat.
Jo crec que cadascu te la seva forma de veure si es pot mesurar o no la felicitat. Jo crec personalment que no es pot fe-ho. Si parlem de bens materials per arribar a la felicitat total, sempre hi hauria alguna cosa que ens faria falta, llavors si avui aconseguim alguna cosa que realment ens fa somriure i disfrutar del moment, demà potser hi haurà un altre cosa que ens podria fer disfrutar encara més. Però en canvi si parlem de la felicitat relacionant-la amb els sentiments i el ben estar d'una persona, es pot dir que la felicitat no té límits. No existeix un punt màxim de felicitat, o punt mínim, ja que, (com que intuitivament ens comparem amb altres individus) sempre hi haurà algu per sobre o per sota de nosaltres. Posant un exemple, si ara dic que no soc feliç amb el que tinc, o soc, pensant en gent que disfruta més que jo, no m'adono que potser hi hauran persones que no tenen ni el que jo tinc i es consideren feliços amb el que tenen. I en sentit contrari també, és a dir si crec que soc el més feliç del mon, no penso en que potser hi ha gent que té altres coses que els fan feliços. Si posem les coses aixì crec que llavors és impossible de mesurar la felicitat.
La felicitat es una cosa abstracta, subjectiva de cada persona i que pot variar molt en un temps molt curt, i normalment una persona que te un deseig de tenir alguna cosa i per fi ho te i pot estar feliç de repent vol més i mai esta satisfet. Per a mi la felicitat és impossible de mesurar.
és veritat que la felicitat de les persones es individual entre elles, pero crec que si que es pot mesurar. El que faria per mesurar si la gent del pais es feliç o no, seria observar com actuen. La gent trista no acustuma a fer moltes coses. en canvia la gent feliç va al cine, a ballar ...
Per altre banda també estic d'acord amb el que diu el Joel Esparza, que la felicitat de molts pot ser la desgracia de molts altres i aqui el tema de mesurar ja es comença a complicar
Crec que és quasi impossible mesurar la felicitat, ja que varia molt i depen de molts factors.
Però penso que nosaltres mateixos podem mesurar la nostre felicitat, ja sabem què ens fa feliços, i quina és la nostra màxima felicitat que hem tingut mai, i aquesta la podem comparar amb els altres nivells de felicitat.
No és possible mesurar la felicitat exactament, sols es pot saber quanta felicitat tens generalitzada perquè ningú diu tinc 4,5 graus de felicitat se sol dir estic molt feliç.
Mill diu que la felicitat és aquella combinació harmoniosa de tranquil·litat ambdues en dosis equilibrades. Els dos són sentiments que no es poden mesura simplement perquè la nosta societat no s'ha parat a pensar el perquè.
La proposta de Mill no es podrà dur a terme mai perquè en la societat capitalista que estem nosaltres cadascún mira per a que la seva mesura de felicitat no s'esgoti, sense comptar la felicitat de la majoria de la societat o sigui el conjunt, per aixó no és pot mesurar la felicitat conjunta de la nostra societat, perquè esta individualitzada.
Estica d'acord amb el Victor per té raó quan diu que tothom es fa la pròpia felicitat a la seva manera.Perquè cada un té unja felicitat molt diferent als demés. Com diu el Victor mai tindrem un medidor però a poc a poc i més avenços per saber quina és la felicitat que li agrada a tothom en general.
Per mesurar el nivell de felicitat d'un país observaria cuanta gente riu i somriu, ja que si somriu es que esta feliç, tot hi que no sigui necesari, perquè no totes les persones son felices de la mateixa manera, no creec que existeixi alguna manera de mesusrar la felicitat pero amb la que més o menys es pot calcular és amb l'esmentada anteriorment.
Per medir el grau de felicitat d'un país veuria, el grau de economic del país ja que per la meva opinió, si la gent aconsegueix un treball i es troba economicament estable o millor bé.
La felicitat aniria en aument, tot i que no sol depen de la economia, peró seria la base per començar mesurar el grau de felicitat.
