El primer article de la Declaració de Drets humans parla del dret a la vida.
El filòsof David Hume es planteja al seu llibre Investigació sobre els principis de la moral què fa que un principi moral sigui un principi, és a dir, com es justifica? on es fonamenta?
Segons ell:
-"La suma dels angles de un triángle és 180º" és una enunciat matemàtic que es fonamenta en la lògica interna del números.
-"L'aïgua bull a 100º" és un enunciat físic que es fonamenta en l'experiència.
-"Assassinar és dolent", en canvi no és justifica ni per l'experiència ni per la lógica interna del pensament.
Com podríeu justificar aquest enunciat? Basant-vos en què demostraríeu que és un enunciat vertader?
60 comentaris:
"Assassinar és dolent", encara que això no es justifiqui per l'experiència ni per la lògica, arriben a aquesta conclusió per els sentiments que tenim com a persona i amb això tendim al emotivisme, que vol dir que, allò que ens agrada es bo però allò que ens desagrada es dolent i a no ser que la persona li agradi matar a la gent, sempre que veiem un assassinat ens repugnarà, per tant, serà dolent
Està clar que assassinar és dolent, ja que ens desagrada pensar que algú perd la vida, encara més si és algú proper a nosaltres ens afecta i tenim aquella coseta a l'estòmag... que no depèn de la lògica ni de l'experiència, sinó dels nostres propis sentiments.
Ens agrada viure per això quan veiem que algú treu la vida a una altra persona entenem i sabem el que és la vida i per això ens afecta.
Assassinar és dolent, és un enunciat que no pertany ni al tipus de relacions d'idees (com la suma del angles d'un triangle és de 180º), però tampoc és un enunciat del tipus "qüestió de fet", ja que no es pot demostrar amb l'experiència (com quan l'aïgua bull a 100º). Aquest principi moral no es basa en la raó, sinó en el sentiment, ja que ens desagrada veure morir algú, per tant, assassinar és dolent.
Assassinar es dolent, si, pero depenent de les circumstàncies ens pot semblar moralment més correcte o més incorrecte.
Si una persona assassina a una altra per gust, sense un motiu just, a tothom ens semblarà molt desagradable, en canvi, si aquesta assassina per defensar-se, ens semblarà més just, ja que serà un acte de supervivencia.
te raó el Pol,
depen de les cirscumstàncies, per exemple, si una persona viola a un altra (no el mata) sense ningun motiu y el germà de la persona violada mata al violador. Si es per sentiments, consideraria "bo" aquest acte de assesinar. Jo també ho faria.
però, amb una altra cirscumstàcia, si una persona viola a un altre (no analitzem l'acte de violar) perquè aquella persona a maltractat al seu gos, destroçat la seva vida i humillat públicament a la seva novia i a la seva germana petita. Llavors el germà de la "víctima" mata al violador (tot sabent que ha fet el seu germà). Jo veuria com a víctima al mort i dolent l'assesinat.
Jo demostraría que assassinar és dolent mitjançant l'emotivisme ja que presenciar un homicidi no és agradable.
Llavors, si no es agradable veure com maten a algú encara que aquesta persona "s'ho mereixi" significa que matar és dolent perque les nostres emocions ho perceben aixi.
Es evident que no hi ha una fórmula per a saber que matar és dolent, però si ens deixem portar per els sentiments, la majoria de humans en la majoria de casos (sense comptar la defensa propia) sentiria pena al matar algú.
"Assassinar és dolent" crec que aquest enunciat té la seva part lògica. Si pensem en que ens han regalat la vida i després pensem que algú ens assassina, és a dir, ens treu la vida hauriem de pensar que alguna cosa no rutlla bé ja que no moririem seguint el curs de la nostra vida sinó que algú en l'hauria tret quan nosaltres per raons naturals encara no moririem. I crec que el que fa més dóna més certesa a l'enunciat és simplement el que sentim davant aquesta situació. Sens dubte a la major part de les persones l'assassinat els produeix rebuig, fàstic, etc, per tant, crec que aquest és un fet dolent.
