Stuart Mill afirma que alguns plaers són millors en si mateixos no perquè ens donin més sinó perquè le que ens aporten és millor. Per millors ell enten aquests plaers intel·lectuals que ens eleven com a humans, que ens fan ser més persona i menys animal, que garanteixen el progrés de la humanitat.Què penseu d'aquesta idea? La felicitat té a veure amb aquests plaers millors? Hem de vler aquest suposat progrés? No és una mica elistista aquesta idea de plaers millors?