Cada persona te un concepte diferent de felicitat, per saber quin grau de felicitat te una persona no nomes cal saber si te uns requisits en concret com si passa molt de temps amb els seus familiars o si sempre porta un somriure a la cara. La felicitat es un concepte que depèn molt de la persona no crec que sigui una cosa que es pugui calcular, l’única manera de saber si una persona es feliç o no seria coneixent-la a fons(cosa molt difícil en alguns casos).si es volgués calcular, jo preguntaria directament a la persona que contestes sincerament si es feliç o no i amb això faria el percentatge que em donaria la mitja de gent feliç de la zona.
Pel comentari que fet l'Alba estic mig d'acord.
Per que es cert per saber al 100%, si son feliços o no la gent, però intentar mesurar-la fent preguntes a la gent, es clar que ells et diràn que son feliços, sigui con sigui la seva y les seves dificultats. No serian sincers, pero això penso que el metode que proposo, no es el correcte.
Tot i aixi penso que es un metode amb bona fe, amb bona intenció de saber la veritat si son feliços o no, encara no li diguin sempre la veritat.
Jhayro, respecte al teu comentari, t'he de dir que els diners, com diu la famosa expressió, no poden comprar la felicitat.
Potser que l'economia vagi bé al país i que la majoria de families no passin gane ajudarà molt i no tindran problemes economics i tot el que vulguis, pero ser ric no es igual a ser feliç.
Segurament el que jo faria seria, tot i que resultaria una mica dificil pel fet d que hi ha molta gent, anar preguntant si son feliços o no, perquè calcular la felicitat és molt dificil, i realment crec q l'unica persona que pot saber si un és feliç o no és la propia persona en si.
Respecte al que ha dit el Didac, estic totalment en desacord en que es podria mesurar a partir del somriure, ja que una persona pot no ser feliç i seguir sense perdre el somriure, com ja he dit, si ets feliç o no, només ho pots saber tu amb certesa
Jo crec que la felicitat és un concepte molt fàcil d'entendre però tant dificil d'explicar.. Si jo hagués de mesurar la felicitat del meu país el que faria és preguntar que és el més important per a ells. I si per exemple sortís la familia doncs acabaria afirmant que les persones que tenen una familia equilibrada i sana són les més feliçes encara que penso que això seria una manera molt objectiva de mirar-ho.
Penso bastant semblant al Pol, la felicitat es pot veure i apreciar però tampoc penso que la poguem mesurar. La meva opinió és que a partir de preguntes ens podriem aproximar i generalitzar aquest concepte per a tothom però mai podrem saber el que afecta a tothom ja que cada individu és completament diferent.
Mesurar la felicitat de la gent es tan simple con fer un questionari preguntan-li a tota la gent del mateix pais. En casos tan generals mai hauria un 100% cap a una cosa, però destacaria més que l'altre
Jo estic en contra de la gent que diu que per mesurar la felicitat poden mirar el somriure, pero un somriure pot ser fals.
Joey, crec que la teva manera de mesurar la felicitat no està malament, però penso que aquests questionaris s'haurien de fer sovint perue la felicitat ve va o sigui que no es tan simple.
(5 intervencions)
Jo crec que la felicitat és un terme individual i per a cadascú representa uns valors diferents i ens fan feliços coses diferents. es podria fer una enquesta i preguntar a cadascú si són feliços, però el que no es podria fer seria preguntar què és el que els fa feliç i a partir d'allò, descobrir el què fa feliç a la població, ja que a cadascú el fa feliç coses diferents.
Jo crec que la felicitat no es pot mesurar de cap manera, ja que per començar, la felicita va per temporades, potser un temps estas molt feliç i als dos mesos estàs més baix d'ànims i no crec que això hagi de dependre de res relacionat amb el país, sino amb situacions del dia a dia. Ademés la felicitat és totalment relativa, cadascú te un concepte de felicitat diferent, i cadascú es feliç amb una serie de coses diferents. Potser uan persona és feliç comprant-se roba mentre que una altra és feliç amb una simple abraçada i el tenir més roba o menys li és totalment indiferent.
En conclusió, la felicitat no es pot mesurar perquè depèn de molts factors inmesurables.
Estic d'acord amb el Pol i la Laura en que la felicitat la poder veure en les persones qual les estem observant però no poder saber el grau de felicitat que tenen. Jo crec que es molt dificil mesurar el quantitat i qualitat de la felicitat.