Jo crec que el fet d'assasinar algú hauria de basar-se en la pregunta de per que ho fem? deprés depén del nostre criteri moral. Si el subjecte A ha matat a algú a qui estimem molt i nosaltres el matem podriem jutjar aquest aquest acte com a benevolent o venjatiu, però seria dolent igualment ja que hi ha una constitució on està escrit el dret a la vida de totes les persones, recalcant TOTES, encara que siguin assassins o lladres. Fent referencia a l'utilitarisme de Hume podriem dir que com aquesta persona fa coses dolentes per a la societat i aixó no forma part de la nostra felicitat llavors aquestes persones no serien útils.
Assassinar és dolent i no simplement pel fet de que ens ho hagin ensenyat sino perque quan ho fan no ens sentim bé. Hi ha gent que pot pensar que matar és dolent en qualsevol cas, però no estaria d'acord que una persona que ha assassinat no el matin a ell, perquè s'ho mereix. El que vui dir es que depent del cas em semblaria bé o no.
Realment no puc afirmar que assassinar sigui dolent..m'explico: estic d'acord amb el fet que assassinar és una acció que si ho mirem des de la prespectiva moral és totalment incorrecte...però durant la nostra vida ens poden aparèixer molts aconteixaments que poden fer canviar-nos d'opinió en 1 cas exepcional ( tens al davant el home que ha matat a la teva filla i tens l'oportunitat de matar-lo, la majoria de gent que faria?)
A mi mai s'hem ocurriria caure tan baix com els assassins però hi ha casos que la ràbia ha pogut amb ells.
Crec que la resposta d'aquest tipus de preguntes no la podem tenir fins que ens trobem en un cas, podem tenir una idea i una postura però crec que afirmar-ho és dificil.
"Assasinar és dolent", és una afirmació que no podem justiicar ni per lògica, ni per experiància, però tots o la majoria sabem que aquesta afirmació és certa. Ho sabem perquè al veure assasinar a algú o quan pensem en un assasinat ens provoca un sentiment de rebuig, unes emocions negatives i llavors classifiquem aquesta acció de dolenta. Però podem veure un assasinat mès o menys dolent veient les circumstàncies en les que ha passat, serà diferent avaluar un assasinat per plaer i un per defensa i pel gir de les circumstàncies. Tot i aixì l'acte per si mateix sempre és dolent, però jutjarem diferrent a una persona que mata per plaer que la que mata per defensa pròpia.
Assassinar és dolent no només perque ens han dit que aquesta acció és dolenta, sino també perque el veure assassinar algú provoca el sentir-nos malament i espressar els nostres sentiments negatius.
Segons la meva opinió, l'afirmació "Assasinar és dolent" és totalment certa, ja que, sigui pel motiu que sigui, aquest acte em produeix rebuig i malestar. Estic d'acord amb que a vegades la ràbia et pot en el cas que hagin matat a algú estimat, sigui per defendre't o qualsevol cas d'aquests però tot i així em sembla un acte dolent perquè igualment estàs treient el dret de vida a algú, encara que sí es veritat que està molt més justificat que un assasinat sense cap motiu coherent. En conclusió, un assasinat pot estar millor o pitjor vist i acceptat per la gent, però segueix sent un acte dolent.
Hi ha fets que sense falta d'experiència ja sabem que són dolents, per exemple, el de matar a una persona.
El fet de matar algú es treure-li tots els somnis que s'havia plantejat al llarg de la seva vida.
A més, a part de fer mal a la persona assessinada també fa mal a les persones que envolten a aquesta persona, i que en un passat havien tingut bons moments junts.
Quan veiem que algú mor empatitzem i ens fiquem en el seu lloc i veiem que el que li ha passat no ens agradaria a nosaltres.
Si la vida és un dret, ningú te la pot treure, això és ilegal. A part que moralment, matar a una altre persona no és correcte i menys assassinar perquè això vol dir que la víctima no hi estava d'acord i volia seguir vivint. Quan fas mal a altres persones no actues correctament.
Jo crec que assassinar és dolent per que atemptar contra el dret a la vida, que té de cada individu; però no només per això reconeixem que és una acció dolenta, sinó que també ho és, per que matar ens provoca a la gran majoria uns sentiments de tristesa, injustícia...
En conclusió jo crec que matar és dolent per que invadeix la llibertat de l' altre, i no es respecte el dret a la vida.
Assessinar és dolent. Aquesta afirmació ja no és només lògica, sino que ja s'ha convertit en un fet dins de la nostre societat d'avui en dia. Si pensem fa molts anys la gent matava a altres per honor, menjar o amor. Per tant, és un terme nou que hem creat els humans a partir de que ens hem anat fent més persones i hem deiat de ser tant animals.
El fet de que una cosa sigui dolenta, és que no sigui acceptada per la majoria, descartant que la majoria sigui ignorant, ja que un instint animal ens diu que no ens agrada veure com assassinen a algú per exemple. Crec que es qüestió d'una ètica humana innata o que d'alguna manera, a base d'experimentar-la, podem jutjar algo dient si es bo (complaent) o dolent (rebujable).
Si que hi ha tants gustos com colors, però hi ha sentiments, que, experimentats de manera diferent, es pot unificar i crear un sentiment col·lectiu.
Concloeixo dient que, un assassinat no és agradable pel sentiment col·lectiu, doncs provoca un cert rebuig però en diferents maneres i/o intensitats.
Però penso que és un instint innat on el cervell reacciona diferent davant de les imatges que rep.
Assessinar és dolet per la majoria de persones perquè al pensar, o veure un acte d'aquest caire, s'esgarrifa i per tant, se senten malament. No cal que hagin tingut abans aquesta experiència per afirmar que alló que han viscut és dolent perquè simplement amb empatitzar es comprén.
Però, per altra banda, hi pot haver excepcions en aquest pensament com per exemple un malalt (psicòpata) que veu la realitat "distorsionada",per a nosaltres, i creu que matar és bó perquè li proporciona plaer i calma.
Però com en tots els casos per decidir-nos es fa cas a la majoria, que en principi, és sana i per tant, el seu criteri serà el correcte i fiable per concloure si el dret a la vida és un dret o no ho és.
Estic d'acord amb l'argument de l'Andrea, en el que he entès que assassinar és dolent pqe la societat ho ha marcat aixi, però també s'ha de contemplar que antigament, com ha dit ella, matar a una persona per honor era tota una responsabilitat per a la seva societat. Com bé diu la Sandra, la majoria és qui posa els límits, descartant que la majoria vegi la realitat distorcionada.
Jo nomes puc estar segur de lo que per a mi no esta be. Per mi no esta be enganya a una altra persona per en treuren profit pero es veu molt en la nostra societat. La majoria diu que tampoc veu be aquesta accio pero ho fa igualment. Jo se que assassina es dolent perque per mi mai estara be que es tregui la vida d'una persona. En la societat actual tampoc es vist amb bons ulls pero son uns hipocrites perque ara mateix veus com celebren la mort d'una persona.
No només és que sigui dolent, sinó, que encara que assassinis a algú pel fet de que hagi fet mal o matat a un ser estimat, aquesta persona no pagarà pel que ha fet. Serà morta i no servirà de res. És com la pena de mort, les persones que maten als condemnats, són assassinas¿? Clar, están cobertes per la llei ja que els hi han manat fer-ho, però están treient la vida a un ser humà. No seria millor que paguessin condemna pel que han fet? Crec que assassinar no només passa en el carrer o en una casa, sinó que la llei, en aquest cas d'Estats Units, també assassina. No és bó encara que es tinguin motius. En casos determinats, que el culpable pagui en vida els mals que ha creat.