Crec que el Markel te raó, ja que mesurar la felicitat no es tan simple com diu el joey. Cada vegada em resulta més complex pensar una manera per mesurar-la, i tot i haver dit que la mesuraria preguntant un per un, un cop acabat s'hauria d repetir una i una altra vegada, ja que la gent no sempre té el mateix grau de felicitat, potser una persona és completament feliç i al dia següent es sent la persona més desgraciada del món, i sent tantes persones això li podria passar a més d'un, llavors la mesura de felicitat mesurada ja no seria exacte, no es podria donar per valida.
Estic en desacord amb el que diu el Didac en el seu primer comentari on diu que per saber si na persona és feliç és suficient veure si somriu o no. Crec que hi han molts tipus de personas, algunes que mostren el que senten en cada moment, i quan estan tristos o feliços se'ls nota a cara.En canvi, d'altres que són molt tancats i no volen mostrar els seus sentiments i somriuen falsament però realment estan tristos.
D'altra banda estic d'acord amb ell quan diu que el FIB és un mal métode, ja que no per ser sa, ets més feliç, ni per no tenir familia ets més infeliç.
Per això segueixo amb la meva idea de què la felicitat es relativa i no es pot mesurar de cap manera.
No estic d'acord amb el primer comentari del Ferran que diu que per a què unes persones siguin felices cal que altres siguin infelices. Crec que és tot lo contrari, quanta més felicitat es respiri en l'ambient, més se'ns contagia i tindrem ganes de ser feliços. Ademés, a mi personalment si veig una persona trista, em produeix dolor i no puc estar del tot feliç sabent que una persona al meu costat no ho es. Sí que es veritat que pensant-ho d'una altra manera, per exemple en una empresa, el jefe pot estar feliç perquè es ric i no te de que preocupar-se però que ell estigui feliç depen dels seus treballadors que potser no estan feliços perquè no cobren gens fent una feina dura.
Tampoc estic d'acord amb la Maria quan diu que es basaria en la quantitat de visites mèdiques o la quantitat d'hores dedicades a la feina. No crec que la felicitat d'una persona depengui e si hi han més o menys visites mèdiques i en el cas de les hores dedicades a la feina, a una persona li pot fer feliç el seu treball i pasar moltes hores a la feina sense problemes i uan altra persona que no li agrada gens i no és feliç perquè hi passa moltes hores allà.
La felicitat no es pot mesurar!
Cada individu o persona té un concepte de felicitat diferent perquè per algunes persones la felicitat seria estar bé economicament i tenir una parella estable i tenir fills amb tot el que comporta i per altres persones seria millor estar solters i vivint en una caravana. Per això estic d'acord amb el que ha dit el Joey de que hauriem de preguntar a cadascú que és el que li fa feliç i després mesurar el grau de felicitat de cada persona segons les seves preferències amb relació a la felicitat.
Mirant altres comentaris m'he parat al de la Yasmina perquè m'ha sobtat que digui que necessitem dels altres per ser feliços. Jo crec que segons el context que ella diu que seria l'amoròs no estic d'acord perquè hi ha gent que estar soltera i es molt feliç amb la vida que porta. Si el context fos com a societat està clar que necessitem dels altres perquè no podem viure sols en aquest món. Per això hariem de concretar que és el que ens fa feliços realment.
Penso que la felicitat no es pot mesurar, no crec que poguès existir un mètode per saber el grau de felicitat realment de les persones. Per altra banda existeix lo que pot ser un sinònim de mètode en la nostra societat, ja que, contra més tenim sembla que haguèm de ser més feliços, per exemple com es va comentar a la classe de psicologia si no tens el móvil més nou, que fagi de tot i més, no seràs igual de feliç. El consumisme crec que podria ser una mena d'engany perquè ens fa veure que hem de tenir de tot i constantment innovant perquè et sentis més a gust.
Dono la raó al Markel en la intervenció que ha fet sobre el comentari del Joey.
Si aprovèssim el mètode que diu en Joey s'haurien de fer qüestionaris gairebé a cada moment, perquè la felicitat va i ve, en moments et sents molt bé i de sobte per qualsevol cosa en cosa de un moment el teu grau de felicitat descendeix.
Així que crec que no es podria aplicar.