Estic totalment d'acord amb el Pol.
El primer que hem de fer per saber si quelcom està bé o malament és esbrinar en quines circumstàncies ha succeit i a partir d'aixó concloure si el fet està bé o malament. Perquè si no sabem totes les circumstàncies, el més segur és que la nostra opinió o conclusió sigui errònea.
Per a jutjar algun fet que no estigui certament establert per la llei que sigui un mal acte crec que el sentit comú i la llògica seria el més correcte per a jutjar alguna cosa, és a dir, amb el raonament.
El problema estaria aquí, que ni tothom té sentit comú, ni tothom té la mateixa llògica, ni tothom pensa ni raona de la mateixa manera. Ara bé, com a norma general, la conciència sempre hi és i és aquesta la que ens atrapa quan fem algo que sabem que no hauriem d'haver fet.
El sentiment de desagrat que, en general, els humans sentiriem al veure o presenciar un assassinat seria més o menys el mateix, de la mateixa manera que, per exemple, un espectacle de contorsionistes ens fascinaria, ja que nosaltres no seriem capaços de fer el que fa un contorsionista ni tampoc seriem capaços d'assassinar, i és aquí on venen les excepcions.
Amb tot això, segons el meu punt de vista, allò que a la immensa majoria (o absoluta si poguès ser) ens provoquès un sentiment d'agrat, podria ser considerat una cosa bona, i tot allò que ens repugnès, una de dolenta.
"Assassinar és dolent", tot i que no es pugui justificar en cap lògica o experiència és una educació que hem rebut. Segurament si visquessim en una societat on fos comú matar a altres persones en alguns casos, doncs ho veuriem diferent. Només justifico aquest acte en el cas de que matessin a algún membre de la meva familia, per justícia, ràbia i rencor jo assassinaria al culpable. Ara bé, si algú de vosaltres es trobès en una situació com la de la pel·lícula de "Viven" (un avió s'estrella i els viatgers es maten entre ells per menjar-se i poder sobreviure) matarieu per la vostra supervivència?
Jo crec que en una situació extrema com aquesta tothom treuria el petit animal que portem dintre i faria el que pogues per sobreviure i no pensaria amb el raonament que podem fer ara.
per els que van a psicologia i vem veure aquells videos que una persona en una situació extrema treu els instints basic que tots tenim.
"Assassinar és dolent" crec que encara que no és justifiqui per lògica (però per experiència si) tots sabem que assassinar és dolent perquè ens provoca rebuig i torben un aspecte negatiu el fet que algú assassini a algú. Jo sé que aquest fet és dolent perquè la societat m'ha inculcat la idea de que la meva llibertat acaba quan comença la de l'altre.
Assassinar és dolent i està malament. Crec que això no necessita cap justificació.
L'oportunitat de tenir vida ens la dona la naturalesa, i aquesta decideix que no sigui eterna, tots estem condicionats a morir, i ningú només per aquest motiu, que qui ens dona la vida i ens la treu és la naturalesa, ningu te dret de dir quan una altra persona ha de morir o no.
En quant a la bestia que tenim dins, crec que tampoc és justificable, perque com he dit. la naturalesa és qui ens forma, i aquesta no ens ha fer unes dents per desgarrar ni urpes per poder esgarrar a algú. Un animal salvatge, encanvi, si.
Crec que no som animals salvatges, som persones que raonem, amb uns drets i uns deures, i la vida d'algu, ho sento, pero no tenim el dret de posar-la en les nostes mans
tothom diu que assessinar és dolent perquè ho diu la majoria, encara que sigui ignorant. No estan dient si és bo o dolent, nomès estan dient el que la societat ha imposat per bo o dolent, un invent que hem establert per a contentar a la majoria, una desició arbitraria, res de veritat.
Estic d' acord amb la afirmació que fa Nicolás :"assassinar és dolent perquè la majoria diu que ho és", és veritat que moltes de les lleis que tenim han seguit establertes amb l' opinió de la majoria, però penso que assassinar és dolent, no només perquè la majoria ho diu sinó per que també invadeix els nostres drets i llibertats, a més aquest fet ens desagrada, i ens provoca tristesa.
estic d’acord amb Pol, que tambe depen de les circumstancies en que ha esta assassinat una persona, que si algu ha matat per defensa propria no podem dir que es un acte dolent encara que no sigui un acte bo.
Per mi assasinar es dolent i per dir aixo utilitzo el sentiment, per que si algu proper es assasinat les persones tenen un sentiment desagradable, de tristeza i de rabia.
En quant al comentari de la yasmina que diu que potser en algun context podriem pensar que està bé assassinar no crec que sigui una afirmació correcte, perquè una cosa és que sigui just o no sigui just matar a una persona que ha assassinat a una altre o a varies, però una altre cosa és que estigui bé o no. Per a mi estaria igual de malament ja que estem parlant de treure-li el dret a viure a una persona, ho miris com ho miris, tot i que per altre banda pugui pensar si és just matar a un assessí o no.
En mi primer lloc, caldria destacar que l'article parla del DRET A LA VIDA i en el moment que algú assasina a un altre, o el simple fet de suicidar-se, ja es pendre la vida d'algú, per tant, aquella persona que ha estatr morta ja estaria perden tot dret a viure, i ja estaria incomplint l'ARTICLE.
A més, tambè es podria justificar amb el sentiment, es cert que hi han persones que pot ser ho veuen be, pero aquestes son anomenades deficients mentals. D'altres que ho fan per despit cap aquella persona que pot ser abans li ha tret la vida algun parient. En tot cas, estem parlant del fet d'assasinar, i crec que en general a totes les persones de la món cordes, aquest fet el faria sentir una esgarrifansa bastant accentuada, y no cal que sigui algu proper (tot i que afecta mes), el fet de veure algu matar a un altre, a tothom afectaria, potser mes, potser menys, pero allò sempre quedaria dins nostre.
"Assasinar és dolent", és una afirmació que no podem justicar-la amb la lògica, i tampoc amb l'experiència, però la majoria sabem que és dolent.
Ho sabem perquè al presenciar un crim ens provoca una sèrie de sentiments com aflicció, dolor, engoix, infelicitat...
Com diu Mill, allò que provoca dolor (a la majoria) ens fa infeliços, i per tan és dolent socialment i gens útil.
Tothom té dret a la vida y si algú assassina a una persona li esta treient aquest dret ademés assassinar és dolent perquè afecta a les persones del voltant de la persona assassinada.
Estic d'acord amb l'Ester, ja que per decidir si una cosa está bé o malament i aquest acte no té una llei en la que t'ho especifica tindriem que recurrir al sent comú i per desgracia, com bé a dit l'Ester molta gente no té, per això arribem a aquestes desgracies que pasen al món.
Primer per afirmar que assesinar es dolent, es justificable amb fent us de la rao mateixa, com fent l'us de les matematiques o de l'experencia.
En aquest cas el justificaren amb la afirmació, de '' aixi com voleu que facin el homes amb vosaltres aixi també feu vosaltres amb ell''
Tot i que no es un raoment cientifica, es verdader, per que a ningú ens agradria que ens matesin.
Tot hi que no ho podem provar sabem que matar es dolent, no nomes per que la major part de la població mundial desaprova aquest acte sinó perquè al assabentar-nos d’un fet així ens envaeix un sentiment trist que ens dona a entendre que aquest acte no es tolerable. Sabem si una cosa es bona o dolenta guiant-nos pels sentiments que ens desperta aquesta acció.
Això també comporta que si una persona considera, en una situació en concret, que matar es una acció bona, si no li desperta cap malestar sinó que al contrari li dona plaer o esperança,en canvi en la mateixa situació una altre persona pot no considerar bona aquesta acció. Per aquest motiu hem creat lleis que castiguen a les persones que no veuen des del mateix punt de vista, per fer-les veure el que considerem com bo.