Estic molt d'acord amb el que diu la Maria. S'haurien de mesurar moltes coses.. família, amics, relacions, treball, salut...i conformar-nos en lo mínim ja que el capitalisme porta al interès propi i som com màquines que hem de comprar, comprar i gastar... si ens ajudèssim els uns als altres serém tots més feliços perquè som igual de feliços ara que fa 500 anys i no per tenir més tecnologies i comoditats incrementarà el nostre grau de felicitat.
Per acabar un dels mètodes més senzills de mesurar-ho: els cops que t'han dit bon dia amb un somriure
La manera de mesurar la felicitat, seria calculant la cantitat de bones persones que es troben al mon, ja que jo crec que aquella persona que es feliç totalment i que es sent totalment realitzada, es la unica capaç de voler fer feliços als altres.
Medir el grau de felicitat d’una societat és impossible ja que cada persona és diferent a les altres i per això ens caracteritzem. El que penso que perquè les persones d’un país siguin felices també necessiten estar envoltades de gent que es troba feliç, com per exemple; un dia pots estar molt feliç, però trobar-te que la gent es troba de mal humor i “como todo lo malo se te pega” acabaries tu el dia de mal humor. També crec que una societat per ser feliç el que necessita es que el país es trobi en un bon estat polític, social i econòmic.
Penso que la forma que ha esmentat la Sandra seria una possible forma però no crec que sigui molt viable, perquè crec que molts punts com; per exemple, “La quantitat d’hores que es dedica a ella mateixa” una persona no es pot dedicar ninguna hora a ella mateixa i dedicar-se-les a les demes persones i sentir-se perfectament feliç. Per això com he dit en el comentari, penso que es impossible ja que cada persona és diferent a tothom i per això ens caracteritzem.
Com ja han dit anteriormente molts companys meus, jo també crec que resuta força dificil mesurar la felicitat en la idea en si, ja que la felicitat es troba en un mateix depenent de la seva forma d'actuar en moltes situacions es pot observar si l'individu és o no feliç; però, encara i així, no es pot arribar a descobrir la felcitat a partir d'uns cálculs.
per mesurar la felicitat s'ha de tenir en compte l'identitat cultural d'un pais, ja que la cultura i la capacitat de realització d'un individu en el seu ambit cultural es molt important. En altres termes, la felicitat es universal i s'assoleix d'una forma semblant, pero com he dit no cal generalitzar i per profunditzar s'ha de tenir molt en compte la cultura de cada pais.
per estudiar l'importancia de la cultura en un pais s'hauria de fer un questionari per tal de verificar la meva teoria.
No estic del tot d'acord amb algunes persones, les quals, pensen que el nivelll de felicitat es podria mesurar a partir del somriure, ja que, jo crec que hi ha moltes persones que per la seva actiud, és a dir, no somriuen gaire, però que són feliçes dins del seu ambient.
Crec que la felicitat no es pot mesurar. Trobo que voler fer-ho és fruit de l'ansia i la mania que alguns tenen per traduir-ho tot a un llenguatge científic i matemàtic. No és veritat que hi ha moltes coses que no es poden traduir a números, entre les quals estan els sentiments? Si l'objectiu és ser més feliç, crec que voler traduir una cosa completament subjectiva a un llenguatge numèric només fa perdre el temps. Així docs, una operació del tipus "plaer1+plaer2+plaer3+plaer4= plaer1 x 4" seria totalment absurda perquè de cap manera ajudaria a ser més feliços.
La felicitat es una cosa abstracta, subjectiva de cada persona i que pot variar molt en un temps molt curt, i normalment una persona que te un deseig de tenir alguna cosa i per fi ho te i pot estar feliç de repent vol més i mai esta satisfet. Per a mi la felicitat impossible de mesurar.
Considero que la felicitat és una cosa immesurable, doncs una persona pot somriure i estar enfonsat per dins, una persona pot riure sense que el que li hagi passat li hagi fet gràcia i tota persona pot fingir estar bé encara que només sigui per a que ningú li pregunti que li passa.
Per altre banda no crec que hi hagi algú que sencer ser feliç pugui portar les coses pel curs que a un li agradaria.
De tal manera crec que feliç és aquell que té aspiracions, més altes o més baixes, i les sap portar i les aconsegueix, doncs la satisfacció de saber que un té una finalitat i aconseguir-la és el que porta a la persona a sentir-se bé amb un mateix, i si es comparteix encara millor!
Publica un comentari a l'entrada