Com a comentari que ha fet l'Alba, de que no podem saber si assesinar es dolent o no. No hi estic d'acord perquè primer hauriem de veurem aquelles personas que pensan que matar es bo i veure des de el seu punt de vista, perquè pensant aixi, quines son les seves motivaciones per pensar d'aquesta manera.
Perquè penso que hi ha coses que son evidents per tothom, que no existeix allo que tot es relatiu. I per aquella persona que pensa que matar es bo, suposo que hauriem de veure les seves circunstancia de pensar aixi.
Per contestar a Jhayro, un exemple seria la legalització de la pena de mort. En un mateix país con és Estats units d’Amèrica, la pena de mort és legal segons en quin estat ens trobem. Això es una proba de que el dret a la vida es una cosa que no esta tan clara com sembla o com tindria que ser. S i durant anys, i per sort ara menys la pena de mort ha sigut una cosa normal que ningú qüestionava és perquè el dret a viure es relatiu.
En aquest enunciat no tindrem en compte l'emotivisme, és a dir, els sentiments que ens arriben al veure aquesta acció a la majoria. Sempre que veiem un assassinat ens repugna i tindrem sentiments negatius, dolor i tristesa per aquesta raó aquest enunciat serà real , perquè la majoria sentirà això i arribarà a la conclusió de que és dolent. A no ser que la persona estigui malalta i el sentiment sigui negatiu que llavors estarà sota els efectes de la malaltia i serà l'excepció. Per tant, tot allò que ens fa sentir dolor i no plaer és dolent i per tant assassinar és dolent.
Tots els comentaris tenen gran part de raó i tots son igual de valids pel tema. Tothom te dret a la vida, els que condemnaven a mort com a manera de càstig eren uns ignorants. No apreciaven be el que la vida ens dona i no apreciaven la vida dels demés.
Quant a l'utilitarisme de Hume podriem dir que si assassiinar perjudica a la vida d'algú altre, assassinar seria dolent perquè afecta a les persones del voltant del mort i al mort mateix; doncs estaria afectant a una quantitat de persones i per tant, segons l'utilitarisme seria una acció dolenta.
Jo crec que "assasinar és dolent" perquè tothom té dret a la vida, sigui el que sigui allò que hagi fet aquesta persona, i encara que sigui un psicopata, lladre o qualsevol mena de delinqüent, trobo que hi ha maneres i maneres de castigar a una persona, però treure-li la vida no soluciona res. Per això, assasinar és dolent, perquè ningú té dret a treure-li a algú la vida; una vida que tenim tots per igual.
algú hauria de basar-se en la pregunta de per que ho fem? deprés depén del nostre criteri moral. Si el subjecte A ha matat a algú a qui estimem molt i nosaltres el matem podriem jutjar aquest aquest acte com a benevolent o venjatiu, però seria dolent igualment ja que hi ha una constitució on està escrit el dret a la vida de totes les persones, recalcant TOTES, encara que siguin assassins o lladres.
Crec que ningú que no tingui deficiència mental o algun tipus de problema d'aquest tipus pensarà que assassinar és bó. No fa falta saber per l'experiència sinó que només amb les sensacions que tenim davant d'un assassinat o un crim d'algú sentim odi, pena, rebuig. Per tant, sabem que no està bé perquè els sentiments que tenim no són agradables i ens provoquen dolor.
Reflexionant més sobre aquest aspecte de la sensació cap a l'assassinat, si mai ningú no haguès comès un crim no sabríem el que això comporta per tant podríem dir que gràcies a l'experiència sabem si està bé o malament encara que aquesta afirmació sigui una mica frívola.
La veritat es que tothom té dret a viure ja sigui una planta, un animal o una persona. Tots compartim el mateix oxigen en aquest món, no hi ha tampoc ningú que ens pugui dir quan y on podem morir en contra la de nostra voluntat encara que en el cas de les plantes y els animals es diferent perquè ens creiem superiors a ells, com no entenem el seu llenguatge, i ens donem el luxe de donar-los mort quan nosaltres decidim, que la majoria de vegades es per alimentar-nos com és el cicle vital.
El dret de la vida sols es pot aplicar en les persones en aquesta societat antropocentrista.
Assasinar es dolent per dues raon molt obvies, la primera perque com diu aquest article, tothom te dret a viure i per tant en el momoment en que es mata a algú, se li treu tot dret per tant es dolent. De totes formes, hi han assasinats que per el meu gust, estan justificats, per exemple aquell qui mata a algú perque aquest abans ha estat l'asasí d'algú proper, o per exemple la eutanasia. D'altres com el suicidi que tampoc el justificaria, perque tot i que estiguis malament n es raó per suicidar-se, per tant, tambè es dolent.
I la segona raó, es perque una persona corda mai pensaria en matar a algú ja que es algo que ens produeix dolor, fastic, mal estar.. ens soposaria un remordiment y un pes que no podriam soportar.
De totes formes, no crec que cap persona no mati a un altre per que ho digui un article de la Declaració de Drets humans si no per que es algo que no ens atrevim a fer per que una vida es algo mol valios.
Assassinar és dolent no és justifica ni per experiència ni per lògica, sinó que arriben a la conclusió que és dolent per els sentiments que ens arriben desprès de veure-ho o saber la noticia. Per tant veure com una persona mata a una altre es desagradable i per això es dolent. D’altra banda allò bo es el que ens agrada.
Evidentment, assassinar és dolent, encara que molta gent pensi que en altres casos estaria bé; per tant, jo no estic d'acord amb totes aquelles persones que pensan que en altres circumstàncies l'assassinar es bó, ja que, el fet de treure la vida a algú és racionalment un acte dolent. Amb això, no vull dir que una persona que assassiní a algú donades determinades circumstàncies per salvar la seva vida o la d'altres estigui malament sinó que només vull expressar que, tot i això, és un acte dolent.
privar de la vida a un esser viu no es pot justificar de cap manera, doncs la nostra llibertat no pot interferir en la dels altres i tothom te dret a viure. La pena de mort no es pot aplicar doncs contradiu als anteriors principis.
CRÍTICA A L'EMOTIVISME DE HUME
Jo no crec que, com diu Hume, tots tinguem un mecanisme que ens ve de sèrie que ens indiqui exactament què està bé i què està malament només sentint rebuig o aprovació. Crec que sentir rebuig cap a l'acció d'assassinar és un reflex que hem adquirit de les reaccions dels altres davant la mateixa situació. És a dir, de la mateixa manera que de petits vam aprendre que dir paraulotes als amics o que tirar-se rots a la taula no està bé, hem "après" que assassinar està malament. Podríem dir que assassinar és una mena de tabú que hem interioritzat i que no qüestionem semblant a la opinió que es té actualment dels matrimonis entre germans, que Hume diria que ens produeixen un sentiment de rebuig.
Però en un altre context, com per exemple l'Egipte dels faraons, el més normal era que els matrimonis reials fòssin entre germans. De la mateixa manera, no sempre dir paraulotes als amics o tirar-se rots a la taula està malament: depenent del context, dels costums de cadascú, dels valors de cada cultura, etc., per a uns estarà bé i per a altres malament. Així doncs, en una conversa d'un grup d'amics pot ser completament normal que els amics es dirigeixin paraulotes els uns als altres (encara que no sigui per a insultar-se) i en un dinar on es reuneixen musulmans àrabs potser fins i tot agraïran que algú es tiri rots a la taula (com a senyal que els a agradat i sentat bé el dinar). Un exemple encara més clar i directe de que el sentiment de no aprovació d'un assassinat l'hem adquirit dels valors de la nostra cultura i que demostra que no és un sentiment "innat" -com diu Hume- són algunes tribus antropòfagues. Per a un caníbal, "assassinar" un home no està malament, tan sols és un dels passos que cal seguir per a preparar un bon dinar.
Així doncs, no aprovem l'acció d'assassinar, no perquè tinguem un sentiment innat que ens indiqui que assassinar està malament, sinó perquè hem adquirit una sèrie de valors de la nostra cultura que ens diuen que no hem d'assassinar perquè treiem el dret de la vida a una altra persona, perquè hem de viure en pau... i tots aquells pactes als quals la nostra cultura ha arribat per a viure més o menys en pau i que ha portat a que molts -com Hume- pensin que són valors universals, aplicables a qualsevol context.
Sunil Guijarro Castellino
Per mi assasinar es dolent i per dir aixo utilitzo el sentiment, per que si algu proper es assasinat les persones tenen un sentiment desagradable, de tristeza i de rabia.
estic d’acord amb Pol, que tambe depen de les circumstancies en que ha esta assassinat una persona, que si algu ha matat per defensa propria no podem dir que es un acte dolent encara que no sigui un acte bo.
Per a jutjar algun fet que no estigui certament establert per la llei que sigui un mal acte crec que el sentit comú i la lògica seria el més correcte per a jutjar alguna cosa, és a dir, amb el raonament.
El problema estaria aquí, que ni tothom té sentit comú, ni tothom té la mateixa lògica, ni tothom pensa ni raona de la mateixa manera. Ara bé, com a norma general, la consciència sempre hi és i és aquesta la que ens atrapa quan fem algo que sabem que no hauríem d'haver fet.
El sentiment de desagrat que, en general, els humans sentiríem al veure o presenciar un assassinat seria més o menys el mateix, de la mateixa manera que, per exemple, un espectacle de contorsionistes ens fascinaria, ja que nosaltres no seriem capaços de fer el que fa un contorsionista ni tampoc seriem capaços d'assassinar, i és aquí on venen les excepcions.
Amb tot això, segons el meu punt de vista, allò que a la immensa majoria (o absoluta si pogués ser) ens provoqués un sentiment d'agrat, podria ser considerat una cosa bona, i tot allò que ens repugnés, una de dolenta.
Assassinar és dolent perquè a tu no t’agradaria que t’assassinessin.
(Enuncio la frase anterior deixant enrere, com a principi, que matar no és correcte –Això hem establert la gran majoria d’humans que ens considerem ‘mentalment sans’-).
Aquest és el raonament més primari i essencial que se m’acudeix. Ningú voldria ser assassinat a sang freda, per això un mateix no hauria de fer-ho. Però aquest enunciat i tots els que puguis plantejar tenen forats i són simplement teories.
A la pràctica la vida és molt més cruel i complicada. Per exemple, en una situació de vida o mort, si assassinar és dolent, implica això, que hauríem de deixar-nos matar? El dret a viure també és un dret de la llista de Drets Humans, llavors a quin fem cas? Òbviament, en aquesta situació jo i la majoria de gent, com un reflex animalístic i innat, lluitaríem per la nostra pròpia vida, encara que això portés a la mort de l’altra.
Una altra situació, bastant més fosca i dubtosa és, matar amb ‘motiu/raons’, com podria ser la venjança. Sabem (ens han ensenyat) que matar és dolent, però si un criminal ha matat a una persona, no es mereixeria la mateixa pena que ell ha infligit a la seva víctima?
Si ho analitzem fredament, pot ser que arribem a la conclusió de que assassinat al criminal seria convertir-nos en un, però, i si la víctima que han matat fos algú proper a tu (pare, mare, germà, amic, familiar...)? Reaccionaries de la mateixa manera?
Matar és dolent, i tothom té dret a la vida, però, realment és tot tant senzill?
Mireia Martínez
2n A
Publica un comentari a l'entrada